Glosses per la vida quotidiana

Hi ha coses que no s’entenen des de la lògica de la raó. Fora d’aquesta hi ha un àmbit on podem percebre assumptes que són importants per entendre i donar sentit a la vida. En aquestes ocasions cal fer servir, més que l’enteniment, la mirada des del cor i l’esperit. Des d’aquesta intel·ligència emocional i sensorial se’ns podem fer evidents veritats que poden semblar ocultes als ulls d’altres persones. “El farà parlar enmig del poble reunit, l’omple de saviesa i d’intel·ligència, el cobreix amb vestits de glòria” (Sir 15,5) 

Quants nens i nenes són víctimes de guerres, explotacions, injustícies socials, marginació, empobriment i múltiples xacres socials que els manlleven la seva dignitat. La història de la humanitat és un continu de nens i nenes sotmeses al drama del maltractament físic i psicològic, infants que no poden viure la joia de ser això: infants. Ells són víctimes d’un sistema que, de forma ignominiosa, es manté, en part, perquè tolera aquestes situacions. Hem de demanar perdó a aquests nens i nenes per haver conculcat els seus drets. “Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo” (Mt 2,13). 

Les mitges tintes no són bones. En més d’una ocasió, en lloc de decantar-nos per una opció, busquem tirar pel camí del mig confiant acontentar a uns i altres. Voler contemporitzar no ajuda a fer un bon discerniment. Optar vol dir comprometre’s en una direcció i descartar-ne una altra. Fer-ho, ens proporciona amics i ens crea enemics. La vida és un compromís moral continu. “Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts” (Lc 2,34-35)

Sant Esteve

Avui és Sant Esteve. Dia de tradició profundament catalana on la cuina hi té un paper predominant. No hi ha diada de sant Esteve sense canelons i, si es pot, escoltar el concert que fa l’Orfeó Català. Crec en les tradicions i vull preservar-les. Gràcies a elles em sento en comunió amb les persones que m’han precedit i repetint el gest ho vull transmetre als que venen després. Crec que els meus nets tenen clar que per sant Esteve cal prendre els canelons que fa l’avi. Fem festa i xerinola perquè avui és el dia de sant Esteve.

També podem aprofitar una estona per meditar algunes de les lectures que ens han preparat per arribar al Nadal.

L’espai interior de cadascú és la casa personal, la íntima. És el lloc on hem de ser sincers amb nosaltres mateixos deixant-nos interpel·lar per la realitat i acollint les paraules esperançades que ens conviden a canviar radicalment de vida. Aquestes paraules nodreixen l’esperit, però hem de saber escoltar-les si volem que siguin transformadores. I un cop escoltades hi hem de donar una resposta personal que sigui un compromís per aconseguir el bé pels demés. “L'àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu»” (Lc 1,28)

No es bo anar atrafegats, ocupats amb mil i una coses, o estar amb la mirada atrapada en la pantalla del mòbil. Quan ens trobem en una d’aquestes situacions deixem de veure o sentir el que demanen aquells que estan exclosos o pateixen des dels marges de la societat. Hem de ser persones decidides a ajudar a qui ho necessita. No podem estar atrapats pels nostres interessos mentre hi ha persones que s’ho passen malament. El seu sofriment ens ha d’empènyer a l’acció alliberadora. “Per aquells dies, Maria se n'anà decidida a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet” (Lc 1,39-40).

No endurim els cors davant les crides que ens demanen un canvi de vida. Siguem receptius a la conversió. Si volem un món diferent hem de començar modificant molts dels nostres valors i actituds. Escoltem les veus que proclamen el camí cap aquesta nova vida. Estiguem atents per descobrir aquells que són missatgers d’aquesta promesa de viure en una terra nova. “Mira, soc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20)

 

Obstinadament esperançat, Nadal ja és aquí

Estic obstinadament esperançat perquè Nadal ja és aquí. Per aquestes dates, com cada any, les penes i patiments de la societat són més intensos. Voldria compartir la meva joia interior amb tantes persones que s’ho estan passant malament. Vivim uns dies masses tristos perquè la pandèmia fa estralls. Cada dia se’m fa present el salm 90 “la pesta que s’esmuny a la fosca, o l’epidèmia que a migdia fa estralls”. Moltes persones pateixen directament la malaltia o alguns dels seus efectes crònics, d’altres reben els danys econòmics provocats pels tancaments d’indústries, serveis i comerços. Serà una festa de Nadal amb restriccions i tocs de queda, plens de penes i tristors. 

I malgrat tot la festa de Nadal està aquí. Nadal ens presenta una història avocada a l’esperança. En sabem el final: la vida venç la mort. La mort és negada per l’amor. Avui, celebrem la festa de la llum que venç la foscor. Fem evident l’amor de Déu encarnat per salvar-nos en la història fosca de la humanitat. Estic esperançat perquè sé tota la història d’aquest infant. La contemplació del nen Jesús ens recorda que l’esperança és possible si ens estimem sense límits ni condicions. Hi ha salvació en la història de la humanitat sofrent. 

L’amor generós no té més límits que la intensitat de l’acte d’estimar. Per més fosc que ens pugui semblar el moment present, no podem deixar de confiar que la llum d’aquest infant donarà sentit a la fosca. Any rere any commemorem el gest de l’encarnació de Déu, que neix pobre en la nostra història, per recordar-nos quins són els valors i les actituds que donen sentit a la meva existència. El misteri de la Nit de Nadal és l’encarnació i la certesa que aquell infant és la veritat i la vida. Quan en fem l’adoració a la missa del Gall, afirmen un cop més que ens sentim obstinadament esperançats perquè Jesús és nat. 

La crida a l’esperança ens compromet als cristians a ser constructors actius de la salvació. Desvetlla’t, desvetlla’t, insisteix el profeta Isaïes. “Desvetlla't, desvetlla't, revesteix-te de poder, braç del Senyor! Desvetlla't com abans, com en temps antics”. (Is 51,9). No podem estar adormits com els pastors dels Pastorets de Folch i Torres. Hem de ser més com els pastors de Betlem que estaven desperts perquè l’ofici exigia no aclucar massa els ulls. El relat del naixement de Jesús conte que “a la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat” (Lc 2,8). Els pastors no dormien, vetllaven i estaven vigilants del seu ramat. Els cristians ens hem d’estar desperts perquè així podrem “desvetllar l'aurora” (Sl 108,3) i lloar a Déu enmig de la societat per proclamar que el dia de Nadal ens ha nascut el Salvador, el Messies, el Redemptor.

