dissabte, 24 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Vivim moments de canvi provocats per la pandèmia. Hem de saber aprofitar-los per transformar l’estil de vida que teníem per alliberar-nos de tot allò que ens impedia créixer com a persones. La crisi actual és també una oportunitat de millora. Hem d’entendre i acceptar que no tot podrà tornar a ser com era abans de la pandèmia. Per així cal aprofitar aquests moments per construir una societat diferent, més humanitzada i més justa. “Els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou” (2Co 5,17) 

Per la gent creient la trobada amb Crist és font de vida perquè serveix per alimentar la vida interior. L’experiència d’aquest encontre és com una font que sacia l’espiritualitat a partir de la qual podrem afrontar els diversos desafiaments de la vida. “Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu” (Jn 15,7).

divendres, 23 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Més d’un cop, pot ser moguts per la desesperació, hem demanat un signe, gairebé un senyal prodigiós, per confirmar les nostres creences i, sobretot, les nostres esperances. Quan ens sentim insegurs, o trontollen les nostres conviccions, és quan implorem el senyal màgica. Aquesta mai vindrà. Hem de saber llegir els signes dels temps per descobrir, en el nostre entorn, els motius de la nostra esperança. “Llavors alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús: Mestre, volem veure un senyal. Ell els respongué: La gent d'aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el del profeta Jonàs” (Mt 12,38-39) 

Dir-se creient és afirmar un compromís de vida que es manifesta a través del que creiem i fem. No podem ser contradictoris i dissociar les nostres creences de les nostres obres. Aquestes ens identifiquen i donen coherència a la vida. “Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules” (Jn 14,23-24) 

En la nostra societat hi ha moltes realitats que ens aporten motius d’esperança. Són anuncis de bones noves sobre la transformació de la societat que esdevenen bones noves del canvi social. Hem de tenir bona disposició de cor per aquestes propostes de transformació. Hem de saber-les escoltar i madurar en el nostre interior. “Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit” (Mt 13,3-4,8)

dissabte, 17 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

El seguiment de la causa de Jesús és plàcid, sense més càrregues que l’estimar a fons. No hauria d’haver-hi normes feixugues que compliquessin la vida del creients. L’amor és la millor norma per orientar el comportament de les persones. “Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,29-30) 

L’amor ha de guiar sempre el comportament dels individus. Vivim estimant als altres i a través d’aquest amor ens desenvolupem com a persones i contribuïm a construir una societat més justa, més fraterna i més lliure. Res pot substituir o impedir l’amor que ens transforma i canvia la societat. “ Jesús anava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjar-se-les. Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús: Mira, els teus deixebles fan allò que no és permès de fer en dissabte” (Mt 12,1-2).

divendres, 16 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els humans som socials, vivim en societat i, llevat dels qui opten per una vida solitària, teixim l’existència a partir de relacionar-nos amb altres persones. Viure en societat ens demana acollir a les altres persones amb amor i sol·licitud. L’obertura als altres ens educa com a individus i ens humanitza. L’acolliment físic i espiritual és un profund acte d’amor. “Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. I tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, us asseguro que no quedarà sense recompensa” (Mt 10,40-42)

Moltes persones, fins i tot nosaltres en diverses ocasions, no interpretem adequadament els signes que ens demanen una conversió de cor i un canvi en els comportaments. Malgrat les evidències de que la societat s’esmicola com a projecte d’humanització i respecte a l’entorn que habitem, seguim actuant com sinó passés res. Hem d’aprendre a llegir els signes dels temps i actuar en conseqüència. “I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! Si a Sodoma s'haguessin fet els miracles que tu has vist, encara avui existiria. Per això et dic que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a tu” (Mt 11,23-24)

 Els cristians han de ser coneguts com persones que segueixen la causa de Jesús. Aquesta opció és alliberadora de tota opressió, exigeix lluitar per la justícia i ens compromet a construir la pau.

“El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells”.
Salm 103/102,6

dissabte, 10 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Ni els diners, ni les riqueses o el poder són necessaris per donar testimoni de l’amor. El millor testimoniatge són les nostres actituds, comportaments i accions. Hem de procurar ser fidels als principis que creiem i confiar en la força de la paraula i les bones obres. “Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata, ni de coure; no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó” (Mt 10,8-10) 

Hem de viure procurant fer el bé. Fer-ho ens donarà satisfacció personal i pau interior. Hem de fer als altres allò que volem que se’ns faci a nosaltres i hem d’actuar amb justícia. Aquesta són bones mesures per saber que fem el bé. Ens han de recordar com a persones de bé.
“Decanta't del mal i fes el bé,
i tindràs una casa per sempre;
perquè el Senyor estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels.
No quedarà ni rastre dels perversos,
s'extingirà el llinatge dels malvats;
però els justos posseiran la terra,
hi habitaran per sempre més”.
(Salm 37/36, 27-29)

divendres, 9 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els neguits acostumen a empresonar l’ànima i intranquil·litzen l’esperit. Hem de procurar de centrar-nos en allò que ens alimenta espiritualment i permet servir millor al proïsme. Les temptacions mundanes són moltes i molestes, per això hem de saber discernir en tot moment on centrem la nostra atenció. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa” (Lc 10,41-42) 

Hi ha moments que demanem l’ajut de Déu. En aquestes ocasions, quan en sentim sobrepassat pels esdeveniments, ens abandonem a les mans de Déu confiats que el seu amor ens serà consol. Hi ha moments, quan ens sentim impotents davant de moltes situacions diem: que Déu faci més que nosaltres !. Aquestes paraules expressen la nostra esperança en la bondat divina.
“T'invoco, Déu meu, i sé que em respons;
estigues atent, escolta el que et demano.
Que m'ajudi el teu amor admirable,
tu que salves dels enemics
els qui s'arreceren als teus braços.
Guarda'm com la nineta dels ulls,
empara'm a l'ombra de les teves ales,
on no m'abasti l'injust que m'assalta,
els enemics mortals que m'envolten”.
(Salm 17/16, 6-9)
 Hi ha moments que necessitem trobar consol per suportar les moltes dificultats de la vida. En aquestes situacions ens agrada gaudir de l’acolliment d’altres persones que ens obren el seu cor. De la mateixa manera que volem que ens ho facin, nosaltres també hem de saber fer-ho als altres. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar, diu el Senyor” (Mt 11,28)

dissabte, 3 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

L’experiència del perdó alleugera la tristor d’ànima. Podem tenir consciència de no haver fet bé les coses, d’haver-nos comportat injustament o amb poc amor. Cada una d’aquestes situacions empetiteix el cor i amarga l’esperit. Necessitem sentir-nos perdonats d’aquestes culpes per la falta d’estimació. Només això així l’ànima recupera la serenor. “Què és més fàcil, dir: «Et són perdonats els pecats», o bé dir: «Aixeca't i camina»? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: «Aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa»”. (Mt 9,5-6) 

L’amor tot ho pot, tot ho transforma. Si estimem, a més de fer el bé a altres persones també ens el fem a nosaltres mateixos. Gràcies a estimar, superem els nostres egoismes que ens tanquen a percebre la profunditat de la vida, i descobrim que els altres ens canvien i ens ajuden a vèncer les nostres pors. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors” (Mt 9,13)

divendres, 2 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Seguir la causa de Jesús comporta una gran exigència de radicalitat personal. Vol dir renunciar a moltes coses que són valorades positives per altres persones perquè les consideren essencials per fer la vida fàcil. El seguiment de Jesús introdueix un ordre de prioritats diferent al que tenen moltes persones. Són renúncies acceptades amb joia perquè ajuden a estimar millor i asserenen l’esperit. “Mestre, et seguiré arreu on vagis. Jesús li respon: Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap” (Mt 8, 19-20) 

