dissabte, 16 d’octubre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Com ha passat al llarg de la història de la humanitat, la nostra societat procura silenciar les veus profètiques. Aquelles veus que incomoden als poders establerts perquè ajuden a pensar i proposen alternatives de canvi per resoldre les injustícies i desigualtats socials. Els profetes clamen recomanant una altra manera de viure. La seva radicalitat resulta molesta pels poders de la societat. “La mateixa saviesa de Déu ha dit: "Els enviaré profetes i apòstols, i ells en mataran i perseguiran." Però Déu demanarà comptes a aquesta generació de la sang de tots els profetes, vessada des de la creació del món” (Lc 11,49-50)

Necessitem una nova mirada per entendre i comprendre el sentit de moltes de les coses que estan passant. Ens calen noves claus interpretatives per superar l’egoisme que alimenta la cobdícia de moltes persones; l’egoisme que justifica la insolidaritat o la indiferència que no es commou amb el sofriment de tanta gent. Per vèncer les injustícies i les desigualtats socials necessitem veure la realitat amb la mirada de l’amor radical al proïsme. “T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11,25)

divendres, 15 d’octubre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La causa de Jesús és radical amb la possessió de riqueses. L’Evangeli recomana vendre els béns i donar-los als pobres i recorda que és difícil  que un ric entri en el Regne de Déu. Mentre hi hagi persones necessitades, situades irremeiablement en situació de pobresa, qui tingui riqueses les hauria de compartir solidàriament amb elles. No podem desentendre’s de l’empobriment dels altres. “Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me” (Mc 10,21)

Si algun cop ens preguntem, ¿què puc fer pels altres?, no cal pensar en grans respostes. El que està al nostre abast és, per exemple, ser acollidors i amables amb aquells que ens envolten. Segur que alguna d’aquestes persones ens ho agrairà. Més del que ens pensem. En un món de tanta individualitat i aïllament, l’acolliment amable eixample el cor de qui és acollit i l’ànima de qui acull.

“Ell m'amaga al seu costat
en dies de desgràcia;
m'encobreix al recer de casa seva,
em porta dalt la roca inaccessible”
Salm 27(26), 5

Moltes persones, segurament nosaltres en més d’una ocasió, donen molta importància a l’acompliment de les prescripcions sobre les coses menudes i oblidem que els grans preceptes que cal dur a terme són practicar la justícia i estimar al proïsme. L’amor i la justícia han de ser la guia per examinar el que fem cada dia. “Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l'amor de Déu! Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre” (Lc 11,42)

dissabte, 9 d’octubre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem de passar per la vida fent el bé. Això vol dir practicar la justícia, atendre els bons consells, respectar les diferències i estimant sense esperar res a canvi. Fer el bé és això i moltes coses més. No tothom comparteix aquest anhel, hi ha moltes temptacions per apartar-nos’en. Hem de mantenir-nos ferms i perseverar en la causa de la justícia.   
“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia.
Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dona fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot el que emprèn”
(Salm 1,1-3)
Moltes persones es troben insatisfetes amb la mundanitat. Els valors mundans no donen resposta satisfactòria a les preguntes que ens interroguen sobre el sentit de la vida. La majoria d’individus cerquem aquestes respostes i, al mateix temps, si som testimonis de les esperances que ens sostenen, podem ajudar als altres a construir els seus significants particulars. “El Senyor és bo amb qui confia en ell, amb aquell qui de cor el cerca” (Lm 3,25)

divendres, 8 d’octubre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Cal estimar al proïsme ¿quants cops hem sentit aquesta recomanació? Però no sempre hi fem cas. Sovint, els interessos personals tenen més pes que l’amor als altres. La pena íntima és com l’egoisme anul·la la nostra capacitat d’estimar. Cada dia tenim moltes oportunitats per demostrar com ens importa el proïsme. No deixem passar aquests moments. “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.” (Lc 10,27) 

Viure és conviure. Vivim abocats a relacionar-nos amb les altres persones. Creixem perquè interactuem amb els altres i aquests intercanvis ens enriqueixen. Gràcies a la convivència compartim sentiments, estats d’ànims i esperances. Quan la vida es torça, hem de saber aprofitar aquestes interrelacions per vèncer les adversitats i rebre consol d’ànima. “Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; 8 perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren” (Mt 7,7-8) 

El perdó és l’actitud de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres. Moltes persones actuen des del ressentiment. Som ràpids en demanar que se’ns perdonin les nostres ofenses, i lents en perdonar les ofenses dels altres. Saber perdonar ens dignifica i ens allibera de l’agró de cor. “Perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès” (Lc 11,4)

dissabte, 2 d’octubre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Més d’un cop hem experimentat la sensació d’impotència o d’impossibilitat d’aconseguir els canvis socials que volem per tal de fer el món més just. Sovint ens adonem que les nostres propostes no són ben acollides i ens sentim sols. Hem d’assumir aquests moments, no com un fracàs, sinó com un temps de maduració i espera. "La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops” (Lc 10,2-3) 

Alguns cops podem sentir-nos atrapats pel pessimisme i el desencant. En aquestes ocasions és bo treure en fora aquests sentiments de frustració sense necessitat de fer-se més valents del que som. És humà viure aquestes situacions i reconèixer les nostres limitacions. Si ho fem, les persones que ens estimen ens poden acollir i acompanyar en aquests tràngols.
“No ens tinguis en compte les culpes passades,
no tardis a obrar amb misericòrdia,
que estem del tot desemparats.
Defensa'ns, oh Déu, salvador nostre,
per l'honor del teu nom;
allibera'ns i perdona'ns els pecats
per amor del teu nom”
Salm 79(78) 8-9

divendres, 1 d’octubre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Moltes persones tenim tendència a classificar als altres en funció del que creiem, pensem o fem. Sovint fem bàndols entre els qui considerem dels nostres i aquells que els hem situat fora de les nostres simpaties. Però la vida no és un joc de bàndols, al contrari. La vida és un conviure en benefici del bé comú, tot allò que és de tots vinguis d’on vinguis, estiguis on estiguis. “Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres” (Lc 9,50)

Els conflictes, siguin socials o personals, no es resolen amb violència o buscant venjança. Cal explorar la resolució pacífica i raonada, sense imposicions i confiant en el convenciment. Per fer-ho, cal ser pacient, sumís i humil. El camí de l’enteniment passa pel diàleg. “Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi? Però Jesús es va girar i els renyà. I se n'anaren en un altre poble” (Lc 9,54-55)

Per les persones creients, sigui quina sigui la seva fe, el cel acostuma a expressar el lloc on resideix la divinitat que transcendeix la finitud de la vida humana. Des del cel estant, la tradició creient considera que Déu es comunica i es fa present a través dels arcàngels, els seus missatgers. “Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home.” (Jn 1,51)

dissabte, 25 de setembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que tenim la sensació que tot ens surt malament, fins i tot podem arribar a pensar que, davant la magnitud dels problemes socials, no ens en sortim. No podem deixar que aquesta percepció ens domini. Mantinguem-nos esperançats i confiats en que hi haurà llum en la foscor. "Reflexioneu sobre el que us passa! Heu sembrat molt i heu collit poc, mengeu i no quedeu tips, beveu i no us poseu alegres, us vestiu i no aneu prou abrigats, el jornal dels assalariats cau en bosses foradades." (Ag 1,5-6) 

