Hinduisme XVIII - Moviment Osho

Rajneesh Chandra Mohan Jain (1931-1990), congut també amb el nom de Acharya Rajneesh durant els anys 60 del segle passat o Bhagwan Shree Rajneesh durant les dàcades dels 70 i 80, i finalment com Osho (terme japonés que en zen vol dir monjo budista) fou, abans d’esdevenir guru, professor de filosofia en la Universitat de Jabalpur. Osho criticà totes les tradicions religioses, socials i polítiques del seu temps. Aquest pensador hindú insistí que tot individu ha d’experimentar la veritat per si mateix en lloc de tenir creences dites per altres persones. El seu pensament i les seves propostes espirituals incorporen elements de Buda, Krishna, del guru Nanak, Jesucrist, Sòcrates, mestres de Zen, del místic Gurdjieff, del Sufisme, dels Hassidisme, del Tantra i molts altres.

A l’any 1970 creà la seva escola de Meditació Dinàmica on es practicava la tècnica d’alliberar la ment de les seves opressions i traumes a partir de les catarsis i de tècniques pròpies de teràpies psicològiques. Més endavant incorporà a aquestes tècniques les meditacions amb música i dansa. L’any 1974 fundà l’ashram de Poona centre on es combinen tècniques de meditació hindú amb psicoteràpia occidental. Els seguidors d’Osho el consideraven el profeta dels darrers temps. Osho era molest i controvertit per les autoritats polítiques i religioses per la seva crida a destruir l’ordre establert i les seves propostes entorn al sexe.

Osho no escriví mai res, com molts altres gurus, i l'únic que es té de les seves predicacions són les gravacions dels seus ensenyaments. Per Osho els grans valors de la vida són: la consciencia, l'amor, la meditació, la celebració, la creativitat i la rialla. Considera que la il·luminació de les persones és l’estat natural però que l’activitat distreu a les persones així com les seves pors i inhibicions.

El pensament d’Osho es basa en tradicions hindus i budistes sobre la presència de Déu com energia que està circulant en totes les coses. A l’any 1968 Osho escandalitzà a la majoria d’escoles hindús pels seus plantejaments sobre la sexualitat. Osho afirmà que l’energia sexual era la base fonamental de l’energia humana i la seva repressió era la font de la majoria dels problemes de les persones. També creia que totes les religions eren una de sola i que les diferencies es devien als aspectes culturals i del lloc on apareixien. Per Osho el missatge central de totes les religions és el mateix: el regne celestial està en l’interior de les persones. Per això les persones han de practicar exercicis d’autoconeixement a fin de construir un “home nou”. Considerava l’ascetisme com una forma de masoquisme i com alternativa proposava el benestar i la riquesa.

Per problemes de salut, tenia asma, diabetis i problemes a l’esquena, Osho abandoná l’Índia i s’establí als Estats Units a l’any 1981 on gracies als seus seguidors nord-americans fundà Rajneeshpuram, una petita ciutat on es celebren trobades anuals internacionals. Durant la seva als Estats Units Osho tingué varis problemes amb el govern de tal manera que, després d’un període a la presó, fou deportat. A l’any 1987 Osha tornó a Poona on creà una nota tècnica de meditació anomenada Teràpies Meditatives..

Hinduisme XVI - Sathya Sai Baba,

Sathya Sai Baba, de nom real Sathyanarayana Raju (1926) es un guru que viu al su de l’India on es considerat un lider religiós, una persona que és bona i fa miracles. La seva doctrina religiosa es basa en l’anunci de la regeneració espiritual de la humanitat a través de la pràctica de la veritat, la rectitud, la pau, al no violència i l’amor diví. L’any 1950 inaugurà el ashram anomenat Prashanti Nilayam (la morada de la pau suprema) que els seus seguidors construïren a prop del seu poble natal. Aquest centre s’ha convertit en un lloc de culte i peregrinació dels seguidors de Sai Baba. Els diveros ashram que aquesta escola té repartits per tot el món són llocs de meditació per tal d’aprofundir la fe de les persones independentment de quina tradició religiosa sigui.

Els seguidors de Sai Baba consideren que ell es un vertader Avatar, expressió india que significa manifestació directa de la Gràcia Divina o encarnació terrestre de Visnú. Els seguidors de Sathya Sai Baba donen una gran importància a l'educació dels joves.

Hinduisme XV - Radha Soami Satsang Beas

Aquesta escola de ioga fou fundada per Baba Jaimal Singh Ji l’any1891 al costat del riu Beas. Jaimal Singh (1839 - 1903), conegut també com Babaji Maharaj fou el primer Satgur (verdader mestre) de Radha Soami Satsang Beas fins la seva mort. El seu successor fou Baba Sawan Singh.

