Francesos i alemanys malfien dels musulmans

La imatge que tenen els francesos de les persones musulmanes ha empitjorat segons una enquesta publicada per Le Figaro. L’enquesta compara l’opinió que tenen els francesos i els alemanys sobre els musulmans i les persones d’origen musulmà. Cal matissar que aquesta pregunta ha de considerar-se inadequada, doncs implicaria l’existència d’un país anomenat musulmania. L’enquesta evidencia la progressiva degradació de la imatge dels musulmans tant a França com a Alemanya. El 47% dels francesos consideren que els musulmans són una amenaça per la identitat de França. Els alemanys més o menys pensen el mateix.

En relació a la integració dels musulmans a les respectives societats, el 68% dels francesos responen que no estan integrats. El 67% dels francesos pensen que no volen integrar-se. En relació a la representació política, el 44% dels francesos no  voldrien tenir un alcalde musulmà, mentre que a Alemanya el refús és només del 27%. El 63% dels francesos s’oposen a l’ús del mocador islàmic, aquest percentatge baixa a Alemanya fins el 45%. En relació a que hi hagin partits islàmics, el 77% dels francesos s’oposen en contra del 32% dels alemanys. Comparant amb dades d’altres enquestes s’arriba a la conclusió que hi ha un progressiu increment de la percepció negativa dels musulmans tant a França com a Alemanya.

La formació dels imams a Europa

És evident que cada cop més els catalans musulmans demanden als seus imams uns requeriments bastants diferents als que exigeix una comunitat musulmana en un país musulmà de tradició sunnita. Els sunnites, molt més que xiïtes, entenen l’Islam com una religió sense jerarquies religioses on els encàrrecs del culte, els imams, tenen unes funcions poc comparables a la dels ministres de culte de les religions cristianes i molt diferents a les exercides per un sacerdot catòlic. En l’Islam sunnita els imams són poc més que uns simples directors de l’oració. Qualsevol fidel pot fer d’imam i en qualsevol moment pot deixar de ser-ho. Per assumir la direcció de la pregària només fa falta sé un bon coneixedor de l’Alcorà i de la llei islàmica.

En els països europeus, les demandes dels musulmans van més enllà del que s’espera a un director de l’oració. Cada cop són més els musulmans que reclamen als dirigents religiosos guiatge i assessorament sobre la manera de viure com a bons musulmans en una societat europea. Aquesta demanda esdevé problemàtica perquè la majoria dels imams no poden satisfer adequadament aquesta nova funció perquè o no tenen prou formació o perquè han estat formats en un context social diferent. Per resoldre aquest problema en alguns països europeus s’ha promogut la formació dels imams. En uns casos hi ha una oferta de formació teològica, en altres, a més, s’hi afegeixen mòduls per comprendre el modus de vida occidental i l’aprenentatge idiomàtic. A Bèlgica, per exemple, el consell representatius dels musulmans belgues ha decidit que aquesta formació sigui obligatòria per poder fer d’imam en les seves mesquites. El que sembla evident és que el bon funcionament d'aquesta formació és una de les millors maneres d'evitar malentesos i per combatre les interpretacions fonamentalistes de l’Islam.