dissabte, 31 de desembre del 2022

Glosses per la vida quotidiana

Nadal ha passat, però resta viu en el nostre cor. Hem acollit la joia de la festa viscuda entre els estimats, però en apagar-se els llums nadalencs el món segueix amb la seva quotidianitat. Ara hem de ser nosaltres, cadascú des de la seva realitat, que hem de saber anunciar i testimoniar el sentit cristià del dia de Nadal. Cada dia està ple d’oportunitats per tornar a proclamar la glòria de Déu a dalt del cel i pau a la terra a les persones de bona voluntat.
Els meus ulls han vist el Salvador,
que preparaves per presentar-lo
a tots els pobles:
llum que es reveli a les nacions,
glòria d'Israel, el teu poble
(Lc 2,30-32)
Algunes de les lectures del temps de Nadal ens proporcionen bons propòsits per emprendre l’any que truca a les portes de la nostra vida. Són consells savis i assenyats. Molts d’ells, traspuen humanitat i serveixen per fer-nos veure com estem lluny de construir una societat amable i acollidora de la gent gran. La lògica de l’eficiència a curt termini i l’elogi de la utilitat de les relacions humanes fan oblidar-nos del respecte i agraïment que hem de tenir a les persones grans. “Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pels pares” (Sir 3, 12-14)

divendres, 30 de desembre del 2022

Glosses per la vida quotidiana

Seguir la causa de Jesús ens pot causar més d’una dificultat. Per això hem de saber perseverar i mantenir-nos constant en el testimoni dels principis que donen sentit a la nostra vida. Hem de conrear l'esperit per sentir-nos segurs i poder afrontar els moments durs de la vida. Això ens ajudarà a mantenir-nos fidels quan les circumstàncies són adverses. En aquells moments difícils, serà quan experimentarem la companyia de Jesús. "No podien res davant la saviesa i la força de l'Esperit amb que Esteve parlava" (Ac 6,10) 

Nadal ens ha dut l’anuncia joiós que les esperances de cadascú de nosaltres no seran defraudades. Se’ns ha anunciat un canvi radical en la història de la humanitat. No tinguem por de ser justos, per més que puguem sentir-nos diferents. No dubtem a fer el bé, en obrar amb justícia. Serem feliços, tindrem pau i alegria en el cor. Pau i bé. La contemplació i la meditació ens ajuden a ser persones rectes i comportar-nos amb amor. “Apunta per als justos la llum i l’alegria per als rectes de cor” (Salm 97(96), 11) 

El que avui ens sembla un signe del temps, els exilis forçats per persecució, ja formava part de la cultura de l’odi i violència presents des de fa temps en la història de la humanitat. Aquesta violència la pateixen els més febles de la societat. Víctimes innocents de la manca d’amor origen dels odis que laceren les relacions humanes. “Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo”. (Mt 2,13)

divendres, 23 de desembre del 2022

Glosses per la vida quotidiana

Sovint tenim la sensació que la maldat, dit així i de forma genèrica, té més presència en el món que la bondat. Tinc la impressió que el món no se’n surt per resoldre els grans problemes que creen injustícies, desigualtats i patiments. Si les persones que tenen el poder decisori actuessin a favor del bé, tot aniria millor. No hem de perdre l’esperança i ens hem de mantenir esperançats que la foscor serà vençuda per la llum de la veritat i l’amor.
¿Qui pot estar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos.
Salm 24 (23) 3-4
Els cristians hem d’acollir responsablement i fer nostra la paraula de Déu. Les persones de bon cor fan el mateix amb aquells els principis que semblen dictats per les divinitats. Tots hem de procurar actuar d’acord amb aquests valors que hem acceptat confiadament. “Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38). 

