Segons
ha informat ràdio Vaticana la 31 conferència de les Comissions Justícia i Pau
europees s’ha demanat en una nota "als
líders polítics de cada nivell i els
actors de la societat civil per expressar una reacció ferma per al creixement
del racisme i la xenofòbia al continent
" per tal “d’assegurar el respecte
dels drets de cada individu i trobar la unitat en la diversitat d'una societat
veritablement humana ". Aquest objectiu ha de permetre als partits
polítics, dins de la seva autonomia de cada país, “perseguir un respecte democràtica i no violent, cercant el màxim
respecte pels altres”.
El
document final de la trobada afirma que cal “protegir les minories” i no deixar-se emportar per “simplistes consignes nacionalistes”. Aquests,
entesos en el context del document, han de comprendre’s no com una
desqualificació de tots els nacionalismes sinó d’aquells que són nacionalismes excloents
que busquen “el poder i la popularitat a
causa dels programes polítics i les consignes simplistes que llancen una idea de
prosperitat i seguretat vinculats a mesures unilaterals nacionalistes, a costa
d'altres pobles” . Es tracta de moviments que promouen un “un paradigma de l'exclusió que agreuja la
situació”. El “nacionalisme d’exclusió” així el defineix la nota, “és contrari a la dignitat humana, és la denegació de justícia i amenaça la cohesió
social a nivell nacional i europeu”. Enfront d’aquest visió excloent es
proposa “respectar la dignitat humana” i
assumir que “la injustícia i la
marginació d'una part de l'empresa - de nou subratllen les Esglésies d'Europa -
no mai crearà les condicions per a una
comunitat pacífica”
Davant
la nova realitat de la immigració, el seu drama i la vergonya que representen
algunes polítiques migratòries, les Comissions de Justícia i Pau afirmen que “ignorar aquesta realitat i mirar de
segellar les fronteres als fluxos migratoris és poc realista i inhumà”. Cal
trobar solucions al problema de la immigració tant a nivell nacional com
internacional. A nivell europeu cal “acollir
als refugiats en dificultat; contribuir
a la definició, en el dret internacional, per a una resolució pacífica conflicte; impulsar l'ajuda al
desenvolupament per donar a la gent l'oportunitat de triar si quedar-se en els
seus països d’origen o integrar els estrangers a la comunitat ". La
resposta no pot ser ni el racisme ni la xenofòbia. Els europeus han de ser
conscients de que si bé “la Unió Europea
és culpable de la crisi econòmica actual,
la desigualtat social i la desocupació” és evident que “segueix sent un eina per al manteniment de la pau i resolució
de conflictes al continent”. “
“La visió cristiana de la justícia i la pau
universal convida a la solidaritat i el respecte de tots ", en la perspectiva del “bé comú universal” que es situa en una perspectiva més enllà dels
propis interessos nacionals. El document acaba recomanant als responsables
polítics i als empresaris adoptar unes polítiques que millorin el món del treball
i que les polítiques d’immigració europees siguin coherents, especialment per
combatre les migracions forçades i afavorir
la integració i la cohesió social.
Polítiques que han de combatre tot nacionalisme excloent, enfortir la
democràcia, la solidaritat i el respecte a la dignitat humana a través de
l'educació i millorar la dignitat de
l'home com "un element essencial del
patrimoni comú europeu”.
