Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments en la vida que les persones hem de saber demanar. No podem ser orgullosos i pensar que sols podem resoldre les nostres preocupacions. La pregària de petició és un bon ajut per expressar els nostres neguits i situar-nos en actitud d’acolliment per rebre el l’ajut, el consol o el cop de ma que necessitem.

“En vos m’emparo, Senyor
que no tingui un desengany
Deslliureu-me, traieu-me del perill,
vós que sou bo; escolteu i salveu-me”
(Salm 70,1-2)

Que passeu un bon dijous La vida aporta, en moltes ocasions, la sensació de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor."El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna". (Salm 23 (22),1-3)

Glosses per la vida quotidiana

No judiquem i no serem judicats. Hi ha persones molt ràpides en emetre judicis sobre el que fan els altres. Acostumen a ser severes en veure els mínims detalls i pontificar moralment sobre ells. En més d’una ocasió esdevenen guardes dels comportaments morals sense adonar-nos que els primers que haurien de passar pel sedàs són ells mateixos.“No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?” (Mt 7,1-3)  

La regla d’or de totes les religions és estimar al proïsme sense cap restricció. Estimar sense límits, de manera desinteressada, sense cercar el benefici personal. Estimar és donació als altres sense esperar-ne res. S’estima perquè en l’amor dona sentit a la vida. “Feu als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu els qui us estimen, ¿qui us ho ha d’agrair?” (Mt 7,12) 

Les persones hem de ser coherents i dir el que pensem. El nostre pensament ha d’estar en consonància amb les nostres creences i els principis que ens sostenen. Les aparences enganyen, tot i que poden ajudar a entendre com són les persones, l’important és el que fe i com actuem. “Guardeu-vos dels falsos profetes, que venen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu”. (Mt 7,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

La pregària fora part de la vida cristiana. Pregar no és un parlar simplement. No per parlar més podem convèncer millor. El que importa és el sentit de les coses que diem i com ho fem. Les nostres paraules han de ser amables i entenimentades. Hem de procurar persuadir i no imposar. Els cristians tenim una pregària que resumeix l’essència de la fe: el Pare nostre. Aquesta pregària parteix del reconeixement de la gran fraternitat universal, tots som fills d’un Pare que està en el cel. Després, la pregària demana tenir la capacitat de perdonar, vèncer el mal i les seves temptacions, així com tenir el pa necessari per viure. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar” (Mt 6, 7) 

L’afany d’acumular riqueses accentua l’egoisme, rapta el cor a la bondat. Les ganes de tenir anul·la la possibilitat de ser, de créixer com a persones i ens fa insensibles al descobriment dels altres. La vida no és un compte corrent, sinó la riquesa que brolla d’estimar intensament i donar-se de tot cor al fet que les persones siguin felices. “No ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra, perquè a la terra les coses s’arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reuniu tresors al cel; aquells no s’arnen no es rovellen, allà els lladres no hi entren a robar-los. On tens els tresor, hi tindràs el cor” (Mt 6,19-21)

Glosses per la vida quotidiana

 

En moltes ocasions, tenim la sensació que els moments que vivim són difícils, plens d’incertes i tensions incomprensibles. Massa morts gratuïtes, sempre fruit d’odis desfermats, persegueixen la humanitat cada dia. En petita escala, les relacions personals o els àmbits socials poden estar contaminades per moments manca de respecte o de perdó. A gran escala, els conflictes generen violències que alteren la pau. El bé, l’amor als altres, estan afectats per una societat instal·lada en la negació de l’acolliment i el respecte all germà. “Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Si algú et vol posar un plet per quedar-se el té vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani”. (Mt 5,39-42)

 

Estimar als enemics costa, es fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor als enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa que siguin els nostres enemics. "Ja sabeu que van dir: estima els altres, però no els enemics" Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Si estimeu només els qui us estimen ¿quina recompensa mereixeu?". (Mt 5,43-44)

 

Cada dia tenim moltes oportunitats per exercir la caritat, la misericòrdia i la compassió. Quan ho fem, hem d’actuar amb sinceritat i convençuts que són actes d’amor. Quan ho fem, no cerquem el reconeixement dels altres sinó l’acompliment d’una llei que tenim en el cor: estimar.“Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin” (Mt 6,1)

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en el món i ni hi renunciem a fer-ho amb totes les seves conseqüències, però no per això hem de compartir els valors que són presentats com a majoritaris. En lloc d’aquests, podem proposar-ne i viure uns altres d’alternatius que considerem més plens d’humanitat. “Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en soc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en soc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula.” (Jn 17,14-17)