Nadal està a tocar. Per moltes persones és la festa del retrobament familiar i pels cristians, a més, és la festa on afirmem que tot allò que esperem s’acomplirà. Aquesta esperança es fonamenta en l’experiència de veure com cada dia hi ha petits signes que no tot està perdut. La vida aporta molts petits motius per la felicitat quotidiana. Cal saber-los trobar i aprofitar-los al màxim. La vida espiritual es fonamenta en una esperança certa i en la confiança que neix d’una fe que parteix d’una promesa que ve d’antic. Creure comporta esperar i mantenir-nos fidels a aquesta esperança tot i les dificultats del present. “Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” (Lc 1, 45)

El meu pessebre

He fet el pessebre, com cada any. Aquest any l’he fet amb figures grans. Fer el pessebre és, almenys per mi, un acte amarat de fe. El faig com els cristians ortodoxos pinten les icones: amb una profunda convicció teològica. Tot el pessebre expressa les meves creences, tant les religioses com l’arrelament a una tradició que em dona identitat. Les figures tenen el seu lloc assignat, més o menys idèntic cada any, llevat que alguna incorporació recent obligui a modificar alguna situació. La cova en una cantonada feta amb suros irregulars Unes petites i tènues llums il·luminen la meva petita obra que omple un bon tros d’un moble del menjador.

Faig el pessebre seguint l’estètica tradicional. Ni amago ni dissimulo que soc un pessebrista convençut. No m’agraden les desconstruccions d’aquesta tradició sota l’aparença d’una modernitat estètica. M’agraden els pessebres que s’entenen i aporten una proposta de sentit. La contemplació de les figures del meu pessebre evoquen uns valors que són universal i ens humanitzen. El nen Jesús al damunt d’una menjadora ens evoca uns valors que donen sentit a tota una civilització. Cada figura del pessebre és un manifest a favor d’una societat on la solidaritat i la fraternitat, el compromís per la justícia i la llibertat siguin valors universals. El meu pessebre és una evocació del que soc, dels meus records d’infant, l’afirmació d’una identitat que no vull perdre i la confessió d’una fe que em sosté.

dissabte, 17 de desembre del 2022

Glosses per la vida quotidiana

Hem de confiar que sempre hi ha una segona oportunitat. També hem de fer possible perquè hi hagi una segona oportunitat pels altres. La confiança ens ajuda a mantenir l’esperança que, malgrat que les coses no vagin bé, sempre ens redreçarem perquè gaudim de la magnanimitat dels qui estimen. Per això hem d’estar amatents d’ajudar als altres a sortir dels seus malts moments. “M’heu tret a flor d’aigua mentre m’ofegava, / i no heu permès que se n’alegrin els enemics. / Senyor, m’heu arrancat de la terra dels morts, / quan ja m’hi enfonsava, / m’heu tornat a la vida” Salm 30 (29) 2-4 

Creure és testimoniar. Les obres donen consistència a les creences. Si ens proclamen creients hem d’actuar amb obres que donin testimoniatge que actuem sincerament, amb netedat de cor i els nostres actes fan justícia als oprimits i als marginats, i donen consol a qui pateix. “Tinc a favor meu un altre testimoni de més valor que Joan: són les obres que el Pare m’ha donat i que vol que jo dugui a terme. Aquestes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m'ha enviat” (Jn 5,36).

divendres, 16 de desembre del 2022

Glosses per la vida quotidiana

L’Advent fa adonar-nos que el temps d’espera acaba amb el missatge joiós que naixerà una llum per il·luminar els que viuen a la fosca. Serà el moment de veure viva la possibilitat d’un temps nou. L’encarnació de Déu en Jesús dona sentit a l’esperança perquè s’apropa un futur on serà possible alliberar-nos de tot allò que empresona el cor i les injustícies que ens oprimeixen. “Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l'estepa. La terra ardent és ara un estany, el país de la set és ple de fonts d'aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi creixen canyes i joncs" (Is 35, 5-7). 

