Bolsonaro, candidat dels evangèlics

La més que probable victòria del candidat de l’extrema dreta Bolsonaro a les eleccions presidencials de Brasil serveix per evidenciar la irrupció de les influents esglésies evangèliques a la política d’aquest país. Boslonaro, conscient d’aquesta influència, ha reiterat en els seus missatges de campanya sobre la decadència de la societat i la necessitat de mobilitzar la ciutadania per recuperar els valors tradicionals. Tot i que religiosament es presenta com a catòlic, des de fa temps ha procurat conrear les simpaties de les poderoses esglésies evangèliques del Brasil. Anys enrere, en un gest insòlit, anà Israel per fer-se batejar per una pastor en les aigües del riu Jordà, gest que s’interpretà com un guinyo per seduir als cristians evangèlics.

Bolsonaro era el candidat de les esglésies evangèliques perquè el seu model de societat lliga amb les promeses de prosperitat il·limitada que es prediquen setmanalment en els seus temples. La gran acceptació de missatge evangèlic, un cop l’Estat ha fracassat, per incapacitat i elevada corrupció, en les seves polítiques de benestar social, es prometre reiteradament que la fe en Déu porta associada al progrés i la prosperitat dels creients. El moviment evangèlic al Brasil s’ha fet fort perquè promet un Regne de Déu immediat lligat al desenvolupament econòmic i els beneficis personals de millor el nivell de vida. En els temples evangèlics es predica una salvació personal vinculada a la prosperitat social. Davant la incapacitat de l’esquerra política brasilera per transformar la societat, els evangèlics veuen a Bolsonaro com l’esperança polític per realitzar els seus ideals religiosos.

Aportar motius d’esperança

Els experts en religions creuen el cristianisme, lluny d’esllanguir-se, està refent-se i coneix una import revifalla. Sembla que l’individu contemporani, davant la feblesa dels relats portadors de sentit, troben en les religions algunes de les respostes que abans donaven les ideologies, especialment les prometeiques. En aquest retorn al fet religiós l’individu modern cerca les respostes a les preguntes existencials de sempre i un consol davant els sofriments que genera l’amplia crisi de econòmica i de civilització. El cristianisme és percebut com una font de sentit i per això en surt envigorit. Però, com que sota el cristianisme hi ha moltes denominacions i tradicions, ¿quin cristianisme és atractiu als individus en recerca de sentit?.

Sembla que, de totes les famílies cristianes, els protestants evangèlics són els que recullen el creixement més notable en els darrers anys. Resulta que els evangèlics són el que mostren més capacitat d’adaptació a les necessitats religioses dels individus d’avui. Aquesta adaptació els permet oferir diverses respostes religioses construïdes a partir d’una visió sincrètica de l’experiència religiosa i una encertada gestió dels aspectes emocionals d’aquesta. A partir d’una adequada gestió dels sentiments els evangèlics captan els cristians d’altres tradicions, i de forma molt notable a cristians catòlics. El cristianisme evangèlic, en totes les seves múltiples i diverses variants, esdevé una religió útil per aquest nou fenomen de construir una religió a la carta, segons les necessitats de les persones.

Ara, quan l’Església catòlica comença un procés de reflexió sobre la nova evangelització, cal conèixer en profunditat aquesta realitat per evitar caure en la temptació d’importar les seves estratègies com a salvavides per allunyar el perill de la marginació del catolicisme. A l’horitzó dels catòlics es fa realitat el que el papa Benet XVI ens demanà, ésser un minoria creativa. El camí de la nova evangelització significa explorar la capacitat que té el cristianisme d’aportar una esperança a una humanitat que cerca respostes vitals, que vol ser feliç, que pateix unes condicions econòmiques que creen noves pobreses i inseguretats. La minoria creativa  ha de saber dirigir-se a aquestes persones que volen es troben cercant motius d’esperança.   

Els cristians evangèlics a França

França, segons l’opinió d’alguns exemple d’estat laic per excel·lència, coneix un creixement espectacular dels cristians protestants evangèlics. Mentre els catòlics i els protestants tradicionals com perden pes en la societat en els darrers anys, no succeeix el mateix amb els anomenats cristians evangèlics. Aquests l’any 1970 tenien 770 centres de culte i avui passen dels 2.000. Actualment hi ha uns 460.000 evangèlics que representen el 55% dels protestants francesos. Aquest creixement, a diferència d’altres religions que poden haver crescut gràcies als processos migratoris, els evangèlics han augmentat bàsicament per les conversions.

El món del protestantisme evangèlic és un univers divers i heterogeni on coexistències denominacions protestants amb estils molt allunyats del protestantisme tradicional. El seu punt de partida és un renaixement espiritual que comporta un canvi de vida. Convençuts de que es troben en una fase expansiva, els protestants evangèlics han decidit donar un pas més i crear una nova ocupació: difusors i creadors d’esglésies. Amb aquesta activitat es vol donar un important salt en la implantació dels evangèlics a França a fi d’arribar a 6.000 llocs de culte amb una ratio d’una església per cada 10.000 habitants en trenta anys. Amb aquests números els evangèlics es situarien a una taxa de cobertura territorial similar a l’Església catòlica.

