Sikihsme V – Articles de fe i símbols religiosos

Els articles de fe representen els cinc objectes que tots sihks han de portar com objectes rituals. S’anomenen les “cincs k” perquè en panjabi tots aquests objectes comencen amb aquesta lletra.

Kesh: cabells llargs sense tallar. Els sihks porten cavells i barbes llargues perquè no es poden tallar els cabell ni el pel del cos. Els homes es tapen el cabell amb un turbant, les dones ho poden fer o no, tot i que per pregar se l’han de tapar amb un mocador nomenar chuní.

Khanga: una petita pinta de fusta per a recollir-se els cabells. Aquesta pinta recorda la necessitat d’anar net i pentinar-se el cabell.

Kara: un braçalet metàl·lic. És un braçalet d’acer que es posa al canell dret per recordar la fe en Déu i símbol de fraternitat entre els sikhs.

Kachera: roba interior de cotó. Són uns calçons llargs que recorden la necessitat de controlar les passions sexuals.

Kirpan: en els seus orígens era una espasa cerimonial, però actualment no és més que una petita daga. Simbolitza la voluntat dels sihks per defensar els més dèbils, de defensar el bé i lluitar contra el mal i la injustícia. També simbolitza el poder i la llibertat d'esperit i l'autorespecte. El kirpan mai ha de desembeinar-se per atacar, però pot usar-se per a l'autodefensa o per a protegir algú altre.

L’embla sikh és el Khanda. Aquest símbol està format per tres armes, el khanda, situat entre dues espases corbades anomenades kirpans i un shakkar, arma amb forma de disc. Cadascuna té un significat simbòlic:

• Khanda: espasa recta que simbolitza el coneixement de Déu.
• Kirpans: espases corbades que representen la sobirania política i espiritual.
• Shakkar: arma en forma de disc que simbolitza la unicitat de Déu.

Sikhisme IV – Principis bàsics

Les instruccions bàsiques reguladores de la vida els sikhs, tal com les prescriu el llibre Guru Grant Sahib són:

1 Naam Japna. Procurar que el pensament estigui ocupat en Déu en tot moment. Una manera per assolir aquest objectiu és pregar tres cops al dia: abans de sortir el sol, al pondre’s i abans d’anar a dormir. Cal aixecar-se tres hores abans de sortir el sol per meditar. Aquestes pregàries, i les cerimònies que les acompanyen, caldria fer-les al temple però com que la gent treball s’ha instituït una llarga cerimònia dominical per facilitar el retrobament dels fidels. Aquesta trobada dominical acaba amb el langar que és un dinar comunitari.

2 Dharam di Kirat Karni. Els sikhs han de fonamentar la seva conducta en la veritat i l’honestedat.

3 Vand Ke Chakna. Els sikhs han de compartir els seus beneficis amb les persones necessitades. Per fer-ho possible els sikhs practiquen la donació a la comunitat del deu per cent dels seus guany i el diumenge, quan es troben per dinar, els assistents porten menjar per compartir amb qui en tingui necessitat.

Junt amb aquestes tres recomanacions bàsiques el llibre sagrat dels sikhs conté moltes prescripcions que regulen el comportament dels creients. En el cas d’aquelles persones que hagin entrat a formar part de la khalsa, els anomenats amritdari, estan obligats a complir els següents preceptes:

1 No tallar cap pel del cos

2 No menjar cap tipus de carn

3 No tenir relacions sexuals fora del matrimoni

4 No consumir alcohol, tabac o qualsevol droga o producte intoxicant

Sikhisme III – Creences bàsiques

La fe sikhs es basa en la creença de que hi ha un únic Déu creador de l’univers. Pel sikhisme aquest Déu pot prendre varis noms, els més freqüents són Waheguru (saviesa indescriptible) i Satam (identitat verdadera). Aquest Déu té unes característiques molt properes a la tradició abrahàmica. La primera frase de totes les escriptures sikhs són dues paraules, que reflecteixen la seva creença en un únic Déu:  Ik Onkar  que vol dir dir hi ha un sol déu. en idioma panjabi, encara que té el seu origen en el terme sànscrit eka Omkara, un sol so om.

Els sikhs consideren que no es pot representar la imatge de Déu per la qual cosa, a diferència dels hinduistes, no hi ha cap imatge referent a aquesta divinitat. Però sí que els sikhs són propers als hinduistes en el tema d’acceptar la perspectiva de les successives reencarnacions. La manera de lliurar-se del cicle de les reencarnacions és actuant bé, això permet la jiwan mukta que és la unió amb Déu. La salvació no és l’entrada a un cel, sinó la unió espiritual amb Déu. El que pot apartar als humans de la salvació són els conflictes socials i la mundanitat els quals poden temptar i distreure als individus i fer-los entrar en un cicle continuant de reencarnacions.

Els cinc grans pecats, coneguts com els cinc mals, que els sikhs han d’evitar són: l’egocentrisme, la luxúria, la ràbia, la ira i l’avarícia. Pel sikhs el bon comportament és: l’individu ha d’abandonar el seu ego i centrar tot el seu pensament en Déu; ha de seguir unes bones pràctiques religioses i ha de tenir unes bones conductes coherents amb les normes establertes en el llibre Guru Grant Sahib. Els sikhisme no té el concepte de maya que tenen els hinduistes. Pels hinduistes, de manera molt especial pels anomenats advaites, maya (el món material) és una il·lusió de la qual cal prescindir, pels sikhs el món és una realitat existent on qual també pot donar-se una experiència de Déu. La salvació es pot assolir a través de la pràctica de ritus, peregrinacions o l’ascetisme. Juntament amb pràctiques de devocions fetes amb el cor, l’esperit i l’ànima.