Glosses per la vida quotidiana

Nadal està cada cop més a prop. El valor de la festa cristiana té una dimensió que transcendeix el mateix fet religiós. El naixement de Jesús és l’encarnació de Déu que ha volgut compartir la història de la humanitat. La densitat del relat d’aquests dies és l’anunci de l’alliberament possible. La llum que il·lumina la fosca i ens anuncia temps d’esperances. “Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits sumptuosos i viuen amb luxe s'estan als palaus dels reis! Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta?” (Lc 7,24-26) 

Avui comença el que s’anomena la Fèria d’Advent. És un temps dedicat a preparar la festa del Nadal. La litúrgia del dia llegeix la genealogia de Jesús. Aquest relat metafòric té l’encert de presentar la llarga història que ha precedit el naixement de qui serà la llum que il·lumina la fosca. Hem d’aprendre que som el que som perquè formen part d’una cadena humana que ens ha precedit. Aquestes persones, de les quals ens som hereus, han tingut les seves esperances, il·lusions i sofriments. Ens mereixen el nostre respecte i record.“En total, doncs, són catorze les generacions des d'Abraham fins a David; catorze, des de David fins a la deportació de Babilònia, i catorze, des de la deportació de Babilònia fins al Messies” (Mt 1,17)

Glosses per la vida quotidiana

Ens preguntem sovint perquè actuem d’una manera o una altra? Sabem si ho fem per interessos personals o cercant el bé comú? Ho fem perquè estimem als altres i cerquem el seu bé, o simplement ens mou el càlcul cost-benefici? Quan fem determinades coses expressem el que som, les nostres conviccions i els nostres ideals; en definitiva, tot allò que ens infon alè de vida. Aquesta força interior ens ha d’ajudar a ser sempre coherents en tot el que fem. “Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?” (Mt 21,23) 

No són les paraules les que ens defineixen, sinó allò que fem. Fins i tot, podem dir una cosa i fer exactament el seu contrari. No és suficient dir que farem tal o qual cosa, sinó el que és important és fer-ho. “Fill, ves avui a treballar a la vinya. Ell li va respondre: «No hi vull anar» Però després se'n penedí i va anar-hi. Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre: «De seguida, senyor» Però no hi va anar. Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?” (Mt 21,28-30) 

Ens acostem a Nadal. Festivitat on la llum omple tot l’espai perquè aporta joia i esperança. Necessitem acostar-nos a aquesta festa amb la humilitat de sentir-nos necessitats d’aquesta esperança. Volem fer-la nostra i sentir-nos cridats a ella. Estem esperant una societat diferent, més justa i igualitària, sense patiments i marginació. Hem d’entendre la nostra esperança a través del nen que naixerà en la menjadora de Betlem. “Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten , els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!” (Lc 7,22-23)

Glosses per la vida quotidiana

No hem de tenir por i hem d’ajudar als altres a no tenir por. És normal sentir-nos atemorits davant les incerteses del present i els torbaments interiors provocats per aquesta situació. Davant el desconcert provocat pels esdeveniments, la por pot fer trontollar a moltes persones. Però, no podem quedar-nos presoners de les temences. Hem d’experimentar com la vivència de l’amor Déu ens ajuda a trobar les forces interiors per superar aquesta por. “Perquè jo, el Senyor, soc el teu Déu; et dono la mà i et dic: "No tinguis por, soc jo qui t'ajuda!"” (Is 41,12) 

Hi ha persones capaces de criticar-ho tot sense proposar cap alternativa. L’esperit hipercrític, o d'insatisfacció permanent, els perd i els allunya de la realitat. Perquè aquesta realitat, plena d’imperfeccions i sovint insatisfactòria, ens crida a la seva transformació. No és suficient aguditzar la nostra crítica, hem de comprometre’ns activament en la construcció d’un món més just i igualitari. “A qui compararé la gent d'aquesta generació? Són com els nois que seuen a les places i criden als seus companys dient-los: "Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no us planyeu!” (Mt 11,16-17)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha situacions que recorden el que cantava Raimon: “Quan creus que ja s'acaba, torna a començar”. Són moments foscos, plens de desesperances. Però, la gran derrota fora sentir-nos sense esperança. Hem d’omplir aquests moments de cansament amb el convenciment que, en aquestes situacions crítiques, la fe en un món alliberat ens enfortirà els genolls per seguir aguantant dempeus.

“Llavors es desclouran
els ulls dels cecs,
i les orelles dels sords s'obriran.
Llavors el coix saltarà com un cérvol
i la llengua del mut cridarà de goig,
perquè l'aigua ha brollat al desert,
han nascut torrents a l'estepa”
(Is 35,5-6)

¿Com proclamar l’esperança en un món que camina a les fosques? ¿Com ser esperançat enmig dels sofriments de tanta gent? Pot semblar un contrasentit, així i tot nosaltres som portadors d’esperança, perquè, malgrat totes les adversitats que vivim, ens hem mantingut creients gràcies a la misericòrdia. Per què som febles hem descobert la immensitat transformadora de l’amor, aquell que tot ho pot i tot ho fa possible.

“Vetlla com un pastor pel seu ramat:
l'aplega amb el seu braç,
porta al pit els anyells,
acompanya les ovelles que crien”

(Is 40,11) Hi ha moments que cal no tenir por i fiar-nos dels consells de qui ens vol bé. Sempre hi ha l’amor al darrere d’aquell ajut desinteressat que treu de la pols el desvalgut. La transcendència de la vida es manifesta en aquests moments, perquè sempre hi trobem la presència d’aquell que ens estima, tot i les nostres febleses. Hem de mostrar-nos confiats davant d’aquest amor que ens acompanya. “Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38)

Glosses per la vida quotidiana

La millor seguretat està en un mateix. Hem de saber resistir les inclemències de l’entorn i no trontollar si ens sentim insegurs. No ens hem d’alterar per les inestabilitats de l’exterior. Hem de confiar més en nosaltres mateixos i saber educar l’esperit per tenir tranquil·litat interior, font de pau i de serenor. Si els fonaments són sòlids, no hem de témer els embolics de la vida. “Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca” (Mt 7,24-25) 

La insatisfacció davant d’un món que no se’n surt: pobresa, desigualtats, marginació, destrucció del medi ambient, etc... ens mou a treballar per un canvi social. Però també hem de canviar els nostres cors. Cal una conversió personal per a millorar les nostres relacions humanes. Si volem la justícia, hem de treballar també per tenir bondat interior.

“D'aquí a poc temps, molt poc temps,
els boscos del Líban
es tornaran un fruiterar,
i el Carmel serà un gran bosc.
Aquell dia els sords
entendran la lectura del llibre,
i els ulls dels cecs hi veuran,
alliberats de la foscor.
Els desvalguts celebraran de nou
festes en honor del Senyor,
els més pobres dels homes
s'alegraran del Sant d'Israel.
Serà la fi dels violents i escarnidors,
seran exterminats
els qui miren de fer mal,
els qui calumnien els altres,
els qui posen paranys als jutges
i fan condemnar sense causa
els innocents”
(Is 29,17-21)

Glosses per la vida quotidiana

Ens hem d’estimar fins a fer vessar l’amor que ens tenim els uns als altres. Hem de mantenir-nos ferms en la nostra esperança i alimentar-nos amb bens espirituals. La millor manera és anar a l’encontre dels altres i deixar-nos interpel·lar per les seves necessitats. Cap sofriment ens ha de ser aliè. Hem de ser valents en denunciar les injustícies de la nostra societat perquè elles són font de desigualtats i patiments. És així com estimarem per donar sentit a la nostra esperança.

Ell serà jutge entre les nacions,
arbitrarà sobre els pobles.
Forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l'espasa
contra una altra
ni s'entrenaran mai més
a fer la guerra”
Is 2,4

Aturem-nos a contemplar. Per fer-ho, cal mirar d’una altra manera. És una mirada que surt del cor i acaba en el mateix cor. Contemplant des del silenci, ens escoltem i escoltem els misteris de la vida. Se’ns fan evidents les perplexitats d’aquesta vida, però les transcendim descobrint en elles el sentit d’allò que no entenem per la raó. La contemplació és gràcia

“El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.
Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
el seu anunci s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món”
Salm 19 (18), 2-5

Si mirem a la nostra societat ens adonarem de la gran quantitat de persones necessitades de ser guarides, físicament i espiritualment. A les injustícies, les marginacions i exclusions socials, cal sumar-hi les buidors interiors. Hi ha moltes persones assedegades de justícia i consol. Aquestes persones reclamen compassió i misericòrdia. Estem disposats a ser solidaris amb ells?

