Bolsonaro, candidat dels evangèlics

La més que probable victòria del candidat de l’extrema dreta Bolsonaro a les eleccions presidencials de Brasil serveix per evidenciar la irrupció de les influents esglésies evangèliques a la política d’aquest país. Boslonaro, conscient d’aquesta influència, ha reiterat en els seus missatges de campanya sobre la decadència de la societat i la necessitat de mobilitzar la ciutadania per recuperar els valors tradicionals. Tot i que religiosament es presenta com a catòlic, des de fa temps ha procurat conrear les simpaties de les poderoses esglésies evangèliques del Brasil. Anys enrere, en un gest insòlit, anà Israel per fer-se batejar per una pastor en les aigües del riu Jordà, gest que s’interpretà com un guinyo per seduir als cristians evangèlics.

Bolsonaro era el candidat de les esglésies evangèliques perquè el seu model de societat lliga amb les promeses de prosperitat il·limitada que es prediquen setmanalment en els seus temples. La gran acceptació de missatge evangèlic, un cop l’Estat ha fracassat, per incapacitat i elevada corrupció, en les seves polítiques de benestar social, es prometre reiteradament que la fe en Déu porta associada al progrés i la prosperitat dels creients. El moviment evangèlic al Brasil s’ha fet fort perquè promet un Regne de Déu immediat lligat al desenvolupament econòmic i els beneficis personals de millor el nivell de vida. En els temples evangèlics es predica una salvació personal vinculada a la prosperitat social. Davant la incapacitat de l’esquerra política brasilera per transformar la societat, els evangèlics veuen a Bolsonaro com l’esperança polític per realitzar els seus ideals religiosos.

El sorgiment dels pentecostals catòlics

Era qüestió de temps que l’Església catòlica competís en alguns països amb els moviments pentecostals i carismàtics. Això és molt clar avui al Brasil. El passat viatge del papa Benet XVI al Brasil pretenia neutralitzar la sangria que els protestantisme evangèlic està causant en alguns països de llarga tradició catòlica. L’elecció de Brasil, seu de la propera Jornada Mundial de la Joventut, s’ha d’interpretar en aquesta estratègia de disputar l’hegemonia del cristianisme. Brasil és el país amb el més elevat nombre de catòlics del món, davant de Mèxic, Filipines, Estats Units i Itàlia. Però des de la dècada dels 80 el catolicisme perd adherents entre la població. Si a finals de 1980 el 90% de la població es considerava catòlica, avui no només ho són dos terços del brasilers. Una gran part d’aquesta pèrdua es deu al pas del catolicisme al cristianisme carismàtic pentecostal.

El nou protestantisme és atractiu pels brasilers. Les seves celebracions, festives i amb molta música i cants, sanacions i altres formes d’expressió de la fe pentecostal entronca amb la religiositat popular brasilera. Aquesta és la raó de l’atracció que els moviments evangèlics tenen davant de les propostes cultuals i culturals del catolicisme . Les corrents carismàtiques, depreciades anys enrera per determinades corrents teològiques, avui s’ha anat consolidant entre amplis sectors de la població. Segons estimacions, les corrents carismàtiques, evangèliques i catòliques, representen el 40% de tota la població. D'aquests, els catòlics serien prop de 35 milions. L’Església catòlica del Brasil conscient d’aquesta competència en l’àmbit de la fe està assumint incorporant elements dels moviments carismàtics i pentecostals. En els últims temps han aparegut diversos capellans catòlics, entre els quals destaca el pare Marcelo, que propicien i practiquen la incorporació dels elements carismàtics en les pràctiques religioses catòliques. Cal seguir de prop aquests moviments per conèixer la seva incidència i projecció futura.