Competències de Catalunya en immigració

El capítol català de la Fundació pontifícia Centessimus Annus ha fet una reflexió sobre la situació de la immigració en els darrers anys. Pel seu interès publico en vàries notes les dades més rellevants fetes servir per fer aquesta anàlisi.

Des d'una perspectiva competencial, l'article 138.1.a) b) i e) EAC, determina que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions socio-sanitaries i  d'orientació així com el desenvolupament de la política d'integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències, i l'establiment i la regulació de  les.  mesures necessàries  per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i  per llur participació social.

L'article 1.66.1 EAC determina que la Generalitat te la competència exclusiva en matèria de serveis socials i específicament l'atenció a les persones i col·lectius en situació  de pobresa o necessitat social, circumstancies  que .concorren en una part significativa de les persones sol·licitants i beneficiaries de protecció internacional. En conseqüència, d'acord amb l'article 149.1.2. CE correspon a l'Estat la competència sobre el control de fronteres i la determinació de la situació juridica-administrativa dels estrangers, però totes  les actuacions orientades  a l'acollida  i integració social dels immigrants i  demandants  o beneficiaris de protecció interacciona i  apàtrides residents a Catalunya corresponen  a la Generalitat.

En desplegament  d'aquestes  competències,  el 22 de setembre de 2015, es va crear per Acord  de Govem  GOV/151/2015, el Comitè  per a l'Acollida  de les Persones Refugiades  (CAPR) com a òrgan d'assessorament, de participació i coordinació de les administracions publiques  catalanes i de les entitats  i organitzacions socials  que actuen en l’àmbit de l'acollida de les persones demandants  de protecció internacional o refugiades a Catalunya.  El CAPR, adscrit al Departament  de Treball, Afers Socials i Famílies,  realitza la seva activitat mitjançant  una estructura  orgànica i diferent grups de treball  on hi participen  mes  de 90 actors  entre  entitats  socials,  corporacions publiques.:  col·legis professionals, persones  de reconegut  prestigi  en l’àmbit de la protecció internacional  i plataformes ciutadanes.

Protecció internacional pel refugi

El capítol català de la Fundació pontifícia Centessimus Annus ha fet una reflexió sobre la situació de la immigració en els darrers anys. Pel seu interès publico en vàries notes les dades més rellevants fetes servir per fer aquesta anàlisi.

A la Convenció de Ginebra, signada per 145 estats, l'article 1.A.2 defineix Com a refugiada a: "(. . .)Tota persona que per fonamentats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques, es trobi fora del país de la seva nacionalitat i no pugui o, com a conseqüència d'aquests temors, no vulgui acollir-se a la protecció d'aquest país; o que no tenint nacionalitat i trobant-se, a conseqüència d'aquests esdeveniments fora del país on a bans tingués la seva residencia habitual, no pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui tornar-hi (: .. )".

Un dels principis més importants de la Convenció és l'establert a l'article 33.1 consolidat pel dret internacional consuetudinari, segons el qual: "Cap estat contractant podrà, per expulsió o devolució, posar un refugiat a· les fronteres de territoris on la seva vida o llibertat perilli per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o per les seves opinions polítiques".

Tot i. que les migracions provocades per raons de persecució i violència han estat constants en el decurs de la: historia de la humanitat, la protecció 

a) D'una banda el fenomen de la ·globalització facilita la mobilitat de les · persones que fugen d'un conflicte bèl·lic o d'un entorn en que la vida i  les llibertats bàsiques són amenaçades: 

b) De l'altra, aquestes situacions persisteixen malgrat l’increment dels estats formalment democràtics arreu del món. 

c) També els desastres naturals i mediambientals han contribuït a  que el nombre de desplaçats i de refugiats no hagi parat de créixer .  .

Actualment, segons dades d' ACNUR, hi ha més de 71 milions de persones al · món desplaçades forçadament. D'aquestes, 41,3 milions són desplaçades internes,· és a dir, dins les fronteres deis seus estats. 

Espanya va, resoldre favorablement una de cada quatre sol- licituds d'asil durant l'any 2018 i té encara pendents de resoldre unes 100.000 peticions.