“Llavors anà a trobar-lo molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar” (Mt 15,30)

Glosses per la vida quotidiana

Ens cal abandonar el pessimisme històric i creure esperançats en l’alliberament de les opressions i el triomf de la justícia social, malgrat les enormes calamitats que poden envoltar-nos. Estem convidats a tenir esperança ferma perquè l’amor que confessem és més poderós que les injustícies i les desigualtats. El treball pacient, i anònim, de moltes persones ajuda a alimentar aquesta esperança més enllà de les dificultats del moment present. “Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta” (Lc 21,28) 

El lema dels minyons escoltes és “sempre a punt” i és cert. Hem d’estar sempre a punt per estimar i servir als altres, i a nosaltres mateixos. Això vol dir, entre altres coses, ser lliures i no estar supeditats a la seducció de les riqueses i les temptacions de poder. Les preocupacions del món poden atrapar el nostre cor i la ment fins el punt de no ser acollidors i solidaris a les necessitats de les altres persones. “Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor” (Lc 21,34)

Glosses per la vida quotidiana

La generositat fa més joioses les relacions humanes i ens dignifica. Compartir el que tenim és una manera concreta de manifestar l’estima pels altres. Quan som generosos manifestem la nostra benvolença i humanitat. No es tracta de repartir allò que ens és sobrer, sinó donar allò que tenim perquè les altres persones en puguin fruir. “Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, i digué: Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure” (Lc 21,1.4) 

Hem de saber confiar en la solidesa de les conviccions, les idees, els principis i els valors, i desconfiar de la majestuositat d’algunes de les obres humanes. Hi ha la temptació d’enlluernar-nos en la sumptuositat dels béns terrenals sense adonar-nos del seu caràcter evanescent. Abandonem les obres efímeres i conreem els valors de l’esperit. “Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué: De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat” (Lc 21,5-6) 

Si estem convençuts del que creiem no hem de dubtar en donar-ne testimoni en qualsevol circumstància. No serà sempre fàcil i, en més d’una ocasió, caldrà vèncer moltes dificultats, proves, traïcions i solituds. Algunes persones, fins i tot, poden perdre la vida per ser conseqüents. Sense arribar a aquesta situació, hem de saber ser testimonis en la vida quotidiana de tot allò que creiem i sentim. “Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir” (Lc 21,13-15)

Glosses per la vida quotidiana

En una societat d’enormes tràfecs, d’embussos interminables a les carreteres, de preses i neguits per la immediatesa, sorprèn que hi hagi persones que busquin el silenci de la soledat per retrobar la pau interior. Des del silenci es pot escoltar el respir de l’ànima. Necessitem trobar aquests moments de pregària, de meditació, d’abstracció, etc tots encaminats a pouar en les veritats íntimes on podem copsar la dimensió transcendent de la vida. “Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d'ell cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol” (Mt 14,22-23) 

A moltes persones religioses els dolen les actituds que sovint adopten les autoritats de les seves institucions. Se senten traïts en la seva creença sincera, quan veuen les seves jerarquies religioses frisant pel poder i estenen complicitats amb els amos del món. Les religions haurien de ser testimonis de la informitat amb l’ordre establert i una crida constant a l’horitzó de les utopies possibles. “Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure'n els venedors. Els deia: Diu l'Escriptura: El meu temple serà casa d'oració, però vosaltres n'heu fet una cova de lladres” (Lc 19,45-46)

Glosses per la vida quotidiana

Si no tenim fe en nosaltres mateixos o no confiem en les esperances la vida serà més lleugera que un bri de seda. Necessitem arrelar-nos en la fe i l’esperança per créixer davant les adversitats. Les cegueses d’ànima no ens han de fer caure en la resignació o el desànim. Hem de seguir caminant per la vida amb el cor obert de bat a bat per deixar-nos estimar. Llavors, l’amor ens ajudarà a entendre allò que la ceguesa de l’enteniment no comprèn. “Què vols que faci per tu? Ell respongué: Senyor, fes que hi vegi. Jesús li digué: Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat” (Lc 18,41-42)

Algunes persones tenen molt més del que necessiten i altres aspiren a tenir-ho. Estem sota la pressió constant de la societat del consum i de la possessió. Però, hi ha moltes persones insatisfetes en descobrir la buidor dels anuncis de felicitat fàcil. Recordo un anunci que parla de trobar la felicitat seient còmodament en un sofà. Moltes persones viuen immerses en una absència de sentit. Cal fer l’esforç de sortir de les zones de confort personal i anar a l’encontre de qui i d’allò que ens pot ajudar a no seguir perduts. “El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut” (Lc 19,10)

Cada dia tenim moltes oportunitats per fer el bé. Podem fer-ho a través de les petites coses de la vida quotidiana. Des de dir bon dia a la primera persona que ens creuem a l’escala sortint de casa; en un somriure d’agraïment a la persona que condueix a l’autobús; donar les gràcies a la persona que ens até al bar a l’hora d’esmorzar; o deixant seure a qui ho necessita en el metro quan a la tarda tornem a casa. En cada un d’aquests moments l’amabilitat és una possibilitat de mostrar l’amor i el respecte pels altres. “¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't? El rei els respondrà: Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.” (Mt 25,38-40)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments, quan la realitat s’imposa per damunt de les esperances, que desitgem la vinguda urgent del Regne de Déu, o de la utopia particular, pensant que això és la solució dels nostres mals. Però la nostra mirada no ha de projectar-se cap al futur, sinó al moment present per descobrir-hi els petits Regnes de Déu, o les utopies desitjades, i comprometre’ns amb elles per fer-les extensius al màxim nombre de persones. No cal anguniar-se pel present o entretenir-se amb futurs impossibles, sinó estar atents amb el present per descobrir-hi els brins d’esperança. “Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué: El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, ni tampoc podran dir: "És aquí" o "És allà". El Regne de Déu és enmig vostre” (Lc 17,20-21)

Davant les injustícies del món hi ha massa ulls que no hi veuen i moltes orelles que no hi senten. Les veus profètiques ens adverteixen que cal canviar radicalment de manera de viure, si no anem al desastre medi-ambiental i un increment de les desigualtats i marginacions socials. Moltes persones tenen el cor endurit davant aquesta situació i és mostren indiferents davant dels clams de justícia social. ¿Fins quan estarem passius? ¿Quan abandonarem els models socials que generen empobriment i dolor? “Igualment, va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, però el dia que Lot sortí de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir” (Lc 17,28-29)

Glosses per la vida quotidiana

La política és necessària per ordenar la vida en comú, per resoldre els problemes que ens preocupen buscant trobar les solucions més consensuades i gestionar els afers públics a favor del bé comú. Fins ara hem pensat que sense polítics no pot haver-hi política, però hauríem de preguntar-nos quins polítics necessitem per fer creïble la política. Sense bons polítics, no hi ha política. “Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places 39 i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 40 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.” (Mc 12,38-40)

L’espai religiós, els temples, els llocs de culte, etc... han de ser un àmbit de pregària, de retrobament interior i d’expressió de les inquietuds de l’ànima. El seu sentit és ser un punt de trobada amb el transcendent i amb un mateix. Els lluïments són sobrers, perquè trenquen la sinceritat del silenci que ajuda al retrobament amb allò que ens connecta amb el sentit de la vida. En aquests llocs, les persones podem sentir íntimament la profunditat de la nostra existència i experimentar els anhels íntims. “Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; 16 i digué als venedors de coloms: Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!” (Jn 2,15-16)

Si ens preguntem: ¿què fem amb la nostra vida?, probablement la resposta més adequada, té una formulació molt simple: estimar als altres per tal que tinguin una existència digna.  Hi ha persones excloses, que viuen en els marges de la societat perquè les  injustícies socials o manca d’afecte les han situat allí. Hem de combatre el pecat estructural perquè empobreix i és font de situacions injustes.

