divendres, 1 de juliol de 2022

Glosses per la vida quotidiana

L’estimació als altres, l’entrega al seu servei comporten més d’una privació. Significa renunciar a algunes de les comoditats pròpies de les persones instal·lades i assumir la provisionalitat de tot el que ens envolta. Sentir-nos lliures dels mateixos lligams emocionals amb els objectes que tenim ens permet estar més disponibles per servir als altres.“Mestre, us seguiré per tot arreu on anireu. Jesús li respon: “Les guineus tenen caus, i els ocells nius. Però el Fill de l’home no té on reposar el cap” (Mt 8, 19-20) 

Les persones som contradictòries i hem d'acceptar-nos així. Hi ha coses que podem canviar per millorar, i així ho hem de fer obrint el cor a acceptar l’ajut d’altres persones que ens estimen. Assumir que som limitats ens ajuda a madurar la personalitat i reconèixer que necessitem l’amor dels altres per seguir el nostre itinerari vital. "Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi". (Mt 16,24) 

Les obres de les bones persones s’escampen com el vent suau de matinada. El seu testimoniatge constant, molts cops silenciós i discret, és suficient per donar a conèixer els principis i valors que els animen. Si mirem el nostre entorn descobrirem moltes persones que calladament construeixen cada dia, pas a pas, aquest món nou que esperem. Són testimonis d’esperança.
Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva vida s’escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge
fins els límits del món
Salm 19 (18) 4-5

dissabte, 25 de juny de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments en la vida que les persones hem de saber demanar. No podem ser orgullosos i pensar que sols podem resoldre les nostres preocupacions. La pregària de petició és un bon ajut per expressar els nostres neguits i situar-nos en actitud d’acolliment per rebre el l’ajut, el consol o el cop de ma que necessitem.
“En vos m’emparo, Senyor
que no tingui un desengany
Deslliureu-me, traieu-me del perill,
vós que sou bo; escolteu i salveu-me
(Salm 70,1-2)
Que passeu un bon dijous La vida aporta, en moltes ocasions, la sensació de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor."El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna". (Salm 23 (22),1-3)

divendres, 24 de juny de 2022

Glosses per la vida quotidiana

No judiquem i no serem judicats. Hi ha persones molt ràpides en emetre judicis sobre el que fan els altres. Acostumen a ser severes en veure els mínims detalls i pontificar moralment sobre ells. En més d’una ocasió esdevenen guardes dels comportaments morals sense adonar-nos que els primers que haurien de passar pel sedàs són ells mateixos.“No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?” (Mt 7,1-3)  

La regla d’or de totes les religions és estimar al proïsme sense cap restricció. Estimar sense límits, de manera desinteressada, sense cercar el benefici personal. Estimar és donació als altres sense esperar-ne res. S’estima perquè en l’amor dona sentit a la vida. “Feu als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu els qui us estimen, ¿qui us ho ha d’agrair?” (Mt 7,12) 

Les persones hem de ser coherents i dir el que pensem. El nostre pensament ha d’estar en consonància amb les nostres creences i els principis que ens sostenen. Les aparences enganyen, tot i que poden ajudar a entendre com són les persones, l’important és el que fe i com actuem. “Guardeu-vos dels falsos profetes, que venen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu”. (Mt 7,15-16)

dissabte, 18 de juny de 2022

Glosses per la vida quotidiana

La pregària fora part de la vida cristiana. Pregar no és un parlar simplement. No per parlar més podem convèncer millor. El que importa és el sentit de les coses que diem i com ho fem. Les nostres paraules han de ser amables i entenimentades. Hem de procurar persuadir i no imposar. Els cristians tenim una pregària que resumeix l’essència de la fe: el Pare nostre. Aquesta pregària parteix del reconeixement de la gran fraternitat universal, tots som fills d’un Pare que està en el cel. Després, la pregària demana tenir la capacitat de perdonar, vèncer el mal i les seves temptacions, així com tenir el pa necessari per viure. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar” (Mt 6, 7) 

L’afany d’acumular riqueses accentua l’egoisme, rapta el cor a la bondat. Les ganes de tenir anul·la la possibilitat de ser, de créixer com a persones i ens fa insensibles al descobriment dels altres. La vida no és un compte corrent, sinó la riquesa que brolla d’estimar intensament i donar-se de tot cor al fet que les persones siguin felices. “No ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra, perquè a la terra les coses s’arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reuniu tresors al cel; aquells no s’arnen no es rovellen, allà els lladres no hi entren a robar-los. On tens els tresor, hi tindràs el cor” (Mt 6,19-21)

divendres, 17 de juny de 2022

Glosses per la vida quotidiana

 

En moltes ocasions, tenim la sensació que els moments que vivim són difícils, plens d’incertes i tensions incomprensibles. Massa morts gratuïtes, sempre fruit d’odis desfermats, persegueixen la humanitat cada dia. En petita escala, les relacions personals o els àmbits socials poden estar contaminades per moments manca de respecte o de perdó. A gran escala, els conflictes generen violències que alteren la pau. El bé, l’amor als altres, estan afectats per una societat instal·lada en la negació de l’acolliment i el respecte all germà. “Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Si algú et vol posar un plet per quedar-se el té vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani”. (Mt 5,39-42)

 

Estimar als enemics costa, es fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor als enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa que siguin els nostres enemics. "Ja sabeu que van dir: estima els altres, però no els enemics" Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Si estimeu només els qui us estimen ¿quina recompensa mereixeu?". (Mt 5,43-44)

 

Cada dia tenim moltes oportunitats per exercir la caritat, la misericòrdia i la compassió. Quan ho fem, hem d’actuar amb sinceritat i convençuts que són actes d’amor. Quan ho fem, no cerquem el reconeixement dels altres sinó l’acompliment d’una llei que tenim en el cor: estimar.“Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin” (Mt 6,1)

dissabte, 11 de juny de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en el món i ni hi renunciem a fer-ho amb totes les seves conseqüències, però no per això hem de compartir els valors que són presentats com a majoritaris. En lloc d’aquests, podem proposar-ne i viure uns altres d’alternatius que considerem més plens d’humanitat. “Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en soc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en soc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula.” (Jn 17,14-17)

Només es pot entendre Déu a partir de l'amor als altres. Gràcies a l'amor, Déu es fa comprensible perquè Ell és amor. La idolatria és adorar tot allò que ens priva d'aquesta comprensió de l'essència divina. L’amor transforma. L’amor és la força interior que esdevé el motor de la vida. Gràcies a l’amor les persones ens podem relacionar honestament i buscant el bé mutu. Creure és estimar. Sense l’amor la fe no té sentit. “Déu és amor; el qui està en l’amor està en Déu i Déu en ell” (1Jn 4,16b)

divendres, 10 de juny de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha situacions que les persones necessitem sentir-nos reconfortats. En aquests moments cal trobar acolliment, comprensió, paraules que ens animin i gestos plens de tendresa. Quan ens trobem en aquestes situacions hem de tenir força interior per sostenir-nos a fi de no defallir. El millor consol neix de dins nostre. “Diu el Senyor, si algú té set, que vingui a mi i que begui, i naixeran rius d’aigua de l’interior del qui creu en mi” (Jn 7,37-38)

Estem cridats a ser sal i llum del món. Per més que hàgim sentit, no sempre actuem d’acord amb aquesta proposta. Hem de saber presentar al món el que és genuí de la fe cristiana i ho hem de proposar com a contribució a la seva humanització. En tot moment, hem de recordar d’on venim i on volem arribar. No podem amagar les nostres utopies que creiem viables. Són inèdits que aspirem a ells. Hem de treballar activament a favor de tot això, sense amagar-nos o dissimular. “Sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust ¿amb què la tornarien salada?  Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món” (Mt 5,13-14)

Les persones som limitades, especialment a l’hora d’identificar les veritats orientadores del nostre comportament. Necessitem trobar aquestes veritats a partir de la interacció i el diàleg amb altres persones. Les veritats personals són la síntesi de moltes converses, lectures i reflexions. “Feu que aprengui els vostres camins, guieu-me en la vostra veritat” (Salm 25 (24) 4b-5a)

dissabte, 4 de juny de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Confessar creure és una afirmació que desborda la racionalitat i s'endinsa en l'experiència vital. Les raons de la fe parteixen dels dons interiors que situen la fe en l'àmbit dels fets vitals experimentals. La cultura ajuda a expressar la creença, però no l'explica. La joia de creure és una bona prova de la força interior de la fe. “M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència, al costat vostre, delícies per sempre" (Salm 16(15),11
 