Els cristians som persones que tenim una confiança fonamentada en una promesa d'alliberament. Aquesta no convida a la passivitat, sinó a l'acció per fer realitat aquesta promesa. La confiança és font d’esperança. Cal confiar més en Déu mentre treballem a favor de la justícia i pau. Hem de procurar experimentar, sentir, que ell està al nostre costat. La pregària de cor ajuda a descobrir la seva presència en el nostre interior i sentir la força que ens ve d’ell. "Alceu vers al Senyor la mirada. Us omplirà de llum, no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill" (Salm 34(33),6-7) 

Caminem cap a un nou Nadal. El camí de l’Advent ens prepara per sentir-nos confiats que és possible alliberar-nos de tot allò que oprimeix, esclavitza, margina, és font d’injustícia, entristeix el cor i panseix l’ànima. Els creients esperem sentir-nos salvats de tot això. Per això, esperem Nadal per renovar la nostra esperança en el camí de Jesús. No volem sentir-nos decebuts en la nostra espera. Serà Jesús qui ens farà conèixer el pla de salvació del Déu que estima i s’encarna per compartir la nostra condició humana. “Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten , els pobres reben l'anunci de la bona nova. 23 I feliç aquell qui no em rebutjarà!” (Lc 7,22-23)

dissabte, 10 de desembre del 2022

Glosses per la vida quotidiana

La cultura cristiana majoritària ha perdut el costum de resar l’Àngelus. Pot ser en alguna església al migdia repiquen les campanes. Res més. Aquesta pregària universal de l’Església catòlica ens situa en el fons del misteri que ens porta a Nadal. Angelus Domini nuntiavit Mariae i després de l’anunci la gran lliçó d’esperança confiada fiat mihi secundum Verbum tuum. Fem nostre el fiat de Maria i deixem-nos emportar per aquesta confiança que permet esperar contra tota esperança. Sense aquesta confiança extrema ens mouríem pels marges estrets de la realitat. Però el fiat ens convida a anar més lluny del que sembla possible. “Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”(Lc 1,38) 

La fe sense obres és insuficient. És una fe morta, es deia abans. Necessitem allunyar-nos dels consells que mostren una fe només plena de devocions i cultes. Cal trobar els camins de les persones que estimen de cor i adonar-nos que les seves obres són testimoni de l’amor. La contemplació i l’acció ens han d’acompanyar mentre fem el nostre camí. La proximitat de la festa de Nadal ha de mantenir viva la necessitat d’actuar en bé dels altres. Com els pastors que reberen la bona notícia del naixement del Salvador, no hem de tenir por i deixar-nos emportar per la saviesa de Déu que està entre nosaltres. “Les obres acrediten l’autèntica saviesa” (Mt 11,19)

divendres, 9 de desembre del 2022

Glosses per la vida quotidiana

L’Advent ens apropa al dia de la festa de Nadal. Dia de gran alegria perquè ens anuncia que ha vingut una llum per il·luminar els que viuen a la fosca. L’encarnació de Déu en Jesús és el sentit de la nostra esperança. El Déu encarnat ens apropa a un temps nou on serà possible alliberar-nos de tot allò que empresona el cor i les injustícies que ens oprimeixen. Esperem el moment on seran resoltes les contradiccions aparentment irresolubles, quan els antagonismes més colpidors seran vençuts per la radicalitat de l’amor sense límits. “Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l'estepa. La terra ardent és ara un estany, el país de la set és ple de fonts d'aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi creixen canyes i joncs”. (Is 35, 5-7). 

L’amor és donació sense límits. És generositat plena sense cercar contrapartides. Cada dia tenim moltes oportunitats per estimar. Cada dia està ple de moments que ens demanen actuar amb amor. Hem d’estar sol·lícits a fi de donar una oportunitat a l’amor a desvetllar les nostres actituds. Estimar és acollir a les persones amb dignitat i restituir als pobres allò que les injustícies dels rics els hi ha pres. “El bon pastor dona la vida per les seves ovelles” (Mt 10,11) 