En temps de moltes incerteses i bastants desassossecs les persones volem, a més de sentir-nos consolats, trobar respostes que ens permetin entendre el que està passant i es ens ajudin a construir el futur. Necessitem rebre la llum d’un nou enteniment a patir del qual edificar una societat més humana i justa.
“Envia'm la llum i la veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya santa,
al lloc on resideixes”
(Salm 43/42,3)

divendres, 24 de setembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Les coses que ens poden semblar incomprensibles, tard o d’hora, s’entenen si tenim el coneixem adequat per desvetllar la seva comprensió. En un primer moment, podem no entendre certs assumptes perquè no sabem com interpretar-los, però un canvi de mentalitat o d’instrument d’anàlisi, els podem comprendre. “No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de saber i no s'hagi de conèixer” (Lc 8,17) 

Al llarg de la vida hi ha situacions que ens sentim cridats a prendre algun tipus de decisió que pot comportar un canvi radical en el rumb de l’existència personal. Són moments especials perquè aquesta crida es dirigeix a la intimitat del cor demanant ser valents i abandonar el que som i fem, i prendre una nova orientació en la vida. Hem de saber estar oberts per identificar, escoltar i respondre a aquesta crida. “Mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: Segueix-me. Ell s'aixecà i el va seguir” (Mt 9,9). 

La possessió de bens no aporta seguretat, més aviat afegeix la preocupació de conservar aquestes propietats. Allò que es posseix, tard o d’hora, lliga i es font de neguits. Hauríem de saber viure amb menys, ser més despresos i no dependre dels bens materials. “No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits” (Lc 9,4)”.

dissabte, 18 de setembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’assumir la condició de ser persones imperfectes, limitades i que, en relació a les nostres creences, sovint som incoherents. Segons els criteris morals religiosos podem considerar-nos pecadors. Però, malgrat aquesta consideració necessitem sentir-nos acollits i ser acollidors dels altres, perquè tothom es mereixedor del perdó de les seves faltes. “Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc. Després digué a la dona: Els teus pecats et són perdonats” (Lc 7,47-48).

L’afany per tenir, per posseir, per dominar o per, simplement, enriquir-se ens empobreix, ens fa perdre el mateix sentit de la vida i ens allunya de les altres persones. Qui té propietats, està atemorit de perdre-les, pateix per defensar-les i el neguit ofusca la seva llibertat. Més val ser, que tenir. “Perquè hem vingut en aquest món sense res, i no ens en podrem endur res. Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. Perquè l'amor al diner és l'arrel de tots els mals. Per haver-s'hi llançat, alguns s'han desviat de la fe i ells mateixos s'han clavat a l'ànima molts sofriments”. (1Tm 6. 7-10)

divendres, 17 de setembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’estar convençuts que les coses que fem, per petites o insignificants que siguin, donaran fruit. La suma de petites coses transformen el món. Els grans esdeveniments que canvien la història radicalment, són ocasionals. Però, la societat evoluciona a partir del treball pacient i constant de moltes persones que, dia a dia, donen testimoni que es poden fer les coses d’una altra manera i millor. “No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.” (Jn 15,16)

Els cristians evoquem la crucifixió com expressió màxima de l’amor de Jesús. La mort en creu era un acte ignominiós dels romans executat per castigar i espantar. En el cas de Jesús, la seva mort en creu culminava un procés injust. La mirada a la creu és per tenir presents les injustes creus que pateixen avui tantes persones justes. “També el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna” (Jn 3,14-16).

A la vida hi ha situacions que ens fan patir. En aquests moments, quan sembla que la desesperació pot empresonar el cor, cal saber que el consol és possible perquè hi ha persones que ens estimen i acullen el nostre patiment. Són persones que es fan càrrec dels nostres sofriments i ens ajuden a viure. La nostra esperança és que no estem sols. “Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena” (Jn 19,25)

dissabte, 11 de setembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’actuar donant la volta a la lògica del sistema. No podem retornar amb mal quan ens fan mal. No he de fer el bé de forma interessada, esperant rebre alguna mena de recompensa. Com tampoc hem d’estimar només als qui ens estimen. La lògica que volem és aquella donar bé per mal. “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit” (Lc 6,27-29)

És molt propi de moltes persones judicar el que fan als altres i, si s’escau, donar-los consells morals. Arribem a ser molt prim mirats amb el comportament dels altres i no admetem ser criticats. Abans de convertir-nos en jutges morals, examinem-nos primer el que som i fem. “Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com li pots dir: "Germà, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.” (Lc 6,41-42)

divendres, 10 de setembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

No hem de renunciar a situar les persones, el seu bé, la seva felicitat, el seu benestar, la seva llibertat i pau per damunt de qualsevol llei i norma. Aquestes s’han fet per facilitar el bé, la felicitat, el benestar, la pau i altres principis que fan possible la dignitat de la vida humana. Oblidar això, és estar presoner de l’observació de la norma a banda de qualsevol altre consideració. “Llavors Jesús els digué: Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?” (Lc 6,9)

Davant el brogit de la quotidianitat, no res millor que saber fer silenci. Quedar-se en silenci ajuda a escoltar el nostre interior i comprendre’ns millor. Hem de buscar estones per estar amb nosaltres mateixos, perquè això ens ajuda a poder escoltar millor als altres. Especialment aquells que necessiten ser escoltats.“Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu” (Lc 6,12)

La festivitat del naixement de la benaurada Verge Maria, festivitat de les dites Marededeus trobades, dona peu a reflexionar sobre els noms . En un temps de noms de pila força estranys, exòtics o incomprensible, no és fútil reivindicar els noms que fan viva una tradició, ens recorden d’on venim i evoquen exemples plens de virtuts. Desvincular-nos d’aquesta història comuna, desorienta i ens empobreix com a poble. La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel, que vol dir «Déu amb nosaltres” (Mt 1,23)

dissabte, 4 de setembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

 No tinguem por d’obrar en consciència si ho fem per afavorir el bé comú. Per damunt de les lleis i normes fetes pels pactes humans hi ha les persones i els pobles. Les nostres obres han de contribuir a construir un món de justícia i llibertat. On els individus siguin feliços. Hem de d’actuar alliberant-nos de les pors que ens empresonen. “Per què feu això que no és permès en dissabte? Jesús els respongué: ¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell? Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que únicament poden menjar els sacerdots, i en donà també als seus acompanyants. I els deia: El Fill de l'home és senyor del dissabte” (Lc 6,2-5)

 diu que no hi ha més sord que aquell que no vol escoltar o no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure. És cert. Molts cops tenim la realitat que ens mostra situacions que ens haurien de sacsejar la consciència, però en no ens adonem. Necessitem mirar aquesta realitat amb una mirada diferent i escoltar el que ens diu.  “Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin” (Mc 7,37)

divendres, 3 de setembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Al matí, quan se sent el silenci de l’albada, és un bon moment per escoltar el batec de l’esperit. És un instant bo per pregar i trobar el suport interior que ens permetrà afrontar l’esdevenir del dia. “Un cop s'hagué fet de dia, sortí i se n'anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés” (Lc 4,42)