Les persones grans estan més exposades als canvis, siguin quins siguin. Ho hem vist recentment amb la pandèmia. La seva fragilitat exigeix tenir una cura exquisida respectant al màxim la seva autonomia i dignitat personal. Emparar la gent gran no vol tractar-los amb displicència o sense gens de respecte. L’amor i l’estima han de presidir les nostres relacions amb les persones grans. “Quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18)

divendres, 3 de juny de 2022

Glosses per la vida quotidiana

La pau sigui en vosaltres. Aquesta, o una forma semblant, era una salutació habitual. Què millor que desitjar la pau als demés !. Pau en tots els plecs de la vida. Començant a l’interior d’un mateix i acabant en la pau social entesa, no només com la negació dels conflictes, sinó com l’absència d’injustícia. Si vols la pau, treballa per la justícia com digué Pau VI en el seu missatge a la Jornada Mundial per la Justícia de 1972. “Us he dit tot això perquè trobeu en mi la vostra pau. Enmig del món sereu perseguits, però tingueu confiança, que jo he vençut el món”.(Jn 16,33) 

 Al llarg de la vida es presenten moltes dificultats les quals hem d’afrontar i vèncer. Això exigeix tenir un esperit ferm i enfortit a través d’una vida interior conreada pacientment. Per fer-ho, cadascú farà servir els recursos que millor li vagin bé. Però en qualsevol cas cal fer-ho sense perdre allò que és important i que dona sentit a la vida: l’amor als altres i, especialment, als més febles i desfavorits. "Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres i els rics se'n tornen sense res". Lc 1,51-53 

Tot sovint experimento incomoditat amb bona part dels ideals de la mundanitat. Molts d’ells no els trobo coherents amb les meves creences. M’incomoden. Considero que el món aniria millor i les persones seriem més felices si practiquéssim uns altres valors, més orientats a humanitzar la societat. Per això lluito per un món diferent, millor i més humà. “No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula”. (Jn 17,15-17)

dissabte, 28 de maig de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Alguns cops podem sentir-nos tristos. Pensem que som desafortunats o que acumulem més calamitats de les que podem suportar. Fins i tot podem tenir la sensació que hi ha persones satisfetes del que ens passa. En aquests moments, no hem de defallir perquè l’esperança que tenim és més forta i sòlida que tot això. “El món s’alegrarà i vosaltres us entristireu, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. Una alegria que ningú us podrà prendre” (Jn 16,20)

Hem d’estar convençuts que les coses que fem, per petites o insignificants que siguin donaran fruit. La suma de petites coses transformen el món. Els grans esdeveniments que canvien la història radicalment, són ocasionals. Però, la societat evoluciona a partir del treball pacient i constant de moltes persones que, dia a dia, donen testimoni que es poden fer les coses d’una altra manera i millor. “No m'heu escollit vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.” (Jn 15,16)


divendres, 27 de maig de 2022

Glosses per la vida quotidiana

En alguns moments, els cristians podem recollir la incomprensió de la societat. Si som coherents amb les nostres conviccions i actuem d’acord amb elles podem trobar que una part de la societat no ens comprengui i, en determinades circumstàncies, ens pugui ser hostil. Si ens passa això, hem de percebre que no estem sols perquè formem part d’una comunitat de vida unida per l’amor. “Us exclouran les sinagogues. Més encara: ve el moment que els qui us matin es pensaran fer un homenatge a Déu. Tot això ho faran perquè no han conegut ni el Pare ni a mi” (Jn 16,2-3 

L’art de viure ens demana constantment discernir els esdeveniments a fi de poder actuar correctament. Les persones som limitades per tenir el coneixement ple. Enfront de practicar una moral de la situació hi ha l’alternativa de tenir uns principis capaços d’orientar-nos sobre el que cal fer. Aquesta actitud exigeix construir aquests principis i saber practicar el discerniment per tal d’orientar el nostre comportament. Hem d’obrir-nos a rebre la veritat que dona sentit a tot plegat i ens aporta pau al nostre esperit. “L’Esperit de la veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera” (Jn 16,13) 

¿Què és la veritat? Ara que se’n parla tant de les fake news, aquesta pregunta esdevé plenament actual. Però, així i tot, no sabem que és la veritat. No tenim respostes certes a la pregunta. Hi ha moltes persones que pretenen guiar-nos pel camí de la veritat. Però, de tot el que es proposa, m’interessen aquelles respostes que m’ajuden a descobrir allò que ajuda a trobar el sentit de la vida. Aquesta veritat allibera i reconforta. “Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera” (Jn 16,13)

dissabte, 21 de maig de 2022

Glosses per la vida quotidiana

No hi ha res més gran que l’amor. L’amor és pacient i generós, desinteressat i complaent. Estimant les persones obrim el nostre cor a una experiència que dona sentit a la vida. L’amor aporta alegria, una alegria que és plena i omple l’esperit. L'amor tot ho pot. L'amor és el manament nou que resumeix tots els altres i hi dona a la vida perspectiva diferent. Estimem-nos i tot tindrà un altre sentit. Mirem d’estimar cada dia sense restriccions. "Manteniu-vos en l'amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l'amor que us tinc" (Jn 15,9-10) 

Hi havia un emperador romà que definia als cristians com aquelles persones que s’estimaven i estimaven. L’amor és un signe distintiu dels cristians. Bona definició que mereix ser recordada i practicada. L’amor tot ho pot i és gratificant. Ens allibera dels egoismes i asserena l’esperit. Des de l’amor es construeix l’esperança d’un món millor, més just i solidari. L’estimació transforma les persones i la societat. L’amor no és una retòrica, sinó una acció. Ortopraxis, diuen alguns teòlegs. Cada dia està plegat d’oportunitats per estimar i ser testimonis de l’amor. No les hem de deixar passar de llarg. “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú té un amor més gran que el que dona la vida pels seus amics” (Jn 15,12-13)

divendres, 20 de maig de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Hem de viure sabent que fem coses per construir un futur diferent, més just i humà. El que està per venir no pot ser una reedició del present o del passat. Hem de canviar molts aspectes de la societat a fi de bé. Les coses d’abans han passat i no poden recuperar-se. Però aquesta transformació, perquè tingui un abats social ha de fonamentar-se en un canvi dels nostres cors. Necessitem convertir-nos interiorment per obrir-nos a una vida nova, més plena de sentit. El futur ha de ser plenament nou. “Perquè les coses d'abans han passat. I el qui seu al tron va afirmar: Jo faig que tot sigui nou” (Ap 21,4-5).

Sabem que la pau és l’absència de guerres, enfrontaments armats i tota mena de tensions. Però també és la superació de totes les causes que generen confrontacions. Si tenim pau interior podem afrontar els conflictes amb serenitat. La pau que proporciona el seguiment de la causa de Jesús no és cap escapament dels problemes del món. La seva pau és un projecte de vida i dona força per sostenir el compromís a favor de la justícia i la fraternitat. L’amor tot ho canvia. L’amor tot ho pot. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dona. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27). 