La previsió que va fer el Ministeri pera. l'any 2019 era de 78.500 sol·licituds, tot i que aquestes previsions s'han ultrapassat amb escreix atès que el nombre de sol·licituds presentades ha estat de 115.000 .. Aquestes. persones procedeixen per aquest ordre de Veneçuela, Colombià, Hondures, Nicaragua i El Salvador.

Immigració econòmica

El capítol català de la Fundació pontifícia Centesimus Annus ha fet una reflexió sobre la situació de la immigració en els darrers anys. Pel seu interès publico en vàries notes les dades més rellevants fetes servir per fer aquesta anàlisi.

Prop de 258 milions de persones durant el 2017 s'han vist obligades a  abandonar el propi país en recerca d'un futur millor: un augment del 49% respecte a l'any 2000.  Les dades facilitades per les Nacions Unides dibuixen un quadre complex i diversificat. Més, del 60% de tots els migrants viu a Àsia (80 milions) i Europa (78 milions). A Amèrica del Nord n'hi. ha 58 milions, a l'Àfrica 25.  És significatiu que dos terços d'aquests immigrants visqui tot just en vint països:  el nombre més elevat (50 milions) es troba als Estats Units; vénen després Aràbia Saudita, Alemanya i Rússia, ·que acullen cada un entorn de dotze  milions. Segueix la Gran ,Bretanya amb nou milions.  

Pel que fa a Espanya el nombre d'estrangers era de 4. 734.691 sobre una població total de 46.722.980.  L'any 2018 la població catalana era de 7.600.065 persones (INE.), dels quals un 35,3% havien nascut fora de Catalunya: 1.082.099 persones (23% del total de l'estat).  Els principals països de procedència de la immigració estrangera a Catalunya l'any 2018 eren per aquest ordre: Marroc, Romania, Xina, Itàlia i Pakistan.  Pel que fa als cònjuges, un 21,9% dels matrimonis tenen com a mínim un dels dos cònjuges és estranger. Una dada especialment significativa és la relativa a la nacionalitat dels progenitors dels infants nascuts a Catalunya l'any 2017 (IDESCAT): un 36,1% d'aquests infants tenien com a mínim un dels dos progenitors estrangers.  A Catalunya la taxa d'atur dels estrangers és del 20,45% i la dels que tenen nacionalitat espanyola és del 9,92%.  La taxa de pobresa en el treball manifesta que el 39,7% dels treballadors de països extracomunitaris són  pobres malgrat tenir feina, davant del 9,7% de les persanes nascudes a l'estat espanyol, i 1'11,5% de les procedents d'altres països de la UE.  

El salari brut és substantivament menor en el cas del estrangers. Així el salari per treballador home espanyol és de 29.841 € mentre que el dels estrangers és de 20.140 €.  La taxa de risc de pobresa o exclusió de les persones immigrades procedents de països extracomunitaris és del 54,2% davant del 18,1 % de la població nascuda a l'estat espanyol, i el 19,5% .de la nascuda en altres països de la Unió Europea (ECAS).. I això malgrat la major disponibilitat laboral (la taxa d'activitat de la població amb nacionalitat estrangera és del 72%, davant del 59,7% de l'espanyola).

Irrenunciables ètics sobre la propietat

En la reunió mensual del capítol català de la fundació pontifícia Centesimus annus hem reflexionat sobre els irrenunciables ètics cristians de la propietat. Ens ha estat de gran ajut els criteris elaborats pel grup econòmic de Cristianisme i Justícia, i els criteris morals aportats pel pare Jesús Renau. La seva intervenció inicial ha servit per presentar quins són els principis teològics cristians previs a qualsevol reflexió sobre la propietat. Aquests principis són vàlids bàsicament per la gent que té com a referent els cristianisme i no necessàriament han de ser compartit per persones que provenen d’altres tradicions de pensament o creences. Anuncio breument aquests principis teològics.