Jaimal Singh durant la seva etapa militar participà en la guerra Anglo-Afgana del 1879 i, fou en aquest període quan començà a experimentar la meditació. L’any 1889 es retira de l’exèrcit i es retira a Bal Saran al costat del riu Beas al Punjab.

Hinduisme XIV - Sri Aurobindo

Sri Aurobindo (1872 - 1950), de nom real Aurobindo Akroyd Ghose, va neixer a Calcuta però des dels set anys visqué a Anglaterra i es formà intel·lectualment a la universitat de Cambridge. Fou una figura polifacètica dins l’hinduisme com a filòsof, poeta i erudit, geògraf amb una visió particular, integrador de la cultura occidental i oriental, mestre de ioga, i activista polític compromès a favor de la independència de la Índia. Dominava diverses llengües, entre elles el sànscrit. Desprès de la seva formació tornà a l’Índia l’any 1893 i comença a moure’s per entorns polítics independentistes. Fou detingut el 1908 i empresonat durant un any per la seva activitat política. L’estada a la presó afavorí que cultivés la meditació i elaborà un pensament religiós orientat a desenvolupar una nova espiritualitat i a l’aparició d’una nova raça humana. A l’any 1910 abandonà l’activisme polític i canvià radicalment de vida.

Durant quatre anys practicà el ioga en silenci i l’any 1914 fundà una revista de pensament titulada Arya on, entre altres qüestions, es volia recuperar el sentit original dels llibres sagrats hindus, els Vedas, els Upanishad y la Bhagavad-gita i de la cultura india. De la seva reflexió i pràctica emergí una escola de ioga que es presenta com a integral.

En l’aspecte doctrinal, Sri Aurobindo creu que la divinitat no és una realitat llunyana o inaccessible, la divinitat està per tot arreu començant per l’interior de la persona. Tota la proposta religiosa de Sri Auobindo gira en com descobrir la divinitat interior i fer que es projecti cap l’exterior. Des del punt de vista còsmic, Sri Aurobindo considera que existeix una superment que, com si fos una consciència espiritual de nivell superior, controla i condiciona el desenvolupament de la humanitat.

A partir de la seva experiència en el ioga, Sri Aurobindo escriví el llibre La Mare, que es publicà l’any 1928. Aquest llibre és un manual pràctic del que Sri Aurobindo anomenà “ioga intergal” i explica el sentit de la Mare Divina. Una estreta col·laboradora de Sri Aurobindo fou Mirra Alfassa (1878-1973). Aquesta dona nasqué a París de pare turc i mare egípcia. Mirra Alfassa es coneguda pel nom La Mare. L’any 1914 La Mare coneix a Sri Aurobindo i a l’any 1920 s’instal·la a la India. La Mare dirigí el creixement i l’expansió de l’Ashram de Sri Aurobindo a Pondicherry i fundà el Centre Internacional d’Educació per preparar les futures generacions a la vida integral proposa per Sri Aurobindo.

Hinduisme XIII - Divine Life Society

El ioga Swami Sivananda Saraswati (1887-1963), fundà la Divine Life Society al 1936. Sivananda era una monjo hinduista amb una important formació mèdica. Deixà escrits molts llibres sobre ioga i el pensament vedante. A partir de la seva experiència mèdica va entendre que l’enfermetat era un problema per l’esperit i proposà que la millor manera per guarir-se era la pràctica del ioga. Fou un gran divulgador de la pràctica del ioga per tot el món. Un dels seus deixeble fou Swami Satchidananda el qual extengué aquesta corrent hinduista pels Estats Units d’Amèrica. Un altre deixeble fou and Swami Satyananda Saraswati fundador de l’escola de ioga Satyananda. La tècnica de ioga proposada per aquesta escola s’anomena ioga de síntesi.

Aquesta escola de ioga està en sintonia amb la filosofia vedanta advaita. L’adjectiu advaita és per remarcar que aquesta escola vedanta no contempla el dualisme. Els seguidors d’aquesta escola creuen que l’única manera de sortir del cicle de reencarnacions és assolir la unitat personal amb l’absolut (Brahma). El camí per arribar a aquesta unió és augmentar el karma positiu de les persones. Per adquirir aquesta karma les persones han de tenir les següents qualitats: serenitat, regularitat, absència de vanitat, sinceritat, simplicitat, veracitat, equanimitat, no ser irritables, adaptabilitat, humilitat, tenacitat, integritat, nobles i magnamitat. Dintre de la seva doctrina recomanen el seguiment dels dos grans principis vedas el yama i el niyama. Sivananda recomanà als seus seguidors abstenir-se de menjar carn i alguns altres productes.