Els valors socials s’enlluernen en la immediatesa. Tots ha de ser instantani. Estem abocats al neguit d’una rapidesa que és causa de neguit. Cal educar en uns altres valors, amb més sentit i plens de vida reposada. “Sigueu sempre pacients i constants” (Col 1,11)

Vivim en el moment històric de grans canvis que afecten la nostra civilització. El futur no podem construir-lo apedaçant el present o repetint errors del passat. Calen transformacions radicals en l’estil de vida, en la governança de la societat, en el sistema econòmic, en la relació amb la natura i en l’organització de la societat. No podem negar l’evidència del canvi necessari. “Ningú no talla un pedaç d'un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s'avindria amb el vell” (Lc 5,36)


dissabte, 31 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Anar atrafegats ens distreu de les coses importants de la vida. Només vivim una sola vegada, per això cal saber escollir el que fem en cada moment. Cada instant és important perquè en cada un d’aquests moments es condensa la joia de viure, el gaudi de la bellesa de la vida o la plenitud de la descoberta de l’amistat. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa” (Lc 10,41-42). 

Una persona justa és qui obra amb justícia. També és una persona santa perquè és fidel a la llei divina. Així, nosaltres hem de procurar ser considerats justos perquè actuem fent el bé, estimant als altres i comportant-nos segons prescriuen els principis i valors que creiem.
“El just té als llavis la saviesa,
la seva boca diu la veritat;
té gravada al cor la llei del seu Déu
i camina amb pas segur.”
(Salm 36,30-31)
Durant el mes d'agost no hi haurà gloses. Bones vacances

divendres, 30 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’aprendre a confiar més en la capacitat transformadora de les coses petites. Sumant moltes d’aquestes coses petites podem assolir grans canvis. Nosaltres mateixos podem ser-ne autors anònims d’aquestes petites accions que permeten millorar la societat. Els petits canvis són poderosos. “Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques” (Mt 13,31-32) 

No calen imatges escatològiques per adonar-nos que hem de passar per la vida fent el bé. No fer-ho és renunciar al mandat d’estimar-nos els uns als altres. Fer el bé es treballar a favor de la justícia. Ser justos és acollir la gent que té dificultats i viu en els marges de la societat per alliberar-los de les desigualtats que discriminen. “El Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. Qui tingui orelles, que escolti” (Mt 13,41-43)

L’amistat és un bé. Considerar una persona amiga és obrir-li el cor per compartir la intimitat de la vida. No hem d’abusar del terme atorgant la condició d’amistat al que són simplement coneguts o saludats. Una persona amiga és una persona estimada a la qual es fa confiança amb intensitat i profunditat. “A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare.” (Jn 15,15)

dissabte, 24 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Vivim moments de canvi provocats per la pandèmia. Hem de saber aprofitar-los per transformar l’estil de vida que teníem per alliberar-nos de tot allò que ens impedia créixer com a persones. La crisi actual és també una oportunitat de millora. Hem d’entendre i acceptar que no tot podrà tornar a ser com era abans de la pandèmia. Per així cal aprofitar aquests moments per construir una societat diferent, més humanitzada i més justa. “Els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou” (2Co 5,17) 

Per la gent creient la trobada amb Crist és font de vida perquè serveix per alimentar la vida interior. L’experiència d’aquest encontre és com una font que sacia l’espiritualitat a partir de la qual podrem afrontar els diversos desafiaments de la vida. “Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu” (Jn 15,7).

divendres, 23 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Més d’un cop, pot ser moguts per la desesperació, hem demanat un signe, gairebé un senyal prodigiós, per confirmar les nostres creences i, sobretot, les nostres esperances. Quan ens sentim insegurs, o trontollen les nostres conviccions, és quan implorem el senyal màgica. Aquesta mai vindrà. Hem de saber llegir els signes dels temps per descobrir, en el nostre entorn, els motius de la nostra esperança. “Llavors alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús: Mestre, volem veure un senyal. Ell els respongué: La gent d'aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el del profeta Jonàs” (Mt 12,38-39) 

Dir-se creient és afirmar un compromís de vida que es manifesta a través del que creiem i fem. No podem ser contradictoris i dissociar les nostres creences de les nostres obres. Aquestes ens identifiquen i donen coherència a la vida. “Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules” (Jn 14,23-24) 

En la nostra societat hi ha moltes realitats que ens aporten motius d’esperança. Són anuncis de bones noves sobre la transformació de la societat que esdevenen bones noves del canvi social. Hem de tenir bona disposició de cor per aquestes propostes de transformació. Hem de saber-les escoltar i madurar en el nostre interior. “Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit” (Mt 13,3-4,8)

dissabte, 17 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

El seguiment de la causa de Jesús és plàcid, sense més càrregues que l’estimar a fons. No hauria d’haver-hi normes feixugues que compliquessin la vida del creients. L’amor és la millor norma per orientar el comportament de les persones. “Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,29-30) 

L’amor ha de guiar sempre el comportament dels individus. Vivim estimant als altres i a través d’aquest amor ens desenvolupem com a persones i contribuïm a construir una societat més justa, més fraterna i més lliure. Res pot substituir o impedir l’amor que ens transforma i canvia la societat. “ Jesús anava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjar-se-les. Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús: Mira, els teus deixebles fan allò que no és permès de fer en dissabte” (Mt 12,1-2).

divendres, 16 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els humans som socials, vivim en societat i, llevat dels qui opten per una vida solitària, teixim l’existència a partir de relacionar-nos amb altres persones. Viure en societat ens demana acollir a les altres persones amb amor i sol·licitud. L’obertura als altres ens educa com a individus i ens humanitza. L’acolliment físic i espiritual és un profund acte d’amor. “Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. I tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, us asseguro que no quedarà sense recompensa” (Mt 10,40-42)

Moltes persones, fins i tot nosaltres en diverses ocasions, no interpretem adequadament els signes que ens demanen una conversió de cor i un canvi en els comportaments. Malgrat les evidències de que la societat s’esmicola com a projecte d’humanització i respecte a l’entorn que habitem, seguim actuant com sinó passés res. Hem d’aprendre a llegir els signes dels temps i actuar en conseqüència. “I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! Si a Sodoma s'haguessin fet els miracles que tu has vist, encara avui existiria. Per això et dic que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a tu” (Mt 11,23-24)

 Els cristians han de ser coneguts com persones que segueixen la causa de Jesús. Aquesta opció és alliberadora de tota opressió, exigeix lluitar per la justícia i ens compromet a construir la pau.

