L’organització Minhaj ul Quran Internacional és una organització religiosa islàmica fundada a Lahore, Pakistan, por el líder polític i religiós Muhammad Tahir ul Qadri l’any 1980. Aquesta organització està present en més de 90 països i els seus objectius estan relacionats amb el progrés espiritual i social de les persones a partir d’una interpretació moderna i moderada de l'Alcorà i de la Sunna. Practica una Islam moderat i estan clarament contra el terrorisme i la radicalitat islàmica. Aquesta organització ha fet pública una declaració, en la Conferència de la Pau per a la Humanitat celebrada recentment a Londres.
Segons aquesta organització en les últimes dècades s’ha vist com a moltes de les grans religions i les comunitats culturals s’han trencat per la incomprensió i la desconfiança d’uns cap a uns altres. Per això els signants d’aquesta «Declaració de Londres per a la Pau Mundial i per a la Resistència contra l’Extremisme», afirman que tots els éssers humans posseeixen una dignitat intrínseca i els drets immutables, incloent-hi el dret a viure sense la pobresa, sense opressió, sense la por, sense els prejudicis, així com el dret a la llibertat de creença, de culte i d’expressió. Per la qual cosa els seus signants es dirigeixen a tots els musulmans i a la resta de la humanitat per tal que hi hagi pau, tolerància i respecte a tots els éssers humans.
Per això “jueus, musulmans, cristians, hindús, budistes i els de altres religions, així com les i els que no es reconeixen en cap religió, han de gaudir dels mateixos drets cívics i jurídics, les mateixes llibertats i poder viure en pau i en harmonia, buscant la pau únicament a través del compromís de respecte mutu i el diàleg”. A més, rebutgen “tot el terrorisme perquè en el cor de totes les religions hi ha un reconeixement de la santedat de la vida humana” i de forma inequívoca condemnen el terrorisme islamista. Afirmen que rebutgen “com a falsa i errònia qualsevol afirmació feta pels musulmans i pels no-musulmans que el món actualment està tancat en una lluita inexorable entre l’Islam i l’Occident, i ens comprometem, a través d’una participació positiva i de respecte mutu i el diàleg, per oposar-se a qualsevol i totes les reclamacions de xocs de civilitzacions o la incompatibilitat dels valors a les diferents regions, estats i comunitats”.
Amb la mateixa vehemència es desmarquen de l’islamisme polític. Per això “donem la benvinguda a l’ona d’aixecaments populars i pacífics en general contra la tirania i l’opressió coneguda com « la Primavera Àrab », i reconeixem que és un moviment basat en la recerca dels drets humans i no sobre la base d’aspiracions religioses. Aquest moviment és compatible amb els drets humans universals i amb les aspiracions esmentades anteriorment”. També condemnen “l’antisemitisme (fins i tot quan de vegades és falsament vestit com el antisionisme), la islamofòbia (fins i tot quan de vegades és falsament disfressat de patriotisme) i totes les altres formes de racisme i xenofòbia”. El manifest conclou, entre altres coses, demanant a tots els musulmans que viuen a Occident a respectar totes les lleis del país en el qual estan vivint i a promoure totes les vies d’integració, única garantia per la bona convivència.
