Governar amb referents morals

La cultura política dominant en les societats occidentals s’ha despreocupat en excés de les qüestions morals. L’acció de govern sovint és amoral en el moment de la seva presa de decisions perquè els governants són jutjats, no per la justesa de les seves decisions sinó per la seva eficàcia. Els criteris economicistes han substituït els referents morals. La urgència d’assegurar el bon govern dels afers públics ha accentuat la visió pragmàtica de la política. No es pot seguir analitzant els problemes de la societat i proposant alternatives sense uns sòlids referents morals. Tota acció de govern hauria de tenir una dimensió moralitzadora. Els polítics han de ser capaços de poder explicar als ciutadans les raons últimes que justifiquen les decisions polítiques.

Aquesta situació ha provocat la substitució del relat polític per una simple caricatura i l’oblit dels ideals. Sense ideals la política ha esdevingut la gestió de la realitat i del seu present sota l’atenta mirada dels comptables de l’estat. Tot era admès per quadrar les finances públiques a fi d’evitar el desajust. Sota l’aparent acord a uns referents comuns, la socialdemocràcia europea s’ha adaptat a aquesta situació. La majoria dels governs comunitaris, al marge de la seva adscripció ideològica, s'han allunyat dels ideals socialdemòcrates. Sobretot s’han girat d’esquena als anhels morals que justificaren la cultura política socialdemòcrata.

La política sembla haver-se reduït a una cursa sense límits per arribar i mantenir-se en el poder. L’accés al poder com única horitzó possible desvirtua el mateix valor de la política i la redueix a un mer instrument associat al poder polític. En aquest trànsit limitador de l’abast de la política el discurs polític es queda sense les paraules que li donen sentit i el projecte cap l’esperança del canvi i transformació social. Sense paraules que aportin significant els ideals es debiliten i deixen un espai a les demagògies populistes que agiten velles banderes totalitzadores camuflades amb mots nous i engrescadors.

La bona política

Necessitem un nou lideratge polític que ens permeti tornar a confiar en els nostres governants. Aquesta confiança es fonamenta en una doble condició: saben conduir cap un futur que ha de ser millor i tenen uns referents morals que guien les seves actuacions. Tampoc podem oblidar-nos dels principis i virtuts que articulen la convivència cívica. Part de la crisi de l’actual sistema polític i econòmic es fonamenta en la pèrdua dels referents morals que havien articulat la convivència cívica en la societat moderna, dimensió que cal recuperar per poder articular la cohesió social. El nostre sistema moral s'ha corromput per influència d'unes visions que situen la racionalitat i l'interès econòmic per sobre altre consideració.

La política no és aliena al redreçament moral de les societats occidentals. Cal governar a partir de motivacions morals. Necessitem fonamentar la governança també en raons morals. Volem regenerar la política a partir d’un relat moral que sustentin les nostres propostes de govern. Es per això que reivindiquem governar per ideals, sense caure en l’idealisme o ser ingenus; volem que la nostra acció política tingui uns ideals que l’animin i li donin coherència.

Cal un ideal social i democràtic renovat

Cal governar des dels principis i partir d'ideals. No cal idealistes, però sí polítics íntegres perquè tenen principis. Cal tenir ideals i saber-los compartir, així com tenir propostes per canviar allò que no funciona. La societat pot millorar. Cal proposar de nou a la societat els principis que inspiraren i motivaren a l'acció de govern de persones que es sentien socialdemòcrates, socialcristians i liberals progressistes perquè les decisions de govern han de ser contrastades amb aquests referents. El judici de la societat no és pot acontentar a ser un examen de l’eficàcia o l'eficiència de la gestió pública, sinó una anàlisi del perquè de tot plegat. Sense moral no pot haver-hi bon govern.