“Defenseu els febles i els orfes,
feu justícia als pobres i als desvalguts!
Allibereu els indigents i els febles,
arrenqueu-los de les mans dels injustos!»
Salm 82(81) 3-4

Glosses per la vida quotidiana

No podem judicar als altres, ni fer-ne escarni, ni burlar-nos-en . ¿En nom de què valorem els comportaments dels altres? ¿quina és la pedra de toc per jutjar el que fan les altres persones? Cada una d’elles sap en nom de què fa o perquè diu una cosa. Ha de respondre davant la seva consciència, no davant nostre. “Cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix” (Rm 14,12)

Les persones hauríem de ser prou madures per acceptar les crítiques i les observacions dels altres. No ens hauríem de neguitejar per la correcció fraterna si és sincera. La societat milloraria si els seus membres sabessin conviure admetent les amonestacions dels altres.“Estic ben convençut que esteu plens de bondat, que posseïu un coneixement perfecte i que sou capaços d'instruir-vos els uns als altres” (Rm 15,14).

Glosses per la vida quotidiana

Les persones comprenem la realitat a través de la mirada. No és l’única manera de percebre-la, però la mirada ens transcendeix i ajuda a entendre el món a través d’un enteniment que surt també del cor. La gent que mira sense malícia, sense interessos amagats entén la veritat oculta amagada darrera dels fets. Hem de tenir una mirada clara i sincera. “Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!” (Mt 5,8)

Ens cal estimar-nos més. L’amor tot ho pot i tot ho transforma. Gràcies a l’amor vencem l’egoisme que empresona i entristeix el cor. Estimar exigeix l’esforç de comprendre l’altre i no jutjar-lo sense entendre’l. L’estimació omple d’alegria la vida i amoroseix seus els moments durs.“Jo els he fet conèixer el teu nom, i els el faré conèixer més encara, perquè l'amor amb què m'has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui” (Jn 17,26) 

El seguiment de la causa de Crist, el que és propi dels cristians, comporta una gran radicalitat. Exigeix estimar en profunditat i a fons, sense posar el fre de ma preocupats pels bens que tenim. Fins i tot ens obliga a renunciar el que tenim. Les riqueses empresonen el cor i anul·len la capacitat d’estimar. “Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu” (Lc14, 33)

Glosses per la vida quotidiana

Si l’objectiu és fer el bé, hem d’actuar en conseqüència i d’acord amb la consciència. Més que seguir els protocols de les normes, hem de deixar-nos guiar per allò que pensem que és ben obrar. Ni les lleis, ni els seus reglaments, poden impedir que actuem a favor de la justícia i la dignitat de les persones. La consciència ha d’ajudar-nos a discernir el que cal fer en tot moment. “Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent: Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d'aquests dies i no en dissabte” (Lc 13,14) 

Els canvis exigeixen paciència i confiar en el fet que les grans transformacions es produeixen gràcies a la suma de moltes petites actuacions. Cadascú pot ser protagonista actiu d’aquests canvis si actua, en el seu àmbit proper: familiar, de treball, d’estudi o cívic, a favor de la fraternitat, la justícia, la dignitat i de tot allò que ajuda a humanitzar la societat. “A què s'assembla el Regne de Déu? A què el compararé? És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i es va fer un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques” (Lc 13,18-19) 

En la vida fem sempre camí. La mateixa vida és un caminar cap a un final conegut i irremeiable, per al qual no n’estem massa preparats. Però també, la vida ens proporciona la possibilitat d’iniciar molts i variats camins que podem transitar a fons. Els podem fer obrint el cor i donant-nos als altres. Són els camins d’amor i de testimoni de vida. “Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava” (Lc 13,22)

Glosses per la vida quotidiana

Els conflictes sempre estan presents i no guanyem res en amagar-los. Cal afrontar-los quan sigui necessari. No se’ls pot defugir. Hem d’afrontar els antagonismes amb respecte i en el moment oportú. Sense caure en les provocacions ni amb actitud venjatives o destructives. La saviesa ens pot ajudar a resoldre els conflictes amb amor. “D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra” (Lc 12,52-53)

No podem viure enemistats o enfadats. Aquetes actituds ens perjudiquen i dificulten les relacions personals. Generalment creen malestar interior i entristeixen l’ànima. Hem de saber estimar les persones estant en pau amb elles. Estimar-les vol dir acollir-les, escoltar-les i, si hi estem enfadats procurar reconciliar-nos i pacificar les relacions. “Mentre vas a presentar-te al magistrat amb el qui et vol denunciar, procura d'arribar a un acord amb ell, no sigui cas que et porti per força davant el jutge, i el jutge et posi en mans de l'oficial, i l'oficial et tanqui a la presó” (Lc 12,58-59)

Glosses per la vida quotidiana

No podem oblidar les enormes dificultats que ens trobem per tirar endavant les nostres utopies. Sovint, podem tenir la sensació que nadem contra corrent o que som pocs per realitzar els nostres ideals. Ho hem d’assumir i saber alimentar les nostres esperances per no sentir-nos ni decebuts ni derrotats. Forma part de la nostra opció viure la utopia en minoria. “Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí” (Lc 10,3-4)

Hem d’estar preparats per fer el bé en tot moment. Hem de ser sol·lícits a servir a aquells que necessiten la nostra atenció. Això ens exigeix saber escoltar per atendre i complaure les persones que ens envolten. “Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos” (Lc 12,35)

Es complaent per tothom, i per la mateixa persona també, fer bé les coses. Treballar acuradament, amb pulcritud i gust, és motiu de benestar interior. Dona satisfacció fer bé la feina. Cal fer les coses com si Déu les veiés. Això vol dir, tenir interès per la feina ben feta i tenir l’esperit endreçat, en pau i harmonia. “Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada” (Lc 11,40)

 

Glosses per la vida quotidiana

Com ha passat al llarg de la història de la humanitat, la nostra societat procura silenciar les veus profètiques. Aquelles veus que incomoden als poders establerts perquè ajuden a pensar i proposen alternatives de canvi per resoldre les injustícies i desigualtats socials. Els profetes clamen recomanant una altra manera de viure. La seva radicalitat resulta molesta pels poders de la societat. “La mateixa saviesa de Déu ha dit: "Els enviaré profetes i apòstols, i ells en mataran i perseguiran." Però Déu demanarà comptes a aquesta generació de la sang de tots els profetes, vessada des de la creació del món” (Lc 11,49-50)

Necessitem una nova mirada per entendre i comprendre el sentit de moltes de les coses que estan passant. Ens calen noves claus interpretatives per superar l’egoisme que alimenta la cobdícia de moltes persones; l’egoisme que justifica la insolidaritat o la indiferència que no es commou amb el sofriment de tanta gent. Per vèncer les injustícies i les desigualtats socials necessitem veure la realitat amb la mirada de l’amor radical al proïsme. “T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

La causa de Jesús és radical amb la possessió de riqueses. L’Evangeli recomana vendre els béns i donar-los als pobres i recorda que és difícil  que un ric entri en el Regne de Déu. Mentre hi hagi persones necessitades, situades irremeiablement en situació de pobresa, qui tingui riqueses les hauria de compartir solidàriament amb elles. No podem desentendre’s de l’empobriment dels altres. “Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me” (Mc 10,21)

Si algun cop ens preguntem, ¿què puc fer pels altres?, no cal pensar en grans respostes. El que està al nostre abast és, per exemple, ser acollidors i amables amb aquells que ens envolten. Segur que alguna d’aquestes persones ens ho agrairà. Més del que ens pensem. En un món de tanta individualitat i aïllament, l’acolliment amable eixample el cor de qui és acollit i l’ànima de qui acull.

