Glosses per la vida quotidiana

No estem sols. Per més que la vida torci els seus camins, per més que puguem trobar-nos aclaparats pels esdeveniments, per més que en sentim perduts davant del que passa, hem d’experimentar interiorment que no estem sols per afrontar aquests moments. Sempre hi ha la solidaritat humana que aporta esperança i ajuda a remuntar el defalliment. I, en l’espai sagrat interior Déu es fa present en silenci. No tinguem por. “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28,20)

Hem de confiar que no estem sols en tot allò que creiem i fem. Hi ha la companyia de molta gent que creu i fa el mateix que nosaltres. Estem en comunió amb ells formant una gran família. També tenim una companyia interior que neix de la confiança amb l’amor que Jesús ha dit que el Pare té amb tothom que estima, amb aquelles persones que es fan propers als altres. Aquesta confiança s’experimenta en el cor. “No tinguis por. No deixis de parlar, jo vetllo per tu i ningú no et tocarà per fer-te mal” (Ac 18,9-10)

Glosses per la vida quotidiana

Els primers cristians eren identificats com a persones que formaven comunitats identificables perquè tothom s’estimava. L’amor és un signe distintiu dels cristians. Des de l’amor es construeix l’esperança d’un món millor, més just i solidari. L’estimació transforma les persones i la societat. L’amor tot ho pot. “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics”. (Jn 15,12-13)

Sempre he cregut que la veritat que il·lumina el cor és un procés, no és un absolut. Com a camí necessitem fer-lo amb humilitat i assumint els dubtes. Estem cridats a ser testimonis de la veritat. Aquesta veritat és molt més que no dir mentides. La veritat està relacionada amb tot allò que dona sentit a la vida. La veritat neix de l’amor entre les persones. Tothom que estima dona testimoni de la veritat. "Us enviaré l'Esperit de la veritat, ell us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera" (Jn 16,7.13)

La vida humana no deixa de ser un temps de recerca del que és transcendent. Déu no està amagat, està en nosaltres i viu en la nostra existència. No cal cercar Déu en llocs màgics i fantàstics, cal adonar-nos que està present en tot allò que conforma la nostra vivència. Per això, cercar Déu és descobrir els camins interiors que ens porten a la seva presència. “Ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, ja que "en ell vivim, ens movem i som". Així ho han dit alguns dels vostres poetes: "Perquè nosaltres també som del seu llinatge"” (Jn17,26-28)

Glosses per la vida quotidiana

El cristianisme no hauria de ser una religió atrapada pels seus dogmes, per la interpretació encotillada dels seus principis ni per una ortodòxia normativa. Ser cristià és estimar a fons, sense límits ni restriccions. L’amor és el millor manament del qual es desprenen tots els altres. Mirem d’estimar cada dia sense restriccions. Examinem la nostra consciència des de la llum de l’amor.  “Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor” (Jn 15,9-10).

A la pregunta de ¿qui és Déu?, la resposta de Jesús és prou clara: ell és el camí que fa comprensible la resposta. A Déu ningú no l'ha vista mai, però a les altres persones sí. Per això l'amor als altres és el camí que porta a trobar la resposta a la pregunta. "Jesús digué a Tomàs: jo soc el camí, l veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi. Si m'heu conegut a mi, heu de conèixer igualment al meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist" (Jn 14,6-7)

Glosses per la vida quotidiana

Molt probablement necessitem una nova mirada per entendre i comprendre el sentit de moltes de les coses que estan passant. Ens calen noves claus interpretatives per superar l’egoisme que alimenta la cobdícia de moltes persones; l’egoisme que justifica la insolidaritat o la indiferència que no es commou amb el sofriment de tanta gent. Per vèncer les injustícies i les desigualtats socials necessitem veure la realitat amb la mirada de l’amor radical al proïsme. “T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11,25)

La pau és un bé preuat perquè és escàs. Els cristians hauríem de ser persones de pau i pacificadors de tot conflicte. Hem de ser coneguts perquè treballem per dur la pau al món, tant a nivell social com en les relacions personals. Però, per aconseguir la pau, cal  fer el que digué el Papa Pau VI: "Si vols la pau, treballa per la justícia". Per ser constructors de la pau hem de combatre les injustícies i la cultura de l’odi i la confrontació destructora que promouen alguns polítics. "Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s'asserenin els vostres cors, no us acovardiu! " (Jn 14,27) 

Les persones que ens presentem com a creients hem de ser testimonis dels principis i virtuts de la nostra fe. D’alguna manera, hem de comportar-nos com a referents d’aquesta fe. Es així com podrem transmetre als altres la significació de les nostres creences. Volem que els nostres actes reflecteixin la salvació de l’amor de Déu perquè, en tot moment, a través nostre està present en la història de la humanitat. “Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom del Senyor, adreçant per ell a Déu una acció de gràcies” (Col 3,7)