Les obres humanes han de ser estètiques. La bellesa dels objectes ha de servir per comunicar benestar, pau i harmonia. Les coses han de produir sensacions agradables. Hem d’esforçar-nos per fer les coses bé i boniques, complaents als sentits.
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!”
Salm 122 (121), 2-3

dissabte, 14 de maig de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Per canviar, per transformar la vida i per vèncer les velles inèrcies que ens empresonen o limiten, cal renunciar a algunes coses. Cal renunciar, morir, al que es vell per assolir unes fites superiors, plenes d'una nova vida, diferent i més plena. Per alliberar-nos de tot allò que ens empresona cal fer com el gra de blat, morir, per tornar a ser nosaltres mateixos i créixer. “Jo sóc la llum del món, el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida" (Jn 12,24) 

Les persones que tenim creences religioses les hauríem de poder anunciar sense por, sense temor a fer el ridícul a la incomprensió. No són moments propicis per aquest anunci, hi ha un refús a acollir el sentiment religiós, però en qualsevol cas, els creients hem de saber ser testimonis de les raons de les nostres esperances. “Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts” (Jn 14,1-2)

divendres, 13 de maig de 2022

Glosses per la vida quotidiana

El llenguatge poètic expressa la profunditat de l’existència. Cada paraula , a més del seu significat pròpi, crea un conjunt harmoniós que omple de sentit tot el que es diu. Sempre he trobat que molts salms tenen la virtut de dir allò que molts cops sento i visc. En la lectura contemplativa d’un salm la vida es presenta al davant de la mira i s’il·lumina.
Com la cérvola es deleix per l’aigua viva,
també em deleixo jo per vós, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu que m’és vida,
¿quan podré veure Déu cara a cara?”
Salm 42(41) 1-3
No hi ha res més gran que l’amor. L'amor tot ho pot. L’amor és pacient i generós, desinteressat i complaent. Estimant les persones obrim el nostre cor a una experiència que dona sentit a la vida. L’amor aporta alegria que omple l’esperit. L'amor és el manament nou que resumeix tots els altres i els hi dona una perspectiva diferent, menys normativa i més intensa. Estimem-nos i tot tindrà un altre sentit. L’amor treballa pacientment el nostre esperit i ens dona vida. Estimem, no deixem d’estimar-nos. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9,5b)

El que fem les persones ha de ser testimoni d'allò que creiem en el nostre cor. Explicant la raó de la nostra esperança podem fer que la llum il·lumini la foscor. Hem de saber comunicar i viure l'amor que ens fa ser veritables germans."Els qui em veuen aquell que m'ha enviat. Jo, que soc la llum, he vingut al món perquè no es quedi en la fosca ningú dels qui creuen en mi". (Jn 12,46)

dissabte, 7 de maig de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Tenir fe és un acte de gratuïtat de Déu. Podem fer un exercici reflexiu sobre les coses, però creure només es possible des de la fe. Per això, no tothom té fe ni aquesta es pot imposar. La fe brolla de la crida de Déu. No tothom creu, no perquè no rebi aquesta gràcia, sinó perquè no tothom l’acull a fi que fructifiqui en el seu cor. La gratuïtat de la fe educa la humilitat de les persones. "Ningú pot venir a mi (jesús) si no l'atreu el Pare que m'ha enviat. I els que venen a mi , jo els ressuscitaré el tercer dia" (Jn 6,44) 

Hem de ser confiats i viure esperant que més enllà de les nostres capacitats, l’amor obre nous horitzons i eixample l’esperit. L’amor és el gran instrument per humanitzar la societat. Estimar sincerament és la gran regla d’or per viure respectant les altres persones i procurant el seu bé. Gràcies a l’amor ens fem persones i som persones fidels al projecte de la construcció de la gran fraternitat universal. Estem cridats a l’esperança, el camí és l’estimació plena als altres i a nosaltres mateixos. Totes dues conreen el nostre esperit i porten la pau al cor. “Lloeu el Senyor, tots els pobles; glorifiqueu-lo, totes les nacions: el seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà sempre. Al·leluia!” Salm 117(166) 1-2

divendres, 6 de maig de 2022

Glosses per la vida quotidiana

En fer-nos grans o veure fer-se grans les persones estimades descobrim que cada cop són més dependents dels altres. Mentre les forces del cos aguanten, les persones se senten fortes i capaces de fer moltes coses autònomament. Després, quan passen els anys, aquesta autonomia minva i augmenta la dependència. Hem de saber acceptar aquesta dependència, en alguns casos, i contribuir a tractar amb amor les persones que necessiten els altres per valdre’s. “T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18) 

Diuen que tota pedra fa paret. Gràcies al treball continuat i silenciós de moltes persones l’esperança segueix viva per a molts. En el món hi ha molts exemples de persones que calladament estimen i treballen per fer un món més just i lliure. Aquestes persones són grans testimonis d’esperança.
Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva crida s’escampa per tota la terra,
escolten el seu llenguatge
fins als límits del món.
(Salm 19(18) 4-5)
És veritat que les persones necessitem el pa per alimentar-nos, però també ens cal una altra mena d’aliment per enfortir i fer créixer la vida interior. Els dos aliments ens permeten tenir una vida digna i plena. Junt amb el cos, les persones ens cal procurar per la salut del nostre esperit. ¿Què és important en la vida?. Cada dia hem de viure la vida. Això vol dir tenir recursos interiors per atendre i donar resposta a les diferents situacions que planteja la vida. Hem d’alimentar l’esperit per tal d’acollir i ser sol·lícits a les peticions de les altres persones. “Jesús digué: “Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui creuen en mi no tindran mai set” (Jo 6,35)

dissabte, 30 d’abril de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Hem d'estar convençuts de nosaltres mateixos, hem de confiar en les nostres capacitats. És important sentir-nos segurs i, al mateix temps, saber dubtar. Pot semblar contradictori, però no ho és. L'esperança a la qual estem cridats ens dona seguretat, aporta fermesa a les conviccions i dona confiança. "Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum, i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill" Salm 34 (33) 6-7.

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11,25)

divendres, 29 d’abril de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Hem de procurar ser coherents: dir sempre el que pensem i fer allò que creiem. No podem amagar les creences per vergonya. Hem de procurar testimoniar- les fins i tot en els moments més difícils i en els indrets més hostils. Penso que la fe, amb els seus valors i principis, aporten referents per construir una societat més justa i digne. "Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat" (Mc 16,15)

Estem cridats a ser sal i llum del món. Per més que ho hàgim sentit molts cops, no sempre actuem d’acord amb aquesta proposta. Hem de saber presentar al món el que és genuí de la fe cristiana i ho hem de proposar com a contribució a la seva humanització. No estem fora del món, ni contra el món. Vivim uns valors que creiem que són bons per alliberar a les persones de les injustícies i de les opressions, materials i espirituals. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya” (Mt 5,13-14)

L’esperança es fonamenta en la confiança. Esperem que les promeses esdevindran realitat perquè confiem en qui ens ho ha dit. La creença, la confiança i l’esperança ens sostenen. Gràcies a elles la vida és obertura a la trobada amb les altres persones per poder compartir aquesta esperança, ajudar-los, acompanyar-los i alliberar-los dels  seus sofriments. “Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” (Lc 1, 45)

dissabte, 23 d’abril de 2022

Glosses per la vida quotidiana

La pau sigui en vosaltres. Aquesta, o una formulació semblant, era una salutació habitual en els inicis del cristianisme. Que millor que desitjar la pau als altres!. Pau en tots els plecs de la vida. Començant a l’interior d’un mateix i acabant en la pau social entesa, no només com la negació dels conflictes, sinó com l’absència d’injustícia. Si vols la pau, treballa per la justícia com digué Pau VI en el seu missatge a la Jornada Mundial per la Justícia de 1972. “Mentre parlaven d'això, Jesús es presentà enmig d'ells i els va dir: La pau sigui amb vosaltres” (Lc 24,36) 

Hi ha persones que, per motius de la injustícia social, estan situades en els marges o la perifèria de la societat. D'altres, poden percebre la sensació de sentir-se exclòs o que no se'l té prou en compte o, simplement, que és ignorat. Algunes persones, amb el seu caràcter expansiu o dominants afavoreixen aquestes circumstàncies. Hem d'acollir a tothom i ser el màxim de sol·lícits. “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici" (Salm 118(117),22)

divendres, 22 d’abril de 2022

Glosses per la vida quotidiana

No hem de tenir por en anunciar la resurrecció. Fer-ho, és proclamar que l’amor venç l’egoisme que domina el cor. L’estimació és la llum que il·lumina la foscor de l’individualisme i el desinterès per l’altre. L’amor no pot morir si el cuidem, si l’alimentem en el nostre cor, llavors la mort no tindrà cap poder sobre ell. Quan estimem ho veiem tot diferent i la mirada esdevé diàleg misericordiós. “No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran” (Mt 28,10) 