“El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells”.
Salm 103/102,6

dissabte, 10 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Ni els diners, ni les riqueses o el poder són necessaris per donar testimoni de l’amor. El millor testimoniatge són les nostres actituds, comportaments i accions. Hem de procurar ser fidels als principis que creiem i confiar en la força de la paraula i les bones obres. “Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata, ni de coure; no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó” (Mt 10,8-10) 

Hem de viure procurant fer el bé. Fer-ho ens donarà satisfacció personal i pau interior. Hem de fer als altres allò que volem que se’ns faci a nosaltres i hem d’actuar amb justícia. Aquesta són bones mesures per saber que fem el bé. Ens han de recordar com a persones de bé.
“Decanta't del mal i fes el bé,
i tindràs una casa per sempre;
perquè el Senyor estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels.
No quedarà ni rastre dels perversos,
s'extingirà el llinatge dels malvats;
però els justos posseiran la terra,
hi habitaran per sempre més”.
(Salm 37/36, 27-29)

divendres, 9 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els neguits acostumen a empresonar l’ànima i intranquil·litzen l’esperit. Hem de procurar de centrar-nos en allò que ens alimenta espiritualment i permet servir millor al proïsme. Les temptacions mundanes són moltes i molestes, per això hem de saber discernir en tot moment on centrem la nostra atenció. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa” (Lc 10,41-42) 

Hi ha moments que demanem l’ajut de Déu. En aquestes ocasions, quan en sentim sobrepassat pels esdeveniments, ens abandonem a les mans de Déu confiats que el seu amor ens serà consol. Hi ha moments, quan ens sentim impotents davant de moltes situacions diem: que Déu faci més que nosaltres !. Aquestes paraules expressen la nostra esperança en la bondat divina.
“T'invoco, Déu meu, i sé que em respons;
estigues atent, escolta el que et demano.
Que m'ajudi el teu amor admirable,
tu que salves dels enemics
els qui s'arreceren als teus braços.
Guarda'm com la nineta dels ulls,
empara'm a l'ombra de les teves ales,
on no m'abasti l'injust que m'assalta,
els enemics mortals que m'envolten”.
(Salm 17/16, 6-9)
 Hi ha moments que necessitem trobar consol per suportar les moltes dificultats de la vida. En aquestes situacions ens agrada gaudir de l’acolliment d’altres persones que ens obren el seu cor. De la mateixa manera que volem que ens ho facin, nosaltres també hem de saber fer-ho als altres. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar, diu el Senyor” (Mt 11,28)

dissabte, 3 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

L’experiència del perdó alleugera la tristor d’ànima. Podem tenir consciència de no haver fet bé les coses, d’haver-nos comportat injustament o amb poc amor. Cada una d’aquestes situacions empetiteix el cor i amarga l’esperit. Necessitem sentir-nos perdonats d’aquestes culpes per la falta d’estimació. Només això així l’ànima recupera la serenor. “Què és més fàcil, dir: «Et són perdonats els pecats», o bé dir: «Aixeca't i camina»? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: «Aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa»”. (Mt 9,5-6) 

L’amor tot ho pot, tot ho transforma. Si estimem, a més de fer el bé a altres persones també ens el fem a nosaltres mateixos. Gràcies a estimar, superem els nostres egoismes que ens tanquen a percebre la profunditat de la vida, i descobrim que els altres ens canvien i ens ajuden a vèncer les nostres pors. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors” (Mt 9,13)

divendres, 2 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Seguir la causa de Jesús comporta una gran exigència de radicalitat personal. Vol dir renunciar a moltes coses que són valorades positives per altres persones perquè les consideren essencials per fer la vida fàcil. El seguiment de Jesús introdueix un ordre de prioritats diferent al que tenen moltes persones. Són renúncies acceptades amb joia perquè ajuden a estimar millor i asserenen l’esperit. “Mestre, et seguiré arreu on vagis. Jesús li respon: Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap” (Mt 8, 19-20) 

La vida és finita. Sempre arriba aquell moment de l’hora foscant que ens recorda la proximitat de la partença. Procurem tenir-ho tot endreçat, estar en pau amb nosaltres mateixos, i amb aquells que haguem pogut ofendre, perquè no sabem res d’aquest instant definitiu. “Ha arribat l'hora de la meva partença. He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe”. (2Tm 4,6-7) 

Alimentar rancúnies, estar malhumorat, ser malfiat, tenir poca paraula, enredar i viure enganyant són actituds que creen inquietud, malmeten l’esperit i creen un sentiment negatiu corrosiu del caràcter. Hem de ser sincers, planers i dir la veritat. Aquesta ens fa lliures i allibera l’esperit dels neguits interiors. “Ell ha decidit donar-nos la vida per mitjà de la paraula de veritat, perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat” (Jm 1, 18)

dissabte, 26 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Si actuem fent el bé, si estimem al proïsme i treballem per la justícia estem preparant el camí per crear una societat diferent. Cada un de nosaltres podem ser testimonis d’un societat futura que esperem de tot cor. És el nostre alè utòpic, allò que ens mou a ser testimonis d’aquesta esperança. “A tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins” (Lc 1,76) 

Comportar-se en consciència, i d’acord amb els principis que fonamenten la nostra vida, dona pau interior i benestar espiritual. Hem de procurar ser coherents amb les nostres creences. L’examen de consciència del que fem cada dia ens ajuda a adonar-nos quan i en què som infidels als valors que diem defensar.
“Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins!
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
els teus fills seran com plançons d'olivera
al voltant de la taula.
És així com els fidels del Senyor
seran beneïts”.
(Salm 128/127, 1-4)

divendres, 25 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

No judiquem i no serem judicats. Molta gent és ràpida en emetre judicis sobre el que fan les altres persones. Acostumem ser severs en veure els mínims detalls i pontificar moralment sobre ells. En més d’una ocasió esdevenim guardes de les comportaments morals sense adonar-nos que els primers que hauríem de passar pel sedàs som a nosaltres mateixos. “No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?” (Mt 7,1-3)

Si tenim algun dubte com actuar per ser fidels a l’amor que hem de tenir a les altres persones hi ha una regla que no falla mai: fer  allò que voldries que et fessin a tu. Aquesta petita norma ajuda a modular els comportaments i actuar sempre orientats a fer el bé. “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes” (Mt 6,12)

Vivim envoltats de predicadors de felicitats, de camins fàcils per assolir benestar o de receptes miraculoses per tenir harmonia i pau interior. Se’ns proposen alternatives senzilles per assolir objectius que semblen complicats. Res és com se’ns diu. Són falsos profetes que no hem de fer-ne ni el mínim cas. “Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços?” (Mt 7,15-16)


dissabte, 19 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La pregària és un camí per acostar-nos al misteri que dona sentit a la vida. La pregària contemplativa obre el cor a la transcendència i ajuda a apropar-nos a estimar als altres. Pregant ens sincerament amb nosaltres mateixos i reconeixem les nostres limitacions per abastar la profunditat de la vida. “Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar” (Mt 6,7)

Les riqueses atrapen el cor i empresonen la voluntat. Els bens materials generen preocupacions que impedeixen descobrir la plenitud de la vida. En el dilema entre tenir o ser, cal escollir el segon. “No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben” (Mt 6,19)

divendres, 18 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

A la base de l’amor hi ha el perdó. La qualitat de l’amor es mesura per la capacitat que tinguem de perdonar les ofenses rebudes. És així de simple. El perdó permet diferenciar la dimensió humana de qui fa l’ofensa del acte de l’ofensa. El perdó respecte la dignitat de la persona que ofen, però no ignora la gravetat de la seva actuació. “Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra”, (Mt 5,38-39). 

