Pensament sòlid

He trobat ajustat a la realitat de les misèries humanes el que Tony Judt escriví, en el seu magnífic llibre Postguerra, sobre l’actitud d’alguns escriptors durant els règims comunistes dels països de l’Est. Amb l’agudesa de bon observador i analista del seu temps, Judt comenta les raons profundes que tingueren alguns literats d’aquests països per preferir exili interior resistent en lloc de l’exili a alguna democràcia occidental, tot i tenir l’oportunitat de fer-ho. La verdadera raó que portà a alguns d’aquests autors a quedar-se fou el percebre que serien millor considerats i tindrien més notorietat i importància com autors perseguits que ser uns literats irrellevants en un país lliure.

Aquest raonament pot aplicar-se a molts decisions que les persones prenem al llarg de la vida. L’arrogància és una mala consellera alhora de prendre algunes decisions. La recerca de notorietat, el ser públicament conegut o sabut, mou a moltes persones més enllà de les seves capacitats intel·lectuals. La manca de rigor que acostuma acompanyar l’arrogància convida a conrear el pensament frívol. Vivim en un temps de  pensaments de poc pes, de poca importància, perquè hom s’hi interessi. Els pensaments líquids s’han tornat insubstancials. Necessitem conrear la cultura perdurable més enllà de la impostura dels opinadors mediàtics que persegueixen la notorietat efímera de l’acudit o l’ocurrència popular. El país necessita enfortir les fonts culturals perdurables que ens permetin identificar-nos com a poble, explicar-nos el que som i dibuixar cap on anem.

Passat, present i futur

Passat i present són dos categories temporals que es necessiten i es condicionen. Les persones necessitem cal conèixer el passat per definir la identitat en el present. El passat personal fa comprensible el que som i el context en el qual som. En temps incerts, quan tot sembla està sotmès al canvi profund i les persones ens mostrem perplexes, i a voltes desorientades, es bo mirar el passat per entendre el que està succeint. Per exemple, és útil la relectura dels pensadors clàssics, ja que la seva saviesa aporta claus interpretatives idònies per entendre el present, com també es bo conèixer la història per destil·lar la comprensió com els esdeveniments el que succeeix davant la nostre mirada i ens captiva com espectadors.

Però la mirada al passat no és estàtica ni una relíquia del museu dels records. L’anada al passat no és nostàlgia, sinó saviesa i llum per il·luminar el present. De la mateixa manera que aquest, amb les seves novetats interpel·la el passat i l’elabora de nou la seva comprensió. Aquesta relació dialèctica entre passat i present enriqueix dinàmicament el pensament, el fa més flexible i fort. Mentre la ignorància del passat debilita el pensament i el fa més fonedís. Repensant el passat es poden construir les respostes a les preguntes del present i aquestes immediatament ens porten necessàriament al passat. És un viatge d’anada i tornada. Coneixem el passat, entenem el present i seguim per construir un futur que, tard o d’hora esdevindrà també present i després passat. 

Labilitat del pensament modern

Forçant el títol de la cançó de Petee Seeger, “¿Què s’han fet d’aquelles les flors?” ara podríem dir ¿què s’han fet de les idees?, ¿que s’han fet dels ideals?. Estem instal·lats en una societat buida de pensament. Els filòsofs i els pensadors han deixat d’aportar grans idees per definir els grans ideals de la humanitat. Només les tradicions religioses semblen restar en peu per fer aquesta paper social.

Al llarg de la història de la humanitat el pensament filosòfic ha estat cabdal alhora de proposar un sistema de grans ideals. Les propostes filosòfiques han contribuït a a entendre la realitat, no des de la precisió de l’anàlisi científica, sinó des de la plausibilitat de l’aproximació interpretativa. Gràcies als grans pensadors els individus hem pogut parlar de la realitat interpretada, gaudir de la bellesa i comprendre el sentit de l’existència.

Continua sent un goig per l’esperit la lectura dels grans pensadors. Clàssics o moderns, ells han aportat profunditat a la interpretació de la vida. No obstant, la mirada al nostre entorn proper, tant en el temps com en l’espai geogràfic, es percep una gran buidor en el balanç dels pensadors contemporanis i costa creure que algun d’ells pugui esdevenir un nou clàssic. Poques ofertes filosòfiques del darrer temps poden ser considerades perpètues, intemporals o universals. Lamentablement, estem instal·lats en la labilitat del pensament modern. Aquest té pocs ideals a proposar o valors morals a defensar. 

La mirada a la realitat

La realitat està davant dels nostres ulls per ser mirada, contemplada i meditada. Aquesta realitat juga amb la mirada perquè interpel·la i transforma. Gràcies a la contemplació del que és real els individus han construït el seu pensament i consolidat la parla. Per entendre aquesta realitat no és suficient observar-la atentament, sinó cal també transformar-la.

Contemplatius en l’acció. El binomi entre actitud mental i praxis s’integra en una experiència única personal. L’encert d’aquesta tensió és que duu a l’acció i retorna a la contemplació la qual transforma a l’observador. La mirada a la realitat modifica la realitat i canvia a qui l’observa. Cal deixar-se seduir per la tangibilitat de les coses i per la seva ànima o esperit. Tan en un lloc com en l’altre hi ha prous elements que conviden als individus a que es preguntin sobre el seu propi sentit i destí, així com el sentit de les coses.

Filopolítica

Filopolítica és el suggerent títol del darrer llibre d’Antoni Gutiérrez Rubí, consultor en comunicació política. El llibre és un elogi apassionat de la política plena de densitat moral. Els polítics, necessiten meditar, practicar el silenci, prendre distància de l’acció i reflexionar. Per fer-ho cal separar-se de la immediatesa de la activitat política i contemplar la seves actuacions a fi de descobrir la dimensió espiritual que hi ha al darrera de les seves activitats. És així com la política esdevé una acció meditada i serena.

Per Antoni Gutiérrez Rubí la política moderna ha apartat als filòsofs, els pensadors. Sense ells, l’activitat política es redueix a acció sense tremp moral. És moment de recuperar la dimensió moral de la política per tal d’aportar un nou sentit a la política. Cal que l’acció política sigui més meditada, més espiritual i més refiada i confiada amb les aportacions dels pensadors.

La meditació ajuda a evitar que l’activitat política empresoni a les persones. Gràcies als moments de meditació els polítics descobreixen la densitat humana present en el seu treball. L’espiritualitat ajuda a revitalitzar la moral i l’ètica pública. La vida interior és el camí per incorporar valors i principis que actuïn de referents reguladors, o pedres de contrast, al comportaments dels polítics. La filosofia i el pensament han d’establir una aliança estable per recuperar el sentit moral de la política. La filosofia ha d’ajudar a que els polítics puguin explicar, intuir, resoldre i comprendre les necessitats i esperances de les persones. Gràcies a la filosofia el polític pot relativitzar la tècnica política i aportar reflexió crítica a la mateixa realitat. La política, afirma Antoni Gutiérrez Rubí necessita incorporar idees i valors de la ma dels pensadors. Aquest llibre és una bona aportació per retrobar el gust per la política.