dissabte, 27 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem de mantenir-nos en actitud de recerca, d’obertura del cor a aprendre de les altres persones. Ho hem de fer amb humilitat, reconeixent les nostres limitacions. Només això podrem recórrer el camí del creixement personal.“Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren”(Mt 7,7-8) 

Les nostres relacions amb les altres persones han de ser ambles amb atenció i educació. Hem de tenir cura de relacionar-nos bé, sense irritar-nos o ferir la sensibilitat de les altres persones. I si ho hem fet, hem de saber demanar perdó el més aviat possible i procurar refer els ponts malmesos. “Si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5,23-24)

divendres, 26 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els ciutadans esperen dels nostres governants que governin bé. L’art del bon govern és ocupar-se de les qüestions dels altres, els problemes públics, anteposant el bé comú als interessos de partit o particulars. El govern és poder, però aquest poder és per servir als ciutadans, no per deshumanitzar-los. El bon govern és generositat, servei i entrega. “Pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; no com els qui regeixen despòticament les hisendes, sinó fent-vos models del ramat” (1Pe 5,2-3) 

Necessitem rebre consol per poder viure en un temps plens de dolor, d’enormes dificultats i d’horitzons tènues. Les certeses que ens aguantaven s’han afeblit i per molta gent el present és un mal son. La creu que ha de dur molta gent és massa gran. Sembla que no hi hagi espai per les esperança, però tot i així hi ha persones obstinades en seguir esperant. Hem d’ajudar-nos a mantenir vius en aquesta esperança.
“Els qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els treu de tots els perills.
El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.
El just pateix molts mals,
però el Senyor sempre l'allibera;
vetlla per cada un dels seus ossos,
no en trencaran cap ni un”.
(Salm 34/33,18-21)
Siguem honestos amb nosaltres mateixos i reconeguem que necessitem una conversió de cor. El món, la societat i les nostres relacions són el fruit de l’obra de la llibertat humana d’actuar d’una manera o d’una altra. Cal tenir un cor net per donar sentit a les nostres actuacions. Per això ens cal purificar el cor per saber obrar fent el bé.
“Les víctimes no et satisfan;
si t'oferia un holocaust, no me'l voldries.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
tu, Déu meu, no el menysprees”.
(Salm 51/50, 18-19)

dissabte, 20 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments en que la mirada només veu motius pel desànim. En lloc de viure en una societat fraterna, de pau i d’amabilitat cívic, es perceben tensions, odis, violències gratuïtes i paraules malsonants. Tot i així, estic convençut que cal perseverar en l’esperança del combat per una món millor i just. Després dels moments foscos vindrà un temps de llum. “Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia” (Lc 9,22)

Proposo contemplar primer i després meditar un text del profeta Isaïes d’una extraordinària intensitat d’ideals. Tot el que es diu serveix per construir un programa de vida. Cada paraula és un propòsit que guia el nostre esperit. “El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena.  Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus. Llavors brillarà com l'alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens! Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar, si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s'alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia”. (Is 58,6-11)


divendres, 19 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha persones que necessiten tenir certeses per creure. No se’n fien si no hi ha proves que confirmin el que volen creure. En aquests casos, no hi ha lloc per la gràcia. La fe no es fonamenta en proves sinó per la decisió interior de fiar-se gratuïtament. Les certeses vindran després, seran el resultat de creure i no una condició per creure. “Per què demana un senyal, la gent d'aquesta generació? Us asseguro que no els serà donat cap senyal” (Mc 8,12) 

La maldat existeix en el cor de les persones i es manifesta provocant dolor i sofriment. No siguem càndids en les nostres apreciacions del comportament dels individus. Hi ha persones que pensen amb malícia, les seves idees són esfereïdores i, Déu no vulgui, tinguin el poder polític per posar-les en pràctiques. Cal combatre el mal sense defallir. “Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d'un cap a l'altre del dia només pensaven a fer mal, 6 s'entristí i es penedí d'haver-los creat” (Gn 6,5). 

Comença la Quaresma. Aprofitem aquests dies per reflexionar sobre nosaltres mateixos. És una oportunitat per adonar-nos de les nostres falles; les dificultats que tenim per estimar o les incoherències en la nostra vida. Obrim el cor a una conversió que comporti un canvi d’actituds i de manera de fer i ser. Endrecem el nostre interior. 