A Catalunya hi ha alguns centres de ioga que diuen seguir les orientacions de Sivananda.

Hinduisme XII - Amics d'Amma

Els amics d’Amma són seguidors dels ensenyaments de Mātā Amritanandamayī Devi coneguda també com Amma, Ammachi o Mare. A partir d’una visió que tingué Amma de petita es considera cridada a aportar consol i benestar a totohom. No hi ha cap llibre doctrinal d’aquesta corrent. L’únic referent doctrinal és la seva identificació amb la filosofia vedanta advaita que creu que l’objectiu final de tot creient és arribar a una unitat amb Déu. Mentre no s’assoleix aquesta unitat les persones estan atrapades pel cercle de reencarnacions condicionades pel seu karma. Els seguidors d’Amma consideren que la pràctica espiritual aconsegueix canvis en l’experiència personal de tal manera que es poden dominar els sufriments, considerats producte de la ment, i així sortir progressivament del procés de les successives reencarnacions. Amma considera que només hi ha una única divinitat.

La pràctica religiosa d’aquest moviment passa per eliminar de la ment tots els pensaments que són superflus i ocupar-la amb la única idea de Déu. Els ritus més habitual dels seguidors d’Amma són: servir desinteressadament als altres; les trobades comunitàries; les lectures, la repetició d’un mantra i la meditació sobre la divinitat. La cerimònia de la trobada d’Amma amb els seus seguidors, anomenada Darshan, terme que vol dir trobada amb un sant o guru, es basa en un ritus d’abraçada. Amma abraça a qualsevol persona que se li apropi a fi de transmetre-li en seu amor. En algunes ocasiones, al final d’aquesta cerimònia, Amma fa un darshan especial anomenat Devi Bhava, que consisteix en vistir-se com alguna deessa femenina i comportar-se com la Divina Mare de l’Univers.

Hinduisme XI - Societat internacional per la consciència Krishna – ISKCON

Els membres de la Societat internacional per la consciència Krishna se’ls coneix com hare krishna i es consideren seguidors de l’escola Brahma Madhva Gaudiya Sampradaya. L’any 1966 Bhaktivedanta Svami Prabhupada conegut com Srila Prabhupada fundà a New York la Societat internacional per la consciència Krishna (ISKCON). Aquesta corrent de l’hinduisme creu que la divinitat creadora de totes les coses és Krishna i Visnú només és una de les aparences emprades per Krishna. En el fons es tracta d’un comprensió monoteista de l’hinduisme perquè consideren que totes les divinitats provenen de Krishna. Creuen que per sortir del cercle de la reencarnació cal desenvolupar a l’interior de les persones l’amor pur de Krishna. Al sortir d’aquest cercle, les persones se’n van al paradís on està Krishna. La manera de desenvolupar aquesta amor és recitar de forma repetitiva el nom de Krishna i de Rama (és la sèptima reencarnació de Visnú); estudiar els textos sagrats; i fer ofrenes a la divinitat.

Els membres d’aquest moviments han d’acomplir els següents preceptes: ser vegetarians, no practicar jocs d’atzar, no consumir productes intoxicants i no tenir relacions sexuals il·lícites o no orientades a la procreació.

Hinduisme X -Estructuració

L’hinduisme no té cap una estructura eclesial ni cap autoritat central que ordeni i reguli les pràctiques hinduistes. Això fa que sigui difícil precisar, en algunes ocasions, si una pràctica és del tot hinduista o no. A aquestes circumstància se li suma el fet de que l’hinduisme occidental té importants variants amb el practicat a l’Índia. El fet més notori són les adaptacions fetes per acomodar l’hinduisme a la realitat cultural occidental. S’ha arribat a considerar a aquestes adaptacions com expressió d’un nou fenomen religiós: el neohinduisme.

A Catalunya la presència de l’hinduisme ha estat, en primer lloc, per l’aproximació feta per catalans a la espiritualitat hinduista, pràctiques de meditació o rituals. Ha estat en aquests entorns on s’ha produït, al igual que altres països, l'aparició del fenomen anomenat del neohinduisme. Que identifica l'hinduisme practicat, bàsicament, per occidentals. Més recentment, la immigració ha incorporat a la societat catalana persones provinents de l'Índia practicants de l’hinduisme la qual cosa a provocat una expansió d’aquesta religió. L’hinduisme a Catalunya es troba avui representat en les següents entitats vinculades a alguna de les múltiples escoles de l’hinduisme.