Tinc la impressió que en la societat contemporània s’odia més del que pensem. Només cal mirar els texts de moltes pancartes de manifestacions per adonar-se que no es volen perdonar les ofenses, siguin quines siguin. Tampoc ajuda a instal·lar la cultura del perdó moltes declaracions de càrrecs polítics. Existeix tota una estratègia orientada a atiar l’odi per treure’n rèdit polític. Si prenem aquesta direcció, anem a la liquidació de la societat civilitzada. “Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans?” (Mt 5,44-46) 

Ben segur que el patiment dels altres ens commou. No podem restar indiferents al sofriment. Segurament fem coses per alleugerir les penes que pateixen aquestes persones. Ho hem de fer perquè cerquem el seu bé, no per tranquil·litzar la nostra consciència o ser protagonistes d’accions que cerquem ser notícia o ser motiu d’admiració. Això seria vanitat, no amor que brolla del cor. “Quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat” (Mt 6, 2-4)

dissabte, 12 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Moltes persones pensen que complint determinats preceptes poden ser considerats bons ciutadans. No és suficient. Cal anar a la radicalitat de l’amor per comprendre el sentit de la bondat humana que s’expressa en l’estimació al proïsme, el respecte a la dignitat de les persones, l’interès per la justícia i el tracte amable amb els altres. La indignitat, el menyspreu, l’insult o l’enuig no ens ajuden a ser bones persones. “Si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5,23-24). 

Fora de l’amor hi ha la buidor. Qui no estima al germà que veu, com pot estimar tot allò que no veu. L’amor ajuda entendre la riquesa espiritual de la vida i gràcies a ell els individus podem conviure en pau i harmonia, cercant el bé, construint la justícia i fomentant la pau. “Arrelats i fonamentats en l'amor, sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l'amplada i la llargada, l'alçada i la profunditat de l'amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu” (Ef 3,17-19)

divendres, 11 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La pràctica de les Benaurances podria ser el relat programàtic per les persones que volen viure d’acord uns principis morals i ser recordats com a persones que han passat per la vida fent el bé. Cal agafar cada anunciat de les Benaurances i aplicar-ho en el cada dia, en allò que fem cadascun de nosaltres.
“Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
Feliços els humils: ells posseiran la terra!
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran,
us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!”
(Mt 5,3-11)
Tenim creences, tenim valors i tenim principis. Tenim uns ideals que aspirem a viure d’acord amb ells. En tot moment, hem de recordar d’on venim i on volem arribar. No podem amagar les nostres utopies que creiem viables. Són inèdits que aspirem a ells. Hem de treballar activament a favor de tot això, sense amagar-nos o dissimular. Fent-ho, podem molestar i incomodar, però el nostre testimoni serveis per mantenir viva aquesta utopia que aspirem. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi” (Mt 5 13) 

Vivim en una societat plena de lleis, normes i reglaments. En més d’una ocasió hem pensat que n’hi masses i abunden les persones delitoses d’aplicar-les en tot el seu rigor. No cal aturar-se en les paraules del textos legals, sinó en el seu esperit. En allò que li dona sentit, l’esperit de la llei. I tota llei, norma o reglament ha d’estar orientat al bé comú, estimar al proïsme i a facilitar la humanització de la societat. Tot el que s’aparti d’aquesta dimensió, és quedar-se presoner de la lletra de la llei, però no del seu esperit. “No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a  dur-los a la plenitud” (Mt 5,17) 

dissabte, 5 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La tradició religiosa cristiana ha omplert i carregat l’experiència creient de manaments feixucs. Moltes de les normes eclesials són difícils d’entendre perquè s’escapen de lògica de l’Evangeli i semblen obeir més a les obsessions i dèries dels legisladors eclesials. Els creients han de guiar-se per altre criteris i mirar d’acomplir el manament de l’amor, del qual s’han de derivar totes els altres criteris a seguir en la vida. “Quin és el primer de tots els manaments? Jesús va respondre: El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests” (Mc 12,28-31) 

La causa de Jesús és la justícia, la restitució del dret i el capgirament dels plans de la gent que no fan el bé. Nosaltres hem de ser agents d’aquesta causa i treballar activament a favor del bé, de la igualtat, de la dignitat manllevada i de l’estimació entre les persones. Cada dia tenim moltes oportunitats per donar exemple de tot això.
“Ell es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor allibera els presos,
el Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els qui ensopeguen,
el Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters,
manté les viudes i els orfes,
però capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles”.
(Salm 145,6-10)

divendres, 4 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La felicitat no està fora de nosaltres, en les riqueses o els bens; sinó en la força interior que aporta una vida ordenada, amatent en cuidar l’esperit i que estima desinteressadament als altres. La joia de la vida neix en el sentiment de ser, de viure forma senzilla davant la proposta dels poderosos del món que només pensen en posseir.
“Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res”.
(Lc 1,51-53)
Segur que hem escoltat molts cops l’escena de la pregunta dels fariseus a Jesús sobre el pagament del tributs al César. La resposta intel·ligent de Jesús té diversos matisos i nivells de lectura: cal pagar els impostos; el César no és cap divinitat; i l’àmbit de govern està separat de l’àmbit de la fe. Déu i Cèsar estan en plans diferents i no es poden barrejar. El poder polític i el poder espiritual són totalment independents i cal respectar la seva autonomia i cal evitar la temptació de condicionar-los. “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.” (Mc12,17) 

 Els individus som lliures de viure d’acord uns principis morals o d’actuar sense cap referent moral. L’exercici d’aquesta llibertat comporta conèixer els valors i principis que cal respectar, perquè seran ells els que donaren contingut moral als nostres actes.
Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya'm els teus camins.
Encamina'm amb la teva veritat, instrueix-me,
perquè tu ets el Déu que em salves”
(Salm 25/24, 4-5)

dissabte, 29 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els individus no hauríem de necessitar de codis i normes per distingir el que està bé i el que està malament. Hauríem de trobar en el nostre cor els criteris per fer el discerniment moral que ens ajudés a comportar-nos com persones de bé i que actuem a favor de fer justícia al proïsme. “L'aliança que jo pactaré amb el casal d'Israel després d'aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble” (Jr 31,33) 

Una cosa és tenir fe, seguir la causa de Jesús i una altra trobar-se en comunió amb la religió organitzada pels que es diuen seguidors de l’Evangeli. L’Església de Jesús pot no identificar-se amb la institucionalització d’aquesta religió. Algunes persones viuen la seva fidelitat a l’Evangeli al marge d’aquesta associació entre fe, religió i església. “Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple” (Mc 11,15-16)

divendres, 28 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La vida interior ens porta a conrear l’esperit i, més d’un cop, en contraposició amb els valors mundans. En l’esperit trobem l’aliment que ens ajuda a viure els valors que ens dignifiquen com a persones. Són els valors que ens obrem a l’amor a les altres persones, ens fan sol·lícits a les seves necessitats i solidaris amb les seves preocupacions. L’esperit és vida. “Els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix” (Ga 5,22 i 23) 