Només es pot entendre Déu a partir de l'amor als altres. Gràcies a l'amor, Déu es fa comprensible perquè Ell és amor. La idolatria és adorar tot allò que ens priva d'aquesta comprensió de l'essència divina. L’amor transforma. L’amor és la força interior que esdevé el motor de la vida. Gràcies a l’amor les persones ens podem relacionar honestament i buscant el bé mutu. Creure és estimar. Sense l’amor la fe no té sentit. “Déu és amor; el qui està en l’amor està en Déu i Déu en ell” (1Jn 4,16b)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha situacions que les persones necessitem sentir-nos reconfortats. En aquests moments cal trobar acolliment, comprensió, paraules que ens animin i gestos plens de tendresa. Quan ens trobem en aquestes situacions hem de tenir força interior per sostenir-nos a fi de no defallir. El millor consol neix de dins nostre. “Diu el Senyor, si algú té set, que vingui a mi i que begui, i naixeran rius d’aigua de l’interior del qui creu en mi” (Jn 7,37-38)

Estem cridats a ser sal i llum del món. Per més que hàgim sentit, no sempre actuem d’acord amb aquesta proposta. Hem de saber presentar al món el que és genuí de la fe cristiana i ho hem de proposar com a contribució a la seva humanització. En tot moment, hem de recordar d’on venim i on volem arribar. No podem amagar les nostres utopies que creiem viables. Són inèdits que aspirem a ells. Hem de treballar activament a favor de tot això, sense amagar-nos o dissimular. “Sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust ¿amb què la tornarien salada?  Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món” (Mt 5,13-14)

Les persones som limitades, especialment a l’hora d’identificar les veritats orientadores del nostre comportament. Necessitem trobar aquestes veritats a partir de la interacció i el diàleg amb altres persones. Les veritats personals són la síntesi de moltes converses, lectures i reflexions. “Feu que aprengui els vostres camins, guieu-me en la vostra veritat” (Salm 25 (24) 4b-5a)

Glosses per la vida quotidiana

Confessar creure és una afirmació que desborda la racionalitat i s'endinsa en l'experiència vital. Les raons de la fe parteixen dels dons interiors que situen la fe en l'àmbit dels fets vitals experimentals. La cultura ajuda a expressar la creença, però no l'explica. La joia de creure és una bona prova de la força interior de la fe. “M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència, al costat vostre, delícies per sempre" (Salm 16(15),11

 

Les persones grans estan més exposades als canvis, siguin quins siguin. Ho hem vist recentment amb la pandèmia. La seva fragilitat exigeix tenir una cura exquisida respectant al màxim la seva autonomia i dignitat personal. Emparar la gent gran no vol tractar-los amb displicència o sense gens de respecte. L’amor i l’estima han de presidir les nostres relacions amb les persones grans. “Quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18)

Glosses per la vida quotidiana

La pau sigui en vosaltres. Aquesta, o una forma semblant, era una salutació habitual. Què millor que desitjar la pau als demés !. Pau en tots els plecs de la vida. Començant a l’interior d’un mateix i acabant en la pau social entesa, no només com la negació dels conflictes, sinó com l’absència d’injustícia. Si vols la pau, treballa per la justícia com digué Pau VI en el seu missatge a la Jornada Mundial per la Justícia de 1972. “Us he dit tot això perquè trobeu en mi la vostra pau. Enmig del món sereu perseguits, però tingueu confiança, que jo he vençut el món”.(Jn 16,33) 

 Al llarg de la vida es presenten moltes dificultats les quals hem d’afrontar i vèncer. Això exigeix tenir un esperit ferm i enfortit a través d’una vida interior conreada pacientment. Per fer-ho, cadascú farà servir els recursos que millor li vagin bé. Però en qualsevol cas cal fer-ho sense perdre allò que és important i que dona sentit a la vida: l’amor als altres i, especialment, als més febles i desfavorits. "Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres i els rics se'n tornen sense res". Lc 1,51-53 

Tot sovint experimento incomoditat amb bona part dels ideals de la mundanitat. Molts d’ells no els trobo coherents amb les meves creences. M’incomoden. Considero que el món aniria millor i les persones seriem més felices si practiquéssim uns altres valors, més orientats a humanitzar la societat. Per això lluito per un món diferent, millor i més humà. “No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula”. (Jn 17,15-17)