Demà
és el dia de Tots Sants i demà passat la festa dels Sants Difunts. He volgut
recuperar per aquesta ocasió una part d’un antic escrit on comentava el sentit
d’aquesta festa en un context cultural on s’han produït dos fenòmens que es
potencien. Per una banda la secularització de la societat ha dut a diluït el
sentit cristià de les festes. Això ha coincidit amb la introducció una
celebració culturalment estrangera del Halloween a la vigília del dia de Tots
Sants per pures raons comercials. Al resultat final és, com amb altres situacions,
una notable colonització cultural i una pèrdua de referents que determinaven els
trets bàsics populars de la societat catalana. Perquè, a la festa religiosa
tradicional s’hi havia incorporat diverses pràctiques i activitats que definien
la cultura popular dels catalans.
El
Halloween és una festivitat
tradicional heretada de les celebracions d'origen celta estesa en els països
anglosaxons. En aquests països, quan es consolidà el cristianisme i el primer
dia de novembre es celebrava la festivitat de Tots els Sants el dia 31
d'octubre es celebrava el All Hallows Eve
que vol dir vigília de tots els sants. Aquesta expressió, a Escòcia, derivà en
el terme Halloween. La festa, no el
nom, té el seu origen en una festivitat cèltica coneguda com Samhain, paraula derivada de l’irlandès
antic que significa fi de de l’estiu. La festa del Samhain es celebrava el final de la temporada de collites en la
cultura celta i era considerada l’inici de l’any nou. En la cultura celta es
considera que la línia que unia el món present amb l'altre món s'estrenyia amb
l'arribada del Samhain i això
permetia als esperits passar d’un món a l’altre. De tal manera que les persones
convidaven als seus avantpassat eren convidats i homenatjats mentre que es
feien cerimònies per allunyar els esperits nocius. D’aquella època ha perdurat
l’ús de vestits i màscares com a recurs per espantar als esperits malignes. La
festa celta del Samhain era un moment
per fer recomptar els aliments i el bestiar que es tenia per tal de preparar-se
per l'hivern.
La
forta irrupció del Halloween en la
nostra societat evidència la feblesa d’alguns costums populars que ho tenen
molt difícil alhora de competir amb el marketing comercial. Si bé el fènom del Halloween ha vingut per quedar-s’hi, no
gens menys els catalans haurien de fer prevaldre la tradicions que hem rebut
dels nostres pares. Mentre algun veí ens saluda a l’escala guarnit per l’ocasió
o alguna quitxalla trucarà la porta també vestits per la festa i per demanar
gominoles, servidor reviurà la tradició secular de fer una castanyada, prendre
uns boníssims panellets, degustar uns magnífics moniatos i beure un bon
moscatell. Si bé la tradició hauria marcat fer tot aquesta ingesta el dia 1 de
novembre, s’ha trasllat unes poques abans. A la nit de transició entre el 31
d’octubre i el primer de novembre. Que cadascú gaudeixi amb allò que creu que
ha de fer, però en tot cas, que tothom sàpiga el que fa i perquè ho fa. Per
cert, si algú es vesteix de zombi o practica qualsevol ritus vudú, per fer
favor no em molesti, sóc molt espantadís.
Aprofito
l’ocasió per anunciar que, per motius d’un viatge, hi haurà petita aturada de pocs dies en
el blog. Espero poder tornar a reprendre les mes reflexions el proper dilluns.