Per gaudir del sentit de la vida, no cal intrigar per ser els primers d’una cursa imaginària per l’èxit. El gaudi és un camí a recórrer lentament, procurar paladejar cada instant, perquè en tot petit moment es condensa la plenitud de la vida. “Molts que ara són darrers seran primers, i molts primers darrers” (Mt 10,31) D

Deixem de preocupar-nos per les fastuositats del món, i de les coses que banalitzen la vida, i obrir-nos al servei als demés. Fem les coses, actuem per ser servidors dels altres. La política, en lloc d’un joc de poder, hauria de ser una donació desinteressada a la construcció del bé comú. Deixem de perseguir la glòria i preocupem-nos en ajudar a les altres persones, a ser els seus servidors. “Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots” (Mc 10,43-44)

dissabte, 22 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que cal saber ser astuts. Les discussions humanes es guanyen no per la força, sinó per la solidesa de l’argumentació i la capacitat d’estructurar la dialèctica del debat. No cal deixar-se emportar pels impulsos, sinó confiar en el cap. L’astúcia ens ha de fer veure quines són les idees i paraules a emprar, i el moment de fer-les servir. “Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí: Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i l'esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen. Tan bon punt hagué dit això, es va originar un conflicte entre els fariseus i els saduceus, i l'assemblea es dividí” (Ac 22,6-7) 

Al fer-nos grans o veure fer-se grans les persones estimades descobrim que cada cop són més dependents dels altres. Mentre les forces del cos aguanten, les persones es senten fortes i capaces de fer moltes coses autònomament. Després, quan passen els anys, aquesta autonomia minva i augmenta la dependència. Hem de saber acceptar aquesta dependència, en alguns casos, i contribuir a tractar amb amor les persones que necessiten els altres per valdre’s. “T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18)

divendres, 21 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Creure no vol dir defugir la realitat. L’experiència creient es fonamenta en l’arrelament social on es testimonia el missatge profund de la fe. Aquest brolla d’una comprensió del sentit de la revelació. Gràcies a això s’il·lumina la mirada interior del cor per comprendre l’esperança a que hem estat cridats. “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava” (Ac 1, 11) 

Les persones som lliures moralment. Tenim capacitat d’escollir entre el bé i el mal. Res està predeterminat, perquè el nostre enteniment ens ajuda a discernir quina és l’opció que hem d’escollir. La llibertat és aquesta elecció raonada entre vàries opcions morals. En qualsevol cas, aquesta elecció neix del discerniment que és una de les exigències de la nostra llibertat. Discernir entre el bé i el mal, el que està bé del que no. “I ara, jo sé que cap de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne. Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd, ja que no he deixat d'anunciar-vos tot el designi de Déu” (Ac 20, 25-27) 

En determinades circumstàncies tinc la sensació que hi ha un abisme entre els valors que la societat acarona i els meus. Em sento lluny de la mundanitat i procuro refugiar-me en una manera de viure que no s’identifica amb els estàndards que segueixen moltes persones. Estic en el món, però no sempre em sento d’aquest món. “No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula” (Jn 17,15-17)

dissabte, 15 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem de ser persones esperançades. Pot ser la raó no ens ajuda a ser-ho, però hem de confiar en el nostre cor. Se’ns ha promès l’alegria tot i els plors del present. Confiem-hi. Ara, des de la lògica del racional ens costa entendre-ho, però la fe creient ens situa en una altra perspectiva. Ens permet viure confiats de que l’amor venç la mort. “Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria” (Jn 16,20) 

Estimar ha de donar alegria. La joia d’estimar. L’amor a fons no entristeix el cor, si ens sentim entristits és que el nostre amor està limitat per les nostres pors, l’egoisme, el tancament o el temor de perdre el petit confort que ens hem construit. L’experiència de l’amor ens ha de fer-nos sentir contents. “Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 15,11-12)

divendres, 14 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana.

El seguiment de la causa de Jesús genera conflictes amb els poderosos del món. Aquests, per defensar els seus interessos no dubten en treure’s del damunt aquells qui els hi retreuen el seu poder. Fins i tot, poden fer-ho, emparant-se en el nom de Déu. No cal témer, l’esperit de la veritat està al costat dels perseguits per causa de la justícia. “Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova. Us expulsaran de les sinagogues; més encara, ve un temps que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu” (Jn 16,1-2) 

Hi ha moments en la vida que ens trobem massa protegits o que protegim a altres persones fins l’extrem d’impedir que puguin créixer. Les persones protectores, per més que estiguin motivades per la bona fe, no ajuden al desenvolupament dels altres. Hem de saber estar al costat dels altres, facilitant que siguin elles mateixes les que escullin el camí a seguir i sense fer tuteles innecessàries. “Amb tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me'n vaig, us l'enviaré”. (Jn 15,7)

El coneixement és el resultat del procés d’aprenentatge. Per aprendre necessitem tenir una actitud positiva per aprendre, saber desaprendre allò que ens impedeix obrir-nos als nous coneixements i emprar fonaments d’aprenentatge sòlids. “Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera” (Jn 15,12-13)

dissabte, 8 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

El cristianisme no hauria de ser una religió atrapada pels seus dogmes, per la interpretació encotillada dels seus principis ni per una ortodòxia normativa. Ser cristià és estimar a fons, sense límits ni restriccions. L’amor és el millor manament del qual es desprenen tots els altres. Mirem d’estimar cada dia sense restriccions. Examinem la nostra consciència des de la llum de l’amor. “Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor” (Jn 15,9-10).

L’amor és el nou manament de Jesús. Estimant acomplim totes les altres prescripcions. Però l’amor no és una retòrica, sinó una acció. Això és l’ortopraxis, en diuen alguns teòlegs. Cada dia està plegat d’oportunitats per estimar i ser testimonis de l’amor. No les hem de deixar passar de llarg. “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano”. (Jn 15,12-14

divendres, 7 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Les persones creients més d’un cop s’han plantejat la qüestió de Déu. Probablement, sense fer-ne una aproximació metafísica, han intent trobar respostes útils per conèixer el sentit de Déu en les seves vides. Segurament, han quedat alguns aspectes per aclarir perquè resulten difícils d’explicar per la simple raó. No obstant això, la resposta com a creient és seguir en la seva fe perquè aquest Déu incomprensible es fa entenedor a través del seguiment de Jesús. La seva causa il·lumina les foscors intel·lectuals per les preguntes sobre Déu. “Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist”. (Jn 14,6-7) 