La vida és finita. Sempre arriba aquell moment de l’hora foscant que ens recorda la proximitat de la partença. Procurem tenir-ho tot endreçat, estar en pau amb nosaltres mateixos, i amb aquells que haguem pogut ofendre, perquè no sabem res d’aquest instant definitiu. “Ha arribat l'hora de la meva partença. He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe”. (2Tm 4,6-7) 

Alimentar rancúnies, estar malhumorat, ser malfiat, tenir poca paraula, enredar i viure enganyant són actituds que creen inquietud, malmeten l’esperit i creen un sentiment negatiu corrosiu del caràcter. Hem de ser sincers, planers i dir la veritat. Aquesta ens fa lliures i allibera l’esperit dels neguits interiors. “Ell ha decidit donar-nos la vida per mitjà de la paraula de veritat, perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat” (Jm 1, 18)

dissabte, 26 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Si actuem fent el bé, si estimem al proïsme i treballem per la justícia estem preparant el camí per crear una societat diferent. Cada un de nosaltres podem ser testimonis d’un societat futura que esperem de tot cor. És el nostre alè utòpic, allò que ens mou a ser testimonis d’aquesta esperança. “A tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins” (Lc 1,76) 

Comportar-se en consciència, i d’acord amb els principis que fonamenten la nostra vida, dona pau interior i benestar espiritual. Hem de procurar ser coherents amb les nostres creences. L’examen de consciència del que fem cada dia ens ajuda a adonar-nos quan i en què som infidels als valors que diem defensar.
“Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins!
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
els teus fills seran com plançons d'olivera
al voltant de la taula.
És així com els fidels del Senyor
seran beneïts”.
(Salm 128/127, 1-4)

divendres, 25 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

No judiquem i no serem judicats. Molta gent és ràpida en emetre judicis sobre el que fan les altres persones. Acostumem ser severs en veure els mínims detalls i pontificar moralment sobre ells. En més d’una ocasió esdevenim guardes de les comportaments morals sense adonar-nos que els primers que hauríem de passar pel sedàs som a nosaltres mateixos. “No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?” (Mt 7,1-3)

Si tenim algun dubte com actuar per ser fidels a l’amor que hem de tenir a les altres persones hi ha una regla que no falla mai: fer  allò que voldries que et fessin a tu. Aquesta petita norma ajuda a modular els comportaments i actuar sempre orientats a fer el bé. “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes” (Mt 6,12)

Vivim envoltats de predicadors de felicitats, de camins fàcils per assolir benestar o de receptes miraculoses per tenir harmonia i pau interior. Se’ns proposen alternatives senzilles per assolir objectius que semblen complicats. Res és com se’ns diu. Són falsos profetes que no hem de fer-ne ni el mínim cas. “Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços?” (Mt 7,15-16)


dissabte, 19 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La pregària és un camí per acostar-nos al misteri que dona sentit a la vida. La pregària contemplativa obre el cor a la transcendència i ajuda a apropar-nos a estimar als altres. Pregant ens sincerament amb nosaltres mateixos i reconeixem les nostres limitacions per abastar la profunditat de la vida. “Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar” (Mt 6,7)

Les riqueses atrapen el cor i empresonen la voluntat. Els bens materials generen preocupacions que impedeixen descobrir la plenitud de la vida. En el dilema entre tenir o ser, cal escollir el segon. “No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben” (Mt 6,19)

divendres, 18 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

A la base de l’amor hi ha el perdó. La qualitat de l’amor es mesura per la capacitat que tinguem de perdonar les ofenses rebudes. És així de simple. El perdó permet diferenciar la dimensió humana de qui fa l’ofensa del acte de l’ofensa. El perdó respecte la dignitat de la persona que ofen, però no ignora la gravetat de la seva actuació. “Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra”, (Mt 5,38-39). 

Tinc la impressió que en la societat contemporània s’odia més del que pensem. Només cal mirar els texts de moltes pancartes de manifestacions per adonar-se que no es volen perdonar les ofenses, siguin quines siguin. Tampoc ajuda a instal·lar la cultura del perdó moltes declaracions de càrrecs polítics. Existeix tota una estratègia orientada a atiar l’odi per treure’n rèdit polític. Si prenem aquesta direcció, anem a la liquidació de la societat civilitzada. “Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans?” (Mt 5,44-46) 

Ben segur que el patiment dels altres ens commou. No podem restar indiferents al sofriment. Segurament fem coses per alleugerir les penes que pateixen aquestes persones. Ho hem de fer perquè cerquem el seu bé, no per tranquil·litzar la nostra consciència o ser protagonistes d’accions que cerquem ser notícia o ser motiu d’admiració. Això seria vanitat, no amor que brolla del cor. “Quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat” (Mt 6, 2-4)

dissabte, 12 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Moltes persones pensen que complint determinats preceptes poden ser considerats bons ciutadans. No és suficient. Cal anar a la radicalitat de l’amor per comprendre el sentit de la bondat humana que s’expressa en l’estimació al proïsme, el respecte a la dignitat de les persones, l’interès per la justícia i el tracte amable amb els altres. La indignitat, el menyspreu, l’insult o l’enuig no ens ajuden a ser bones persones. “Si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5,23-24). 

Fora de l’amor hi ha la buidor. Qui no estima al germà que veu, com pot estimar tot allò que no veu. L’amor ajuda entendre la riquesa espiritual de la vida i gràcies a ell els individus podem conviure en pau i harmonia, cercant el bé, construint la justícia i fomentant la pau. “Arrelats i fonamentats en l'amor, sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l'amplada i la llargada, l'alçada i la profunditat de l'amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu” (Ef 3,17-19)

divendres, 11 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La pràctica de les Benaurances podria ser el relat programàtic per les persones que volen viure d’acord uns principis morals i ser recordats com a persones que han passat per la vida fent el bé. Cal agafar cada anunciat de les Benaurances i aplicar-ho en el cada dia, en allò que fem cadascun de nosaltres.
“Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
Feliços els humils: ells posseiran la terra!
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran,
us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!”
(Mt 5,3-11)
Tenim creences, tenim valors i tenim principis. Tenim uns ideals que aspirem a viure d’acord amb ells. En tot moment, hem de recordar d’on venim i on volem arribar. No podem amagar les nostres utopies que creiem viables. Són inèdits que aspirem a ells. Hem de treballar activament a favor de tot això, sense amagar-nos o dissimular. Fent-ho, podem molestar i incomodar, però el nostre testimoni serveis per mantenir viva aquesta utopia que aspirem. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi” (Mt 5 13) 

Vivim en una societat plena de lleis, normes i reglaments. En més d’una ocasió hem pensat que n’hi masses i abunden les persones delitoses d’aplicar-les en tot el seu rigor. No cal aturar-se en les paraules del textos legals, sinó en el seu esperit. En allò que li dona sentit, l’esperit de la llei. I tota llei, norma o reglament ha d’estar orientat al bé comú, estimar al proïsme i a facilitar la humanització de la societat. Tot el que s’aparti d’aquesta dimensió, és quedar-se presoner de la lletra de la llei, però no del seu esperit. “No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a  dur-los a la plenitud” (Mt 5,17) 

dissabte, 5 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La tradició religiosa cristiana ha omplert i carregat l’experiència creient de manaments feixucs. Moltes de les normes eclesials són difícils d’entendre perquè s’escapen de lògica de l’Evangeli i semblen obeir més a les obsessions i dèries dels legisladors eclesials. Els creients han de guiar-se per altre criteris i mirar d’acomplir el manament de l’amor, del qual s’han de derivar totes els altres criteris a seguir en la vida. “Quin és el primer de tots els manaments? Jesús va respondre: El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests” (Mc 12,28-31) 