Hinduisme IX - Practiques i festes

La diversitat de l’hinduisme s’ha reflectit també en els seus rituals. Consideren que les pràctiques religioses són totes vàlides si permeten assolir la realització personal. Per això els hinduistes han de mostrar-se respectuosos amb totes les religions i sistemes de creences. De la varietat de pràctiques religioses poden destacar-se algunes de comuns. Aquests són:

1. Mantra. Recitació repetitiva de fórmules sagrades que es consideren portadores d’energia positiva. La més coneguda és la repetició d’Om (el nom de Déu).
2 Puja. Ofrena d’aliments, encens, flors o diners a la imatge d’una divinitat
3. Bhajan. Cant ritual dedicat a una divinitat
4. Meditació. Els hinduistes practiquen diverses tècniques de meditació
5. Tantra. Són un conjunt de rituals que empren l’energia sexual com a camí per arribar a la il·luminació. No tots els hinduistes practiquen aquest ritual.

Existeixen uns ritus anomenats samskara que tenen la finalitat d'erradicar els aspectes negatius del karma personal. Aquets ritus són:

1. Garbhadharma. Ritual per la concepció
2. Pumsamvara. Ritual fet durant la procreació a fi de que el nadó sigui un nen
3. Simantonnaya. Ratlla que es pinta al front d’una dona embarassada per deslliurar-la d’influències malignes.
4. Jatakarma. Ritual per afavorir la intel·ligència del nadó
5. Namakarna. Ritual per imposar el nom al nadó
6. Niskranmana. Ritual de la primera sortida del nadó al carrer
7. Anna-Prajana. Ritual per la primera ingesta del nadó
8. Shunda-karana. Ritual per quan es tallin per primera vegada el cabell del nadó
9. Karnavedha. Ritual destinat per a protegir als fills d’energies negatives
10. Upanayana. Ritual d’iniciació religiosa. Generalment es fa abans del matrimoni
11. Vedarambha. Ritual per iniciar els estudis vèdics
12. Kesanta. Ritual per afaitar per primer cop la barba d’un nen
13. Samavartana. Ritual per quan un devot acaba els seus estudis
14. Vivha. Ritual pel matrimoni
15. Antiesti-kriya. Cerimòniafunerària que, generalment, és una incenaració

Les principals festes hinduistes són:

1. Holi. Festa de la primavera que commemora la derrota del dimoni Holika. Es celebra el dia de lluna plena del mes Phalguna (febrer-març)
2. Divapali o Divali. Festa d’adoració de la deessa Laksmi i dels deus Rama i Krisha. Durant aquesta festa les cases s’il·luminen amb petites espelmes, per això aquesta festa es coneguda com “Festa de la llum”. Es celebra durant el mes de Kartik (octubre-novembre)
3. Shivaratri. Festa dedicada a l’adoració de la deessa Shiva, té lloc em mes de Magha (gener-febrer).
4. Krishma anmastaami. Commemoració del naixement de Krishna. Es celebra en el mes llunar de Sravana (juliol-agost)
5. Rakhi Bandhan. Festivitat en el qual es demana la protecció de les divinitats per les persones estimades. Es celebra durant la lluna plena de Sravana (juliol-agost).
6. Navaratri. Festivitat per la fi de l’estació dels monsons. Es celebra durant el mes Asvina (setembre-octubre)
7. Maka Sankranti o Pongal. Es celebra al final de la collita i l’inici d’un nou any astronòmic. Té lloc el mes de gener

Hinduisme VIII – Reencarnació

Des dels seus inicis l’hinduisme a cercat diversos mètodes per tal que una persona s’alliberi del cicle de reencarnacions. Al començament es creia que això era possible adorant les divinitats. Més endavant instituïren que una manera de sortir de la roda de la reencarnació era practicar un conjunt de tècniques de meditació que han estat denominades ioga. L’objectiu d’aquestes tècniques es aconseguir facilitar a qui les practiqui tingui l’experiència mística de conèixer la divinitat ja en aquest món i que aquesta pràctica ajudi a millorar el seu comportament.

Hinduisme VII - Pràctiques religioses

Malgrat la gran diversitat de pràctiques i comportaments observats pels hinduistes, hi ha alguns que són compartits per la majoria de totes les escoles hinduistes perquè estan escrits en els Upanishad de l’escola vedanta. El conjunt d'aquests principis poden reunir-se en dos grups:

Yama, principis que regulen a com les persones han de comportar-se en la seva relació amb altres persones. Els principis yama son: La no violència (Ahimsa), les persones han de ser pacients i amables amb els altres; la veracitat (Satya), no han de dir-se mentides i les persones han de ser honestes; no robar (Asteya), ni es pot prendre el que tenen els altres ni es pot envejar el que és dels demès; la castedat (Brahmacharya), es considera que l’activitat sexual es negativa pel desenvolupament de l’espiritualitat per això es recomana la castedat pels monjos i una contenció sexual pels matrimonis, aquest principi es fa extensible al control de les passions humanes; despreniment dels bens materials (Aparigraha) no acumular més del que es necessita.