Hem de ser testimonis de la Pasqua que hem viscut. Cada dia estan plens d’ocasions on podem viure l’experiència dels ressuscitat. Són petits moments pasquals en la quotidianitat. La nostra responsabilitat és ser fidel a l’esperit de la Pasqua i contribuir a que la vida triomfi a l’experiència de les morts per causa de les injustícies o indignitats.
“La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor”
Salm 33 (32) 4-5
La vida és un camí. Mentre hi caminem, hem d'estar atents per adonar-nos que ens trobem persones que ens ajuden a descobrir el mateix sentit de la vida. El que diuen, el que fan o, simplement, la seva companyia aporten llum al nostre cor. Hem d'estar atents i receptius a acollir als demés en el nostre cor. "Prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l'un a l'altre. "¿No és veritat que els nostres cors s'abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria els sentit de les Escriptures?” (Lc 24,30-32)

dissabte, 16 d’abril de 2022

Dissabte sant

Jesús el Dissabte Sant és el gran absent. Només viu en la memòria d’algunes persones. Silenci davant una mort absurda per una sentència injusta. Desconcert, el Messies sembla derrotat. La mirada es perd davant la creu. No es compren el sentit d'aquesta mort. El seu cos està en el sepulcre i una gran pedra barra el pas. “Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú.Com que pels jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús”. ( Joan 19, 41.42 ) 

Se’m fan vives les paraules de l’aria “Erbarme dich, mein Gott” de la Passió segons sant Mateu de Bach
Apiada't, Déu Meu,
de les meves llàgrimes.
Mira el meu cor i els meus ulls
que ploren amargament davant teu.
Tingues pietat
Déu sembla absent. Molts cops experimentem aquesta absència de Déu. De tal manera que sembla que no existís. Arribem a dubtar de la nostra fe. Jesús davalla als inferns amb la nostra inseguretat. Tot sembla haver-se acabat perquè hi ha una gran absència. Tenim por, experimentem la solitud i la desesperació davant la incertesa del sentit d’aquesta buidor. Tot dissabte és un gran silenci. ¿S'ha acabat l'esperança? ¿cal seguir confiant? El profeta Osees es anuncia que l'absurditat és només aparent. Les seves paraules les entendrem aquesta nit. Quan la llum il·luminarà el nostre enteniment.
"Veniu, tornem al Senyor.
Ell, que ens ha trossejat, ens guarirà;
ell, que ens ha ferit, ens embenarà.
Ens tornarà la vida en dos dies,
el dia tercer ens farà aixecar
i viurem a la seva presència"
Os 6,1-2
Que passeu un bon Dissabte Sant

dissabte, 9 d’abril de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Massa sovint tenim el cor dur a les injustícies que ens envolten o fe oïdes sordes a les persones que ens parlen de la necessitat de construir un món més just i fraternal. Sembla que tinguem el cor de pedra i un esperit incommovible al sofriment de les altres persones. La vida ens exigeix no endurir el cor i ser compassius i benignes, estimar i perdonar tants cops que faci falta.“No enduriu els vostres cors, escolteu la veu de Déu”, (Salm 94,8)

Durant el temps de Quaresma podem dedicar una part del nostre temps a llegir autors que ens ajuden a créixer interiorment. De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem sustentar l’esperit. Ens calen paraules que ajuden a créixer interiorment. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6, 63b,68b)


divendres, 8 d’abril de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Viure és una joia. Cada dia hi ha petits instants, petites epifanies de la vida quotidiana, que ajuden a comprendre quin és el sentit íntim de la vida. L’esperit necessita trobar també aquests moments en els quals tot esdevé comprensible il·luminat per raons profundes que sostenen la joia de viure. Són moments il·luminats pel sentit de la fe. “Jo soc la llum del món – diu el Senyor – el qui em segueix tindrà la llum de la vida.” (Jn 8,12) 

En la vida, hi ha moments per a tot. Fins i tot per la desesperació. Són moments foscos on l’esperança sembla fondre’s davant la duresa dels esdeveniments, de la incontestable amargor de la realitat. És llavors quan pot sorgir, elevant-se per damunt de la petitesa de cada persona, la pregària confiada cercant l’esperança perduda. “No m’amagueu la vostra mirada en aquesta hora de perill, escolteu atentament, no trigueu més a respondre ara que us invoco” Salm 102 (101), 3 

Pot semblar una paradoxa, però serem lliures si guanyem la llibertat. Hi ha moltes coses que ens empresonen, tant externament com internament. Hem de ser conscients d’aquesta situació i identificar tot allò que constreny l’esperit i la voluntat. No hi ha pitjor esclavatge per a creure’ns lliures. Som més esclaus de la mundanitat del que ens pensem. Som esclaus de les nostres falses seguretats o pors i intransigències. El camí és buscar la veritat allí on es troben les fonts de la veritat, les quals donen sentit a la vida."Si us manteniu ferms en el que us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures". (Jn 8, 31-32)

dissabte, 2 d’abril de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Les persones aprenem els valors a partir del testimoniatge dels altres. Podem parlar de la solidaritat, però si veiem persones que són solidàries comprenem millor el sentit d’aquest valor i quina és la seva pràctica. Els testimoniatges positius són exemples vius de comportaments humans que hem d’imitar per aplicar-los en la nostra vida. Necessitem identificar els testimonis d’amor perquè són llum per caminar en la vida. “Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid. Però n'hi ha un altre que dóna testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni té valor. Vosaltres heu enviat missatgers per interrogar Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat” (Jn 5,31-33).

La persona justa ho és perquè és comporta d’acord amb la justícia i la lleialtat a uns principis. El que fa ens pot remoure la nostra consciència perquè, d’alguna manera, evidència les nostres contradiccions i inconsistències. La persona justa esdevé un escàndol per aquells que es senten qüestionats pel que fa i diu.  "Posem paranys al just; ens fa nosa i prou. Està contra tot el que fem, ens retreu que faltem a la Llei, ens tira en cara les nostres accions com si fossin contràries a l'educació que vam rebre. Es gloria de conèixer Déu i s'anomena fill del Senyor. És una acusació viva de les nostres idees. Només de veure'l, ja ens afeixuga. I és que la seva vida no s'assembla gens a la dels altres: ell camina per sendes estranyes." (Sv 2,12-15)


divendres, 1 d’abril de 2022

Glosses per la vida quotidiana

No cal creure perquè veiem les coses. La confiança ha de ser totalment gratuïta, sense més evidencies que una força interior que dona certesa. Sobretot, perquè si ens posem en camí vers allò que aaporta sentit a la vida, tot el que està ocultat queda revelat. “Només creieu quan veieu miracles i prodigis". El funcionari li digué "Senyor, baixeu abans que no es mori el meu fill". Jesús li respon. "Vés, que el teu fill ja està bo". Aquell home cregué en la paraula que Jesús li havia dit i emprengué el camí de retorn. Mentre baixava a Cafar-Naüm els seus criats anaren a dir-li que el seu fill ja estava bo." (Jn 4,49-51 

La pregària de petició manifesta un desig interior. Un estat d’ànim que necessita expressar-se com una imploració. Podem pregar per moltes coses, però també ho podem fer per nosaltres mateixos. Podem confiar a Déu la cura del nostre esperit un cop descobertes les nostres mancances. Necessitem tenir aquesta confiança per ser millors persones i poder estimar sense restriccions als altres.
“Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
Torna'm el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim”
(Salm 50,12-14).
Els cristians creiem esperançats que hi ha alliberament en el transcurs de la història. Existeix la promesa que es poden vèncer les contradiccions que són font d’injustícia i causen sofriment en moltes persones. Els fonaments d’aquesta esperança són, bàsicament, el compromís de moltes persones a favor de la justícia i la pau. La nostra responsabilitat és participar activament a favor d’aquesta lluita a favor d’aquesta esperança. “Et destino a ser aliança del poble, a restaurar el país, a donar possessió d’heretats devastades, a dir als empresonats “veniu fora”, i als qui viuen a la fosca “sortiu a la llum”” (Is 49,8-9)

dissabte, 26 de març de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Les persones tendim a ser egoistes. Aquesta actitud afavoreix l’individualisme que cerca de l’interès privat per damunt del bé col·lectiu. Hauríem de canviar aquesta manera de ser i afavorir l’entesa, l’acord. Hem d’aprendre a treballar amb els altres per anar junts, units per assolir els objectius comuns. La unitat dona força i visibilitat a l’enteniment necessari per seguir avançant per aconseguir transformar el món. “Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s’ensorrarà. Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m’ajuden a recollir escampen”. (Lc 11,17,23) 