La causa de Jesús és la justícia, la restitució del dret i el capgirament dels plans de la gent que no fan el bé. Nosaltres hem de ser agents d’aquesta causa i treballar activament a favor del bé, de la igualtat, de la dignitat manllevada i de l’estimació entre les persones. Cada dia tenim moltes oportunitats per donar exemple de tot això.
“Ell es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor allibera els presos,
el Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els qui ensopeguen,
el Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters,
manté les viudes i els orfes,
però capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles”.
(Salm 145,6-10)

divendres, 4 de juny de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La felicitat no està fora de nosaltres, en les riqueses o els bens; sinó en la força interior que aporta una vida ordenada, amatent en cuidar l’esperit i que estima desinteressadament als altres. La joia de la vida neix en el sentiment de ser, de viure forma senzilla davant la proposta dels poderosos del món que només pensen en posseir.
“Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res”.
(Lc 1,51-53)
Segur que hem escoltat molts cops l’escena de la pregunta dels fariseus a Jesús sobre el pagament del tributs al César. La resposta intel·ligent de Jesús té diversos matisos i nivells de lectura: cal pagar els impostos; el César no és cap divinitat; i l’àmbit de govern està separat de l’àmbit de la fe. Déu i Cèsar estan en plans diferents i no es poden barrejar. El poder polític i el poder espiritual són totalment independents i cal respectar la seva autonomia i cal evitar la temptació de condicionar-los. “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.” (Mc12,17) 

 Els individus som lliures de viure d’acord uns principis morals o d’actuar sense cap referent moral. L’exercici d’aquesta llibertat comporta conèixer els valors i principis que cal respectar, perquè seran ells els que donaren contingut moral als nostres actes.
Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya'm els teus camins.
Encamina'm amb la teva veritat, instrueix-me,
perquè tu ets el Déu que em salves”
(Salm 25/24, 4-5)

dissabte, 29 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els individus no hauríem de necessitar de codis i normes per distingir el que està bé i el que està malament. Hauríem de trobar en el nostre cor els criteris per fer el discerniment moral que ens ajudés a comportar-nos com persones de bé i que actuem a favor de fer justícia al proïsme. “L'aliança que jo pactaré amb el casal d'Israel després d'aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble” (Jr 31,33) 

Una cosa és tenir fe, seguir la causa de Jesús i una altra trobar-se en comunió amb la religió organitzada pels que es diuen seguidors de l’Evangeli. L’Església de Jesús pot no identificar-se amb la institucionalització d’aquesta religió. Algunes persones viuen la seva fidelitat a l’Evangeli al marge d’aquesta associació entre fe, religió i església. “Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple” (Mc 11,15-16)

divendres, 28 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La vida interior ens porta a conrear l’esperit i, més d’un cop, en contraposició amb els valors mundans. En l’esperit trobem l’aliment que ens ajuda a viure els valors que ens dignifiquen com a persones. Són els valors que ens obrem a l’amor a les altres persones, ens fan sol·lícits a les seves necessitats i solidaris amb les seves preocupacions. L’esperit és vida. “Els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix” (Ga 5,22 i 23) 

Per gaudir del sentit de la vida, no cal intrigar per ser els primers d’una cursa imaginària per l’èxit. El gaudi és un camí a recórrer lentament, procurar paladejar cada instant, perquè en tot petit moment es condensa la plenitud de la vida. “Molts que ara són darrers seran primers, i molts primers darrers” (Mt 10,31) D

Deixem de preocupar-nos per les fastuositats del món, i de les coses que banalitzen la vida, i obrir-nos al servei als demés. Fem les coses, actuem per ser servidors dels altres. La política, en lloc d’un joc de poder, hauria de ser una donació desinteressada a la construcció del bé comú. Deixem de perseguir la glòria i preocupem-nos en ajudar a les altres persones, a ser els seus servidors. “Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots” (Mc 10,43-44)

dissabte, 22 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que cal saber ser astuts. Les discussions humanes es guanyen no per la força, sinó per la solidesa de l’argumentació i la capacitat d’estructurar la dialèctica del debat. No cal deixar-se emportar pels impulsos, sinó confiar en el cap. L’astúcia ens ha de fer veure quines són les idees i paraules a emprar, i el moment de fer-les servir. “Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí: Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i l'esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen. Tan bon punt hagué dit això, es va originar un conflicte entre els fariseus i els saduceus, i l'assemblea es dividí” (Ac 22,6-7) 

Al fer-nos grans o veure fer-se grans les persones estimades descobrim que cada cop són més dependents dels altres. Mentre les forces del cos aguanten, les persones es senten fortes i capaces de fer moltes coses autònomament. Després, quan passen els anys, aquesta autonomia minva i augmenta la dependència. Hem de saber acceptar aquesta dependència, en alguns casos, i contribuir a tractar amb amor les persones que necessiten els altres per valdre’s. “T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18)

divendres, 21 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Creure no vol dir defugir la realitat. L’experiència creient es fonamenta en l’arrelament social on es testimonia el missatge profund de la fe. Aquest brolla d’una comprensió del sentit de la revelació. Gràcies a això s’il·lumina la mirada interior del cor per comprendre l’esperança a que hem estat cridats. “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava” (Ac 1, 11) 

Les persones som lliures moralment. Tenim capacitat d’escollir entre el bé i el mal. Res està predeterminat, perquè el nostre enteniment ens ajuda a discernir quina és l’opció que hem d’escollir. La llibertat és aquesta elecció raonada entre vàries opcions morals. En qualsevol cas, aquesta elecció neix del discerniment que és una de les exigències de la nostra llibertat. Discernir entre el bé i el mal, el que està bé del que no. “I ara, jo sé que cap de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne. Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd, ja que no he deixat d'anunciar-vos tot el designi de Déu” (Ac 20, 25-27) 

En determinades circumstàncies tinc la sensació que hi ha un abisme entre els valors que la societat acarona i els meus. Em sento lluny de la mundanitat i procuro refugiar-me en una manera de viure que no s’identifica amb els estàndards que segueixen moltes persones. Estic en el món, però no sempre em sento d’aquest món. “No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula” (Jn 17,15-17)

dissabte, 15 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem de ser persones esperançades. Pot ser la raó no ens ajuda a ser-ho, però hem de confiar en el nostre cor. Se’ns ha promès l’alegria tot i els plors del present. Confiem-hi. Ara, des de la lògica del racional ens costa entendre-ho, però la fe creient ens situa en una altra perspectiva. Ens permet viure confiats de que l’amor venç la mort. “Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria” (Jn 16,20) 

Estimar ha de donar alegria. La joia d’estimar. L’amor a fons no entristeix el cor, si ens sentim entristits és que el nostre amor està limitat per les nostres pors, l’egoisme, el tancament o el temor de perdre el petit confort que ens hem construit. L’experiència de l’amor ens ha de fer-nos sentir contents. “Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 15,11-12)

divendres, 14 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana.