Niyama que indiquen quina és la disposició interna de les persones per practicar l’hinduisme. Els principis niyama son: neteja (Shausha) les persones han d’anar netes i tenir uns hàbits saludables; alegria interior (Santosha) acceptar amb alegria i pau interior el que succeís, de tal manera que l’estat espiritual no estigui influït per elements externs; austeritat (Tapas) que s’assoleix per disciplina corporal i mental per tal d’estar preparat per realitzar les pràctiques religioses; estudi (Swadhyaya) llegir i estudiar els textos sagrats i reflexionar sobre Déu; dedicació a Déu (Ishvara-Pranidhana) venerar la divinitat amb rituals específics i a través de la pràctica quotidiana.

Hinduisme VI - Principis, ritus i festes comunes

L'hinduisme és una manera de viure i pensar estil de vida, probablement més que una religió estructurada i organitzada. El mateix mot, hinduista, és d'origen persa i originalment no qualificava a una religió sinó a les persones que "vivien a l'altra costat". El mot hinduista es consolida durant la colonització britànica per identificar un conjunt dispers de creences. Donada la gran diversitat d’escoles hinduistes, hi ha moltes pràctiques i comportaments o principis religiosos que els hinduistes han de preservar. Per això és difícil establir amb claredat quins són els principis bàsics de l'hinduisme. El Tribunal Suprem de la India ha estabert que són hinduistes els que comparteixen els següents principis: 

 1 Acceptar els Veda com l'Autoriat més alta del sistema religiós i filosòfic, i la seva acceptació com a base única del pensament hindú. 

2 Adoptar un esperit de tolerància i bona voluntat per comprendre i apreciar el punt de vista de l'adversari ja que la veritat té moltes manifestacions. 

3 Cada un dels sis sistemes de filosofia hindú ha d'acceptar que hi ha un ritme del món integrat per períodes de creació, de manteniment i de destrucció. Aquests períodes es succeeixen sense fi. 

4 Tots els sistemes filosòfics hindús han de creure en la reencarnació i la pre-existència dels éssers. 

5 Acceptar que hi ha múltiples mitjans i maneres d'accedir a la salut 

6 Acceptar que, malgrat que puguin haver-hi moltes divinitats, és pot ser hindú sense necessitat de creure que calgui adorar ídols. 

7 Admetre que, a diferència d'altres religiós o creences, la religió hindú no està lligada a un conjunt establert de conceptes filosòfics. 

 Altres punts de vista, menys normatius que l'anterior, diuen que un hinduista és qui creu en la filosofia continguda en els Vedas i consideren que la vertadera naturalesa humana és divina. Déu, o el Brahma, existeix en cada ésser vivent. La religió és una recerca del coneixement d'un mateix, una recerca de la divinitat present en cada persona. Els Veda estableixen que cada persona té necessitat de ser salvada i que tothom pot salvar-se.

Hinduisme V - Sistemes filosòfics - teològics hindús

La religió hinduista no té un únic llibre sagrat. La literatura sagrada hinduista és un ampli conjunt d’obres escrites al llarg dels temps. Aquestes obres poden reunir-se en dues categories. Els textos sruti que són aquells es consideren veritats eternes i que no han estat creats per persones. Algunes persones, mentre meditaven han escoltat aquests textos i els han escrit. Els més coneguts d’aquest grup són les recopilacions Vedas, el Upanishad, el Brahmana i el Aranyana. L'altra categoria són els anomenats textos smriti els quals sí que han estat creats per persones fruit d’una inspiració divina. Dins d’aquest grup es troben, entre altres, el Mahabhrata, el Ramaya i el Purana. L’heterogeneïtat d’escrits hinduistes ha afavorit l’aparició de diverses escoles filosòfiques interpretatives d’aquests escrits, les anomenades darshana. Aquestes escoles són: nyaya, vaiseiska, samkhya, yoga, mimamsa i vedanta. 