Els cristians hem d’acollir responsablement la paraula de Déu i fer-la nostra. El mateix fan les persones de bon cor amb els seus referents. Elles acullen els principis que creuen dictats per les divinitats. Tots plegats hem de procurar actuar d’acord amb aquests valors que hem acceptat confiadament. Perquè són bons, ens ajuden a ser millor i transformen les vides de les persones. “Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38).

divendres, 25 de març de 2022

Glosses per la vida quotidiana

El llenguatge poètic expressa la profunditat de l’existència. Cada paraula , a més del seu significat pròpi, crea un conjunt harmoniós que omple de sentit tot el que es diu. Sempre he trobat que molts salms tenen la virtut de dir allò que molts cops sento i visc. En la lectura contemplativa d’un salm la vida es presenta al davant de la mira i s’il·lumina.
“Com la cérvola es deleix per l’aigua viva,
també em deleixo jo per vós, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu que m’és vida,
¿quan podré veure Déu cara a cara?”
Salm 41
Hem de perdonar de tot cor. Hem de perdonar les ofenses que ens han fet. Ho hem de fer sincerament. Les rancúnies i les revenges ens empobreixen espiritualment. No hem d’esperar que les persones que ens hagin ofès facin el primer pas. Hem de ser nosaltres els que prenguem la iniciativa del perdó. Pot semblar impossible i difícil, però la reconciliació permet superar tot conflicte i construir una societat pacificada. “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set»”. (Mt 18,21-22). 

Les persones estem sotmeses a moltes temptacions. En el mateix Parenostre preguem per no caure en elles. Una de les temptacions és l'oblit. Podem oblidar-nos del mal de món i els seus efectes, o girar-nos-hi d’esquena. Fer-nos l’orni. Però no podem negar la seva existència. L’oblit de la capacitat destructiva dels humans no ajuda a fer una societat millor i més humanitzada. "Estigues atent i guarda' d'oblidar mai els fets que has vist amb els teus ulls. Que en tota la teva vida no se'n vagin del teu cor, i fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills" (Dt 4.9)

dissabte, 19 de març de 2022

Glosses per la vida quotidiana

La Quaresma és una invitació a la conversió per tal de viure d'acord amb els principis i valors que donen sentit i aporten la veritable felicitat de la vida. Les lectures espirituals ajuden a descobrir quins són els fonaments de la nostra vida. Cal contemplar aquestes lectures i meditar-les per trobar el camí que porta a la vida autèntica. Ens ajuden a descobrir a on hem de situar la nostra confiança: l'estimació plena i desinteressada al proïsme.
"Feliç l'home
que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la llei del Senyor
la repassa meditant-la nit i dia"
(Salm 1,1-2)
Tota persona és digna de ser respectada i tinguda en compte. No podem ser còmplices dels valors mundans que valora per interessos i en rebutgen algunes segons les circumstàncies. Tota persona és interessant. No podem participar en la cultura del rebuig practicada tan sovint, fins i tot sense adonar-nos. “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen” (Mt 21,42)

divendres, 18 de març de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Afirmar-se cristià és difícil en uns temps que també ho són. Precisament perquè ho són hem de confirmar més el sentit de la nostra creença. Que no és altre que estimar a fons, sense límits i condicions. Aquest amor a vessar significa ser compassius amb els altres, no judicar ni condemnar, perdonar i donar generosament. Si ho fem, segur que serem omplerts de joia i de felicitat. “No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats” (Lc 6, 37-38) 

Hem de ser coherents. El que fem ha de ser conseqüent amb el que pensem i també amb el que diem. No hem d’actuar pensant amb el que diran o fem allò que sabem que agradarà. El testimoni de vida és la millor carta de presentació. Els nostres actes han d’estar en pau amb la nostra consciència. La nostra paraula l’hem de recolzar en l’autoritat de la coherència. La vanitat i la hipocresia són dues importants temptacions que hem d’evitar. “No feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent.”(Mt 23,2-3.5) 

Hem d'actuar d'una manera diferent com ho fan algunes persones que tenen el poder en diferents àmbits, el polític, social, econòmica, cultural, etc. Cal canviar l'actitud i entendre que el poder és per servir, no per aprofitar-se'n en benefici propi. La política hauria de ser, fonamentalment, un servei a la comunitat i no un instrument per tenir autoritat per procurar beneficis pel partit, per grups d’interès o personals. Els representants polítics no han de cercar el prestigi personal sinó estar al servei a la comunitat; han de creure’s sincerament i actuar pel servei públic. "Qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i ui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau; com el fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres". (Mt 20,26-28)

dissabte, 12 de març de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Estem cridats a l’esperança. Ho hem de fer convençuts que és així, perquè sinó, la no esperança és la mort en vida. Cadascú de nosaltres hem de procurar ser portadors d’esperança per els altres. Així, quan aquests truquin a una porta hi hagi algú que l’obra o quan cerquin tinguin l’ajut per trobar. L’esperança dels altres és un repte per cada un de nosaltres. “Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren” (Mt 7,7-8)

La fraternitat hauria de ser l’eix de la renovació de la societat. Les relacions humanes necessiten de la fraternitat per contribuir a humanitzar la societat. En l’altre esdevenim persones. Estimant, respectant, tractant amablement els altres contribuïm a crear nous lligams entre les persones. Sense aquest amor al diferent, les persones quedem atrapades pels nostres egoismes i pors. Sense fraternitat no hi ha llibertat. “Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5,23-24)

divendres, 11 de març de 2022

Glosses per la vida quotidiana

El camí de la salvació personal es transita a través de les bones accions en la vida quotidiana. Ni l’afirmació de la fe, ni la vida plena de pràctiques religioses tenen sentit en el moment de l’examen final de la vida. Cada dia hi ha moltes oportunitats per preguntar-nos què fem i com ho fem, i el que podem fer per ser millors. Hem d’estar atents per descobrir aquests moments de santedat en la vida quotidiana. “¿Quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't? El rei els respondrà:«Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu»”. (Mt 25,37-40) 

No per parlar més podem convèncer millor. El que importa és el sentit del que diem i com ho fem. Les nostres paraules han de ser amables i entenimentades. Hem de procurar persuadir i no imposar. Les persones tenim dues orelles per escoltar molt i una sola boca per ser prudents i mesurats alhora de parlar. Ens cal escoltar més. Les opinions de les altres persones ens ajuden a madurar. No vulguem imposar els nostres pensaments per un excés de paraules, parlem el just i en el moment oportú. Que se’ns recordi pels nostres criteris, no pel to de veu. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu” (Mt 6,7-8) 

La Quaresma convida a revisar el que som, el que fem, les nostres actituds. És una crida a la conversió de cor, a fi de poder estimar millor i renàixer interiorment. La pregària de petició manifesta un desig íntim. Podem pregar per moltes coses i també per nosaltres mateixos. Podem confiar a Déu la cura del nostre esperit un cop hem descobert les nostres mancances. Necessitem tenir aquesta confiança per ser millors persones i poder estimar totalment als altres. “Déu meu, creeu un mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit fer. No em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant” Salm 51 (50), 12-13

dissabte, 5 de març de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Les persones que només viuen per a elles mateixes no troben la felicitat, es tanquen en el seu egoisme i no s'adonen que al seu voltant hi ha persones que els necessiten. Cada dia tenim ocasió d'obrir-nos als altres negant la temptació de viure sense compassió. L'egoisme i la comoditat de situar la vida en espais confortables pot contribuir a no veure que cal comprometre'ns a favor de la justícia. "Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà." (Lc 6,23-24).

