Glosses per la vida quotidiana

Si l’objectiu és fer el bé, hem d’actuar en conseqüència i d’acord amb la consciència. Més que seguir els protocols de les normes, hem de deixar-nos guiar per allò que pensem que és ben obrar. Ni les lleis, ni els seus reglaments, poden impedir que actuem a favor de la justícia i la dignitat de les persones. La consciència ha d’ajudar-nos a discernir el que cal fer en tot moment. “Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent: Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d'aquests dies i no en dissabte” (Lc 13,14) 

Els canvis exigeixen paciència i confiar en el fet que les grans transformacions es produeixen gràcies a la suma de moltes petites actuacions. Cadascú pot ser protagonista actiu d’aquests canvis si actua, en el seu àmbit proper: familiar, de treball, d’estudi o cívic, a favor de la fraternitat, la justícia, la dignitat i de tot allò que ajuda a humanitzar la societat. “A què s'assembla el Regne de Déu? A què el compararé? És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i es va fer un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques” (Lc 13,18-19) 

En la vida fem sempre camí. La mateixa vida és un caminar cap a un final conegut i irremeiable, per al qual no n’estem massa preparats. Però també, la vida ens proporciona la possibilitat d’iniciar molts i variats camins que podem transitar a fons. Els podem fer obrint el cor i donant-nos als altres. Són els camins d’amor i de testimoni de vida. “Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava” (Lc 13,22)

Glosses per la vida quotidiana

Els conflictes sempre estan presents i no guanyem res en amagar-los. Cal afrontar-los quan sigui necessari. No se’ls pot defugir. Hem d’afrontar els antagonismes amb respecte i en el moment oportú. Sense caure en les provocacions ni amb actitud venjatives o destructives. La saviesa ens pot ajudar a resoldre els conflictes amb amor. “D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra” (Lc 12,52-53)

No podem viure enemistats o enfadats. Aquetes actituds ens perjudiquen i dificulten les relacions personals. Generalment creen malestar interior i entristeixen l’ànima. Hem de saber estimar les persones estant en pau amb elles. Estimar-les vol dir acollir-les, escoltar-les i, si hi estem enfadats procurar reconciliar-nos i pacificar les relacions. “Mentre vas a presentar-te al magistrat amb el qui et vol denunciar, procura d'arribar a un acord amb ell, no sigui cas que et porti per força davant el jutge, i el jutge et posi en mans de l'oficial, i l'oficial et tanqui a la presó” (Lc 12,58-59)

Glosses per la vida quotidiana

No podem oblidar les enormes dificultats que ens trobem per tirar endavant les nostres utopies. Sovint, podem tenir la sensació que nadem contra corrent o que som pocs per realitzar els nostres ideals. Ho hem d’assumir i saber alimentar les nostres esperances per no sentir-nos ni decebuts ni derrotats. Forma part de la nostra opció viure la utopia en minoria. “Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí” (Lc 10,3-4)

Hem d’estar preparats per fer el bé en tot moment. Hem de ser sol·lícits a servir a aquells que necessiten la nostra atenció. Això ens exigeix saber escoltar per atendre i complaure les persones que ens envolten. “Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos” (Lc 12,35)

Es complaent per tothom, i per la mateixa persona també, fer bé les coses. Treballar acuradament, amb pulcritud i gust, és motiu de benestar interior. Dona satisfacció fer bé la feina. Cal fer les coses com si Déu les veiés. Això vol dir, tenir interès per la feina ben feta i tenir l’esperit endreçat, en pau i harmonia. “Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada” (Lc 11,40)

 

Glosses per la vida quotidiana

Com ha passat al llarg de la història de la humanitat, la nostra societat procura silenciar les veus profètiques. Aquelles veus que incomoden als poders establerts perquè ajuden a pensar i proposen alternatives de canvi per resoldre les injustícies i desigualtats socials. Els profetes clamen recomanant una altra manera de viure. La seva radicalitat resulta molesta pels poders de la societat. “La mateixa saviesa de Déu ha dit: "Els enviaré profetes i apòstols, i ells en mataran i perseguiran." Però Déu demanarà comptes a aquesta generació de la sang de tots els profetes, vessada des de la creació del món” (Lc 11,49-50)

Necessitem una nova mirada per entendre i comprendre el sentit de moltes de les coses que estan passant. Ens calen noves claus interpretatives per superar l’egoisme que alimenta la cobdícia de moltes persones; l’egoisme que justifica la insolidaritat o la indiferència que no es commou amb el sofriment de tanta gent. Per vèncer les injustícies i les desigualtats socials necessitem veure la realitat amb la mirada de l’amor radical al proïsme. “T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

La causa de Jesús és radical amb la possessió de riqueses. L’Evangeli recomana vendre els béns i donar-los als pobres i recorda que és difícil  que un ric entri en el Regne de Déu. Mentre hi hagi persones necessitades, situades irremeiablement en situació de pobresa, qui tingui riqueses les hauria de compartir solidàriament amb elles. No podem desentendre’s de l’empobriment dels altres. “Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me” (Mc 10,21)

Si algun cop ens preguntem, ¿què puc fer pels altres?, no cal pensar en grans respostes. El que està al nostre abast és, per exemple, ser acollidors i amables amb aquells que ens envolten. Segur que alguna d’aquestes persones ens ho agrairà. Més del que ens pensem. En un món de tanta individualitat i aïllament, l’acolliment amable eixample el cor de qui és acollit i l’ànima de qui acull.