El seguiment de la causa de Jesús genera conflictes amb els poderosos del món. Aquests, per defensar els seus interessos no dubten en treure’s del damunt aquells qui els hi retreuen el seu poder. Fins i tot, poden fer-ho, emparant-se en el nom de Déu. No cal témer, l’esperit de la veritat està al costat dels perseguits per causa de la justícia. “Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova. Us expulsaran de les sinagogues; més encara, ve un temps que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu” (Jn 16,1-2) 

Hi ha moments en la vida que ens trobem massa protegits o que protegim a altres persones fins l’extrem d’impedir que puguin créixer. Les persones protectores, per més que estiguin motivades per la bona fe, no ajuden al desenvolupament dels altres. Hem de saber estar al costat dels altres, facilitant que siguin elles mateixes les que escullin el camí a seguir i sense fer tuteles innecessàries. “Amb tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me'n vaig, us l'enviaré”. (Jn 15,7)

El coneixement és el resultat del procés d’aprenentatge. Per aprendre necessitem tenir una actitud positiva per aprendre, saber desaprendre allò que ens impedeix obrir-nos als nous coneixements i emprar fonaments d’aprenentatge sòlids. “Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera” (Jn 15,12-13)

dissabte, 8 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

El cristianisme no hauria de ser una religió atrapada pels seus dogmes, per la interpretació encotillada dels seus principis ni per una ortodòxia normativa. Ser cristià és estimar a fons, sense límits ni restriccions. L’amor és el millor manament del qual es desprenen tots els altres. Mirem d’estimar cada dia sense restriccions. Examinem la nostra consciència des de la llum de l’amor. “Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor” (Jn 15,9-10).

L’amor és el nou manament de Jesús. Estimant acomplim totes les altres prescripcions. Però l’amor no és una retòrica, sinó una acció. Això és l’ortopraxis, en diuen alguns teòlegs. Cada dia està plegat d’oportunitats per estimar i ser testimonis de l’amor. No les hem de deixar passar de llarg. “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano”. (Jn 15,12-14

divendres, 7 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Les persones creients més d’un cop s’han plantejat la qüestió de Déu. Probablement, sense fer-ne una aproximació metafísica, han intent trobar respostes útils per conèixer el sentit de Déu en les seves vides. Segurament, han quedat alguns aspectes per aclarir perquè resulten difícils d’explicar per la simple raó. No obstant això, la resposta com a creient és seguir en la seva fe perquè aquest Déu incomprensible es fa entenedor a través del seguiment de Jesús. La seva causa il·lumina les foscors intel·lectuals per les preguntes sobre Déu. “Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist”. (Jn 14,6-7) 

La pau és molt més que l’absència de guerres, enfrontaments armats i tota mena de tensions. Essent això important, la pau és la superació de totes les causes que generen conflictes. Alguns poden acabar amb violència, però molts s’expressen com a sofriment interior, exclusió social i patiment. El Papa Pau VI digué: si vols la Pau, treballa per la justícia. Pau i justícia es donen la ma. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27) Les ciutats, viles i pobles on vivim han de ser llocs equilibrats urbanísticament, agradables i amables per residir-hi. Han de ser ciutats, viles i pobles justos, on no hi hagi persones en la marginació i l’exclusió social. Les autoritats que governen el món local han de ser íntegres i al servei dels ciutadans. Aquesta és la petita utopia per les nostres ciutats, viles i pobles.
“Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David”.
(Salm 121/122, 3-5)

dissabte, 1 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La vida és una cursa llarga on passa de tot. Hi ha moments bons i d’altres francament dolents. Més d’un cop ens sentim aclaparats per les circumstàncies i tenim el cor encongit per les penes. Podem tenir sentir-nos abatuts, entristits i cansats. Cansats de patir i de veure el sofriment dels altres. En aquests moments agraïm sentir-nos compresos, acollits, rebre el consol just per seguir endavant i percebre la calidesa de l’acompanyament. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,28-30) 

La crisi de la pandèmia ens ha intranquil·litzat profundament. Els nostres cors no estan asserenats degut a les enormes dificultats socials que comporta aquesta situació. Necessitem retrobar espais i moments de confiança que ens ajudin a recuperar la pau interior. Hem d’esforçar-nos a ajudar a altres persones a recuperar l’esperança per viure sense angoixes i neguits. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6)

divendres, 30 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana

No hem de tenir por de dir el que sentim i pensem. Cada persona ha de ser, en la seva mesura, testimoni de tot allò que creu, els principis que el guien en la vida i els valors que practica. Cal fer-ho en tot moment, fins i tot allí on la realitat sembla negar-los o ignorar-los. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi” (Mt 5,13)

Per ser persones dignes d’admiració no cal fer grans accions. Més aviat, al contrari. Des de la petitesa, com el gra de mostassa que es transforma en un arbre frondós, i des de la senzillesa, com la que tenen els infants, podem viure de forma exemplar. Sent testimonis de coherència de l’amor que ens tenim i tenim vers els altres. És la vivència d’aquest amor el que ens farà admirables en la comunitat humana. “El Senyor ha mirat la petites de la seva serventa. Des d’ara, oh Maria, totes les generacions us diran benaurada, al·leuia” (Lc1,48)

Hi ha moments que l’esperit crític ens domina. Només sabem identificar falles, disfuncions, errors o mals comportaments en les altres persones. La mateixa actitud l’observem en l’anàlisi política o social. Acostumem a fer judicis supercrítics, fins i tot, amb els detalls més insignificants, però som incapaços de proposar alternativrd i construir-les. Ens equivoquem, perquè el cal, no és tan judicar al món sinó proposar, i comprometre’ns, en fer una societat més justa i fraternal. “Als qui escolten les meves paraules i no les guarden, no soc jo qui els condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo” (Jn 12,47)

dimarts, 27 d’abril de 2021

Mare de Déu de Montserrat

La festa de la Mare de Déu de Montserrat ens evoca una vivència religiosa amb una important projecció social a Catalunya. En el monestir de Santa Maria de Montserrat, i en el seu santuari marià, conflueixen la devoció cristiana i una tradició cultural que ha fet de la Mare de Déu venerada des de segles un referent on conflueixen els sentiments de catalanitat, l’estima a una cultura i la defensa d’una identitat col·lectiva. No hi ha res més unificador del ser català que la devoció o el respecte a la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta pietat popular, on es sumen conviccions religioses i laiques, està arrelada per l’encert que ha tingut la comunitat benedictina montserratina en viure la seva fe de forma compromesa amb la realitat complexa d’un país. Aquesta comunitat ha sabut ser testimoni d’una fe cristiana compromesa, acollir i ser consol de cors afligits i, si calia, estar al costat dels perseguits per defensar el drets humans de les persones i els pobles.

Haurem de fer-nos nous romeus i recórrer els camins que ens porten, des de molts indrets de Catalunya, al monestir de Santa Maria de Montserrat per aplegar-nos al voltant de les gran causes que ens uneixen com a poble. Els peregrins d’avui serem, cultural i religiosament plurals i diversos, molt diferents d’aquells que amb entusiasme proclamà la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya. Tan se val d’on venim i com ens expressem, però en una societat amb un identitat afeblida, amb una llengua en perill, espantada per una pandèmia que fa estralls i una situació econòmica desesperada per a molts persones, necessitem trobar acolliment i consol. Prego perquè el monestir de Santa Maria sàpiga ser, com tants cops ho ha fet en la seva història, aquest referent d’esperança que necessitem avui. Senyora de Montserrat, que acolliu les pregàries dels fidels que diàriament venen a venerar-vos, aconseguiu per les ciutats, viles i pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua, i un futur ple de justícia i cohesió social. Mare de Déu de Montserrat doneu la fortalesa als homes i dones que aquests dies vetllen pel nostre benestar, ajudeu-los a no defallir i que nosaltres sapiguem expressar-los el nostre agraïment.