“Ell m'amaga al seu costat
en dies de desgràcia;
m'encobreix al recer de casa seva,
em porta dalt la roca inaccessible”
Salm 27(26), 5

Moltes persones, segurament nosaltres en més d’una ocasió, donen molta importància a l’acompliment de les prescripcions sobre les coses menudes i oblidem que els grans preceptes que cal dur a terme són practicar la justícia i estimar al proïsme. L’amor i la justícia han de ser la guia per examinar el que fem cada dia. “Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l'amor de Déu! Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre” (Lc 11,42)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de passar per la vida fent el bé. Això vol dir practicar la justícia, atendre els bons consells, respectar les diferències i estimant sense esperar res a canvi. Fer el bé és això i moltes coses més. No tothom comparteix aquest anhel, hi ha moltes temptacions per apartar-nos’en. Hem de mantenir-nos ferms i perseverar en la causa de la justícia.   

“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia.
Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dona fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot el que emprèn”
(Salm 1,1-3)

Moltes persones es troben insatisfetes amb la mundanitat. Els valors mundans no donen resposta satisfactòria a les preguntes que ens interroguen sobre el sentit de la vida. La majoria d’individus cerquem aquestes respostes i, al mateix temps, si som testimonis de les esperances que ens sostenen, podem ajudar als altres a construir els seus significants particulars. “El Senyor és bo amb qui confia en ell, amb aquell qui de cor el cerca” (Lm 3,25)

Glosses per la vida quotidiana

Cal estimar al proïsme ¿quants cops hem sentit aquesta recomanació? Però no sempre hi fem cas. Sovint, els interessos personals tenen més pes que l’amor als altres. La pena íntima és com l’egoisme anul·la la nostra capacitat d’estimar. Cada dia tenim moltes oportunitats per demostrar com ens importa el proïsme. No deixem passar aquests moments. “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.” (Lc 10,27) 

Viure és conviure. Vivim abocats a relacionar-nos amb les altres persones. Creixem perquè interactuem amb els altres i aquests intercanvis ens enriqueixen. Gràcies a la convivència compartim sentiments, estats d’ànims i esperances. Quan la vida es torça, hem de saber aprofitar aquestes interrelacions per vèncer les adversitats i rebre consol d’ànima. “Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; 8 perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren” (Mt 7,7-8) 

El perdó és l’actitud de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres. Moltes persones actuen des del ressentiment. Som ràpids en demanar que se’ns perdonin les nostres ofenses, i lents en perdonar les ofenses dels altres. Saber perdonar ens dignifica i ens allibera de l’agró de cor. “Perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès” (Lc 11,4)

Glosses per la vida quotidiana

Més d’un cop hem experimentat la sensació d’impotència o d’impossibilitat d’aconseguir els canvis socials que volem per tal de fer el món més just. Sovint ens adonem que les nostres propostes no són ben acollides i ens sentim sols. Hem d’assumir aquests moments, no com un fracàs, sinó com un temps de maduració i espera. "La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops” (Lc 10,2-3) 

Alguns cops podem sentir-nos atrapats pel pessimisme i el desencant. En aquestes ocasions és bo treure en fora aquests sentiments de frustració sense necessitat de fer-se més valents del que som. És humà viure aquestes situacions i reconèixer les nostres limitacions. Si ho fem, les persones que ens estimen ens poden acollir i acompanyar en aquests tràngols.

“No ens tinguis en compte les culpes passades,
no tardis a obrar amb misericòrdia,
que estem del tot desemparats.
Defensa'ns, oh Déu, salvador nostre,
per l'honor del teu nom;
allibera'ns i perdona'ns els pecats
per amor del teu nom”
Salm 79(78) 8-9

Glosses per la vida quotidiana

Moltes persones tenim tendència a classificar als altres en funció del que creiem, pensem o fem. Sovint fem bàndols entre els qui considerem dels nostres i aquells que els hem situat fora de les nostres simpaties. Però la vida no és un joc de bàndols, al contrari. La vida és un conviure en benefici del bé comú, tot allò que és de tots vinguis d’on vinguis, estiguis on estiguis. “Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres” (Lc 9,50)

Els conflictes, siguin socials o personals, no es resolen amb violència o buscant venjança. Cal explorar la resolució pacífica i raonada, sense imposicions i confiant en el convenciment. Per fer-ho, cal ser pacient, sumís i humil. El camí de l’enteniment passa pel diàleg. “Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi? Però Jesús es va girar i els renyà. I se n'anaren en un altre poble” (Lc 9,54-55)

Per les persones creients, sigui quina sigui la seva fe, el cel acostuma a expressar el lloc on resideix la divinitat que transcendeix la finitud de la vida humana. Des del cel estant, la tradició creient considera que Déu es comunica i es fa present a través dels arcàngels, els seus missatgers. “Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home.” (Jn 1,51)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que tenim la sensació que tot ens surt malament, fins i tot podem arribar a pensar que, davant la magnitud dels problemes socials, no ens en sortim. No podem deixar que aquesta percepció ens domini. Mantinguem-nos esperançats i confiats en que hi haurà llum en la foscor. "Reflexioneu sobre el que us passa! Heu sembrat molt i heu collit poc, mengeu i no quedeu tips, beveu i no us poseu alegres, us vestiu i no aneu prou abrigats, el jornal dels assalariats cau en bosses foradades." (Ag 1,5-6) 

En temps de moltes incerteses i bastants desassossecs les persones volem, a més de sentir-nos consolats, trobar respostes que ens permetin entendre el que està passant i es ens ajudin a construir el futur. Necessitem rebre la llum d’un nou enteniment a patir del qual edificar una societat més humana i justa.

“Envia'm la llum i la veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya santa,
al lloc on resideixes” 
(Salm 43/42,3)

Glosses per la vida quotidiana

Les coses que ens poden semblar incomprensibles, tard o d’hora, s’entenen si tenim el coneixem adequat per desvetllar la seva comprensió. En un primer moment, podem no entendre certs assumptes perquè no sabem com interpretar-los, però un canvi de mentalitat o d’instrument d’anàlisi, els podem comprendre. “No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de saber i no s'hagi de conèixer” (Lc 8,17) 

Al llarg de la vida hi ha situacions que ens sentim cridats a prendre algun tipus de decisió que pot comportar un canvi radical en el rumb de l’existència personal. Són moments especials perquè aquesta crida es dirigeix a la intimitat del cor demanant ser valents i abandonar el que som i fem, i prendre una nova orientació en la vida. Hem de saber estar oberts per identificar, escoltar i respondre a aquesta crida. “Mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: Segueix-me. Ell s'aixecà i el va seguir” (Mt 9,9). 

La possessió de bens no aporta seguretat, més aviat afegeix la preocupació de conservar aquestes propietats. Allò que es posseix, tard o d’hora, lliga i es font de neguits. Hauríem de saber viure amb menys, ser més despresos i no dependre dels bens materials. “No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits” (Lc 9,4)”.

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’assumir la condició de ser persones imperfectes, limitades i que, en relació a les nostres creences, sovint som incoherents. Segons els criteris morals religiosos podem considerar-nos pecadors. Però, malgrat aquesta consideració necessitem sentir-nos acollits i ser acollidors dels altres, perquè tothom es mereixedor del perdó de les seves faltes. “Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc. Després digué a la dona: Els teus pecats et són perdonats” (Lc 7,47-48).