La pau és molt més que l’absència de guerres, enfrontaments armats i tota mena de tensions. Essent això important, la pau és la superació de totes les causes que generen conflictes. Alguns poden acabar amb violència, però molts s’expressen com a sofriment interior, exclusió social i patiment. El Papa Pau VI digué: si vols la Pau, treballa per la justícia. Pau i justícia es donen la ma. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27) Les ciutats, viles i pobles on vivim han de ser llocs equilibrats urbanísticament, agradables i amables per residir-hi. Han de ser ciutats, viles i pobles justos, on no hi hagi persones en la marginació i l’exclusió social. Les autoritats que governen el món local han de ser íntegres i al servei dels ciutadans. Aquesta és la petita utopia per les nostres ciutats, viles i pobles.
“Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David”.
(Salm 121/122, 3-5)

dissabte, 1 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La vida és una cursa llarga on passa de tot. Hi ha moments bons i d’altres francament dolents. Més d’un cop ens sentim aclaparats per les circumstàncies i tenim el cor encongit per les penes. Podem tenir sentir-nos abatuts, entristits i cansats. Cansats de patir i de veure el sofriment dels altres. En aquests moments agraïm sentir-nos compresos, acollits, rebre el consol just per seguir endavant i percebre la calidesa de l’acompanyament. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,28-30) 

La crisi de la pandèmia ens ha intranquil·litzat profundament. Els nostres cors no estan asserenats degut a les enormes dificultats socials que comporta aquesta situació. Necessitem retrobar espais i moments de confiança que ens ajudin a recuperar la pau interior. Hem d’esforçar-nos a ajudar a altres persones a recuperar l’esperança per viure sense angoixes i neguits. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6)

divendres, 30 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana

No hem de tenir por de dir el que sentim i pensem. Cada persona ha de ser, en la seva mesura, testimoni de tot allò que creu, els principis que el guien en la vida i els valors que practica. Cal fer-ho en tot moment, fins i tot allí on la realitat sembla negar-los o ignorar-los. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi” (Mt 5,13)

Per ser persones dignes d’admiració no cal fer grans accions. Més aviat, al contrari. Des de la petitesa, com el gra de mostassa que es transforma en un arbre frondós, i des de la senzillesa, com la que tenen els infants, podem viure de forma exemplar. Sent testimonis de coherència de l’amor que ens tenim i tenim vers els altres. És la vivència d’aquest amor el que ens farà admirables en la comunitat humana. “El Senyor ha mirat la petites de la seva serventa. Des d’ara, oh Maria, totes les generacions us diran benaurada, al·leuia” (Lc1,48)

Hi ha moments que l’esperit crític ens domina. Només sabem identificar falles, disfuncions, errors o mals comportaments en les altres persones. La mateixa actitud l’observem en l’anàlisi política o social. Acostumem a fer judicis supercrítics, fins i tot, amb els detalls més insignificants, però som incapaços de proposar alternativrd i construir-les. Ens equivoquem, perquè el cal, no és tan judicar al món sinó proposar, i comprometre’ns, en fer una societat més justa i fraternal. “Als qui escolten les meves paraules i no les guarden, no soc jo qui els condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo” (Jn 12,47)

dimarts, 27 d’abril de 2021

Mare de Déu de Montserrat

La festa de la Mare de Déu de Montserrat ens evoca una vivència religiosa amb una important projecció social a Catalunya. En el monestir de Santa Maria de Montserrat, i en el seu santuari marià, conflueixen la devoció cristiana i una tradició cultural que ha fet de la Mare de Déu venerada des de segles un referent on conflueixen els sentiments de catalanitat, l’estima a una cultura i la defensa d’una identitat col·lectiva. No hi ha res més unificador del ser català que la devoció o el respecte a la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta pietat popular, on es sumen conviccions religioses i laiques, està arrelada per l’encert que ha tingut la comunitat benedictina montserratina en viure la seva fe de forma compromesa amb la realitat complexa d’un país. Aquesta comunitat ha sabut ser testimoni d’una fe cristiana compromesa, acollir i ser consol de cors afligits i, si calia, estar al costat dels perseguits per defensar el drets humans de les persones i els pobles.

Haurem de fer-nos nous romeus i recórrer els camins que ens porten, des de molts indrets de Catalunya, al monestir de Santa Maria de Montserrat per aplegar-nos al voltant de les gran causes que ens uneixen com a poble. Els peregrins d’avui serem, cultural i religiosament plurals i diversos, molt diferents d’aquells que amb entusiasme proclamà la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya. Tan se val d’on venim i com ens expressem, però en una societat amb un identitat afeblida, amb una llengua en perill, espantada per una pandèmia que fa estralls i una situació econòmica desesperada per a molts persones, necessitem trobar acolliment i consol. Prego perquè el monestir de Santa Maria sàpiga ser, com tants cops ho ha fet en la seva història, aquest referent d’esperança que necessitem avui. Senyora de Montserrat, que acolliu les pregàries dels fidels que diàriament venen a venerar-vos, aconseguiu per les ciutats, viles i pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua, i un futur ple de justícia i cohesió social. Mare de Déu de Montserrat doneu la fortalesa als homes i dones que aquests dies vetllen pel nostre benestar, ajudeu-los a no defallir i que nosaltres sapiguem expressar-los el nostre agraïment.

Mare de Déu de Montserrat, en aquests moments delicats per l’esdevenidor de Catalunya degut a la manca de solucions consensuades per construir el seu futur polític, vetlleu perquè el poble català no renunciï mai a ser sobirà, defensi la seva identitat i preservi la seva llengua. Als peus de la Moreneta li deixem les nostres preocupacions, les incerteses i els patiments. Celebrem esperançats la festa de la Mare de Déu i li demanem que vetlli per la honestedat dels nostres polítics i servidors públics, així com per la bona responsabilitat social dels empresaris i l’ètica dels comunicadors socials. Preguem a la mare de Déu que ens ajudi a buscar la veritat i la concòrdia. Sense cap complex, ni vergonya, els cristians catalans hem de sortir a la plaça  públic per cantar amb convenciment les darreres estrofes del Virolai on Mossèn Cinto sabé transmetre el sentit i el sentiment de molts catalans vers Montserrat.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l'escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

dissabte, 24 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha persones que es confessen creients en alguna fe, mentre que altres no. Fins i tot, algunes persones són manifestament contràries a les creences religioses. La fe és una opció personal que apareix com un do. No tothom té aquesta gràcia que permet experimentar els dons espirituals. “Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I als qui vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia” (Jn 6,44) 

L’amor tot ho pot, tot ho transforma. Gràcies a l’amor vencem el nostre egoisme que ens empresona. Si perdem la capacitat d’estimar morim vivint. L’amor treballa pacientment el nostre esperit i ens dona vida. Estimem, no deixem d’estimar-nos. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9,5b)

divendres, 23 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en una societat plena d’ofertes de propostes de salvació que volen saciar a escreix la nostra vida interior o les nostres quietuds espirituals. Se’ns parla d’assolir ràpidament la felicitat, de tenir èxits de tots mena, etc... Si hem tastat alguna d’aquestes ofertes haurem comprovat que són enganys, futileses o fums que s’esvaeixen ràpidament. Cap d’aquestes propostes donen resposta als grans interrogants que ens planteja el fet de viure. Hem de mirar cap una altra direcció en la recerca dels valors sòlids de la nostra vida. “Vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. Però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dona vida eterna” (Jn 6,26-27) 