"Però ara -diu el Senyor-, «convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor, dejuneu, ploreu i lamenteu-vos. Ho dic jo, el Senyor.» Esquinceu-vos el cor, i no els vestits. Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu, que és compassiu i benigne, lent per al càstig i ric en l'amor, i que es desdiu de fer el mal”. (Jl 2,12-13)

dissabte, 13 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem de saber escoltar més. Paradoxalment, tot estant en la societat de la informació i de la comunicació, dóna la impressió que escoltem poc. Sovint ens tanquem en els nostres pensaments i no ens deixem interpel·lar per la paraula dels altres. Hem d’obrir el cor per acollir aquelles paraules que són font de vida i alimenten l’esperit. “Acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos”
(Jm 1,21) 

Ens costa reconèixer les nostres faltes. Allò que fem malament o nom fem, tot i que sabem que ho havíem de fer. Ens creiem perfectes i lliures , únics responsables dels nostres actes, sense necessitat de passar comptes. L’orgull ens impedeix ser humils de cor i assumir que sovint ens equivoquem. Siguem valents assumint les nostres mancances i els nostres desencerts.
“M’he decidit a reconèixer la falta,
no t'amago més la meva culpa.
de confessar-te la falta,
Tan bon punt m'he proposat, Senyor,
m'has perdonat la culpa comesa”

divendres, 12 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

El nostre món, el planeta Terra, cada cop presenta més signes d’una preocupant degradació. Els efectes d’un creixement sens control i poc respectuós amb la Natura és la causa principal d’aquest estat de coses. El progrés de la humanitat és un retrocés en l’harmonia de la creació. El sistema econòmic actual altera l’orde natural apropant-se al punt de no retorn. Només canviant en el model de creixement i el nostre estil de vida podrem frenar aquest procés. “Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües” (Gn 1,1-2).

L’Església catòlica té un problema de credibilitat davant la societat. En determinats moments hi ha una forta contradicció entre el missatge predicat i la pràctica viscuda per alguns cristians, seguin eclesiàstics o laics. Entre l’ortodòxia i l’orto-praxis hi ha masses contradiccions. Hi ha molta preocupació en mantenir l’ortodòxia de la tradició i un total desinterès per tenir una praxis coherent amb el missatge de la causa de Jesús. “¿Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures? Ell els respongué: Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: «Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi»”. (Mc 7,5-6)

El mal no ve de fora. Estem tant acostumats a escoltar que la culpa la tenen els altres que no ens adonem que les causes del nostre poc amor estan en el nostre cor. No cal buscar fora de les nostres responsabilitats l’enduriment del nostre cor al clam d’auxili del proïsme. En nosaltres està el camí d’apertura interior a la misericòrdia. “Només allò que surt de l'home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes” (Mc 7,20-21)

dissabte, 6 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Penso que és bo sentir-se lleuger d’equipatge perquè així les persones podem tenir més disponibilitat per donar-se als altres. Aquesta actitud vital comporta aprendre a viure amb el que és imprescindible, lliures dels lligams amb els valors i objectes mundans que poden impedir fer-nos propers als nostres germans. “No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits” (Mc 6,8-9)

L’amor i la caritat no entenen de burocràcia, ni d’obligacions. Estimar és un acte de generositat. No podem ser administradors d’un amor que es manifesti a moments convinguts. Cal estimar sempre, a tothom sense discriminacions. “No deixeu d'estimar-vos com a germans. No us oblideu de practicar l'hospitalitat; gràcies a ella, alguns, sense saber-ho, van acollir àngels. Recordeu-vos dels presos com si fóssiu presos amb ells; recordeu-vos igualment dels qui són maltractats” (He 13,1-3)

divendres, 5 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem de sentir-nos confiats tot i viure situacions que desesperen i entristeixen. La confiança es construeix lentament a través d’una apertura continuada del cor perquè siguem estimats, acollits i acompanyats. En aquest àmbit de confiança trobarem el consol que amoroseix l’esperit.
“ Que n'és, de gran, la felicitat
que has reservat als teus fidels!
i tothom ho pot veure.
La dónes als qui s'emparen en tu, Els amagues a la teva presència,
lluny dels atacs de males llengües”
lluny de les intrigues humanes; els aixoplugues a casa teva,
(Salm 31/30, 20-21)