Durant el temps la Quaresma era costum alguns dies fer dejuni i altres fer abstinència de carn. Avui, aquestes pràctiques que ajudaven a l’ascesi personal poden ser substituïdes per altres. Un bon dejuni, per exemple, és dejunar de les presses que ens impedeixen escoltar als altres o dejunar dels interessos personals que ens impedeixen acollir a les persones del nostre entorn. Aquest és el dejuni que val la pena fer. “¿Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?” (Mt 9,14)

divendres, 4 de març de 2022

Glosses per la vida quotidiana

La causa de Jesús és radical amb les riqueses. L’Evangeli és contundent amb elles. A la pregunta d'un jove que calia fer per guanyar la vida eterna, Jesús li respon que desprendre’s d’elles. La seva resposta és una crida a la generositat, en compartir i al despreniment personal profund. Recomana vendre els béns i donar-los als pobres i després recorda que és difícil que un ric entri en el Regne de Déu. Mentre hi hagi persones necessitades, situades irremeiablement en situació de pobresa, qui tingui riqueses les hauria de compartir solidàriament amb elles. No podem desentendre’s de l’empobriment dels altres. “Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me” (Mc 10,21)

Cal anar per la vida amb la màxima senzillesa i humilitat. No cal aspirar a ser dels primers o perseguir la notorietat. Al contrari, sense buscar expressament ser dels darrers, hem de fer les coses pel valor que tenen elles i perquè estem convençuts d’allò que fem. Tot el que se’ns pugui donar, serà sempre de més a més. I si ho rebem, ho hem d’administrar com un regal. “Molts que ara són darrers seran primers, i molts primers, darrers” (Mc 10,31)

Comença el temps de la Quaresma. Són uns dies destinats a reflexionar sobre el caràcter efímer de la vida i la lleugeresa de moltes coses que ens atrapen en excés. Poden fer l'exercici de renunciar durant aquests dies a alguna de les coses que ens tanca i ens aïlla els altres. Fem-ho per sentir-nos més lliures respecte de tot allò que ens distreu del nostre amor als germans. "Tu, quan dejunis, renta't la cara i posa't perfum perquè la gent no sàpiga que dejunes, sinó només el teu Pare, i ell a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà".(Mt 6,17-18)

diumenge, 27 de febrer de 2022

Que puc fer davant la guerra d’Ucraïna

Un bon amic m’ha interpel·lat sobre què puc fer jo davant la guerra d’Ucraïna. Se m’han acudit els següents punts: 

1. La conversió de cor. Interrogar-me si amb les meves actituds fomento la pau o l’agressió? Soc un pacificador? En el cas que no, plantejar-me que he de fer per esmenar-ho. 
2. Com diu sant Pau “prodigueu-vos cada dia en l’obra del Senyor” (1Co 15,58) que és el camí de la pau. Interrogar-me si en el meu dia a dia contribueixo a pacificar les relacions humanes. En aquest sentit, he de preguntar-me com puc ajudar a fer pedagogia per la pau.
3. Denunciar. Exercir la denúncia profètica d’aquelles situacions que són font de violència en la societat.
4. Acollir. Tenir una actitud d’acollida per rebre els damnificats del conflicte. Veure com puc contribuir a acollir-los amb dignitat. 
5. Pregar. Confiar en la força de la pregària com a camí de proximitat amb les persones que pateixen.
 6. Estar informat. Procurar recollir tota la informació fiable a fi de tenir una opinió pròpia al marge dels estereotips o prejudicis. 
7. Demanar als bisbes, atès que tenen una projecció pública que jo no tinc, un compromís actiu a favor de la pau a través de la denúncia profètica. 
8. Reclamar a les autoritats públiques el seu posicionament, de paraula i obra, a favor de la pau; reclamar la seva denúncia dels camins que porten a la guerra i les necessàries complicitats estructurals; i el seu compromís actiu a favor dels damnificats de la guerra. 
9. Demanar a la societat, i a mi mateix, la solidaritat fraternal amb totes les persones obligades a fugir de la guerra o que la pateixen en la mateixa Ucraïna. 
10. Ser memòria de la passió que estan vivint els ucraïnesos i de totes les víctimes de les guerres.

dissabte, 26 de febrer de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Cada persona ha de testimoniar el que creu. Ho hem de fer al mig de la plaça pública, allí on les persones vivim i expressem les nostres esperances. Ho hem de fer sense amagar els principis i valors que sostenen la nostra existència, sense dissimular el que som i sense imposar les nostres veritats.“La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres” (Mc 9,50). 

Hem de ser sincers i honestos amb nosaltres mateixos. Això pot resumir-se amb l’expressió: ser persones de paraula. Si ho som, la gent confiarà en nosaltres perquè es creurà el que diem pel valor de què diem. “No jureu, ni pel cel, ni per la terra, ni amb cap altra mena de jurament. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. Així no caureu sota el judici de Déu” (Jm 5, 12).

divendres, 25 de febrer de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Hem de ser més decidits i explicar el que creiem i perquè ho creiem. No hem de tenir por a no ser del tot compresos, perquè el que volem testimoniar es confronta amb el pensament majoritari de la societat. Només des d’un canvi radical de perspectiva es podrà transformar profundament la societat. Proposem uns valors transformadors perquè neguem i renunciem el sistema de principis que ordenen la nostra societat. “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin” (Lc 6,27-31). 

Hem de tenir criteris propis i no guiar-nos pel que diguin els altres. Aquests criteris sorgeixen de l’experiència arrelada en l’interior de les persones i també en la capacitat reflexiva. No podem tenir criteris prestats, copiats dels estereotips circulants, sinó madurats pausadament, contrastats i rumiats. “I vosaltres, qui dieu que soc?” (Mt 16,15) 

Els individus podem ser sectaris, més del que ens pensem. Considerem que només els “nostres” tenen la raó i que fora d’ells no hi ha res a fer. Guiats pel sectarisme no confés, tenim els nostres líders i només ens refiem de les persones que actuen en nom dels principis de les petites sectes particulars. Anem equivocats. La visió sectària tanca i empobreix el nostre raonament.“Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres” (Mc 9,38)

dissabte, 19 de febrer de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Sabem que les aparences enganyen, però massa sovint ens deixem influir per elles. Al darrere de les aparences hi ha les persones, amb sentiments i esperances. Deixem-nos captivar pel seu cor i no pels prejudicis que podem tenir. L’essència d’una persona no la fa una primera impressió. “Qui diu la gent que soc jo?” (Mc 8,27)

Per moltes persones, el que ofereix el món no dona sentit a la vida. Les ofertes mundanes d’èxit, guanys, prestigi, etc... es perceben buides i generen insatisfacció. L’alternativa és la recerca del rumb de la vida a partir de la percepció del sentit transcendent, de l’amor als altres i la pau interior. “Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà. Què en treu l'home de guanyar tot el món si perd la vida?” (Mc 8, 35-36)

divendres, 18 de febrer de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en una societat culturalment plural i religiosament diversa. Cadascú ha de poder viure en llibertat les seves identitats particulars, entenent que existeixen uns trets culturals que ens defineixen com a poble català. El respecte per la diversitat no ha de comportar la negació i l’anul·lació de la identitat del nostre país. “Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: "El Regne de Déu és a prop vostre." ” (Lc 10,8-9)

En general, les persones tendim a accentuar la individualitat dels nostres actes. Més aviat, actuem sense tenir present els altres i, molt menys, en buscar solucions compartides als problemes comuns. Però, quan experimentem la solidaritat ens adonem que al compartir, més que sumar, multipliquem els bens i en sortim tots beneficiats. Hem d’obrir la ment per adonar-nos del valor de compartir. “Llavors es posaren a discutir que no tenien pans. Jesús se n'adonà i els digué: Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no compreneu ni enteneu? ¿És que el vostre cor està endurit?” (Mc 8,16-17)

La ceguesa de cor és no saber veure el que hem de fer per esdevenir bones persones. Pensem que ho sabem tot o que no val aprendre res de nou, però anem errats. No ens adonem que la nostra mirada no descobreix el camí que ens permet avançar en plenitud a una vida millor, més plena i oberta a estimar als altres. “Jesús agafà el cec per la mà i se l'endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà: Veus alguna cosa?. El cec va alçar els ulls i deia: Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen. Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa” (Mc 8,23-25)

dissabte, 12 de febrer de 2022

Glosses per la vida quotidiana

La confiança, no sempre fonamentada en l’aplicació de la raó, pot guiar les nostres decisions. Refiar-se és comptar que algú estarà al costat nostre, que no es fallarà. També nosaltres podem ser motiu de confiança per altres persones. “De seguida va sentir parlar d'ell una dona que tenia una filla posseïda d'un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus. La dona, que era pagana, sirofenícia d'origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni” (Mc 7, 25-26)