El primer es refereix a la dignitat inqüestionable de totes les persones. El fet de ser tots fills de Déu iguala la humanitat i anul·la qualsevol discriminació o diferència. La dignitat ve com un do de Déu. El segon principi és la destinació universal dels bens és la humanitat sencera. Tot el potencial creatiu de les persones, el propi progrés de creixement i benestar ha d’arribar a tothom sense distincions. El tercer principi, molt present en els antics pares de l’Església, és reconèixer que els éssers humans no som amos, sinó administradors dels bens que legítimament posseïm. Aquesta administració s’ha d’orientar al bé comú. Breus i clars principis que serveixen per orientar tota reflexió cristiana sobre els temes econòmics i, especialment, els relacionats amb el tema de la propietat.

Fundació Centesimus Annus

El sant pare Francesc ha rebut en audiència al Vaticà als participants de la trobada internacional promogut per la Fundació Centesimus Annus Pro Pontífex . El tema del congrés d’aquest any ha estat una llarga pregunta Una societat bona i el futur del treball: poden la solidaritat i la fraternitat ser part de les decisions empresarials ?.

El papa Francesc ha agraït als participants del congrés les seves reflexions sobre l’aplicació de la solidaritat en diversos àmbits de la vida social i econòmica.; i com això ha de fer-se des de la perspectiva de la subsidiarietat . Solidaritat i subsidiarietat són una gran constant en el magisteri social del papa Joan Pau II que actualitzà posteriorment el papa Benet XVI a la seva gran encíclica Caritas in Veritate. El papa ha senyalat que avui la “paraula solidaritat s'ha tornat incòmoda , fins i tot incòmode". La crisi d'aquests anys que “té unes causes profundes d'ordre ètic, ha augmentat aquesta al·lèrgia  a conceptes com solidaritat, distribució equitativa dels béns, prioritat de la feina” El que cal, afegí el papa, és reflexionar com aquests valors ètics es poden concretar en els valors econòmics.

Els primers responsables de fer aquesta reflexió són els empresaris cristians perquè ells tenen la responsabilitat de consciència de traduir els valors ètics en polítiques econòmiques ètiques. Pel papa "l'empresari cristià ha sempre confrontar l'evangeli amb la realitat en la qual treballa" i ser conscient que l'evangeli demana "posar en primer lloc la persona humana i el bé comú". Per aconseguir aquests objectius aquests empresaris han de “col·laborar amb altres que comparteixen la base ètica i ampliar la xarxa el més possible” i confiar amb el suport que es pot rebre de les pròpies comunitats cristianes, parròquies, diòcesis i associacions cristianes. Els cristians han de ser testimonis de l’Evangeli en tot moment i en tot lloc, i les empreses no són cap excepció.

Per acabar, dirigint-se als participants, el papa Francesc digué “'vosaltres amb l'ajuda de Déu i de l'Església podeu donar un testimoni eficaç en el vostre camp, perquè no porteu només paraules o discursos sinó l'experiència de les persones i empreses que volen posar en pràctica, concretament, els principis de ètica cristiana en la situació actual del món del treball. Aquest testimoni és d'importància primària i us animo a donar-ho amb fe, també dedicant a l'oració el temps necessari, perquè també el laic, inclòs l'empresari ha de resar i resar molt quan els reptes es fan més durs''.

Cultura de l'encontre

El president del Pontifici Consell per les Comunicacions Socials, Mons. Claudio Maria Celli, ha assegurat que davant la crisi calen “gestos concrets d' amor solidari” amb els que més la pateixen. Monsenyor Celli ha presidit la trobada del capítol espanyol de la Fundació Centesimus Annus Pro Pontifice que s’ha celebrat aquest cap de setmana a València sota el lema “Per sortir de la crisi : Idees i Inspiració en la Doctrinal Social de l'Església”. L’arquebisbe Celli ha afirmat que “el problema no és només fer gestos d'amor solidari, sinó mirar cap les estructures que creen situacions d'aquest tipus, cosa que de vegades oblidem”. Afegint que “sovint expressem la nostra solidaritat en gestos concrets però senzills i, en canvi, cal mirar no només a la microeconomia, sinó també a la macroeconomia i preguntar-nos sobre el que està causant una situació de crisi”.