Mare de Déu de Montserrat, en aquests moments delicats per l’esdevenidor de Catalunya degut a la manca de solucions consensuades per construir el seu futur polític, vetlleu perquè el poble català no renunciï mai a ser sobirà, defensi la seva identitat i preservi la seva llengua. Als peus de la Moreneta li deixem les nostres preocupacions, les incerteses i els patiments. Celebrem esperançats la festa de la Mare de Déu i li demanem que vetlli per la honestedat dels nostres polítics i servidors públics, així com per la bona responsabilitat social dels empresaris i l’ètica dels comunicadors socials. Preguem a la mare de Déu que ens ajudi a buscar la veritat i la concòrdia. Sense cap complex, ni vergonya, els cristians catalans hem de sortir a la plaça  públic per cantar amb convenciment les darreres estrofes del Virolai on Mossèn Cinto sabé transmetre el sentit i el sentiment de molts catalans vers Montserrat.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l'escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

dissabte, 24 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha persones que es confessen creients en alguna fe, mentre que altres no. Fins i tot, algunes persones són manifestament contràries a les creences religioses. La fe és una opció personal que apareix com un do. No tothom té aquesta gràcia que permet experimentar els dons espirituals. “Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I als qui vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia” (Jn 6,44) 

L’amor tot ho pot, tot ho transforma. Gràcies a l’amor vencem el nostre egoisme que ens empresona. Si perdem la capacitat d’estimar morim vivint. L’amor treballa pacientment el nostre esperit i ens dona vida. Estimem, no deixem d’estimar-nos. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9,5b)

divendres, 23 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en una societat plena d’ofertes de propostes de salvació que volen saciar a escreix la nostra vida interior o les nostres quietuds espirituals. Se’ns parla d’assolir ràpidament la felicitat, de tenir èxits de tots mena, etc... Si hem tastat alguna d’aquestes ofertes haurem comprovat que són enganys, futileses o fums que s’esvaeixen ràpidament. Cap d’aquestes propostes donen resposta als grans interrogants que ens planteja el fet de viure. Hem de mirar cap una altra direcció en la recerca dels valors sòlids de la nostra vida. “Vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. Però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dona vida eterna” (Jn 6,26-27) 

Hi ha moments en la vida que podem sentir-nos desemparats i vulnerables. Quan això passa és normal cercar acolliment, comprensió i protecció. Busquem tot allò que ens pugui aportar confiança i seguretat; tota mena d’ajut que ens permeti sortir d’aquesta situació dominada per ombres que ens consumeixen.
Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada,
salva'm per l'amor que em tens.
Senyor, jo t'invoco: que no en tingui un desengany.
Però que quedin decebuts els injustos
en el silenci de la terra dels morts;
que callin per sempre els llavis mentiders,
que parlen contra el just amb insolència,
desafiant i menyspreant”.
(Salm 31/30, 17-19)
El referents dels cristians és Jesús. Ell és el camí a seguir per entendre el sentit profund de la vida. La seva proposta és sortir de les nostres seguretats, o pors, per anar a l’encontre dels altres. Estimant les persones, comprometent-nos amb ells, trobem les respostes a les preguntes bàsiques de l’existència humana. “Jesús els diu: Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set” (Jn 6,35).

dissabte, 17 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Tal volta, moltes persones som massa racionals. Només creiem en allò que la raó pot explicar. Dit d’una altra manera, sembla que només podem creure sí els fets són abastables per la lògica racional. Però, la vida també passa per fora la raó. Les experiències i vivències interiors segueixen una altra lògica que hauria de merèixer també la nostra atenció. Siguem curosos en obrir el cor a aquesta altra racionalitat interior. “Perquè m’has vist Tomàs, has cregut, feliços els qui creuran sense haver vist” (Jn 20,29) 

Si compartim les coses, es produeix un petit miracle: en lloc de sumar, es multipliquen. En més d’una ocasió hem decidit fer un àpat on cada família o persona portava algun plat precuinat i observem que sempre sobra menjar. Ens atipem i recollim les sobres. El compartir ajuda a augmentar la riquesa d’allò compartit i ennobleix el cor de qui comparteix. “On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests? (...) Ni amb dos-cents denaris no n'hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú. Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu: Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent? Jesús digué: Feu seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba i s'hi assegueren; només d'homes, eren uns cinc mil. Llavors Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles: Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res” (Jn 6,5-12)

divendres, 16 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els canvis han de ser radicals, els pedaços serveixen de ben poc. Hem d’exigir-nos anar al fons de les coses i reconèixer que tot canvi exigeix també una transformació personal, sovint oblidem aquest aspecte. En moltes ocasions ens cals néixer de nou per fer possible una nova manera de ser i de viure. Això pot significar deixar-se emportar per l’esperit, viure lliures de prejudicis i abandonar els límits imposats per nosaltres mateixos. “No t'estranyis si et dic que heu de néixer de nou. El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit”.(Jn 3,7-8) 

L’ideal és viure en una societat d’iguals, rica en diversitat i unida entorn uns valors cívics compartits. Hem de caminar en aquesta direcció. El grans canvis socials neixen a partir de la transformació personal. Un primer pas és saber compartir amb generositat el que tenim. “La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d'ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots” (Ac 4,32). 

Les creences personals no estan deslligades de com ens comportem. Som el que fem i fem el que som. Fer i creure estan units per la coherència. La creença religiosa no està al marge d’aquesta lògica. Fins el punt, que la pràctica del que es creu és tant important com l’experiència íntima de la fe. “La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.” (Jn 3,19-21)

dissabte, 10 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Alguns cops, per més que mirem no veiem; per més que sentim no escolten; per més que vivim no obrim el cor als altres. Ens cal mirar, sentir i viure d’una altra manera perquè la vida s’obri a l’amor que rescata de l’empobriment espiritual. “Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures”.(Lc 24, 45) 

En moltes ocasions, les persones no comprenem els esdeveniments a través de l’enteniment, sinó per mitjà d’algun gest que ens ajuda obrir els ulls a una realitat que ens és desconeguda. Llavors, si tenim les claus d’interpretació, comprenem allò que veiem amb una nova mirada que facilita millor la comprensió. Hem de treballar aquesta manera diferent de mirar perquè així podrem comprendre millor molts esdeveniments. “Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos ell. Llavors Jesús els digué: Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren: No. Ell els digué: Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: És el Senyor” (Jn 21,4-7)

divendres, 9 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana


Les persones creients hem celebrat la Pasqua gràcies al testimoni de vàries persones que donen fe d’uns esdeveniments que semblen extraordinaris i que transformà les seves vides. Aquests fets han de ser compresos des de la llum de la fe. La resurrecció és anunciada per unes dones i la seva paraula hagué de convèncer als atemorits seguidors de Jesús, que no entenien el que havia succeït, i el seu testimoni hagué de contrarestar la falsa notícia que feien córrer les autoritats de Jerusalem. Avui, quan ens diem Bona Pasqua som d’alguna manera com les dones anunciaren la Resurrecció de Jesús. “No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu de seguida a dir als seus deixebles:"Ha ressuscitat d'entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu." Aquest és el missatge que us havia de donar. Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles” (Mt 28,5-8) 

Vivim en un societat plena de predicadors de veritats que volen ser fonamentals o eternes. Hi ha molts anuncis de salvació que proposen felicitat i benestar per la via ràpida. Res d’això dona respostes profundes a les grans preguntes sobre el sentit de la vida i aporta criteris per estimar a les altres persones. Hem d’obrir el cor a les propostes que ens permeten trobar la llum que il·lumina en la fosca. “Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra” (Col 3,2) 

No sempre fem servir la raó per comprendre el sentit d’alguns esdeveniments. Hi ha moments que el nostre enteniment s’il·lumina a través dels gestos, de la significació dels símbols o d’altres elements que no s’expressen a través de les paraules. Hem d’estar atents per saber captar aquesta comunicació no verbal. “Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant” (Lc 24,30-31)

diumenge, 4 d’abril de 2021

Diumenge de Pasqua

BONA PASQUA
Monestir de Santa Maria de Montserrat. Rosari Monumental

 "No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat.No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com havia predit" Bona Pasqua. 