En la vida cal prendre partit. Cal decidir-se i optar. No valen les postures eclèctiques o adoptar la neutralitat acomodada per no haver de prendre una decisió. Hi ha molt moments que cal explicitat on ens situem, en quin costat de la història ens posicionem. Hi ha molts moments que no valen les mitges tintes. “Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda” (Lc 2,34)
 
Saviesa i coneixement no són el mateix. La saviesa es defineix com a capteniment assenyat en la vida, en els afers. Mentre que el coneixement és la facultat i acte de conèixer o tenir una idea més o menys completa (d’algú o d’alguna cosa). No sempre identifiquem les persones sàvies. Són elles les que ens ajuden a entendre millor la vida i guien les nostres passes per terrenys sòlids. Ens cal callar més i escoltar més els consells de les persones sàvies. “D'on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans?” (Mc 6,2)

dissabte, 30 de gener de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Algunes persones tenen una visió autocomplaent de la creació. Fins el punt de pensar-se que són l’origen i el destí del món, i de tot el que té vida en la terra i el mar. Aquesta, derivada directa de l’antropocentrisme, ha condicionat força el pensament modern. Hem de situar-nos en una altra perspectiva i sentir-nos, com éssers humans, integrats, en harmonia i unitat, amb la resta d’éssers i ens de la creació.
“Del recull de David. Salm.
És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
les bases, a les aigües abismals”
Li ha posat els fonaments als mars profunds;
(Salm 24/23, 1-2)
Fer el bé ajuda a les altres persones i ens ajuda a nosaltres. Ens fa millors. Podríem parlar del misteri de les obres bones i les accions beneficioses. Hi ha misteri perquè desconeixem com el bé, si cau una adequada pluja l’aigua deixa bona saó. Les petites obres bones segur que deixen petjades de bondat en el cor de les persones. “Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com.” (Mc 4,26-27)

divendres, 29 de gener de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Cada dia ha de ser una oportunitat per aportar esperança a les persones que ens acompanyen. Hem de ser portadors d’esperança, tot i les grans dificultats del moment present. Aquesta esperança no són només paraules pensades per reconfortar l’esperit, són també accions contra les situacions que creen desesperació, desil·lusió o abatiment. Són obres d’amor que ajuden a confiar que és possible un món diferent, més bo i més humà. “Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18 agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons” (Mc 16,17-18) 

Si tenim uns principis sòlids, uns valors i un esperit ferm, no hem de tenir por de mostrar-nos com som i actuar d’acord amb el que creiem. No hem de dissimular o amagar els nostres convenciments. Hem de fer-ho amb seny i respecte vers els altres, però amb fidelitat a l’esperança que ens sosté. “Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d'amor i de seny. Per tant, no t'avergonyeixis de donar testimoni” (2Tm1,7-8) 

Tots sentim bones prèdiques i propostes per canviar la vida, el món, la societat, etc... Però si no tenim el cor obert i l’esperit ferm per acollir-les, tot quedarà en paper mullat. Hem de preparar-nos interiorment per rebre aquestes propostes i procurar que els esdeveniments de la vida no pertorbin la seva capacitat de transformació. “Un sembrador va sortir a sembrar (...) Tot sembrant, una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u” (Mc 4,4.8)

dissabte, 23 de gener de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els cristians hem de tenir clar quins són els principis, els valors i els ideals que proclamem a la societat. Aquests els testimoniem amb la nostra pràctica. En més d’una ocasió podem tenir la sensació que el que diem i fem no s’entén o resulta incòmode. Perquè la societat no comparteix els ideals que defensem. Hem de perseverar en les nostres conviccions. “Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula”. (Jn 17,14-17) 

L’amor dóna sentit a la vida. També podem expressar-ho dient que, fent-nos pròxims als altres, ens salvem de l’egoisme que ens tanca i anorrear la joia de viure. L’amor ens salva.
Senyor, fes-nos veure el teu amor
i dóna'ns la teva salvació!
empresona i destrueix
(Salm 85/84,5)

divendres, 22 de gener de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Cada persona necessitem contrastar el que pensem i fem a fi de procurar mantenir una coherència de vida. De la mateixa manera, s’han d’assumir les limitacions personals i reconèixer que la feblesa humana que actua contra d’aquesta coherència. El que és important es tenir uns referents sòlids amb els quals contrastar les actituds i els comportaments personals. “La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He 4,12) 