Les persones encarregades de l’extensió i implantació de les esglésies evangèliques, el missioners d’aquesta religió, reben una procés formatiu durant cinc anys. Al llarg del seu procés de preparació reben formació en matèria teològica, lideratge, gestió de grups, evangelització, parlar en públic, predicació i apologètica del cristianisme, espiritualitat, gestió del temps, tècniques de gestió i de comunicació. Aquest període de formació està finançat gràcies a que hi ha cinquanta persones que apadrinen a un missioner aportant 40 euros mensuals durant el temps que dura la seva preparació. A França, com abans altres països de l’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica esta vivint el que pot ser un canvi d’hegemonia en el món protestant. Caldrà seguir atentament aquesta transformació del cristianisme.

Pentecostals, carismàtics i evangèlics

Pentecostals

Es denominen pentecostals als membres de diferents denominacions protestants o esglésies independents que cruen que tots els cristians han de buscar una experiència després de la conversió religiosa anomenada el baptisme de l'Esperit Sant. Aquestes denominacions i esglésies ensenyen que a través de l'experiència del baptisme de l'Esperit Sant, es poden rebre un o més dons espirituals, incloent la capacitat de profetitzar o transmetre missatge de Déu, la pràctica de la sanació física, parlar en llengües o idiomes espiritual (glosolalia), i interpretar llengües. El pentecostalisme té arrels en el moviment de santedat del segle 19, que va promoure una intensa personal pietat. Va sorgir com un moviment religiós en diferents punts dels Estats Units a principis del segle 20. Dins d’aquest moviment hi ha les Assemblees de Déu i l'Església de Déu en Crist.

Carismàtics

Els carismàtics són membres de denominacions no pentecostals - incloent catòlics, ortodoxos i algunes denominacions protestants - que comparteixen algunes de les creences pentecostals i participar en almenys algunes de les pràctiques espiritualsbnassociats amb el pentecostalisme, com la sanitat divina, profecia i el parlar en llengües. El moviment carismàtic, de vegades coneguda com la renovació carismàtica, va començar entre els protestants als Estats Units cap l’any el 1960 i s’extangué a alguns moviments de l'Església Catòlica dels Estats Units per l’any 1967. El moviment carismàtic també troba la seva expressió en les congregacions independents que s'han format les seves pròpies xarxes d'esglésies afiliades. Aquestes xarxes d'esglésies són diferents de les esglésies pentecostal.

Evangèlics

Els evangèlics són cristians que creuen en la centralitat de la conversió o el "néixer de nou" a partir de l'experiència en la recepció de la salvació. Creuen en l'autoritat de la Bíblia com la revelació de Déu a la humanitat, itenen un fort compromís amb l'evangelització o el compartir el missatge cristià. Els evangèlics constitueixen un moviment trans-denominacional; cristians que sostenen aquestes creences o compromisos es poden trobar en nombroses denominacions i tradicions de l'església, com el metodisme i els presbiterians, en denominacions pentecostals com les Assemblees de Déu o les denominacions són pròpiament evangèliques, com és el cas de l'Església Evangèlica Lliure d’Amèrica. Els orígens d’aquestes esglésies evangèliques modernes es remunten al pietisme luterà de finals del segle 17 a Alemanya i el metodisme a Anglaterra al voltant de la mateixa època.

Les estadístiques religioses

Un dels problemes en tots els estudis sobre la sociologia de les religions és l’obtenció de les dades. La reserva constitucional que la majoria de països tenen sobre l’explicitació de les creences dificulta l’obtenció de les dades. El centre Pew d’estudis de les religions per fer el seu estudi mundial sobre el cristianisme ha fet servir diverses fonts de dades. Ha treballat amb 2.400 fonts de dades, entre les quals s’inclouen dades, censals i enquestes de població, obtingudes en 232 països. Tots les dades poblacionals sobre els països i territoris s’ha obtingut dels estudis de població de les Nacions Unides. En molts països, tanmateix, els censos i les enquestes no contenen informació detallada en sobre les denominacions religioses o els les afiliacions a moviments religiosos. Per això, les organitzacions cristianes són, en moltes ocasions, la font única
d'informació.

En el cas del catolicisme, el cristianisme ortodox i algunes denominacions protestants les pròpies esglésies tenen informació fiable. Però no passa al mateix amb algunes denominacions protestants, com són els moviments dits evangèlics i pentacostals i els baptistes i els metodistes, en els quals les dades són mes disperses. Aquesta particularitat fa que per algunes tradicions religioses calgui advertir la singularitat de l’obtenció de les dades estadístiques i emprar algunes rectificacions estadístiques. En el cas de dels evangèlics, pentecostals i carismàtiques s’han fet servir les dades aportades pel Centre per l'Estudi de Cristianisme Global.

Segons aquesta entitat, hi ha aproximadament 279 milions de cristians pentecostals i 305 milions de cristians carismàtics a tot el món (en total són 585 milions). Els cristians carismàtics són considerats nos no-pentecostals encara que les seves pràctiques espirituals estiguin relacionades amb el pentecostal isme. També cal considerar que hi ha més de 285 milions de cristians que no poden ser classificats com evangèlics però no pertanyen a cap esglésies evangèlica o associació evangèlica. Cal tenir present també que molts pentecostals i carismàtics també es consideren evangèlics, ja que aquestes categories no són excloents.