Crist ha ressuscitat, realment ha ressuscitat. Per què busqueu entre els morts el qui viu? Las Pasqua de nou se'ns presenta a tots.Visquem la Pasqua. És el dia en el que celebrem el triomf de la llum sobre la foscor, de la vida sobre la mort. La mort ens anul·la la llibertat en forma d'injustícia, assassinats terroristes, infermetat o la mort que ens aparta definitivament dels ésser estimats. La nostra esperança és que hi ha vida després de la mort. Aquesta es l'esperança que ens sosté. Però, hem de lluitar perquè la justícia guanyi a les morts injustes i innecessàries. Només aíxí, experimentarem el sentit alliberador de la Pasqua. 

El mal i la mort no poden tenir la darrera paraula, no poden posar fi a l’amor ni negar el sentit de la vida, ni com la història humana és la història de la salvació i l'alliberament, La Resurrecció no fou una resposta en el passat, només comprensible pels seus testimonis. La resurrecció del Crist esdevé una presència viva en cada instant del present, del nostre present i de totes les persones. Així, quan ens preguntem què vol dir la Resurrecció, anem molt més enllà de la sortida radiant i sorprenent d’un cos de la seva tomba, incomprensible des de la lògica de la raó, confessant la resurrecció de Jesús ens sentim convidats a entendre el significat del món quan les persones estimen de debó. Estenem la Pasqua al nostre entorn. Bona i santa Pasqua

dissabte, 3 d’abril de 2021

Dissabte sant

Dissabte Sant, dia de silenci. Dia de meditació del dolor de la mare al veure al seu fill en l’arbre de la creu. El seu dolor hauria d’acompanyar la nostra perplexitat per una mort absurda, una de tantes. Tenim el record de la imatge de Jesús patint la seva sort d’ajusticiat per la injusta decisió del poder polític i religiós, amb la complicitat del poble que, entre ell i el bandoler, decideixen salvar aquest. La creu és un escàndol. No podem acostumar-nos a donar per bona la seva existència. La contemplació de la creu commou i empeny a revoltar-nos davant les quotidianes creus que ens interpel·len. En la creu i al peu de la creu hi som totes les persones d’alguna manera. I perquè hi som em escoltat el clam desesperat de Jesús “Déu meu, Déu meu, perquè m’heu abandonat”. Aquesta sensació d’abandó fa present en les múltiples creus del sofriment de moltes persones que estan presents en la nostra vida. La realitat del Jesús en creu ha de commoure els nostres cors.

Silenci davant de la mort injusta de Jesús. Els seguidors de Jesús estan desconcertats. El Messies sembla derrotat i apareix abadonat per Déu. Devallat de la creu ha estat enterrat d’amagat. La mirada està perduda en una creu sense sentit. Ningú compren el que ha passat. Com pot ser que Déu hagi abandonat a qui es proclamava el seu fill. ¿S’ha acabat l’esperança? ¿com poder seguir confiant?. Tot el dissabte està travessat per un silenci dens. Jesús, Deu mateix ha davallat als inferns, pròpiament el regne dels morts. En aquest gest, Jesús assumeix la condició humana d’assumir com a pròpia la mort. Sabem que és la mort. Estem vivint un temps de morts absurdes. Masses morts. Totes elles són assumides per aquell que, podent deslliurar-se de la mort, l’assumí de manera escandalosa. En el seu davallar al regne dels morts per ressuscitar després aporta esperança al sense sentit de tant dolor i sofriment que veiem aquestes dies. Per molta gent, cada dia és com Dissabte Sant. Perquè per ells, tot és un absurd, un sense senti perquè sembla que la mort nega la possibilitat de la vida. La baixada a l’abisme del regne dels morts és per fer-nos entenedor l’esperança que comporta la resurrecció que estem a punt de celebrar.

Mentrestant, aquest Dissabte Sant Jesús és el gran absent. És temps d’un profund silenci i d’una gran perplexitat. El profeta escoltat, el Messies esperat no hi és. Jesús només viu en la  memòria d’algunes persones, el seus amics propers i algunes poques persones. El seu cos està en el sepulcre i una gran pedra barra el pas. Déu és absent. Tot sembla un fracàs. Totes les promeses han estat enterrades en un sepulcre. Les esperances messiàniques s’han esfumat. Alguns cops podem experimentar aquesta absència de Déu. Tenim la percepció que Déu no existeix o que ens ha abandonat. En aquestes situacions podem arribar a dubtar de la nostra fe. Avui Dissabte Sant Jesús ha davallat als inferns amb les nostra inseguretats i porta amb ell els nostres dubtes i perplexitats. Tot sembla haver-se acabat perquè hi ha una gran absència. Tenim por, experimentem la solitud i la desesperació davant la incertesa del sentit d’aquesta buidor.. Assistim a la contemplació del misteri de la mort de Jesús i de la seva absència. Plorem la seva mort i esperem respostes al nostre desconcert. Mirem el sepulcre cercant respostes a uns fets que no hem entès. ¿Com pot haver mort Déu? Tot dissabte és un gran silenci

diumenge, 28 de març de 2021

La fe en temps de pandèmia

S’està acabant la Quaresma i percebo un cert desassossec en moltes persones. Hi ha dolor i patiment per la mort d’algun ésser estimat o per haver patit greument la malaltia; cansament en el personal sanitari que té cura de les persones afectades pel virus i esgotament per uns moments plens de moltes incerteses socials i econòmiques. La nova pobresa per la pandèmia és una xacra de les nostres societats. La vacunació no ha ajudat a asserenar l’esperit. Les dificultats en el subministrament de les vacunes ha frustrat l’expectativa d’estar a l’inici del final d’aquest mal són. La proximitat del temps pasqual ha d’ajudar-nos a entendre i donar sentit viu a les paraules de Jesús: ”Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que mori, viurà”. Aquesta és la nostra fe i el que ens dona consol en aquest moments de gran transformació social provocada per aquesta situació de pandèmia.

Les lectures durant aquest temps de quaresma ens preparen per pouar en el sentit d’aquests dies d’ascesis i penediment, i ens acompanyen en l’itinerari cap a la festa de la Pasqua. Sense l’horitzó de la Resurrecció el camí recorregut no tindria sentit. Sense aquesta perspectiva la pandèmia ens haurà anorreat la nostra esperança.  La vida per l’amor venç la mort. La fi benaurada esdevé joia si anunciem el Crist ressuscitat. El camí quaresmal, seguit com un itinerari quotidià de lectura, pregària i meditació perseverant, ens permet entendre com cada persona pot contribuir a donar cada dia testimonis de vida. Hem d’arribar al temps pasqual amb una conversió de cor i descobrir quins són els camins que Déu proposa a la humanitat per trobar el ple sentit de la vida. Cadascú de nosaltres hem de ser testimonis vius de l’anunci joiós que serà proclamat durant la Pasqua. Però, som febles i dissortats, de tal manera que defallim en aquest propòsit. Per això hem identificat i demanat el perdó per les nostres mancances i implorem l’ajut per redreçar-nos novament per ser testimonis d’aquest amor reparador i salvador.

