La llei musulmana

La llei musulmana, la xaria, està estructurada en dues parts.

Part I. Tot allò que està relacionat amb el culte i amb les normes de

   Purificació ritual (wudhû)

   La pregària (salat)

   El dejuni (ṣawm et Ramadan)

   L’almoina i la caritat (zakat)

   El peregrinatge a la Meca (Hajj)

Part II. Centrada en al Mu'amalat tot allò que fa referència a les interaccions humaes. En aquesta part hi ha les normes relacionades amb:

Transaccions financeres

  A les donacions

  A les herències

  Al matrimoni, al divorci i a la custodia dels fills

  Al menjar i beure (les normes de sacrific ritual dels animals)

  A la guerra i a la pau

  A les infraccions penals

  A les qüestions judicials

La xària divideix les accions humanes en cinc categories morals denominades al-akhām al-khamsa :

  Allò que està prescrit fard (és un precepte obligatori wajib, muhattam; necessari lazim)

  Allò que és recomanable mandub (preferible mustahabb; meritori fadila; o dessitjable marghub fih)

  Allò que és indiferent mubâh

  Allò que es reprobable makrûh

  Allò que està prohibit haram

La xària regula la vida dels musulmans a partir de dos instruments precisos: el coneixement de la llei (al hukm) i de les fatues (fatwa). El primer està regulat per les normes i regles derivades directament de la xària; són prou clares i precises per ordenar el comportament de les persones. La fatua és un decret jurídic emés per una persona especialista en dret religiós, anomenada mufti, sobre una qüestió particular. Generalment, una fatua es fa per petició d’un individu particular o d’un jutge quan considera que la jurisprudència islàmica no és prou clara. La fatua està limitada a un període i a un espai geogràfic concret i és emesa per una escola jurídica. Això fa que altres escoles jurídiques puguin, si ho creuen convenient, ignorar la fatua o fer-ne una altre amb una interpretació diferent.

Com que l’Islam no té una estructura eclesial, com passa en la majoria de religions cristianes, cada musulmà ha d’interpretar individualment la norma islàmica. Per tal d’ajudar a interpretar aquesta norma sorgiren el que s’anomenen les escoles jurídiques interpretatives de l’Islam. Més endavant s’expliquen amb més detalla aquestes escoles.

Dins del món islàmic sunnita hi ha la figura de l’ulema que és una persona considerada sabia i experta en l’Alcorà i la Sunna. El terme ulema en àrab és plural i el seu singular és `alim, mentre el plural és `ulamā' que és el terme fet servir en la transcripció fonètica. Es considera que l’ulema és una persona profundament coneixedora de la tradició i per això és un referent per la comunitat islàmica. En la tradició xiïta la figura similar és el mulà, que forma del que es considera clero xiï, i del conjunt de mulàs els que són grans experts en l’interpretació de la xària reben el nom d’aiatolà

Islam – Part IX

Estructura de xària

La xària està estructurada en dues parts.

Part I. Tot allò que està relacionat amb el culte i amb les normes de

Purificació ritual (wudhû)
La pregària (salat)
El dejuni (ṣawm et Ramadan)
L’almoina i la caritat (zakat)
El peregrinatge a la Meca (Hajj)

Part II. Centrada en al Mu'amalat tot allò que fa referència a les interaccions humaes. En aquesta part hi ha les normes relacionades amb:

Transaccions financeres
A les donacions
A les herències
Al matrimoni, al divorci i a la custodia dels fills
Al menjar i beure (les normes de sacrific ritual dels animals)
A la guerra i a la pau
A les infraccions penals
A les qüestions judicials

La xària divideix les accions humanes en cinc categories morals denominades al-akhām al-khamsa :

Allò que està prescrit fard (és un precepte obligatori wajib, muhattam; necessari lazim)
Allò que és recomanable mandub (preferible mustahabb; meritori fadila; o dessitjable marghub fih)
Allò que és indiferent mubâh
Allò que es reprobable makrûh
Allò que està prohibit haram

La xària regula la vida dels musulmans a partir de dos instruments precisos: el coneixement de la llei (al hukm) i de les fatues (fatwa). El primer està regulat per les normes i regles derivades directament de la xària; són prou clares i precises per ordenar el comportament de les persones. La fatua és un decret jurídic emés per una persona especialista en dret religiós, anomenada mufti, sobre una qüestió particular. Generalment, una fatua es fa per petició d’un individu particular o d’un jutge quan considera que la jurisprudència islàmica no és prou clara. La fatua està limitada a un període i a un espai geogràfic concret i és emesa per una escola jurídica. Això fa que altres escoles jurídiques puguin, si ho creuen convenient, ignorar la fatua o fer-ne una altre amb una interpretació diferent.

Com que l’Islam no té una estructura eclesial, com passa en la majoria de religions cristianes, cada musulmà ha d’interpretar individualment la norma islàmica. Per tal d’ajudar a interpretar aquesta norma sorgiren el que s’anomenen les escoles jurídiques interpretatives de l’Islam. Més endavant s’expliquen amb més detalla aquestes escoles.

Dins del món islàmic sunnita hi ha la figura de l’ulema que és una persona considerada sabia i experta en l’Alcorà i la Sunna. El terme ulema en àrab és plural i el seu singular és `alim, mentre el plural és `ulamā' que és el terme fet servir en la transcripció fonètica. Es considera que l’ulema és una persona profundament coneixedora de la tradició i per això és un referent per la comunitat islàmica. En la tradició xiïta la figura similar és el mulà, que forma del que es considera clero xiï, i del conjunt de mulàs els que són grans experts en l’interpretació de la xària reben el nom d’aiatolà.

Islam - Part VIII

La xària

L'Islam no pot considerar-se només com una religió relaciona l'individu amb Déu. És una religió social que condiciona la persona d'una manera global, tant en les seves relacions amb Déu com amb tota la diversitat de relacions socials. Per això l’Islam regula totalment la vida dels musulmans a través de la xària. La xària (Šarī‘ah, via o senda) és el dret islàmic compilat entre els segles VIII i X a partir de l’Alcorà i de la Sunna. La paraula xària significa literalment "camí cap el manantial". En el context occidental la xària s’interpreta com la llei islàmica. En els països islàmics, com Aràbia Saudí, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Oman, Iran, Pakistan, Afganistan, Algèria, Egipte, Sudan, Nigèria i Somàlia, la xària és la base del Dret Civil; en altres, és una font de referència important.

La xària ordena tots els aspectes de l’existència humana. Res s’escapa al control de xària perquè en ella hi ha resposta a totes les qüestions que una persona pugui formular-se al llarg de la seva vida. La xària és un codi religiós per viure. Es un codi detallat de la conducta on s’inclouen normes relacionades amb el culte, criteris morals i sobre la vida, allò que es pot fer o no, i el que es el bé i el mal. Els països islàmics la xària ordena la vida política, econòmica, cultural i social. La llei islàmic ofereix a les persones les pautes concretes per aconseguir la pròpia salvació. Pel caràcter generalista de la llei islàmica no hi ha distinció entre la vida religiosa, política i social.