Estic convençut que el camí cap a una més gran justícia social s’hi pot arribar a partir d’una reforma gradual del sistema polític. Aspiro, tal com ho feren, al igual que els primers socialdemòcrates, a una societat justa sense desigualtats. Després vindrà la raó política. Aquest és l'itinerari que han seguit i seguim moltes persones que hem cregut que la política era el millor camí per transformar la societat. Volem major justícia social per vèncer les desigualtats i exclusions que la crisi econòmica ha provocat en amplis sectors de la societat. També aspirem a una justícia que repari el menysteniment històric i la imposicions que Catalunya ha patit en la construcció de l'estat espanyol.

S’ha de repensar tot això des d’una una mirada renovada i parlar-ne de nou amb mots renovats que donin sentit al discurs polític. S’ha de construir un nou pensament i ha d'expressar-se amb nous mots plens de sentit i significats. Cal una cultura política nova capaç de tornar l'esperança i el convenciment a la ciutadania de que ens en podem sortir.  La corrent socialdemòcrata avui ha d’identificar-se amb els compromisos liberals de respecte de la llibertat; de manera particular cal defensar la llibertat de pensament i creació, així com de consciència i creença religiosa. Els problemes actuals de la societat empenyen a incorporar altres dimensions que eixamplen les perspectives fundacionals fundacionals de la socialdemocràcia.   

La necessària justícia social

Davant d’una panorama social i polític que no agrada moltes persones ens indignem i revoltem. Ho volem fer dins del marc del que són avui les societats occidentals, els seus valors i principis, i respectant el sistema econòmic de mercat introduint-hi ajustos per fer-lo compatible amb la justícia social redistributiva i equitativa. Aquesta voluntat de canvi s’expressa afirmant la justícia i la igualtat, la necessitat de regeneració democràtica i uns valors i virtuts que defineixen la humanització de la societat. Avui com ahir, o com altres moments, les persones es formulen preguntes similars: ¿com el model econòmic pot generar menys injustícies i desigualtats, sense disminuir-ne de la seva eficiència? o ¿quin és el sistema polític millor per servir al interès comú?. 

 Totes aquestes preguntes continuen vigents i són més pertinents que mai perquè les disfuncions econòmiques han estat font de moltes injustícies i noves desigualtats. La defensa de la llibertat i el respecte a la diversitat no poden generar desigualtats socials i alterar la cohesió de la societat. Per evitar que això sigui així, L’alternativa socialdemòcrata continua sent plenament vigent si sap retornar al seus fonaments originals. Però aquest retorn als orígens no pot interpretar-se com una crida al fonamentalisme polític. Aquesta tornada als moments inicials exigeix un pensament polític creatiu per evitar qualsevol forma de dogmatisme. 

 La responsabilitat de la socialdemòcrata avui és afirmar una tradició de pensament i cultura política que neix com a resposta moral a les injustícies socials. Cal renovar aquesta tradició política, no per afirmar acríticament els seus principis sinó per ajustar-los a la realitat i respondre als mateixos reptes morals que els primers socialdemòcrates. El temps canvia les estratègies i els camins polítics, però no altera les consciències i l’esperit de revolta davant les injustícies socials. Els homes i dones del nostre temps segueixen fent-se les preguntes de sempre i però necessiten trobar noves respostes. Cal mirar endarrere per sentir-se partícips d'una esperança de la humanitat i hereus dels seus combats contra la injustícia. Però bàsicament cal mirar al present a fi de identificar les noves injustícies que reclamen la nostra atenció i exigeixen noves respostes que permetin progressar cap un futur millor.

Indignats davant les injustícies

Mirant el nostre entorn tenim motius per la indignació i la revolta. Mentre existeixin desigualtats i injustícies, o no es reconegui la llibertat dels catalans en poder decidir el seu futur, hem de fer sentir les nostres opinions i proposar alternatives polítiques per fer una societat millor. Cal aspirar a una nova societat que la voldríem bona, decent i amable fonamentada en el bon govern de les qüestions públiques, el respecte a totes les llibertats i respectuosa amb els principis i referents morals. 