Aquest testimoni ha de posar en pràctica les contundents paraules d’Isaïes que hem sentit durant aquest temps de Quaresma: “Sí, però el dia de dejuni tracteu de negocis i feu treballar tots els vostres obrers. Sí, passeu el dejuni en disputes i baralles i clavant impiament cops de puny. No són pas dejunis com els d'avui que faran sentir a l'altura la vostra veu. ¿És això un dejuni que sigui del meu gust, un dia en què l'home es mortifica? Vinclar el cap com un jonc, estirar-se sobre el sac i la cendra: ¿és d'això que tu en dius un dejuni, un dia agradable al Senyor? ¿No és aquest el dejuni que jo voldria —oracle del Senyor—: Rompre les cadenes injustes, desfer els lligams del jou, deixar anar lliures els oprimits, trencar tots els jous? ¿No ho és, partir el teu pa amb el qui té fam, acollir els qui no tenen casa? Si veus algun nu, vesteix-lo, i no neguis l'almoina als teus connacionals. Aleshores la teva llum esclatarà com l'aurora, la teva ferida se cicatritzarà aviat. La teva justícia anirà al teu davant, i la glòria del Senyor darrera teu. Aleshores, si crides, el Senyor et respondrà; si demanes auxili, dirà: "Aquí em tens! ". Si elimines d'enmig teu el jou, la difamació i el parlar malèfic; si dones el teu pa al qui té fam, si satisfàs la gana del necessitat, la teva llum brillarà en les tenebres i el teu foscant serà com el migdia”. (Is 58,3-10). La renovació interior ha de servir per recuperar la serenor de l’ànima, penedir-nos de les nostres falsies i infidelitats a la missió i comprometre’ns a obrar tal com proposa el profeta Isaïes.

El temps de pandèmia ens convida a renovar la confiança en l’amor de Déu pare. Les lectures litúrgiques quaresmals han estat una invitació permanent a mantenir aquesta confiança i enfortir l’esperança. Ambdues estan potenciades per la llum de l’experiència pasqual. Però la confiança no està donada com a dret passiu, és una virtut que ha de guanyar-se. Si els individus ens tanquem als altres, llavors la confiança s’esvaeix de l’horitzó i la finitud vital esdevé una pesada constatació. En general, vivim en una societat desconfiada. La confiança és resultat d’un treball continuat, necessita temps i dedicació per assentar-se en el cor de les persones. És una virtut que necessita ser conreada per evitar fer-se fonedissa davant de qualsevol dubte. Fiar-se exigeix un despullament personal i saber obrir-se a les altres persones. 

Fiar-se de Déu és el camí de la Quaresma. Per fer-ho cal assumir les febleses personals i reconèixer la necessitat de salvació. Déu dona al seu amor misericordiós a qui el vol acollir. El consol de la salvació no és un aplaçament de l’esperança fora de la història o de la biografia personal. La confiança esdevé virtut diàfana quan cada persona sap buscar a Déu a través de l’apertura personal a l’amor als germans. Una de les paradoxes del nostre temps és viure en un mon ple de xarxes socials i seguir arrossegant importants soledats existencials com a conseqüència de la feble vinculació que uneix a les persones. El temps quaresmal ha de servir per adonar-nos que no estem sols i que hi ha moltes persones en la quotidianitat que esperen el nostre amor.

dissabte, 27 de març de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La integritat i la disponibilitat, són qualitats humanes que haurien de guiar els nostres comportaments. La integritat es basa en la capacitat d’actuar les persones d’acord amb les seves creences, principis i valors. La disponibilitat és la qualitat d’estar lliures per acollir i atendre les sol·licituds d’altres persones. Gràcies a la integritat, aquesta disponibilitat és desinteressada i està guiada per l’amor.
Tu m'has dit a cau d'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
Per això et dic: «A tu em presento,
en el llibre hi ha escrit el que has fet per mi.
Déu meu, vull fer la teva voluntat:
guardo la teva llei al fons del cor»
(Salm 40/39, 7-9)
Les persones, en la seva individualitat, són partícips del sentit transcendent de l’existència i en cadascuna d’elles es manifesta el misteri de la creació. Tots plegats, en continuïtat amb les persones que ens han precedit, i anticipant-nos als que ens succeiran, formen part d’una comunitat universal que hauria d’estar lligada pels vincles de la fraternitat. Amb aquesta unitat fraternal donem sentit al misteri de la transcendència. “No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu. Jesús els replicà: ¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus?” (Jn 10,33-34)

divendres, 26 de març de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Moltes persones coneixem el relat dels fariseus que volien lapidar una dona per haver comés adulteri i el corol·lari moral afegit per Jesús: qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. Ens podem aplicar la claredat d’aquestes paraules a nosaltres mateixos. Sempre atents a acusar als altres pels seus comportaments, actituds, obres, etc... no ens adonem que nosaltres també som uns pecadors i per això, abans de presentar-nos com persones de comportaments o actituds irreprensibles hem de reconèixer les nostres faltes i mancances. “Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. (...) Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat? Ella va respondre: Ningú, Senyor. Jesús digué: Jo tampoc no et condemno. Ves-te’n, i d'ara endavant no pequis més”.(Jn 8,7-11) 

Hi ha moments en la vida que el clam d’auxili surt de dins de l’ànima. Les persones podem estar cansades o notar que les esperances particulars trontollen. És molt propi d’aquestes situacions explicitar aquest malestar i demanar ajut. Al fer-ho, el cor s’esponja tot esperant l’arribada de la bonança que reconforta l’esperit.
“No m'amaguis la mirada
en hores de perill;
escolta atentament,
sempre que t'invoco,
no triguis a respondre'm”.
(Salm 102/101,3)
Tinc la sensació que la majoria de persones no som lliures perquè estem presoners dels nostres límits interiors, de les pors que ens frenen i dels neguits que intranquil·litzen l’esperit. Cal guanyar la llibertat interior a través de saber distingir el que dona sentit a la vida del que és superflu o innecessari. “Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures” (Jn 8,31-32)

dissabte, 20 de març de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Les persones aprenem els valors a partir del testimoniatge d’altres persones. Podem parlar de la solidaritat, però si veiem individus que són solidàries comprenem millor el sentit d’aquest valor i quina és la seva pràctica. Els testimoniatges positius són exemples vius de comportaments humans que hem d’imitar per aplicar-los en la nostra vida. Necessitem identificar els testimonis d’amor perquè són llum per caminar en la vida. “Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid. Però n'hi ha un altre que dóna testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni té valor. Vosaltres heu enviat missatgers per interrogar Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat” (Jn 5,31-33).

Quan sentim unes paraules entenimentades hi parem atenció. Les escoltem amb atenció perquè ens fan pensar o sadollen el nostre esperit. Però això no passa molt sovint en els grans mitjans de comunicació. Hi ha molt soroll, xerrameques de tertulians banals que enfosqueixen l’enteniment. Trobo a faltar, en els àmbits públics paraules plenes de sentit, pronunciades amb rigor i destinades a fer-me créixer com a persona. “Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes”. (Lc 2,46-47)

divendres, 19 de març de 2021

Glosses per la vida quotidiana.

És molt humà tenir esperança. La majoria de persones desitgem un món millor i vivim pensant que serà així. Però, a vegades, els esdeveniments ens prenen aquesta esperança de les coses bones. La realitat imposa la seva llosa negativa i el cor ens contrau amb dolor per un present que nega el futur. Tot i així, no ens hem de donar per vençuts i, tornant-nos a posar dempeus de nou, hem de lluitar per aquesta esperança que és nostra i volgudament desitjada.
“Crearé un cel nou i una terra nova.
Ningú no es recordarà del passat,
no hi pensarà mai més.
Alegreu-vos,
exulteu amb una joia eterna
pel que jo crearé:
crearé una Jerusalem joiosa,
el seu poble desbordarà d'alegria.
Jo mateix exultaré per Jerusalem
i m'alegraré pel meu poble.
No s'hi sentirà mai més cap plor
ni cap crit de dolor”.
(Is 65,17-19)
Les actuacions dels individus són escrutades i contrastades per altres persones, i també per nosaltres mateixos. Hem de tenir referents per poder conèixer la integritat moral dels nostres actes. Un dels problemes del nostre temps és la debilitat d’aquests referents o el poc interès de les persones per emprar-los per judicar les seves actuacions. “La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres” (Lc 3,19-20) 