1 Samkhya, és l'escola més antiga. El seu sistema de pensament està basat en la idea de dualitat entre l'esperit (Purusha) i la natura (Prakrit).
2 Purva-Mimamsa (conegut simplement com a Mimamsa). Aquest escola es centre en l'estudi i aclariment dels textos Veda..
3 Uttara Mimamsa, denominada també com Vedanta. Es un sistema centrat en la metafísica i la natura mística dels Upanishads.
 4 Yoga. És un sistema basat en la pràctica personal (postural, respiratòria i meditativa) per arribar a l'alliberament personal.
5 Vaisesika. És un sistema que proposà la teoria atòmica per primera vegada.
6 Nyaya, és la base del sistema lògic del pensament hindú, i la última de les seves corrents filosòfiques.

Totes tenen els Vedas com a textos comuns. No obstant, l'escola nyaya i la vaiseiska no accepten la idea de Déu i són més aviat escoles de pensament no religiós. De les altres quatre escoles, la mimamsa i la vedanta són les que més han influït en el que avui s’entén per hinduisme. L'escola mimamsa s’interessa molt pels rituals religiosos i creu que aporten energia positiva a les persones; mentre que l’escola vedanta es preocupa més en conèixer l’essència de Déu i els lligams que estableix amb els humans. Donada la gran evolució i transformació que ha tingut l’hinduisme impedeix que es pugui parlar d’una doctrina hinduista. Existeixen moltes tradicions i escoles degut a que la pràctica hinduista està molt vinculada a l’ensenyament dels mestres espirituals. Tot i aquesta diversitat existeixen uns trets comuns en la majoria de les escoles hinduistes

Induhisme IV - Reencarnació

La reencarnació és el trànsit de l'anima dins d'un cicle de naixements i morts fins que s'arriba a la moksha que representa la fi dels cicle de reencarnacions. Aquest trànsit està regulat pel karma personal. El karma és la suma del que una persona ha fet, fa i farà. La filosofia del karma està relacionat als resultats de les accions, lliures i voluntàries adoptades per les persones, que deixen una impronta en l'ànima (atman). Tota persona té el seu karma on s'integra el balanç dels actes i pensaments positius i negatius. El karma personal present així com el futur estan condicionats pel que fa la persona i el que han fet els seus predecessors. Les actuacions de les persones determinen la pròxima vida a la que s'accedeix per la reencarnació. 

Al morir una persona desapareix el seu cos, però perdura l'atman (esperit). Per l'hinduisme la mort és com un canvi de vestit ja que l'ànima canvia de cos després de la mort. El destí d’aquest atman depèn de l’estat del karma de la persona. Si aquest no és suficientment pur l'atman es tornarà a reencarnar en un nou ésser perquè l'atman està dins del cicle de la reencarnació o samsara. Si el karma és pur, llavors l’esperit de la persona s'allibera del cicle de la reencarnació per assolir la mokhsa. Molt probablement una persona necessitarà moltes reencarnacions per arribar a la mokhsa perquè, en cada una de les seves vides, haurà anat purificant el seu karma. L'objectiu final de tot hindú és abandonar el cicle de reencarnacions (samsara) i retornar a l'univers espiritual on unirà la seva ànima amb l'ànima còsmica o paratman. Els rituals religiosos ajuden a purificar el karma.

El sistema de castes hinduista estava inicialment relacionat amb el suposat nivell de karma de les persones i dels grups socials. Aquesta visió religiosa que creava una divisió en castes passà a considerar-se hereditària, a tenir una projecció d’exclusió social i a ésser l’element vertebrador de la societat, desvirtuant-se el seu sentit inicial purament religiós. Les quatre castes principals de l’hinduisme eren: bramans, les persones dipositàries del poder sagrat; els kshatriyas, organitzadors de la societat tant des del punt de vista civil com militar; els vaishyas, artesans, camperols, comerciants; i els shudras, obrers no qualificats i els servents.

Hiduisme III - Déu

Sobre Déu, l'hinduisme considera que hi ha moltes manifestacions de la divinitat i que totes són vàlides. Es difícil definir si l'hinduisme és una religió monoteista o politeista, o panteista. També pot considerar-se henoteista perquè tot adorant a moltes divinitats l'hinduisme reconeix que totes elles són la manifestació d'una sola, un Déu suprem o Brahma.

Els hinduistes creuen que per darrera de l'univers visible (maya), el qual té cicles successius de creació i destrucció, hi ha una existència eterna i sense canvis. Tots els hindús creuen en el dharma (llei universal), en el cicle de reencarnacions (samsara), el karma ( cicle de causa – efecte vinculat a l'existència), i un alliberament (moksha) de cada ànima a través de múltiples camins: la devoció (Bhakti), l'acció (karma), el coneixement (jñâna) i, sobretot, a través del Senyor Suprem (Ishvara). El dharma pels hindus és una llei universal de la natura. Aquesta llei es troba en cada individu i els Cosmos. A nivell còsmic aquesta llei es manifesta per moviments cíclics i regulars. Per això els dharma es simbolitza com una roda, chakra, que gira sobre sí mateixa. A nivell individual el dharma s'entén com el deure ètic i religiós personal que cada persona té assignat d'acord amb la seva condició.