“Ell m'amaga al seu costat
en dies de desgràcia;
m'encobreix al recer de casa seva,
em porta dalt la roca inaccessible”
Salm 27(26), 5

Moltes persones, segurament nosaltres en més d’una ocasió, donen molta importància a l’acompliment de les prescripcions sobre les coses menudes i oblidem que els grans preceptes que cal dur a terme són practicar la justícia i estimar al proïsme. L’amor i la justícia han de ser la guia per examinar el que fem cada dia. “Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l'amor de Déu! Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre” (Lc 11,42)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de passar per la vida fent el bé. Això vol dir practicar la justícia, atendre els bons consells, respectar les diferències i estimant sense esperar res a canvi. Fer el bé és això i moltes coses més. No tothom comparteix aquest anhel, hi ha moltes temptacions per apartar-nos’en. Hem de mantenir-nos ferms i perseverar en la causa de la justícia.   

“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia.
Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dona fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot el que emprèn”
(Salm 1,1-3)

Moltes persones es troben insatisfetes amb la mundanitat. Els valors mundans no donen resposta satisfactòria a les preguntes que ens interroguen sobre el sentit de la vida. La majoria d’individus cerquem aquestes respostes i, al mateix temps, si som testimonis de les esperances que ens sostenen, podem ajudar als altres a construir els seus significants particulars. “El Senyor és bo amb qui confia en ell, amb aquell qui de cor el cerca” (Lm 3,25)

Glosses per la vida quotidiana

Cal estimar al proïsme ¿quants cops hem sentit aquesta recomanació? Però no sempre hi fem cas. Sovint, els interessos personals tenen més pes que l’amor als altres. La pena íntima és com l’egoisme anul·la la nostra capacitat d’estimar. Cada dia tenim moltes oportunitats per demostrar com ens importa el proïsme. No deixem passar aquests moments. “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.” (Lc 10,27) 

Viure és conviure. Vivim abocats a relacionar-nos amb les altres persones. Creixem perquè interactuem amb els altres i aquests intercanvis ens enriqueixen. Gràcies a la convivència compartim sentiments, estats d’ànims i esperances. Quan la vida es torça, hem de saber aprofitar aquestes interrelacions per vèncer les adversitats i rebre consol d’ànima. “Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; 8 perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren” (Mt 7,7-8) 

El perdó és l’actitud de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres. Moltes persones actuen des del ressentiment. Som ràpids en demanar que se’ns perdonin les nostres ofenses, i lents en perdonar les ofenses dels altres. Saber perdonar ens dignifica i ens allibera de l’agró de cor. “Perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès” (Lc 11,4)

Glosses per la vida quotidiana

Més d’un cop hem experimentat la sensació d’impotència o d’impossibilitat d’aconseguir els canvis socials que volem per tal de fer el món més just. Sovint ens adonem que les nostres propostes no són ben acollides i ens sentim sols. Hem d’assumir aquests moments, no com un fracàs, sinó com un temps de maduració i espera. "La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops” (Lc 10,2-3) 

Alguns cops podem sentir-nos atrapats pel pessimisme i el desencant. En aquestes ocasions és bo treure en fora aquests sentiments de frustració sense necessitat de fer-se més valents del que som. És humà viure aquestes situacions i reconèixer les nostres limitacions. Si ho fem, les persones que ens estimen ens poden acollir i acompanyar en aquests tràngols.

“No ens tinguis en compte les culpes passades,
no tardis a obrar amb misericòrdia,
que estem del tot desemparats.
Defensa'ns, oh Déu, salvador nostre,
per l'honor del teu nom;
allibera'ns i perdona'ns els pecats
per amor del teu nom”
Salm 79(78) 8-9

Glosses per la vida quotidiana

Moltes persones tenim tendència a classificar als altres en funció del que creiem, pensem o fem. Sovint fem bàndols entre els qui considerem dels nostres i aquells que els hem situat fora de les nostres simpaties. Però la vida no és un joc de bàndols, al contrari. La vida és un conviure en benefici del bé comú, tot allò que és de tots vinguis d’on vinguis, estiguis on estiguis. “Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres” (Lc 9,50)

Els conflictes, siguin socials o personals, no es resolen amb violència o buscant venjança. Cal explorar la resolució pacífica i raonada, sense imposicions i confiant en el convenciment. Per fer-ho, cal ser pacient, sumís i humil. El camí de l’enteniment passa pel diàleg. “Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi? Però Jesús es va girar i els renyà. I se n'anaren en un altre poble” (Lc 9,54-55)

Per les persones creients, sigui quina sigui la seva fe, el cel acostuma a expressar el lloc on resideix la divinitat que transcendeix la finitud de la vida humana. Des del cel estant, la tradició creient considera que Déu es comunica i es fa present a través dels arcàngels, els seus missatgers. “Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home.” (Jn 1,51)