El pa, i com tants altres aliments, ens aporta el sosteniment necessari per viure. Però la vida necessita rebre també altres aportacions per sostenir l’esperit. Sense aliments espirituals la vida pot quedar sense sentit. Ens cal nodrir-nos interiorment per ser portadors de pau, bé i esperança. “La persona no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Mt 4,4)

divendres, 11 de febrer de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Gràcies a viure en una societat multicultural on hi ha una gran diversitat religiosa, les persones coneixem els seus diferents deus o referents transcendents. En alguns casos, el Déu confessat expressa una idea abstracte allunyada de les situacions concretes de les persones; però, en altre, per exemple les religions monoteistes, la idea de Déu està vinculada a la construcció d’una societat justa.
“Que enalteixin el Senyor pel seu amor,
pels prodigis que ha fet en bé dels homes:
calmà la set dels assedegats,
sacià de menjar els famolencs”.
Salm 107/106, 8-9
Vivim un temps on la política està més preocupada en construir relats, en explicar contes sobre una realitat, a voltes mig inventada o, inventada del tot, oblidant d’explicar com es faran els canvis per construir una societat diferent, millor, més justa i igualitària. El que importa és simplement el relat que mou passions i sentiments, mentre el canvi social, la transformació de la realitat social són una anècdota.
“Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
Aquest poble m'honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen
són preceptes humans.
Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes”.
(Mc 7,6-8)
Les vides de les persones es desenvolupen en uns contextos determinats. En ells, hi ha coses bones i dolentes, que cal saber discernir-les per poder utilitzar-les bé o malament. El cor humà, i la seva intel·ligència, és el que omple de llum per fer aquesta tria entre la llum i la foscor, la bondat i la maldat. “Només allò que surt de l'home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home” (Mc 7,20-23).

dissabte, 5 de febrer de 2022

Glosses per la vida quotidiana

La por a la incertesa, la dificultat per gestionar els temors, ens paralitza de fer moltes coses. Volem estar-ne tan segurs o sentir-nos tan protegits, són tantes les garanties autoimposades que al final ens paralitzem per actuar. No sabem moure’ns sense la xarxa protectora i, normalment aquesta no hi és sempre. Hem de ser més decidits i sortir al carrer per fer allò que pensem que hem de fer sense més garanties que les nostres conviccions. La gran protecció vindrà de la nostra seguretat interior, font de fortalesa i consol davant les dificultats. “No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits” (Mc 6,8-9). 

 Hi ha moments de desesperança. Situacions en les quals creiem que estem abandonats a la nostra sort. En aquests instants no recordem els moments de felicitat i desconfiem de poder recuperar la joia de viure. És llavors quan, hem d’atendre les propostes d’esperança que la vida ens dona cada dia, però que el nostre tancament d’esperit impedeix descobrir-les. “Senyor, m'has fet orfe de pau, he oblidat el benestar. M'he dit: «No tinc futur ni esperança en el Senyor.» Recordar l'abandó i la misèria és per a mi com verí i absenta. Penso i repenso un cop i un altre, i em replego dintre meu. Però vull recordar això que em dona nova esperança” (Lm 3, 17-21)

divendres, 4 de febrer de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moltes persones afectades per la pèrdua de dignitat, per l’opressió de les injustícies, per maltractaments, per la violència dels odis i de les guerres, moltes persones estan en condicions de nafrats per l’exclusió. La seva situació sempre és sobrevinguda, ells són els damnificats de la ignomínia social. Aquestes persones mereixen la nostra atenció i el nostre compromís per la causa de la justícia. Ells no poden seguir sent els exclosos de la nostra societat. “Així que Jesús saltà de la barca, l'anà a trobar un home posseït d'un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, el lloc on vivia” (Mc 5,2-3) 

 No hem d’avergonyir-nos de suplicar ajut. Hi ha situacions que ens aclaparen i des de l’angoixa interior preguem demanant auxili. Ho he de fer els cops que fàcil falta. Creixerem interiorment si reconeixem la nostra petitesa davant l’aparent immensitat inabastable de certs problemes. És en aquests moments quan ens posem en mans del transcendent i implorem el seu ajut.
“Senyor, escolta la meva pregària,
escolta la meva súplica”
Sl 86(85), 
Celebrem la festa de la Candelera. Aquest és el nom popular amb el qual es coneix la festa cristiana del ritu de la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem, així com la purificació de la seva mare, segons obliga la llei jueva. En la litúrgia cristiana del dia d’avui a l’Evangeli es llegeix el Nunc dimittis o Càntic de Simeó. Text breu que ens parla de la descoberta que fa Simeó de Jesús en qui diposita la seva confiança.
“Ara, Senyor,
deixa que el teu servent
se'n vagi en pau,
com li havies promès.
Els meus ulls han vist el Salvador,
que preparaves per presentar-lo
a tots els pobles:
llum que es reveli a les nacions,
glòria d'Israel, el teu poble”
(Lc 2,29-32)

dimecres, 2 de febrer de 2022

Antoni Serramona, testimoni de fe

Quan un missatge de telèfon m’informava de la mort d’en Toni Serramona, no m’ho creia. Era impossible, havia de ser un error, l’Antoni no podia estar mort. No volia acceptar aquesta notícia. Però, l’autor del missatge era prou de fiar per a creure’m la seva veracitat. Quin cop més, dur. La seva inesperada mort deixa un gran buit interior. L’Antoni Serramona pertany a la categoria dels que considero més que un amic. Sense ell, com a referent que acompanya, la meva vida no s’hauria endinsat pels viaranys que he recorregut. La seva presència en moments vitals claus ha estat important per fer possible que ara, passat ja la setantena d’anys, pugui seguir confessant-me cristià i sentir-me membre de l’Església catòlica, tot i les seves imperfeccions. El testimoni de fe d’en Toni i la seva confiança eclesial són peces cabdals en el meu itinerari com a creient.

Ens coneixíem des que jo era un estudiant de primer curs de carrera. Com universitari, tenia moltes inquietuds, una d’elles era poder viure la fe en aquest entorn nou on estava. En aquest desig coincidí amb altres persones que es trobaven en la mateixa situació. Tots plegats, i acompanyats per un petit grup de joves capellans, entre els quals estava l’Antoni Serramona, emprengueren la iniciativa de crear un moviment universitari cristià (Secretariat d’Universitaris Cristians), embrió de què anys més tard seria el MUEC. Foren anys d’intensa reflexió, d’acumulació d’experiències vitals, de neguits, de moments màgics i de desenganys i pors. Érem joves i volíem explorar les oportunitats que ens oferia la vida. El guiatge, i paciència de l’Antoni, fou fonamental. En tot moment, saber posar-se al costat i fer el guiatge espiritual per sobreviure en aquest temps de grans preguntes. Foren uns anys de gran vitalitat, d’enamoraments, compromisos i opcions de vida, unes radicals i altres més acomodades a les circumstàncies personals. Però sempre, en tot moment, tots notàvem la mà de l’Antoni a l’espatlla acollint i participant dels nostres neguits.

L’Antoni Serramona va saber acollir-nos, acompanyar-nos i després, quan la vida de cadascun de nosaltres prengué camins familiars i professionals diferents, seguir mirant-nos des de la distància. Distància que era, en part fictícia, perquè, tard o d’hora es buscava el moment per recuperar l’encontre amb ell i escoltar, amb el seu català d’Alguaire i amb un somriure ple d’experiència, algun comentari, quasi donat al vol, que era fàcilment entès com un consell fraternal. Després d’una certa dispersió del grup d’amics universitaris que donàrem confiança al guiatge de l’Antoni, ell sabé tornar-nos a reunir per reiniciar de nou un espai per compartir l’amistat i l’afecte que ens teníem. Molts més grans ara de quan ens havíem conegut, amb experiències familiars plurals i diverses, amb trajectòries professionals molt diferents i opcions de vida diverses, en Toni sabé lligar-nos entorn de la seva persona i situar l’efecte que ens teníem com el centre del retrobament. Encara està viu en tots nosaltres la trobada per celebrar els seu 80 anys i poder-li regalar un barret per ampliar la seva col·lecció que portava, tant a l’hivern com a l’estiu.