 Hi ha un munt de situacions que agiten les consciències morals i que reclamen una resposta urgent i inajornables. Els anhels de justícia no minven malgrat les dificultats dels camins per fer més just els món. Cal reconèixer la complexitat dels problemes d’avui i les dificultats que sovint hi ha alhora de definir-los. La societat actual és molt complexa i els seus problemes a voltes estan profundament interrelacionats que resulten força indestriables. Però, tot i aquestes dificultat, no es pot estar passiu davant d'un món injust, desajustat, poc respectuós amb la natura i massa sovint indiferent als sofriments de la humanitat. Moltes persones volen que aquesta situació canviï en poc temps, però els canvis avui no poden fer-se sense generar consens i acords. I això requereix temps i la virtut de la paciència. Es pot ser impacient davant les injustícies, però cal ser realistes alhora de trobar-ne solucions. 

Per assolir totes aquestes metes calen nous instruments polítics adaptats a la realitat canviant del moment. En moltes ocasions, els nous problemes no poden ser ni compresos pels vells instruments d’anàlisi, i molt menys resolts per uns instruments polítics pensats per una societat que, en gran part, ja no existeix. Les democràcies occidentals, amb les seves cultures polítiques i institucions de govern, s’han anat adaptant als diferents canvis socials. Amb més o menys intensitat segons la situació. Es viu en un tombant de la història que exigeix imaginació i creativitat alhora d’entendre el que passa i proposar-ne solucions. Cal saber repensar moltes de les certeses que han portat fins aquí, però que són insuficients per seguir endavant. Calen noves propostes polítiques per sortir dels problemes d’avui.

Vivim en una societat en canvi

La societat contemporània està sotmesa a profunds canvis i transformacions. Hi ha nous problemes que demanen respostes noves. La mundialització de l’economia juntament amb la ràpida transmissió de la informació i el coneixement estan canviant els paradigmes del nostre temps. La globalització ha transformat els paràmetres de la cultura empresarial en benefici d’una revalorització de la iniciativa, l’esforç, l’excel·lència i la competitivitat. També ha transformat el perfil cultural de les societats occidentals. Ara són més plurals i diverses. Això ha estimulat valorar el respecte, la integració i cohesió social, així com la necessitat de repensar les identitats compartides que donen continuïtat amb el passat, fan comprensible el present i ens projecten al futur. Vivim abocats a un desenvolupament creixent de la ciència i de la tecnologia que contribueix a millorar la qualitat de vida de les persones; però també introdueix dubtes i prevencions davant de determinats progressos i els seus límits.

La governabilitat de la societat està profundament qüestionada per molts ciutadans. La corrupció política i l’adulteració dels valors democràtics, o el desinterès per allò que es del comú d’un part de la ciutadania qüestionen l’actual sistema de govern. Per alguns poden interpretar-se com lleugeres alteracions del sistema, però nosaltres ho considerem evidències clares d'una greu alteració de l'actual governança de la nostra societat. Davant d'aquesta situació apareixen inseguretats i incerteses fonts de noves pors, especialment por de perdre el sistema de benestar existent fins ara. Amenaçat també per la por a l'alteració de la seguretat col·lectiva per l'aparició del fenomen nou del terrorisme global, amb el risc de sacrificar les llibertats democràtics per tal defensar-nos d'aquest nou perill per les societat. Finalment, com a catalans, el procés obert darrerament per recuperar la plena sobirania nacional ha introduït una gran il·lusió col·lectiva. Una part dels catalans estem compromesos a lluitar per aconseguir el reconeixement ple de Catalunya com una nova realitat política amb capacitat de decidir la seva relació amb la resta de pobles d’Espanya i Europa.