La societat no pot guiar-se per la llei del més fort, per la prepotència d’uns pocs i dòcil submissió dels altres. Res d’això ajuda a respectar ni promoure la dignitat de les persones. Quan les coses van malament, cal donar suport i ajudar a recuperar l’esperança i la il·lusió de viure. Sempre cal donar una segona oportunitat, o més si fa falta. Ningú ha de sentir-se sol ni desemparat. Cadascú, a la seva manera, pot contribuir fer un societat bondadosa.
“Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d'amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure;
els qui han ensopegat, ell els redreça.
Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat,
i al seu temps els dónes l'aliment.
Tan bon punt obres la mà
sacies de bon grat tots els vivents.
Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d'amor”
(Salm 145/144, 13-17)

dissabte, 13 de març de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La diversitat social i la pluralitat d’idees, de formes de pensar i viure, són un bé a preservar. De la mateixa manera que cal defensar la diversitat cal saber dialogar per trobar els punts de trobada entre els diferents punts de vista. Gràcies aquest esforç de diàleg es pot forjar la unitat social en benefici d’un bé superior, més enllà de les justes particularitats. En determinats moments i en determinades circumstàncies la unitat respectant la diversitat enforteix la societat. “Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres” (Lc 11,17)

Tenir fe és creure, hi creure és donar sentit a una experiència transcendent. Les persones religioses li donen noms diferents a aquesta experiència íntima de la creença, però acostuma haver-hi un fil que les uneix: l’estimació als demés. L’amor ajuda a entendre el sentit del transcendent, li dóna gruix i el fa entenedor. “Quin és el primer de tots els manaments? Jesús va respondre: El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests” (Mc 12,28-31).

divendres, 12 de març de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La majoria de persones som conservadores de les nostres zones de confort. No ens agraden els canvis, sobretot si ells comporten renunciar al món particular en el qual ens hem instal·lat. Ens fa por situar-nos a la intempèrie. Generalment, ens col·loquem a la defensiva quan algú qüestiona com som o el que fem, i ens proposa una nova manera de ser i de viure. Hem de tenir el coratge d’escoltar-los, acollir el que ens proposen i actuar en conseqüència. Pot ser la nostra petita aportació a la construcció d’una societat diferent, més humana, més justa i més igualitària. “Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble” (Lc 4,24)

¿Ens costa perdona? Tinc la sensació que, en general, les persones tenim molts dificultats en perdonar als que han ofès. Som inflexibles alhora de posar-nos misericordiosament en la situació d’aquella persona que ens ha pogut ferir els sentiments o haver-nos provocat un mal físic. La rancúnia i la venjança no són bones conselleres. Si volem una societat diferents, comencem perdonant a qui ens hagi pogut ofendre. “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set” (Mt 16,21-22)

La memòria ajuda a mantenir vius els records i aquests formen part de la nostra identitat. Gràcies als records construïm el present sense oblidar-nos d’on venim i mantenim vives les nostres arrels. No podem oblidar que som una baula d’aquells que ens han precedit com nosaltres ho serem pels nostre hereus. De tant en tant, fem homenatge de les persones que ens precedit i ens sentim vinculats. “Mireu: el Senyor, el meu Déu, m'ha manat que us ensenyi aquests decrets i aquestes prescripcions perquè els compliu quan sereu al país on entrareu per prendre'n possessió. Guardeu-los i compliu-los. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per savis i assenyats. Quan sentiran parlar de tots aquests decrets, diran: "Quina saviesa i quin seny té aquesta gran nació!" (Dt 4,5-6)

dissabte, 6 de març de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’experimentar la felicitat fent bé la feina que hem de fer. Treballar bé és també una manera de demostrar que estimem als altres. Un treball ben fet és una demostració de consideració vers les altres persones. Algunes feines requereixen una dedicació especial, perseverança, meticulositat, paciència i entrega. Tot hi ajuda. Hem de gaudir del treball ben fet, fent-lo i rebent-lo. “La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit” (Lc 8,15)

No hem de perdre la capacitat de meravellar-nos. Especialment, d’aquells impossibles que esdevenen possibles. La realitat no es tan tossuda com pot semblar-nos i sempre hi ha motius per l’esperança. Pot ser no sabem mirar-la amb ulls de fe. Hem d’aprendre a tenir una nova mirada per entendre el que ara no comprenem. “¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?” (Mt 21, 42)

divendres, 5 de març de 2021

Glosses per lavida quotidiana

Sense misericòrdia la societat perd la seva ànima. La misericòrdia és l’empatia profunda amb el cor dels altres. El meu cor entra en ressonància amb aquells persones que necessiten ser compreses i acceptades tal com són. Des de la prepotència, no hi ha espai per la misericòrdia. Gràcies a ella ens relacionem d’una forma diferent, més amorosa i humana amb els altres. “No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats” (Lc 6, 37-38)

El que diem i el que fem han d’estar units per la coherència. No poden haver-hi dissonància entre els fets i les paraules. Calen les paraules per ordenar els nostres ideals i els pensaments; i calen el fets per donar-hi solidesa. La consistència del nostre testimoniatge contribueix a generar confiança i respecte. “Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès.  Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit” (Mt 23,2-4)

Penso que la millor actitud que podem adoptar vers als altres és sentir-nos els seus servidors. Estem per servir, no per aprofitar-nos de les persones, utilitzar-los en benefici dels nostres interessos. Estimar-los és donar-nos plenament per fer possible que esdevinguin persones lliures. “Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; 28 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.” (Mt 20,26-27)

dissabte, 27 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem de mantenir-nos en actitud de recerca, d’obertura del cor a aprendre de les altres persones. Ho hem de fer amb humilitat, reconeixent les nostres limitacions. Només això podrem recórrer el camí del creixement personal.“Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren”(Mt 7,7-8) 

Les nostres relacions amb les altres persones han de ser ambles amb atenció i educació. Hem de tenir cura de relacionar-nos bé, sense irritar-nos o ferir la sensibilitat de les altres persones. I si ho hem fet, hem de saber demanar perdó el més aviat possible i procurar refer els ponts malmesos. “Si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5,23-24)

divendres, 26 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els ciutadans esperen dels nostres governants que governin bé. L’art del bon govern és ocupar-se de les qüestions dels altres, els problemes públics, anteposant el bé comú als interessos de partit o particulars. El govern és poder, però aquest poder és per servir als ciutadans, no per deshumanitzar-los. El bon govern és generositat, servei i entrega. “Pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; no com els qui regeixen despòticament les hisendes, sinó fent-vos models del ramat” (1Pe 5,2-3) 

Necessitem rebre consol per poder viure en un temps plens de dolor, d’enormes dificultats i d’horitzons tènues. Les certeses que ens aguantaven s’han afeblit i per molta gent el present és un mal son. La creu que ha de dur molta gent és massa gran. Sembla que no hi hagi espai per les esperança, però tot i així hi ha persones obstinades en seguir esperant. Hem d’ajudar-nos a mantenir vius en aquesta esperança.
“Els qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els treu de tots els perills.
El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.
El just pateix molts mals,
però el Senyor sempre l'allibera;
vetlla per cada un dels seus ossos,
no en trencaran cap ni un”.
(Salm 34/33,18-21)
Siguem honestos amb nosaltres mateixos i reconeguem que necessitem una conversió de cor. El món, la societat i les nostres relacions són el fruit de l’obra de la llibertat humana d’actuar d’una manera o d’una altra. Cal tenir un cor net per donar sentit a les nostres actuacions. Per això ens cal purificar el cor per saber obrar fent el bé.
“Les víctimes no et satisfan;
si t'oferia un holocaust, no me'l voldries.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
tu, Déu meu, no el menysprees”.
(Salm 51/50, 18-19)