Res de nou a l’horitzó de l’islam francès

Semblava que una de les grans notícies d’avui podia ser la iniciativa del president francès Macron de reorganitzar el culte francès. Els mitjans de comunicació s’han activitat al saber que la presidència francesa vol impulsar una iniciativa legislativa per vincular en harmonia els valors de la República i l’Islam. Segons diuen els mitjans Emmanuel Macron està disposat que, en el futur, el culte musulmà no suposi una amenaça ni soscavi la cohesió nacional ni la convivència. El seu ambiciós objectiu és establir les bases perquè es desenvolupi un islam francès, tolerant, modern i amb especificitat pròpia capaç de no representar, es diu, una amenaça a la convivència i la pau social. Serà l’enèsim intent en aquest sentit. Cal dir que tots els recents president francesos ho han intentat el mateixa.

¿Per on anirà la iniciativa presidencial? Pel que es sap es combinaran iniciatives legislatives amb mesures orientades a organitzar la comunitat musulmana. Segons sembla, per indicies que es tenen per filtracions, aquesta iniciativa legislativa abordarà aspectes tan delicats com la representació de la comunitat musulmana, l'elecció dels seus interlocutors amb l'Estat, les normes del seu finançament i la formació dels imams. Res de nou a l’horitzó excepte la possibilitat, es diu, de fer un acord tipo concordat catòlic amb els musulmans. Aquests són els temes recurrents de les anteriors reformes. Hi ha una part dels francesos que consideren que la religió musulmana és un problema a França perquè en nom d'Al·là els terroristes atempten i algunes comunitats musulmanes intenten imposar una visió del món alternativa al projecte republicà. Per això animen als governants a marcar en curt als musulmans francesos i controlar alguns països àrabs que els influencien. Si l’objectiu és fer l’islam de França, potser les iniciatives que cal emprendre, a més de les legislatives per vertebrar organitzativament la religió islàmica, s’haurien de prendre també iniciatives amb més accent social i reflexionar sobre la viabilitat d’un model d’integració basat en l’assimilació dels musulmans que ha generat força exclusió i refús a la identitat republicana.

Macron. La partida acaba de començar

França ha votat i Europa s’ha tranquil·litzat. Però, alerta. Els resultats electorals són un pausa dins d'un procés d’ampli abast de transformació de la societat europea. La vella societat europea està canviant i nosaltres amb ella. Els analistes indiquen que el descontent, perfectament fonamentat, de les classes mitges i populars l’estan capitalitzant les formacions polítiques que es presenten com anti-sistema. Són els nous populismes d’extrema dreta o d’esquerra radical. El líder de l’esquerra alternativa a França, la inquieta i indignada, ha escampat tots els dubtes possibles, i més, sobre el sentit del seu vot. Especulava amb el seu silenci. L’Església catòlica francesa també ha optat pel silenci. No així els protestants, jueus i musulmans que han demanat votar contra Le Pen. L’any 1933 la passivitat dels catòlics i els comunistes facilità l’ascens de Hitler al poder amb unes eleccions democràtiques. Ara, la passivitat és camufla amb la indiferència.

L’escena política europea està canviant, i més ha de canviar. Sembla que no hi ha espai pels partits polítics tradicionals. A França ha guanyat una força política de molt curta volada que no és ni partit. En Marche és un moviment d’un any d’existència. Tot el que és nou en política fuig de les velles fórmules dels partits tradicionals. No fa massa temps, aquesta fou la carta de presentació de Podemos. Els fets evidencien, però, que la lluita pel poder polític fa emergir les velles pràctiques polítiques que es volien superar. La vella casta és substituïda per una nova casta que reprodueix els vells tics. Res de nou. 

Ara Macron haurà de gestionar un núvol d’interessos que han votat al seu favor per evitar que surti Le Pen. Alerta. Cinc anys són molts i molt fàcil fabricar nous desencisats i, segons com vagin les coses, Le Pen només haurà d’esperar asseguda a la porta de cassa seva per recollir el desengany dels electors. La seva proposta de nova estratègia electoral i fins it tot de nom de la formació política va per aquí. D’això ho saben molt els votants nord-americans de Donald Trump o els britànics del Brexit. Macron ha d’administrar molts vots prestats, vots moguts per la port de la pujança de l’extrema dreta, però també ha de saber gestionar unes grans expectatives esperançades per un programa polític que ha volgut satisfer a tothom. La partida del canvi polític tot just acaba de començar. Només falta veure si els jugadors mouen amb responsabilitat les peces.