¿A on anem quan notem l’ànima cansada o l’esperit intranquil? Hi ha moments que els esdeveniments de la vida provoquen desconsol i torbament. És quan notem el cor trasbalsat i neguitós. ¿D’on traiem l’alè per continuar dempeus amb la nostra esperança viva? ¿on busca la nostra mirada trobar la claror de la vida? Els creients tenim posada l’esperança en Déu manifestat en l’amor que Jesús ens ensenyà. L’amor transforma l’angoixa i el neguit en estimació que cura i sana els dolors de l’ànima. “Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats: jo us faré reposar” (Mt 11,28)

dissabte, 3 de desembre del 2022

Glosses per la vida quotidiana

L’esperança em sosté. És una esperança construïda sobre la promesa d’un canvi radical en els cors de les persones i la construcció d’un món socialment més just, fraternal i igualitari. Promesa i esperança s’uneixen en una mateixa experiència interior. Malgrat els moments que semblen negar el sentit de l’esperança, aquest es manté viva per la confiança que em sosté i permet viure convençut que vindrà un temps de justícia i fraternitat. “D'aquí a poc temps, molt poc temps, els boscos del Líban es tornaran un fruiterar, i el Carmel serà un gran bosc. Aquell dia els sords entendran la lectura del llibre, i els ulls dels cecs hi veuran, alliberats de la foscor. Els desvalguts celebraran de nou festes en honor del Senyor, els més pobres dels homes s'alegraran del Sant d'Israel. Serà la fi dels violents i escarnidors, seran exterminats els qui miren de fer mal, els qui calumnien els altres, els qui posen paranys als jutges i fan condemnar sense causa els innocents.” (Is 29,17-21) 

La fe és un do. No es fonamenta en la racionalitat de la raó, però necessitat d’ella per ser intel·ligible. La fe és una cerca pacient del sentit final del transcendent absolut que és Déu i a través de la seva descoberta entendre en sentit de la vida a través de l’amor als altres. Cal alimentar l’ànima amb dons espirituals a fi de trobar Déu quan es deixi trobar o tenir consol per entendre i suportar la seva aparent absència. “Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo ara que és a prop” (Is 55,6)

divendres, 2 de desembre del 2022

Glosses per la vida quotidiana

Hem començat el camí d’Advent. Temps que ens aboca a l’esperança de Nadal. Mentre fem el camí podem revisar com nosaltres construïm aquesta esperança que volem que sigui per a tothom. Mentre fem l’itinerari d’Advent les lectures espirituals ens han d’ajudar a descobrir com fem possible el progrés cap a un món millor presidit per la justícia i la pau. Cada dia podem ser petits testimonis que aquest món és possible. Ho podem fer humanitzant les nostres relacions personals. “Posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l'espasa contra una altra, ni s'entrenaran mai més a fer la guerra” (Is 2,4) 

El temps d’Advent convida a preparar el cor per acollir Nadal. Durant aquestes setmanes les persones de bona voluntat podem meditar i aprendre del que diuen les escriptures santes. Aprendrem que la Paraula de Déu és viva perquè s’adreça al cor de cada persona i es percebuda com una invitació personal. És una Paraula entenimentada, amarada de bondat i saviesa. “L'Esperit del Senyor reposarà damunt d'ell: esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor; esperit que li inspiri com reverenciar-lo. No jutjarà per les aparences ni decidirà pel que senti a dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres. La seva paraula serà un flagell en el país, una sentència que farà morir el malvat. S'armarà de justícia, se cenyirà de fidelitat” (Is 11,2-5) 

Hi ha moments en la vida que podem sentir-nos cridats a fer un canvi radical. Són situacions on percebem una crida interior que orienta a prendre un rumb diferent del que dúiem perquè intuïm que la vida pot tenir més sentit. Aquesta crida neix des de dins si tenim la capacitat d’escoltar-la. El silenci ens pot ajudar a escoltar el nostre interior i descobrir la crida que brolla dins nostre. Hem d’estar atents per saber descobrir aquests moments, escoltar-los i ser-ne fidels. "Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l'aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué "Veniu amb mi, i us faré pescadors d'homes". (Mt 4,18-19)