L’existència de  l’Antoni Serramona està lligada a l’oratori de Sant Felip Neri, al bell mig de la Barcelona, a tocar de la catedral i paret amb paret, amb la seu del bisbat de la ciutat. L’Antoni fou un felipó convençut del sentit d’aquesta institució eclesial i del seu valor social. L’enorme edifici de l’oratori fou un dels centres neuràlgics de la seva activitat pastoral amb els universitaris. L’església de l’oratori acollí les nostres celebracions eucarístiques i la presència del Toni fou constant en les diverses trobades, especialment les de Setmana Santa, que el Secretariat d’Universitaris Cristians fèiem. Eren moments d’intensa vivència d’experiències i de compartir efectes. L’oratori fou també un centre d’acolliment i de refugi quan la situació política del país obligava a algun universitari fer-se fonedís per uns dies. Oració, pietat, fidelitat i compromís foren la seva divisa eclesial. No sempre una part d’aquesta església acollí amorosament el testimoni de fe d’en Toni. Patí quan es sentí desemparat per la mare Església. Foren anys foscos viscuts en dolor i silenci. Quan aquests moments s’acabaren l’Antoni Seramona seguí sent fidels als seus valors i principis. Això sí, més relaxadament perquè la salut no sempre l’havia acompanyat en els darrers anys. Però, en cap cas defallí de lliurar-se plenament a algun projecte que pensava que valien la pena impulsar. La restauració de l’orgue de sant Felip Neri, recentment inaugurat, és el seu llegat pòstum. L’Antoni ha començat el darrer viatge a la casa del Pare, en aquests moments algunes persones amigues hem compartit que se’ns fan vives les converses, les discrepàncies i les complicitats teixides. Ell, ben segur, que no ens voldria tristos, sinó alegres i decidits a continuar el camí que junts havíem començat.

diumenge, 30 de gener de 2022

L’opacitat aliementa l’anticlericalisme

S’acaba una setmana de notícies que ha tingut l’Església catòlica com el principal protagonista. Primer, l’anunci d’uns errors en les immatriculacions de béns; després, la iniciativa parlamentària d’ERC, Unidas Podemos i Bildu de proposar una comissió parlamentària per revisar els milers de denúncies per casos de pederàstia a l’Església catòlica i finalment, el suport del PSOE a fer aquesta investigació donat a correcuita i amb pirotècnica mediàtica. A partir de cada una d’aquestes notícies les xarxes socials van plenes d’opinions que tenen, la majoria d’elles un tuf d’anticlericalisme exagerat. Els comentaris, en general, no acostumen a ser massa afalagadors. A més, alguns titulars de premsa han tractat el tema de les immatriculacions sense rigor i, en alguns casos de manera forassenyada i més propers a les “fake news” que a la veracitat informativa. Segons la majoria de titular semblava que l’Església catòlica havia comès una gran estafa o es dedicava a fer apropiacions indegudes. A partir d’aquests titular, la creativitat narrativa ha anat desbocada, tot anava bé per acusar a la jerarquia catòlica de rapinyar les propietats privades o comunals.

La negativa del president de la Conferència Episcopal Espanyola a impulsar una comissió independent, similar a les fetes en altres països, per aclarir les denúncies de casos de pederàstia ha contribuït a remoure de nou les aigües de l’anticlericalisme de la nostra societat. Els ciutadans recelen del silenci, la foscor i l’opacitat que la jerarquia catòlica ha tractat, i encara continua tractant, aquest tema. En un país de pell sensible pels afers que estimulen l’anticlericalisme, no cal ser un analista fi per adonar-se que callar, dissimular o mostrar-se ambigu alimenta les sospites d’encobriment d’aquests delictes. Novament, la jerarquia de l’Església catòlica ha estat poruga i, en lloc de prendre la iniciativa de tractar amb transparència, claredat i amb taquígrafs la qüestió de la pederàstia n’ha fet un assumpte domèstic, sense adonar-se que és una matèria de projecció social. ¿Tant costava a la Conferència Episcopal Espanyola promoure  una comissió independent per estudiar les denúncies de pederàstia? Fer malament les immatriculacions, no ser rigorós en les inscripcions de les propietats o situar la investigació de la pederàstia fora del discerniment públic és alimentar l’anticlericalisme larvat de la nostra societat.  Però, els que ara miren complaents el ressorgiment dels menjacapellans recordin que la tràgica història del nostre país demostra que els grans beneficiats de l’anticlericalisme sol ser sempre l’extrema dreta.

No és just, més aviat interessat, situar el focus en els casos de pederàstia, a l’Església catòlica. Dit això, no es pot negar la greu responsabilitat adquirida per l’Església en els abusos continuats produïts en les seves institucions. És evident que cal anar a fons, investigar el que calgui, on calgui, rendir comptes i demanar perdó les vegades que fàcil falta. Tanmateix, hi ha massa silenci en altres àmbits on, per estar freqüentats per la joventut podien ser llocs on els pederastes actuessin. La nostra societat ha tingut en els anys 50, 60 i 70 del segle passat, moltes entitats esportives, socials, educatives i d’altre mena, on la joventut trobava espais d’educació, esport, oci i esplai. Cap d’aquestes entitats sembla que entri en les preocupacions dels promotors de la iniciativa parlamentària per investigar a l’Església catòlica. La qual, segons sembla, és l’únic subjecte de sospita. ¿No passava res en les altres entitats? ¿tot era normal? Sincerament, no m’ho crec.

dissabte, 29 de gener de 2022

Glosses per la vida quotidiana

La gran paradoxa actual és viure en la societat de la informació i de les comunicacions, i tenir la sensació que se’ns amaga informació des de tot arreu. Els poders públics, en moltes ocasions, són força opacs per més que tinguin lleis i pràctiques de transparència. Les empreses privades no aporten tota la informació sobre els seus productes i els contractes tenen molta lletra menuda que dificulta la seva comprensió. Davant d’aquesta situació, la ciutadania hem d’exigir el nostre dret a l’accés de la informació veraç, clara i comprensible. “No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de conèixer” (Mc 4,22) 

Les transformacions profundes de la societat no són el resultat de grans esdeveniments, majestuosos i espectaculars. Na cal pensar en accions retransmeses en directe per les cadenes de comunicació. Més aviat, hem de confiar en canvis germinals produïts des de l’anonimat i arrelats en el dia a dia de les persones. Són les petites transformacions les que ajuden a avançar cap un societat diferent i alliberada d’opressions. Moltes es fan en silenci i, molts cops, sense saber massa com s’han donat. “Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: 27 tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com” (Mc 26-27)

divendres, 28 de gener de 2022

Glosses per la vida quotidiana

De tant en tant ens repetim a nosaltres mateixos que estem cridats a l’esperança. Ens ho diem al veure les dificultats que tenen moltes persones per viure dignament o les limitacions que realitat imposa a la nostra vida personal. Però també som impacients, o insatisfets, perquè ens agradaria veure realitzat l’alliberament que proclamen i per el qual lluitem al costat de moltes persones. Algun cop ens rebel·lem i exclamem: ¿fins quan haurem d’esperar? “El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor” (Lc 4,16-19) 

Si creiem en uns ideals, en uns principis o vivim uns valors que considerem bàsics per millorar les relacions humanes, hem de saber-los comunicar. Cal fer-ho sabent que, hi haurà moments, no serem compresos o ens podran excloure per considerar-nos folls. No podem renunciar a testimoniar allò que creiem. “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat” (Mc 16,15) 

Cada dia rebem molts estímuls per pensar. Estem exposats en l’aparador de la comunicació social de tal manera que podem integrar el que se’ns proposa en el nostre pensament. Però hem de tenir cura de saber discernir allò que retenim del que refusem perquè no coincideix amb les nostres conviccions i valors. Hem de discernir bé per tal de créixer interiorment i ser entenimentats. “Un sembrador va sortir a sembrar ... Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u”. (Mc 4,1.7-8)