Masses problemes per resoldre

Algunes persones tenim la sensació de que la nostre societat no se’n surt en solucionar o gestionar els seus problemes. Percebem que els instruments que ens havíem dotat són limitats per trobar les respostes que ajudin a resoldre les dificultats d’avui. Les desigualtats, no  només no desapareixen sinó que s’incrementen. Les desigualtats són creixents entre rics i pobres, hi ha noves formes de pobresa urbana, disfuncions en el sistema d'igualtat d'oportunitats, exclusions socials associades a l'origen ètnic, desajustos territorials associats al desenvolupament desequilibrat. Creix el nombre de persones que han vist reduït de forma dramàtic el seus benestar i augmenta la desesperança en l’esdevenidor.

La crisi econòmica, en tota la seva gran dimensió, a més de generar injustícies socials, ens evidencia una greu crisi moral per haver situat el guany econòmic desmesurat o l’eficiència econòmica per davant d’altres consideracions. Hem convertit en virtut la recerca del bé material. No estem acostumats a fer judicis morals sobre les coses. El contrast d’un decisió política s’ha habituat a fer-se sobre el seu cost, poques vegades sobre si ella contribuirà a millorar la societat, a fer-la més justa, a vèncer les desigualtats. La visió economicista a sostret el judici moral de l'acció de govern. Aquest situació afecta al mateix sentit del projecte humanístic de tota cultura emancipadora. No podem seguir esperant unes solucions que no arriben. 

Preguntes que perduren

Pot semblar una obvietat, però cal insistir que el capitalisme no és un sistema polític; sinó un model de desenvolupament econòmic que, al llarg de la seva existència, ha conviscut amb diferents tipus d'organització del poder polític. En el darrers anys, les societats occidentals han buscat compaginar aquest model de desenvolupament amb diferents cultures polítiques. El fracàs dels països organitzats sota la cultura política i un desenvolupament dictat per les idees socialistes, ha aprimat el ventall de possibilitats pel pensament polític inspirat per l’ideal socialista. En qualsevol cas, i al marge dels errors històrics, les preguntes que ens podem formular són les idèntiques a les fetes al llarg de la recent història de la humanitat: ¿com el model econòmic pot generar menys injustícies i desigualtats, sense disminuir-ne de la seva eficiència? o ¿quin és el sistema polític millor per servir al interès comú?.

Totes aquestes preguntes continuen vigents i són més pertinents que mai perquè les disfuncions econòmiques han estat font de moltes injustícies i noves desigualtats. La defensa de la llibertat i el respecte a la diversitat no poden generar desigualtats socials i alterar la cohesió de la societat. Per evitar que això sigui així, la socialdemocràcia ha procurar tornar al seus fonaments originals. Però aquest retorn als orígens no pot interpretar-se com una crida al fonamentalisme polític. Aquesta tornada als moments inicials exigeix un pensament polític creatiu per evitar qualsevol forma de dogmatisme. En aquest procés, cal defugir d’esdevenir una versió política de l'integrisme religiós.

La responsabilitat de la socialdemòcrata és avui afirmar-nos hereus d'una tradició de pensament i cultura política que neix com a resposta moral a les injustícies socials. Volem renovar aquesta tradició política, no per afirmar acríticament els seus principis sinó per ajustar-los  a la nostra realitat i respondre als mateixos reptes morals que els primers socialdemòcrates. El temps canvia les estratègies i els camins polítics, però no altera les consciències i l’esperit de revolta davant les injustícies socials. Seguim fent-nos les preguntes de sempre i volem trobar noves respostes. Mirem endarrere per sentir-nos partícips d'una esperança de la humanitat i hereus dels seus combats contra la injustícia. Però bàsicament mirem al present a fi de identificar les noves injustícies que reclamen la nostra atenció i exigeixen noves respostes que ens permetin progressar cap un futur millor.