No és un camí fàcil trobar les solucions als problemes estructurals. Però cal recorre’l ja que “no hi ha solucions fàcils, cal estudiar i aprofundir, però l'important és el compromís concret, els gestos concrets, encara que ens equivoquem de vegades”. En aquest sentit, monsenyor Celli ha esmentat que el papa Francesc, tot sovint, “recorda quina Església hem de ser:Església compromesa, encara que de vegades sigui accidentada” on “l'atenció, proximitat, obertura, disponibilitat, i l'escolta als pobres no ha de ser només una cosa romàntic, sinó quelcom concret”.

Aquest compromís per les persones que pateixen, ha dit monsenyor Celli, neix de l’experiència religiosa de saber que “tenim un Pare i que tots som fills eternament estimats per aquest Pare, dóna a cada ésser humà una dimensió infinita i exigeix ​​una actitud d'amor compartit, amb una atenció especial pels pobres”. Aquest amor compartit “no és una dimensió ideològica que afirma principis sinó que s'ha de traduir en gestos concrets”. “Si creiem de veritat que el Fill de Déu s'ha fet home, compartint concretament tot el camí de l'home, aquest amor cal expressar també concretament”  ha recordat l’arquebisbe Celli. Per això és molt important el testimoniatge de la fe. El papa Francesc a Assís convidà als cristians  a “anunciar sempre l'Evangeli, si cal també amb paraules”, perquè “és indubtable que el primer anunci es dóna amb el testimoni personal, compromès”.

Finalment, el president del Pontifici Consell per les Comunicacions Socials ha convidat a practicar la “cultura de l’encontre” en lloc de “la cultura del descart, en la qual els cristians estem acostumant a avaluar a una persona i el seu èxit en funció del poder que aconsegueix, del que té”. Aquesta cultura de l’encontre “obliga a l'Església a unes actituds, a preses de posicions concretes, i a l'exigència d'una encarnació en la vida concreta de cada dia de principis com el respecte de tota persona humana”. 

Repensar la solidaritat

Poc a poc es coneix el pensament social del papa Francesc. La seva visió es situa en la línia de la Doctrina Social de l’Església i el magisteri eclesial dels darrers anys. Això s’evidencià ahir  en la intervenció del papa Francesc en la recepció als membres de la Fundació Centesimus Annus - Pro Pontifice en ocasió del Congrés Internacional sobre el tema: "Repensar la solidaritat per al ocupació: els reptes del segle XXI ". L’objectiu d’aquesta fundació, creada pel beat Joan Pau II fa vint any en record de la seva encíclica publicada en el centenari de la Rerum novarum, és  reflexionar i actuar en favor de la la Doctrina social de l'Església.

Sobre el lema que presideix el feta al Congrés, repensar la solidaritat, el papa Francesc ha explicat que "repensar" significa dues coses: d'una banda "conjugar el magisteri amb l'evolució socioeconòmica, que, sent constant i ràpida, presenta aspectes cada vegada més nous" i en segon lloc vol dir "aprofundir, reflexionar , per fer emergir tota la fecunditat d'un valor - la solidaritat en aquest cas - que en profunditat surt de l'Evangeli, és a dir de Jesucrist, i per tant com a tal conté potencialitat inesgotable ".

A la paraula solidaritat, ha dit el Papa,  "cal donar de nou la seva merescuda ciutadania social", la solidaritat "no és una almoina social, sinó un valor social". Ha afegit que “no hi ha pitjor pobresa material (...) que la de no permetre guanyar-se el pa i que priva de la dignitat del treball ". Reflexionant sobre l'actual crisi, ha afegit "que no és només econòmica i financera" ha explicat que "seguir als ídols del poder, del benefici, dels diners, per sobre del valor de la persona humana, s'ha convertit en una norma fonamental de funcionament i criteri decisiu d'organització ". Per acabar, el papa Francesc ha dit que la societat se li ha oblidat que "per sobre dels negocis, de la lògica i dels paràmetres del mercat, hi ha un ésser humà i hi ha alguna cosa que s'ha de l'home en tant que home, en virtut de la seva dignitat profunda: oferir-li la possibilitat de viure amb dignitat i de participar activament al bé comú ". Per això, ha recordat el Papa, "hem de tornar a la centralitat de l'home, a una visió més ètica de les activitats i de les relacions humanes, sense la por de perdre alguna cosa".