L’afany per tenir, per posseir, per dominar o per, simplement, enriquir-se ens empobreix, ens fa perdre el mateix sentit de la vida i ens allunya de les altres persones. Qui té propietats, està atemorit de perdre-les, pateix per defensar-les i el neguit ofusca la seva llibertat. Més val ser, que tenir. “Perquè hem vingut en aquest món sense res, i no ens en podrem endur res. Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. Perquè l'amor al diner és l'arrel de tots els mals. Per haver-s'hi llançat, alguns s'han desviat de la fe i ells mateixos s'han clavat a l'ànima molts sofriments”. (1Tm 6. 7-10)

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’estar convençuts que les coses que fem, per petites o insignificants que siguin, donaran fruit. La suma de petites coses transformen el món. Els grans esdeveniments que canvien la història radicalment, són ocasionals. Però, la societat evoluciona a partir del treball pacient i constant de moltes persones que, dia a dia, donen testimoni que es poden fer les coses d’una altra manera i millor. “No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.” (Jn 15,16)

Els cristians evoquem la crucifixió com expressió màxima de l’amor de Jesús. La mort en creu era un acte ignominiós dels romans executat per castigar i espantar. En el cas de Jesús, la seva mort en creu culminava un procés injust. La mirada a la creu és per tenir presents les injustes creus que pateixen avui tantes persones justes. “També el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna” (Jn 3,14-16).

A la vida hi ha situacions que ens fan patir. En aquests moments, quan sembla que la desesperació pot empresonar el cor, cal saber que el consol és possible perquè hi ha persones que ens estimen i acullen el nostre patiment. Són persones que es fan càrrec dels nostres sofriments i ens ajuden a viure. La nostra esperança és que no estem sols. “Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena” (Jn 19,25)

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’actuar donant la volta a la lògica del sistema. No podem retornar amb mal quan ens fan mal. No he de fer el bé de forma interessada, esperant rebre alguna mena de recompensa. Com tampoc hem d’estimar només als qui ens estimen. La lògica que volem és aquella donar bé per mal. “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit” (Lc 6,27-29)

És molt propi de moltes persones judicar el que fan als altres i, si s’escau, donar-los consells morals. Arribem a ser molt prim mirats amb el comportament dels altres i no admetem ser criticats. Abans de convertir-nos en jutges morals, examinem-nos primer el que som i fem. “Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com li pots dir: "Germà, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.” (Lc 6,41-42)

Glosses per la vida quotidiana

No hem de renunciar a situar les persones, el seu bé, la seva felicitat, el seu benestar, la seva llibertat i pau per damunt de qualsevol llei i norma. Aquestes s’han fet per facilitar el bé, la felicitat, el benestar, la pau i altres principis que fan possible la dignitat de la vida humana. Oblidar això, és estar presoner de l’observació de la norma a banda de qualsevol altre consideració. “Llavors Jesús els digué: Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?” (Lc 6,9)

Davant el brogit de la quotidianitat, no res millor que saber fer silenci. Quedar-se en silenci ajuda a escoltar el nostre interior i comprendre’ns millor. Hem de buscar estones per estar amb nosaltres mateixos, perquè això ens ajuda a poder escoltar millor als altres. Especialment aquells que necessiten ser escoltats.“Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu” (Lc 6,12)

La festivitat del naixement de la benaurada Verge Maria, festivitat de les dites Marededeus trobades, dona peu a reflexionar sobre els noms . En un temps de noms de pila força estranys, exòtics o incomprensible, no és fútil reivindicar els noms que fan viva una tradició, ens recorden d’on venim i evoquen exemples plens de virtuts. Desvincular-nos d’aquesta història comuna, desorienta i ens empobreix com a poble. La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel, que vol dir «Déu amb nosaltres” (Mt 1,23)

Glosses per la vida quotidiana

 No tinguem por d’obrar en consciència si ho fem per afavorir el bé comú. Per damunt de les lleis i normes fetes pels pactes humans hi ha les persones i els pobles. Les nostres obres han de contribuir a construir un món de justícia i llibertat. On els individus siguin feliços. Hem de d’actuar alliberant-nos de les pors que ens empresonen. “Per què feu això que no és permès en dissabte? Jesús els respongué: ¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell? Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que únicament poden menjar els sacerdots, i en donà també als seus acompanyants. I els deia: El Fill de l'home és senyor del dissabte” (Lc 6,2-5)

 diu que no hi ha més sord que aquell que no vol escoltar o no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure. És cert. Molts cops tenim la realitat que ens mostra situacions que ens haurien de sacsejar la consciència, però en no ens adonem. Necessitem mirar aquesta realitat amb una mirada diferent i escoltar el que ens diu.  “Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin” (Mc 7,37)

Glosses per la vida quotidiana

Al matí, quan se sent el silenci de l’albada, és un bon moment per escoltar el batec de l’esperit. És un instant bo per pregar i trobar el suport interior que ens permetrà afrontar l’esdevenir del dia. “Un cop s'hagué fet de dia, sortí i se n'anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés” (Lc 4,42)

Els valors socials s’enlluernen en la immediatesa. Tots ha de ser instantani. Estem abocats al neguit d’una rapidesa que és causa de neguit. Cal educar en uns altres valors, amb més sentit i plens de vida reposada. “Sigueu sempre pacients i constants” (Col 1,11)

Vivim en el moment històric de grans canvis que afecten la nostra civilització. El futur no podem construir-lo apedaçant el present o repetint errors del passat. Calen transformacions radicals en l’estil de vida, en la governança de la societat, en el sistema econòmic, en la relació amb la natura i en l’organització de la societat. No podem negar l’evidència del canvi necessari. “Ningú no talla un pedaç d'un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s'avindria amb el vell” (Lc 5,36)

Glosses per la vida quotidiana

Anar atrafegats ens distreu de les coses importants de la vida. Només vivim una sola vegada, per això cal saber escollir el que fem en cada moment. Cada instant és important perquè en cada un d’aquests moments es condensa la joia de viure, el gaudi de la bellesa de la vida o la plenitud de la descoberta de l’amistat. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa” (Lc 10,41-42). 

Una persona justa és qui obra amb justícia. També és una persona santa perquè és fidel a la llei divina. Així, nosaltres hem de procurar ser considerats justos perquè actuem fent el bé, estimant als altres i comportant-nos segons prescriuen els principis i valors que creiem.

“El just té als llavis la saviesa,
la seva boca diu la veritat;
té gravada al cor la llei del seu Déu
i camina amb pas segur.” 
(Salm 36,30-31)
Durant el mes d'agost no hi haurà gloses. Bones vacances

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’aprendre a confiar més en la capacitat transformadora de les coses petites. Sumant moltes d’aquestes coses petites podem assolir grans canvis. Nosaltres mateixos podem ser-ne autors anònims d’aquestes petites accions que permeten millorar la societat. Els petits canvis són poderosos. “Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques” (Mt 13,31-32) 

No calen imatges escatològiques per adonar-nos que hem de passar per la vida fent el bé. No fer-ho és renunciar al mandat d’estimar-nos els uns als altres. Fer el bé es treballar a favor de la justícia. Ser justos és acollir la gent que té dificultats i viu en els marges de la societat per alliberar-los de les desigualtats que discriminen. “El Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. Qui tingui orelles, que escolti” (Mt 13,41-43)

L’amistat és un bé. Considerar una persona amiga és obrir-li el cor per compartir la intimitat de la vida. No hem d’abusar del terme atorgant la condició d’amistat al que són simplement coneguts o saludats. Una persona amiga és una persona estimada a la qual es fa confiança amb intensitat i profunditat. “A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare.” (Jn 15,15)

Glosses per la vida quotidiana

Vivim moments de canvi provocats per la pandèmia. Hem de saber aprofitar-los per transformar l’estil de vida que teníem per alliberar-nos de tot allò que ens impedia créixer com a persones. La crisi actual és també una oportunitat de millora. Hem d’entendre i acceptar que no tot podrà tornar a ser com era abans de la pandèmia. Per així cal aprofitar aquests moments per construir una societat diferent, més humanitzada i més justa. “Els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou” (2Co 5,17) 

Per la gent creient la trobada amb Crist és font de vida perquè serveix per alimentar la vida interior. L’experiència d’aquest encontre és com una font que sacia l’espiritualitat a partir de la qual podrem afrontar els diversos desafiaments de la vida. “Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu” (Jn 15,7).