Per una nova socialdemocràcia.CAT

Des de fa temps es té la sensació que els partits polítics tradicionals han entrat en crisi. Dóna la impressió que, a més d’estar afectats per la corrupció d’alguns dels seus militants i les limitacions del propi sistema de representació política, en alguns hi ha una crisi més profunda relacionada amb el que és la crisi de la seva pròpia identitat com a instrument al servei de la defensa d’uns interessos i la representació simbòlica. Les formacions socialdemòcrates històriques pateixen aquest problema. Les corrents socialdemòcrates aparegueren a finals del segle XIX i XX com alternativa als greus problemes socials de la seva època. Com a resposta política es volíen diferenciar d’altres que, tenint la mateixa preocupació, eren poc sensibles a la llibertat i la democràcia. Aquesta fou, durant anys la tensió entre la socialdemocràcia i els socialistes radicals i els comunistes. Els socialdemòcrates defensaven que era possible la justícia social sense necessitat de negar la llibertat i la democràcia. Si pels socialistes radicals i els comunistes el camí cap a una més gran justícia social exigia anular les llibertats formals en benefici de la revolució política, la socialdemocràcia, en nom de la mateixa democràcia, volia arribar a uns objectius similars a partir d’una reforma gradual del sistema polític.

En ple segle XXI, els governs occidentals han aconseguir part dels grans objectius de la socialdemocràcia europea del segle XX. Fins i tot, els Estats Units, país políticament poc sensible als horitzons socials dels socialdemòcrates, el president Obama ha anat aplicant polítiques socials molt orientades a vèncer les desigualtats i augmentar la protecció del benestar dels nord-americans. Però tot té matisos. Malgrat l’aparent coincidència formal, cap govern blasma les polítiques socialdemòcrates, alguns d’aquests governs actuen en direccions oposades a les polítiques socials i a la defensa de la democràcia.

La paraula socialdemòcrata ha esdevingut un mot d’ordre per alguns governs tot i que les seves accions de govern no tinguin res a veure amb les polítiques socialdemòcrates. La socialdemocràcia ha de repensar els seus objectius perquè, si bé és cert que model polític de l’Estat del Benestar ha significat el triomf dels seus principis, no tota acció de govern els exemplifica. Ara cal tornar a recuperar l’originalitat del pensament socialdemòcrata afirmant els dos pols que articulen la seva identitat: la qüestió social i la defensa de la democràcia. Es podria afegir una tercera dimensió associada als principis i virtuts que articulen la convivència cívica. Part de la crisi de l’actual sistema polític i econòmic es fonamenta en la pèrdua dels referents morals que havien articulat la convivència cívica en la societat moderna, dimensió que cal recuperar per poder articular la cohesió social.

En el cas de Catalunya l’afirmació d’aquestes dues dimensions es complementa i s’amplia amb la qüestió nacional. Aquesta té una raó de ser pròpia, com a continuïtat històrica d’una identitat com a poble, però també perquè ofereix la possibilitat de desenvolupar de forma concreta i positiva els ideals socialdemòcrates en un país. A Catalunya hi ha espai per una nova socialdemocràcia amb perfil propi basat en l’afirmació dels eixos nacional, social, democràtic i cívic. Eixos que s’han de complementar amb una clara vocació europeista tant en els aspectes de construcció d’una Europa com espai de llibertat i justícia com en la dimensió de lligam amb altres corrents socialdemòcrates. La nova dinàmica política oberta amb l’horitzó real cap a la independència de Catalunya junt amb els límits d’algunes formacions polítiques que fins ara havien representat els interessos materials i simbòlics dels catalans, convida a pensar que el mapa de representació política dels catalans està canviant profundament i que encara canviarà més.

La transformació futura de l’espai polític català permet explorar la possibilitat de consolidar un espai polític vertebrat a partir d’una visió renovada de la socialdemocràcia sorgida d’una indignació i revolta davant les desigualtats de la societat, clarament compromesa amb la independència de Catalunya i vindicadora d’una regeneració de la democràcia juntament amb una voluntat de construir un nou llenguatge polític que aporti significats i valors a la societat d’avui. En definitiva, aquesta nova socialdemocràcia ha de ser, a més d’una proposta política, una resposta moral als problemes d’avui.