Hi ha persones que són rígides amb l’acompliment dels preceptes de les lleis i normes. Consideren que cal respectar el que diu la literalitat normativa, tot i que les circumstàncies hagin canviat. Aquestes persones acostumen sostenen que tot està al servei de la norma. Aquesta rigidesa impedeix adonar-se que són les normes les que han d’estar al servei de les persones i no l’inrevés. “Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot fent camí, els seus deixebles es posaren a arrencar espigues. Els fariseus li van dir: Mira, per què fan en dissabte això que no és permès? Jesús els respon (...)El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte”(Mc 2,23-25.27) 

La llei és un instrument al servei de la humanització de la societat i la salvaguarda de la vida i dignitat de les persones. Fins i tot, la sempre esmentada Llei Natural, entorn de la qual s’estableixen els consens de convivència, és e és una eina al servei de les persones. Res pot anul·lar aquest objectiu últim. L’obsessió per l’acompliment escrupolós de la llei no pot limitar la llibertat humana. “Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?” (Mc 3,4)

dissabte, 16 de gener de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La qualitat d’humanitat d’una societat es pot mesurar per la capacitat de compassió dels seus membres. La compassió emergeix de la misericòrdia de cor. Compadir-nos és posar-nos en la situació dels altres, comprendre’ls i compartir les seves dissorts i esperances, els seus sofriments i pors. “Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: Si vols, em pots purificar. Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: Ho vull, queda pur”. (Mc 1,40-41) 

No hem de perdre de perspectiva que cada persona, individualment, és la descendència d’altres persones que l’han precedit. Hi ha una memòria que es transmet de pares i mares als seus fills i filles que han de saber preservar i llegà a les generacions futures. Som responsables de la pervivència d’aquesta record que gràcies això és un llegat viu.
“El que vam sentir i aprendre,
el que els pares ens van contar,
no ho amagarem als nostres fills,
i ells ho contaran als qui vindran:
són les gestes glorioses del Senyor,
el seu poder i els seus prodigis”
(Salm 78/77 3-4)

divendres, 15 de gener de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La causa de Jesús pressuposa atendre la seva crida a seguir-lo. La resposta a aquesta convocatòria és radical. Significa abandonar les pràctiques que ens impedeixen acollir fraternalment a les altres persones. El seguiment de Jesús és una aposta per viure d’una nova manera, posant en el centre de la vida l’amor al proïsme. “Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els digué: Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes. Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir” (Jn 1,16-18) 

En l’àmbit de la política hi ha molt de soroll. Dóna la impressió que els dirigents polítics deuen pensar que sinó ocupen l’espai comunicatiu, amb el que sigui, no se’ls tindrà en compte o perdran espai polític. Personalment, em cansa tanta cridòria per no dir res. Trobo a falta líders sensats que paga la pena escoltar. Quan parla el papa Francesc l’escolto, el que diu és interessant. No puc dir el mateix dels líders polítics d’aquest país. “El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei” (Mc 1, 21-22). 

De tant en tant, i més sovint que tard, les persones ens hem d’aturar-nos i contemplar el nostre interior. Hem de cuidar la nostra espiritualitat sabent situar-nos davant dels misteris de la vida. És el moment d’experimentar la dimensió transcendent de la vida i saber veure allò que pot semblar ocult. “De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant” (Mc 1,35)

dissabte, 9 de gener de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Ens cal fer present cada dia el sentit del Nadal. Hem de saber rememorar aquesta llum que és més forta que la nit. Aquesta llum ha d’il·luminar el cor i les ments de les persones. Gràcies a ella les persones i la societat poden obrir les seves ments per caminar cap un nou model de vida fonamentat en l’amor i el respecte als altres. “Aquest és el seu manament: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat. Els qui guarden els seus manaments estan en Déu, i Déu en ells. I coneixem que està en nosaltres per l'Esperit que ens ha donat” (1Jn 3, 23-24). 