Hinduisme II – Creences

La religió hinduista és rica en divinitats. Cada una d’elles té els seus seguidors i els seus cultes i ritus propis. Respecte a Déu, L'hinduisme ha evolucionat des del monoteisme de la religió vèdica fins a les tres divinitats majors del brahmanisme. De totes les divinitats de l'hinduisme sobresurten els considerats déus majors: Brahma, Visnu i Shiva. Tots tres tenen el mateix rang i formen el que s’anomena trimurit ("els tres rostres"). Cada un d’aquests deus ha generat les seves escoles i grups de seguidors dins de l’hinduisme.

Brahma és el déu creador de l’univers; nasqué del no res i creà tota la resta d’éssers. Visnu és la divinitat responsable de la conservació de l’univers. Hi ha diverses representacions d’aquesta divinitat. El visnuisme és la corrent religiosa dels seguidors d’aquest déu. Shiva és un déu ambivalent perquè representa el temps i la mort, i, a la vegada, amb la sexualitat, la procreació i l’asceticisme. Té diverses representacions iconogràfiques. Els partidaris d’aquest déu han donat origen una important corrent dins de l’hinduisme com és sivaisme. Un altre divinitat, de menor importància que les anteriors, és la deessa Sakti que representa l’energia còsmica. Aquesta deessa ha donat origen a la corrent hinduista anomenada saktisme.

Hinduisme I - Introdució

L’hinduisme (Sanâtana Dharma) apareix com a religió uns 2.500 anys abans de Crist per això es considerada la religió més antiga de les actualment existents. Aquesta religió apareix per la relació que s'estableix entre la cultura dravídiva present a la regió de l'Indus i la cultura ària que l’envaí. El resultat d’aquest encontre fou la religió vèdica. Aquesta religió era politeista i les seves divinitats estaven relacionades amb les forces de la natura. Els seus ensenyaments estan continguts en diversos texts que es coneixen com els Vedes (coneixement) i que es consideren com a textos revelats. El text vèdic més antic està datat entre els anys 1.800 i 1.500, i són considerats una recopilació de tradicions orals més antigues. Aquests textos parlen d'astrologia, d'astronomia, de rituals i de com viure la dimensió espiritual de les persones.

La religió vèdica, amb el temps, evolucionà en el brahmanisme i aquest en l’hinduisme. A diferència d'altres religions, l'hinduisme no ha estat fundat per un profeta i no depèn de cap definició dogmàtica. És una religió dinàmica perquè sorgeix per la fusió de diverses tradicions hindús amb diferents creences i cosmovisions que es donen en el seu entorn. La religió hinduista és la tercera pel nombre de practicants. Es calcula que hi ha més de 900 milions d’hinduistes a tot el món, tot i que més del 90% estan a la India.

Diwali

Aquesta setmana, en concret el 23 d’octubre, els hindús  celebren el Diwali. És la festa anual que els hindús dediquen a les llums. Aquest és un dels festivals més populars en el calendari hindú. Se celebra el dia 15 de Kartika, d'acord amb el calendari hindú. La gent, en diferents regions de l'Índia poden celebrar el Diwali en diferents dates. Això es deu al fet que els calendaris lunars tradicionals poden interpretar de diferents maneres. Aquesta festa commemora el retorn de Rama al seu regne d'Ayodhya després de completar els seus 14 anys d'exili.

A l'Índia i en altres països, és fa una gran festa perquè aquest esdeveniment coincideix amb el nou any. Les celebracions del Diwali poden durar fins a cinc dies. Moltes persones decoren les seves cases i els llocs de treball amb petites llums elèctriques o petits llums d'oli de fang; bols d'aigua amb espelmes i flors surant a la superfície. Val fer servir tot allò que pugui donar llum.

Deepawali o Diwali és un festival de llums perquè es simbolitza la victòria de la justícia i l'aixecament de la foscor espiritual. La paraula Deepawali fa referència a les files de diyas o llums d'argila. Durant aquests dies moltes persones fan un esforç especial per netejar les seves cases i patis abans de Diwali. També es poden rentar amb aigua i olis de fragància i estrenar roba. Durant aquesta festa es donen regals de fruites secs i es donen regals de dolços als familiars, amics propers i socis de negocis. Es poden fer focs artificials a la nit i fer firetes en moltes ciutats i pobles.

