Tradicionalisme català

Som el que manifestem perquè ens podem considerar hereus de persones que ens han precedit. Els que vivim el temps present actuem, en part, d’administradors del que altres persones han fet. En el mateix instant que el present esdevé projecte de futur per generacions venidores. Aquest fil de imperceptible de continuïtat aporta significats per comprendre el que ha passat i per donar sentit al per vindre. El filòsof Josep Ferreter Mora considerà que els catalans ens sentim segurs de nosaltres mateixos quan tenim consciència del que estem fent i del que hem fet, tant individual com col·lectivament. Cal remarcar que aquesta reflexió, força il·luminadora pel temps actual, fou escrita pels anys 40 del segle passat.

Els catalans tenim una societat tradicionalista. Sense prejutjar que aquest enunciat comporti una orientació política determinada. El tradicionalisme català no és cap sistema de pensament, sinó més aviat una manera d’estar en la vida i una forma de comprendre el paper dels catalans en la història. Els catalans estimem la història de les nostres institucions i considerem que la tradició connecta justament el passat, il·lumina el present i es projecta cap el futur. El passat no es pot considerar com un anacronisme o una peça d’antiquari, sinó una realitat plena de sentit que s’estima, es respecte i es vol preservar.

El tradicionalisme no és cap reivindicació acrítica del passat, ni una renuncia a la seva reinterpretació a la llum del present. Qui tingui aquest enyorament de la tradició com a reserva immòbil no ha comprés el valor social que aquella té pel canvi de la societat. La defensa del tradicionalisme no comporta alinear-se amb les visions tancades de la societat. Les persones d’avui administrem amb cura la tradició; però també som responsables de fer-la dialogar amb el present. Gràcies a aquest diàleg el passat s’acosta cap al futur, amb noves visions i comprensions a través del present.

Només una hipòtesi

Vull formular una hipòtesi: el feixisme català és real i s’ha instal·lat en la societat catalana gràcies a unes grans complicitats ideològiques, entre les quals es troba el pensament religiós tradicionalista i integrista. És només una simple hipòtesi que voldria explicar.

En el temps i en l’espai, la ideologia feixista a Catalunya s’ha formulat sota els principis del rebuig als forasters, aprofitant les tensions per l’escassetat de recursos econòmics, i les aportacions d’uns referents ideològics que no deixen d’insistir amb les seves relacions amb un determinat pensament catòlic. El paradigma de tot això és Plataforma per Catalunya. És interessant veure les connexions que s’estableixen, des de fa un cert temps, entre PxC i el pensament ultraconservador que aglutina el grup d’Intereconomia y la Gaceta de los Negocios. Aquest medis de comunicació, propietat de l’empresari navarrès Julio Ariza Irigoyen, antic diputat popular a Catalunya durant deu anys, representen avui el pensament tradicionalista catòlic renovat. Des d’aquest medis, a través dels seus col·laboradors habituals, es transmet una visió reaccionària de la política i una comprensió integrista del catolicisme. PxC ha estat cuidat i protegit per Intereconomia en diverses ocasions. Alguns dels seguidors de PxC a la xarxes socials ho són també de les doctrines de l’integrista “padre Alba” (José María Alba Cereceda). Capellà franquista activista en els nuclis ultraconservadors afins de Fuerza Nueva en el seu temps i mort a l’any 2002. En alguns d’aquests nuclis es fàcil trobar alguns dels actuals col·laboradors d’Intereconomia i defensors dels postulats de PxC.

L’altre hipòtesi és que en l’àmbit polític PxC podria recollir el pensament polític del feixisme polític català vinculat a determinats sectors independentistes; alguns dels quals reivindiquen un pensament catalanista que es considera hereu del catalanistes extremistes dels anys 30. Es sorprenent veure com alguns grups ultraconservadors radicals acusen a PxC d’haver incorporat en les seves files a sectors catalanistes independentistes. PxC no amaga això. En un comunicat seu diu “cuanta más gente independentista venga mucho mejor, eso significa que cada vez serán menos independentistas que voten a partidos separatista”. Raonament curiós, però que mostra que PxC no amaga el seu interès de recollir, en la mesura que pugui, una herència latent lligada amb el feixisme genuïnament català.

Torno a insistir, que tot és una hipòtesi.