Els cristians han de donar exemple de que són possibles unes relacions humanes basades en el respecte i la consideració als altres. Això requereix generositat i anar més enllà de les preocupacions personals per obrir-se a les necessitats de les altres persones. Les preocupació pel bé comú és un deure que facilita construir una societat més preocupada i ocupada en la justícia social. “Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor”. (1Jn 4,7-8)

divendres, 8 de gener de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Repassant els moments importants de la vida podem descobrir que, en molts d’ells, actuem com a resposta a una crida. No cal que sigui una crida explícita d’algú, però sí el sentiment de sentir-se convidat a emprendre una decisió, un comportament o una acció determinada. És bo educar-nos a descobrir aquests moments de crida, perquè a través d’ells la vida va prenent el seu rumb. “Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: --Què busqueu? Ells li digueren: Rabí - que vol dir «mestre» - , on t'estàs? Els respon: Veniu i ho veureu”. (Jn 1,38-39) 

Sense estimar no és pot conèixer l’essència de les divinitats. Totes les religions tenen un comú denominador: l’amor als altres. Sense aquest amor no hi ha espai per cap Déu. L’odi, la confrontació, la negació de la compassió i de la misericòrdia no formen part de l’essència de cap de les religions. A l’arribar al capvespre hem d’examinar la nostre consciència per veure si hem estimat prou durant el dia. “Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d'ell l'amor de Déu?” (1Jn 3,17) 

Necessitem mantenir viva la il·lusió de la nit de Reis. Aquella emoció continguda que esclata en joia al matí quan els infants descobreixen les joguines demandes i esperades. Però, també hem de ser conscients que hi ha molts infants, alguns ben a prop nostre, que no poden tenir aquests somnis perquè pateixen les injustícies i desigualtats del món. Aquests infants, també han de participar de la il·lusió de la nit de Reis.
“Déu meu, dóna al rei el teu dret,
dóna-li la teva rectitud.
Que governi amb justícia el teu poble,
que sigui recte amb els humils.
que li duguin benestar els turons.
Que les muntanyes duguin pau al poble,
Que desfaci els opressors!”
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Salm 72(71) 1-4

dissabte, 2 de gener de 2021

Glosses per la vida quotidiana

No sempre resulta fàcil parlar de Déu o de l’experiència del transcendent. Si es donen per coneguts alguns implícits, la conversa és més fluïda; però, si cal donar raó de tot, és difícil. Ho és, en la mesura que aquesta experiència interior no s’hi arriba per la raó pura, sinó que, tot i que s’explica raonant, el punt de partença és una vivència interior que es té o no es té. La gràcia permet viure aquesta vivència íntima del coneixement del transcendent.
“A Déu, ningú no l'ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
és qui l'ha revelat”.
i està en el si del Pare,
(Jn 1,18)
Moltes persones aprofiten l’inici de l’any nou per fer bons propòsits de canvi. Qualsevol moment és bo per transformar la vida. L’any que hem deixat al darrera és un bona oportunitat per adonar-nos d’un model de vida que té el seus límits. Per algunes persones ha estat un any ple de dolor perquè la pandèmia ha provocat la mort d’ésser estimats. És un any per esborrar del record. Però, les altres persones hem d’aprendre de l’any viscut i adonar-nos que havíem estructurat la vida sobre uns principis febles i volàtils. Ara tenim l’oportunitat de construir un temps nou amb nous valors. Aprofitem aquesta oportunitat.
Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada. Pausa
La terra coneixerà els teus designis
i tots els pobles veuran la salvació.
(Salm 67/66, 2-3)

divendres, 1 de gener de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Només cal alçar la mirada per descobrir el patiment de tants nenes i nens innocents que les desigualtats els mantenen al marge de tot benestar. El nostre món injust fa de molts infans víctimes de tota mena d’explotació i de violència. Són víctimes innocentes de les condícies humanes i del pecat estructural que és font permanent d’indignitat. Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l'edat que calculava pel que li havien dit els savis(Mt 2,16). 

El Nadal ens ha portat la llum. Gràcies a ella podem il·luminar els moments foscos i desconcertants de la vida. Necessitem aquesta llum per descobrir el sentit profund de la vida. L’amor és aquesta llum que permet viure profundament. “El qui estima el seu germà, està en la llum, i res no el fa ensopegar. El qui odia el seu germà, està en la foscor i camina en la foscor, i no sap on va, perquè la foscor li ha encegat els ull”. (1Jn 2,10-11) 

En la societat contemporània hi ha moltes veus que ens proposen dreceres per arribar a la felicitat. Sovint sentim veus que elogien uns comportaments que creen disgregació i enemistat social. Davant d’aquestes ofertes que se’ns presenten com alternatives de vida hem d’oferir uns valors diferents construïts sobre l’amor als altres, el respecte a la seva dignitat i font de justícia. “No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria l'amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l'afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món” (1Jn 2, 15-16)