A la Bengala Occidental, estat occidental de l'Índia que té a l'est Bangla Desh, amb el que formava antigament la regió de Bengala, aquesta festa es diu Kali Puja, perquè durant el Diwali s’adora a Kali, consort de Shiva. La festa de Diwali a l'Índia meridional sovint commemora la conquesta de presonaer que feu Asura Naraka, un rei d'Assam, i el seu alliberament per Krishna. Molts budistes a l'India celebren durant aquestes dies la conversió de l'emperador Ashoka al budisme que tingué lloc durant l'època de Diwali. Molts experts en hinduisme creuen que Ashoka va viure entre el 270 i el 232 abans de la nostra era . El seguidors del jainisme commemoren que durant aquestes dates Mahavira assolí el nirvana, el 15 d'octubre de 527 abans de la nostra era. Mahavira fou qui establí les idees espirituals centrals del jainisme. Molts dels seus seguidors celebren el festival de llums en el seu honor. A més, durant aquests dies els sikhs fan la festa del Bandi Chhorh Divas, (Dia de l’Alliberament) que és la celebració de l’alliberament, l’octubre de 1619, del sisè Gurú, Guru Hargobind Ji, i 52 prínceps que es trobaven empresonats  a la  fortalesa de Gwalior. Aquesta coincidència fa que en el Diwali hi hagin similituds de festes entre sikhs i hindús.

Hinduisme

L’editorial Fragmenta acaba de publicar el llibre L’hinduisme de Svami Satyananda Sarasvati amb contrapunts de Laia de Ahumada, Albert Ferrer i Vicente Merlo. L’autor del llibre, és un català  gran coneixedor de la tradició hindú, especialment la filosofia del Yoga, l’Advaita Vedanta i el shivaisme del Caixmir. Les tres dècades que l’autor ha viscut a la India li ha permès conèixer a fons la saviesa mil·lenària de l’hinduisme. Aquesta religió és la tradició espiritual i metafísica, encara viva, més antiga del món. 

Com a religió no depèn de cap fundador identificat, messies o profeta, ni cap persona concreta. Tampoc està vinculada a un únic llibre sagrat, tot i la importància que aquesta tradició dóna als Vedes, ni d’una única doctrina o dogma, o d’un culte, pràctica o camí religiós; ni tan sols pretén mostrar una única manera d’entendre la realitat.

A la base de l’hinduisme hi ha el reconeixement de la sacralitat de tota forma, nom, acció i ésser, la sacralitat de l’univers, la terra , la natura, els animals, els arbres, els rius i les muntanyes. És la sacralitat de la nostra pròpia essència, el reconeixement que la totalitat dels cosmos és el reflex de la Realitat Absoluta. La tradició hindú té com a pilars un conjunt de valors comprensibles a la nostre realitat cultural: l’austeritat, la veracitat, la fortalesa, el discerniment, el no fer mal, l’entrega, la devoció, la noblesa. Val la pena llegir aquest llibre per tenir un coneixement més acurat d’aquesta mil·lenari tradició espiritual i filosòfica.

La moral de l'hinduisme

Preparant un material per un llibre he buscat quins eren els principis morals de la religió hinduista. Es tractava d’identificar aquells que poden considerar-se comuns tot i l’elevada diversitat de pràctiques i comportaments en aquesta religió. A partir dels textos dels Upanishad de l'escola Vedanta es poden trobar aquests elements comuns. Es tracta d’un conjunt de principis que poden identificar-se en dos grups.

Els Yama. Són els principis que regulen com les persones han de comportar-se en la seva relació amb els altres. Aquests principis són: la no violència, les persones han de ser pacients i amables amb els altres; la veracitat, no han de dir-se mentides i les persones han de ser honestes; no robar, ni es pot prendre o envejar el que és dels altres; la castedat, es considera que l'activitat sexual és negativa per al desenvolupament de l'espiritualitat;, la no possessió, despreniment dels béns materials, no acumular més del que es necessita.

Els Niyama. Són els principis que assenyalen com ha de ser la disposició interna de les persones per practicar l'hinduisme. Aquests són, entre uns altres: la neteja, les persones han d'anar netes i tenir uns hàbits saludables; l'alegria interior, acceptar amb alegria i pau interior el que succeeixi de tal manera que l'estat espiritual no estigui influït per elements externs; l'austeritat, que s’ha d'aconseguir mitjançant la disciplina corporal i mental; l'estudi, llegir i estudiar els textos sagrats i reflexionar sobre Déu; la dedicació a Déu, venerar la divinitat amb rituals específics i a través de la pràctica quotidiana.

Tota una proposta moral que es pot subscriure des de qualsevol religió.