Per seguir endavant: la recerca de l'acció comuna

Més d’un cop ens cauen a les mans documents extraordinaris que, per alguna raó, han passat bastant desapercebuts. Això és el que m’ha succeït amb el document Costos humans i reptes morals d’una economia trencada escrit per monsenyor Stephen E.Blaire bisbe de Stockton, Estats Units. Aquest bisbe és el president del Comitè de Justícia Nacional i Desenvolupament Humà i el presentà a la Conferència de Bisbes Catòlics dels Estats Units. He conegut aquest document gràcies al bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Tatavull, que el presentà en la darrera reunió de la fundació pontifícia Centesimus Annus. El document està estructurat segons l’esquema tradicional de veure la situació, jutjar el que passa i proposar un conjunt d’actuacions. En la part propositiva hi ha un apartat titulat: per seguir endavant: la recerca de l'acció comuna. Pel seu interès reprodueixo íntegrament tot aquest apartat. Són una sèrie de propostes de criteris i valors que poden ajudar a formar el judici moral sobre com actuar en el camp polític en aquests moments de crisi.

“Algunes vegades els problemes econòmics ens treuen el pitjor de nosaltres. La incertesa i la por ens obliguen a lluitar pels nostres interessos personals i a preservar els nostres avantatges. En la política i en l'economia sol obtenir-se profit de les excessives crítiques i acusacions als altres i a les seves accions. Hem vist esforços per limitar o abolir elements de la negociació col·lectiva i restringir les funcions dels treballadors i els seus sindicats. Alguns demonitzen al mercat o al govern com la font de tots els nostres problemes econòmics. Els immigrants han estat culpats injustament per alguns dels problemes econòmics actuals. Massa sovint, les veus més fortes reben l'atenció i es produeix el cercle viciós predictible de culpa i evasió, però hi ha poques accions eficaces dirigides a resoldre els problemes fonamentals.

Existeix una altra manera de respondre a la difícil situació en què ens trobem. Podem comprendre i actuar com a part d'una sola economia, una sola nació i una sola família humana. Podem reconèixer la nostra responsabilitat per les accions - grans o petites - amb les quals hem contribuït a aquesta crisi. Podem assumir la responsabilitat de treballar units per superar l'estancament econòmic i tot el que ve amb ell. Podem respectar clarament la legitimitat i les funcions dels altres en la vida econòmica: comercial i laboral, del sector privat i públic, d'institucions amb i sense finalitats de lucre, religioses i acadèmiques, de la comunitat i del govern. Podem evitar qüestionar les intencions dels altres. Podem defensar els nostres principis i prioritats amb convicció, integritat, cortesia i respecte pels altres. Podem buscar punts en comú i aspirar al ben comú. Podem animar a totes les institucions en la nostra societat al fet que treballin juntes per reduir la desocupació, promoure el creixement econòmic, superar la pobresa, augmentar la prosperitat, arribar a un acord i fer els sacrificis necessaris per començar a guarir nostra fallida economia.

La serietat i el perill de la situació econòmica actual exigeixen un compromís de tots els sectors per unir-se, idear i reconstruir una economia més forta que garanteixi la dignitat de tots, especialment oferint oportunitats laborals. Cap entitat pot salvar l'economia per si sola, i totes les institucions han d'anar més enllà dels seus interessos particulars. Per poder prendre mesures coordinades i de conjunt, s'han d'obrir o enfortir línies de diàleg entre els governants, empresaris, sindicats, inversors, entitats financeres, institucions educatives i sanitàries, filantropes, comunitats religioses, aturats i els qui viuen en la pobresa, de manera que es pugui establir una base comuna per buscar el ben comú en la vida econòmica. Com han dit moltes vegades els bisbes catòlics: “La conducta catòlica és reconèixer el rol essencial i les responsabilitats complementàries de les famílies, les comunitats, el mercat i el govern per treballar junts en la superació de la pobresa i el foment de la dignitat humana”