Glosses per la vida quotidiana

Més d’un cop, pot ser moguts per la desesperació, hem demanat un signe, gairebé un senyal prodigiós, per confirmar les nostres creences i, sobretot, les nostres esperances. Quan ens sentim insegurs, o trontollen les nostres conviccions, és quan implorem el senyal màgica. Aquesta mai vindrà. Hem de saber llegir els signes dels temps per descobrir, en el nostre entorn, els motius de la nostra esperança. “Llavors alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús: Mestre, volem veure un senyal. Ell els respongué: La gent d'aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el del profeta Jonàs” (Mt 12,38-39) 

Dir-se creient és afirmar un compromís de vida que es manifesta a través del que creiem i fem. No podem ser contradictoris i dissociar les nostres creences de les nostres obres. Aquestes ens identifiquen i donen coherència a la vida. “Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules” (Jn 14,23-24) 

En la nostra societat hi ha moltes realitats que ens aporten motius d’esperança. Són anuncis de bones noves sobre la transformació de la societat que esdevenen bones noves del canvi social. Hem de tenir bona disposició de cor per aquestes propostes de transformació. Hem de saber-les escoltar i madurar en el nostre interior. “Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit” (Mt 13,3-4,8)

Glosses per la vida quotidiana

El seguiment de la causa de Jesús és plàcid, sense més càrregues que l’estimar a fons. No hauria d’haver-hi normes feixugues que compliquessin la vida del creients. L’amor és la millor norma per orientar el comportament de les persones. “Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,29-30) 

L’amor ha de guiar sempre el comportament dels individus. Vivim estimant als altres i a través d’aquest amor ens desenvolupem com a persones i contribuïm a construir una societat més justa, més fraterna i més lliure. Res pot substituir o impedir l’amor que ens transforma i canvia la societat. “ Jesús anava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjar-se-les. Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús: Mira, els teus deixebles fan allò que no és permès de fer en dissabte” (Mt 12,1-2).

Glosses per la vida quotidiana

Els humans som socials, vivim en societat i, llevat dels qui opten per una vida solitària, teixim l’existència a partir de relacionar-nos amb altres persones. Viure en societat ens demana acollir a les altres persones amb amor i sol·licitud. L’obertura als altres ens educa com a individus i ens humanitza. L’acolliment físic i espiritual és un profund acte d’amor. “Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. I tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, us asseguro que no quedarà sense recompensa” (Mt 10,40-42)

Moltes persones, fins i tot nosaltres en diverses ocasions, no interpretem adequadament els signes que ens demanen una conversió de cor i un canvi en els comportaments. Malgrat les evidències de que la societat s’esmicola com a projecte d’humanització i respecte a l’entorn que habitem, seguim actuant com sinó passés res. Hem d’aprendre a llegir els signes dels temps i actuar en conseqüència. “I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! Si a Sodoma s'haguessin fet els miracles que tu has vist, encara avui existiria. Per això et dic que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a tu” (Mt 11,23-24)

 Els cristians han de ser coneguts com persones que segueixen la causa de Jesús. Aquesta opció és alliberadora de tota opressió, exigeix lluitar per la justícia i ens compromet a construir la pau.

“El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells”.
Salm 103/102,6

Glosses per la vida quotidiana

Ni els diners, ni les riqueses o el poder són necessaris per donar testimoni de l’amor. El millor testimoniatge són les nostres actituds, comportaments i accions. Hem de procurar ser fidels als principis que creiem i confiar en la força de la paraula i les bones obres. “Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata, ni de coure; no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó” (Mt 10,8-10) 

Hem de viure procurant fer el bé. Fer-ho ens donarà satisfacció personal i pau interior. Hem de fer als altres allò que volem que se’ns faci a nosaltres i hem d’actuar amb justícia. Aquesta són bones mesures per saber que fem el bé. Ens han de recordar com a persones de bé.

“Decanta't del mal i fes el bé,
i tindràs una casa per sempre;
perquè el Senyor estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels.
No quedarà ni rastre dels perversos,
s'extingirà el llinatge dels malvats;
però els justos posseiran la terra,
hi habitaran per sempre més”.
(Salm 37/36, 27-29)

Glosses per la vida quotidiana

Els neguits acostumen a empresonar l’ànima i intranquil·litzen l’esperit. Hem de procurar de centrar-nos en allò que ens alimenta espiritualment i permet servir millor al proïsme. Les temptacions mundanes són moltes i molestes, per això hem de saber discernir en tot moment on centrem la nostra atenció. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa” (Lc 10,41-42) 

Hi ha moments que demanem l’ajut de Déu. En aquestes ocasions, quan en sentim sobrepassat pels esdeveniments, ens abandonem a les mans de Déu confiats que el seu amor ens serà consol. Hi ha moments, quan ens sentim impotents davant de moltes situacions diem: que Déu faci més que nosaltres !. Aquestes paraules expressen la nostra esperança en la bondat divina.

“T'invoco, Déu meu, i sé que em respons;
estigues atent, escolta el que et demano.
Que m'ajudi el teu amor admirable,
tu que salves dels enemics
els qui s'arreceren als teus braços.
Guarda'm com la nineta dels ulls,
empara'm a l'ombra de les teves ales,
on no m'abasti l'injust que m'assalta,
els enemics mortals que m'envolten”.
(Salm 17/16, 6-9)

 Hi ha moments que necessitem trobar consol per suportar les moltes dificultats de la vida. En aquestes situacions ens agrada gaudir de l’acolliment d’altres persones que ens obren el seu cor. De la mateixa manera que volem que ens ho facin, nosaltres també hem de saber fer-ho als altres. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar, diu el Senyor” (Mt 11,28)

Glosses per la vida quotidiana

L’experiència del perdó alleugera la tristor d’ànima. Podem tenir consciència de no haver fet bé les coses, d’haver-nos comportat injustament o amb poc amor. Cada una d’aquestes situacions empetiteix el cor i amarga l’esperit. Necessitem sentir-nos perdonats d’aquestes culpes per la falta d’estimació. Només això així l’ànima recupera la serenor. “Què és més fàcil, dir: «Et són perdonats els pecats», o bé dir: «Aixeca't i camina»? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: «Aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa»”. (Mt 9,5-6) 

L’amor tot ho pot, tot ho transforma. Si estimem, a més de fer el bé a altres persones també ens el fem a nosaltres mateixos. Gràcies a estimar, superem els nostres egoismes que ens tanquen a percebre la profunditat de la vida, i descobrim que els altres ens canvien i ens ajuden a vèncer les nostres pors. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors” (Mt 9,13)