Hi ha moments en la vida que podem sentir-nos desemparats i vulnerables. Quan això passa és normal cercar acolliment, comprensió i protecció. Busquem tot allò que ens pugui aportar confiança i seguretat; tota mena d’ajut que ens permeti sortir d’aquesta situació dominada per ombres que ens consumeixen.
Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada,
salva'm per l'amor que em tens.
Senyor, jo t'invoco: que no en tingui un desengany.
Però que quedin decebuts els injustos
en el silenci de la terra dels morts;
que callin per sempre els llavis mentiders,
que parlen contra el just amb insolència,
desafiant i menyspreant”.
(Salm 31/30, 17-19)
El referents dels cristians és Jesús. Ell és el camí a seguir per entendre el sentit profund de la vida. La seva proposta és sortir de les nostres seguretats, o pors, per anar a l’encontre dels altres. Estimant les persones, comprometent-nos amb ells, trobem les respostes a les preguntes bàsiques de l’existència humana. “Jesús els diu: Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set” (Jn 6,35).

dissabte, 17 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Tal volta, moltes persones som massa racionals. Només creiem en allò que la raó pot explicar. Dit d’una altra manera, sembla que només podem creure sí els fets són abastables per la lògica racional. Però, la vida també passa per fora la raó. Les experiències i vivències interiors segueixen una altra lògica que hauria de merèixer també la nostra atenció. Siguem curosos en obrir el cor a aquesta altra racionalitat interior. “Perquè m’has vist Tomàs, has cregut, feliços els qui creuran sense haver vist” (Jn 20,29) 

Si compartim les coses, es produeix un petit miracle: en lloc de sumar, es multipliquen. En més d’una ocasió hem decidit fer un àpat on cada família o persona portava algun plat precuinat i observem que sempre sobra menjar. Ens atipem i recollim les sobres. El compartir ajuda a augmentar la riquesa d’allò compartit i ennobleix el cor de qui comparteix. “On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests? (...) Ni amb dos-cents denaris no n'hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú. Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu: Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent? Jesús digué: Feu seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba i s'hi assegueren; només d'homes, eren uns cinc mil. Llavors Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles: Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res” (Jn 6,5-12)

divendres, 16 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els canvis han de ser radicals, els pedaços serveixen de ben poc. Hem d’exigir-nos anar al fons de les coses i reconèixer que tot canvi exigeix també una transformació personal, sovint oblidem aquest aspecte. En moltes ocasions ens cals néixer de nou per fer possible una nova manera de ser i de viure. Això pot significar deixar-se emportar per l’esperit, viure lliures de prejudicis i abandonar els límits imposats per nosaltres mateixos. “No t'estranyis si et dic que heu de néixer de nou. El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit”.(Jn 3,7-8) 

L’ideal és viure en una societat d’iguals, rica en diversitat i unida entorn uns valors cívics compartits. Hem de caminar en aquesta direcció. El grans canvis socials neixen a partir de la transformació personal. Un primer pas és saber compartir amb generositat el que tenim. “La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d'ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots” (Ac 4,32). 

Les creences personals no estan deslligades de com ens comportem. Som el que fem i fem el que som. Fer i creure estan units per la coherència. La creença religiosa no està al marge d’aquesta lògica. Fins el punt, que la pràctica del que es creu és tant important com l’experiència íntima de la fe. “La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.” (Jn 3,19-21)

dissabte, 10 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Alguns cops, per més que mirem no veiem; per més que sentim no escolten; per més que vivim no obrim el cor als altres. Ens cal mirar, sentir i viure d’una altra manera perquè la vida s’obri a l’amor que rescata de l’empobriment espiritual. “Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures”.(Lc 24, 45) 

En moltes ocasions, les persones no comprenem els esdeveniments a través de l’enteniment, sinó per mitjà d’algun gest que ens ajuda obrir els ulls a una realitat que ens és desconeguda. Llavors, si tenim les claus d’interpretació, comprenem allò que veiem amb una nova mirada que facilita millor la comprensió. Hem de treballar aquesta manera diferent de mirar perquè així podrem comprendre millor molts esdeveniments. “Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos ell. Llavors Jesús els digué: Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren: No. Ell els digué: Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: És el Senyor” (Jn 21,4-7)

divendres, 9 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana


Les persones creients hem celebrat la Pasqua gràcies al testimoni de vàries persones que donen fe d’uns esdeveniments que semblen extraordinaris i que transformà les seves vides. Aquests fets han de ser compresos des de la llum de la fe. La resurrecció és anunciada per unes dones i la seva paraula hagué de convèncer als atemorits seguidors de Jesús, que no entenien el que havia succeït, i el seu testimoni hagué de contrarestar la falsa notícia que feien córrer les autoritats de Jerusalem. Avui, quan ens diem Bona Pasqua som d’alguna manera com les dones anunciaren la Resurrecció de Jesús. “No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu de seguida a dir als seus deixebles:"Ha ressuscitat d'entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu." Aquest és el missatge que us havia de donar. Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles” (Mt 28,5-8) 

Vivim en un societat plena de predicadors de veritats que volen ser fonamentals o eternes. Hi ha molts anuncis de salvació que proposen felicitat i benestar per la via ràpida. Res d’això dona respostes profundes a les grans preguntes sobre el sentit de la vida i aporta criteris per estimar a les altres persones. Hem d’obrir el cor a les propostes que ens permeten trobar la llum que il·lumina en la fosca. “Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra” (Col 3,2) 

No sempre fem servir la raó per comprendre el sentit d’alguns esdeveniments. Hi ha moments que el nostre enteniment s’il·lumina a través dels gestos, de la significació dels símbols o d’altres elements que no s’expressen a través de les paraules. Hem d’estar atents per saber captar aquesta comunicació no verbal. “Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant” (Lc 24,30-31)

diumenge, 4 d’abril de 2021

Diumenge de Pasqua

BONA PASQUA
Monestir de Santa Maria de Montserrat. Rosari Monumental

 "No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat.No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com havia predit" Bona Pasqua. 

Crist ha ressuscitat, realment ha ressuscitat. Per què busqueu entre els morts el qui viu? Las Pasqua de nou se'ns presenta a tots.Visquem la Pasqua. És el dia en el que celebrem el triomf de la llum sobre la foscor, de la vida sobre la mort. La mort ens anul·la la llibertat en forma d'injustícia, assassinats terroristes, infermetat o la mort que ens aparta definitivament dels ésser estimats. La nostra esperança és que hi ha vida després de la mort. Aquesta es l'esperança que ens sosté. Però, hem de lluitar perquè la justícia guanyi a les morts injustes i innecessàries. Només aíxí, experimentarem el sentit alliberador de la Pasqua. 

El mal i la mort no poden tenir la darrera paraula, no poden posar fi a l’amor ni negar el sentit de la vida, ni com la història humana és la història de la salvació i l'alliberament, La Resurrecció no fou una resposta en el passat, només comprensible pels seus testimonis. La resurrecció del Crist esdevé una presència viva en cada instant del present, del nostre present i de totes les persones. Així, quan ens preguntem què vol dir la Resurrecció, anem molt més enllà de la sortida radiant i sorprenent d’un cos de la seva tomba, incomprensible des de la lògica de la raó, confessant la resurrecció de Jesús ens sentim convidats a entendre el significat del món quan les persones estimen de debó. Estenem la Pasqua al nostre entorn. Bona i santa Pasqua