Glosses per la vida quotidiana

Seguir la causa de Jesús comporta una gran exigència de radicalitat personal. Vol dir renunciar a moltes coses que són valorades positives per altres persones perquè les consideren essencials per fer la vida fàcil. El seguiment de Jesús introdueix un ordre de prioritats diferent al que tenen moltes persones. Són renúncies acceptades amb joia perquè ajuden a estimar millor i asserenen l’esperit. “Mestre, et seguiré arreu on vagis. Jesús li respon: Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap” (Mt 8, 19-20) 

La vida és finita. Sempre arriba aquell moment de l’hora foscant que ens recorda la proximitat de la partença. Procurem tenir-ho tot endreçat, estar en pau amb nosaltres mateixos, i amb aquells que haguem pogut ofendre, perquè no sabem res d’aquest instant definitiu. “Ha arribat l'hora de la meva partença. He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe”. (2Tm 4,6-7) 

Alimentar rancúnies, estar malhumorat, ser malfiat, tenir poca paraula, enredar i viure enganyant són actituds que creen inquietud, malmeten l’esperit i creen un sentiment negatiu corrosiu del caràcter. Hem de ser sincers, planers i dir la veritat. Aquesta ens fa lliures i allibera l’esperit dels neguits interiors. “Ell ha decidit donar-nos la vida per mitjà de la paraula de veritat, perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat” (Jm 1, 18)

Glosses per la vida quotidiana

Si actuem fent el bé, si estimem al proïsme i treballem per la justícia estem preparant el camí per crear una societat diferent. Cada un de nosaltres podem ser testimonis d’un societat futura que esperem de tot cor. És el nostre alè utòpic, allò que ens mou a ser testimonis d’aquesta esperança. “A tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins” (Lc 1,76) 

Comportar-se en consciència, i d’acord amb els principis que fonamenten la nostra vida, dona pau interior i benestar espiritual. Hem de procurar ser coherents amb les nostres creences. L’examen de consciència del que fem cada dia ens ajuda a adonar-nos quan i en què som infidels als valors que diem defensar.

“Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins!
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
els teus fills seran com plançons d'olivera
al voltant de la taula.
És així com els fidels del Senyor
seran beneïts”.

(Salm 128/127, 1-4)

Glosses per la vida quotidiana

No judiquem i no serem judicats. Molta gent és ràpida en emetre judicis sobre el que fan les altres persones. Acostumem ser severs en veure els mínims detalls i pontificar moralment sobre ells. En més d’una ocasió esdevenim guardes de les comportaments morals sense adonar-nos que els primers que hauríem de passar pel sedàs som a nosaltres mateixos. “No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?” (Mt 7,1-3)

Si tenim algun dubte com actuar per ser fidels a l’amor que hem de tenir a les altres persones hi ha una regla que no falla mai: fer  allò que voldries que et fessin a tu. Aquesta petita norma ajuda a modular els comportaments i actuar sempre orientats a fer el bé. “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes” (Mt 6,12)

Vivim envoltats de predicadors de felicitats, de camins fàcils per assolir benestar o de receptes miraculoses per tenir harmonia i pau interior. Se’ns proposen alternatives senzilles per assolir objectius que semblen complicats. Res és com se’ns diu. Són falsos profetes que no hem de fer-ne ni el mínim cas. “Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços?” (Mt 7,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

La pregària és un camí per acostar-nos al misteri que dona sentit a la vida. La pregària contemplativa obre el cor a la transcendència i ajuda a apropar-nos a estimar als altres. Pregant ens sincerament amb nosaltres mateixos i reconeixem les nostres limitacions per abastar la profunditat de la vida. “Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar” (Mt 6,7)

Les riqueses atrapen el cor i empresonen la voluntat. Els bens materials generen preocupacions que impedeixen descobrir la plenitud de la vida. En el dilema entre tenir o ser, cal escollir el segon. “No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben” (Mt 6,19)

Glosses per la vida quotidiana

A la base de l’amor hi ha el perdó. La qualitat de l’amor es mesura per la capacitat que tinguem de perdonar les ofenses rebudes. És així de simple. El perdó permet diferenciar la dimensió humana de qui fa l’ofensa del acte de l’ofensa. El perdó respecte la dignitat de la persona que ofen, però no ignora la gravetat de la seva actuació. “Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra”, (Mt 5,38-39). 

Tinc la impressió que en la societat contemporània s’odia més del que pensem. Només cal mirar els texts de moltes pancartes de manifestacions per adonar-se que no es volen perdonar les ofenses, siguin quines siguin. Tampoc ajuda a instal·lar la cultura del perdó moltes declaracions de càrrecs polítics. Existeix tota una estratègia orientada a atiar l’odi per treure’n rèdit polític. Si prenem aquesta direcció, anem a la liquidació de la societat civilitzada. “Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans?” (Mt 5,44-46) 

Ben segur que el patiment dels altres ens commou. No podem restar indiferents al sofriment. Segurament fem coses per alleugerir les penes que pateixen aquestes persones. Ho hem de fer perquè cerquem el seu bé, no per tranquil·litzar la nostra consciència o ser protagonistes d’accions que cerquem ser notícia o ser motiu d’admiració. Això seria vanitat, no amor que brolla del cor. “Quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat” (Mt 6, 2-4)

Glosses per la vida quotidiana

Moltes persones pensen que complint determinats preceptes poden ser considerats bons ciutadans. No és suficient. Cal anar a la radicalitat de l’amor per comprendre el sentit de la bondat humana que s’expressa en l’estimació al proïsme, el respecte a la dignitat de les persones, l’interès per la justícia i el tracte amable amb els altres. La indignitat, el menyspreu, l’insult o l’enuig no ens ajuden a ser bones persones. “Si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5,23-24). 

Fora de l’amor hi ha la buidor. Qui no estima al germà que veu, com pot estimar tot allò que no veu. L’amor ajuda entendre la riquesa espiritual de la vida i gràcies a ell els individus podem conviure en pau i harmonia, cercant el bé, construint la justícia i fomentant la pau. “Arrelats i fonamentats en l'amor, sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l'amplada i la llargada, l'alçada i la profunditat de l'amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu” (Ef 3,17-19)

Glosses per la vida quotidiana

La pràctica de les Benaurances podria ser el relat programàtic per les persones que volen viure d’acord uns principis morals i ser recordats com a persones que han passat per la vida fent el bé. Cal agafar cada anunciat de les Benaurances i aplicar-ho en el cada dia, en allò que fem cadascun de nosaltres.

“Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
Feliços els humils: ells posseiran la terra!
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, 
us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!”
(Mt 5,3-11)

Tenim creences, tenim valors i tenim principis. Tenim uns ideals que aspirem a viure d’acord amb ells. En tot moment, hem de recordar d’on venim i on volem arribar. No podem amagar les nostres utopies que creiem viables. Són inèdits que aspirem a ells. Hem de treballar activament a favor de tot això, sense amagar-nos o dissimular. Fent-ho, podem molestar i incomodar, però el nostre testimoni serveis per mantenir viva aquesta utopia que aspirem. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi” (Mt 5 13) 

Vivim en una societat plena de lleis, normes i reglaments. En més d’una ocasió hem pensat que n’hi masses i abunden les persones delitoses d’aplicar-les en tot el seu rigor. No cal aturar-se en les paraules del textos legals, sinó en el seu esperit. En allò que li dona sentit, l’esperit de la llei. I tota llei, norma o reglament ha d’estar orientat al bé comú, estimar al proïsme i a facilitar la humanització de la societat. Tot el que s’aparti d’aquesta dimensió, és quedar-se presoner de la lletra de la llei, però no del seu esperit. “No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a  dur-los a la plenitud” (Mt 5,17)