Sikhisme II – Els gurus i el llibre sant

Els principis doctrinals sikhs foren establerts per deu gurus entre el segle XV i principis del XVIII. El primer d’ells fou Nanak Dev Ji considerat el fundador d’aquesta religió. Nanak Devi Jevi, que era originalment hinduista, tingué una revelació divina a través del missatge anomenat Moolmantar. Després d’aquesta revelació Nanak Dev Jevi considerà que calia superar l’hinduisme l'islamisme amb una nova religió. Després de la mort del gurú Nanak Dev Jevi en vingueren nou més Gobind Singh va ser l'últim guru en forma humana. Abans de la seva mort, el Guru Gobind Singh decretà que el guru Granth Sahib seria el guru final i perpetu dels sikhs. A partir d’aquests moments la referència d’autoritat sikh ja no són gurus humans sinó un llibre que és el Gurú Grant Sahib, el llibre sant dels sikhs. Els sikhs creuen que l'esperit de Nanak Dev Ji va anar passant d'un guru al següent fins quedar recollida en el llibre sagrat.

A més del fundador, un altre guru important pels sikhs, fou Amar Das, el tercer guru i gran impulsor d’aquesta religió. Fou ell qui constituí una comunitat de seguidors de Nanak Dev Ji i instituí una sèrie de pràctiques religioses. Aquest guru i el seu successor, Ram Das, construïren la ciutat santa de Amritsar on es troba el temple Daurat.

La religió sikh es vertebra a partir de les aportacions de grans mestres del sufisme com Ganj-i-Shakar, Shah Hussain, All Haider i Ghulam Farid i de grans mestres espirituals de l'hinduisme de l’escola devocional com és Ramananda. Aquesta doble influència fa que el sikhisme proposi una religió que és una fraternitat de totes les altres religions, de tal manera que qualsevol hindú o musulmà pot fer-se sikh sense cap problema.

Malgrat el caràcter universal i fratern del sikhisme els territoris veïns i les altres religions de l’entorn en mantingueren forts enfrontament. Per aquesta raó els sikhs creen el 1699 una força religiosa militar, anomenada khalsa (els purs), amb la missió d’oferir protecció als practicants d’aquesta religió. Totes aquells sikhs que passen una cerimònia d’iniciació anomenada Amrit Sanskar queden incorporats al khalsa i es comprometen a defensar la religió sikh amb les armes.

El sikhisme tracta el llibre considerat darrer guru, l’anomenat Guru Grant Sahib, com una persona, de tal manera que es tractat com a tal. Se li fan ofrenes, se’l tapa a l’hora de dormir i se’l desperta al matí, se’l venta quan fa calor, etc.... El llibre sant sikhs és un conjunt de himnes i pregàries escrites pels gurus anteriors sota la inspiració de Shabad guru amb l’afegitó d’algunes pregàries sufís. El llibre està escrit de forma poètica de tal manera que convida a repetir els seus versos. Consta de mil quatre-centes pàgines i està dividit en quaranta cinc capítols. Té uns sis mil himnes dels quals mil foren escrit pel guru Nanak Dev Jevi. Els sikhs creuen que si repeteixen els versos dels llibres poden arribar a un estat de profunda meditació.

Sikhisme - I

Fa uns anys vaig publicar una sèrie d’entrades dedicades a les religions. He pensat tornar-les a recuperar actualitzat els seus continguts. Començo aquesta sèrie amb  el sikhisme que s’anirà publicant durant varis dies alternats.

Els sikhs, el mot en panjabí significa "deixeble fort i tenaç", són seguidors dels ensenyaments del guru Nanak Dev (1469-1538) nascut a Talwandi, actualment Nankana Sahib, poble proper a Lahore, Pakistan. Aquest guru creà al segle XVI al Panjab (India) una religió que combina elements del bhakti hindú i del sufisme islàmic. Nanak Dev , després d'una important experiència interior, escriví el poema místic Jap Ji on explicà les bases de la religió sikh. Les paraules sikhs i sikhisme provenen de l’arrel sàncrita shishya que vol dir disciplina.

Durant els anys posterior, Nanak Dev viatge per tota la India, Nepal, Tibet, Persia i Afganistan explicant el sikhisme. Després d'aquests viatges Nanak Dev creà una comunitat shik a Kartarpur des d'on comença a difondre la religió sikh als nombrosos pelegrins que hi acudien. Per Nanak Dev la religió ha d'unir a les persones i no ser font de discriminació o d'enfrontament entre pobles, gènere i diferents creences. Els sikh són monoteistes, creuen en un sól Déu, anomenat  Ek Onkar (Vāhigurū "sense forma", "no observable", "etern") i els ensenyaments dels deu gurus recollits en el Siri Guru Granth Sahib Ji un llibre que es considerat com l’onzé i darrer gurú. Un sikh viu d'acord a les seves creences.

El sikhisme és la religió majoritària al Panjab, India. L’evolució del sikhisme està relacionada amb la pròpia història del Panjab. Aquesta regió de l’índia és un lloc de pas molts influït per les onades migratòries i per la pressió política dels territoris de l’entorn. Es calcula que hi ha vint-i-tres milions de sikhs per tot el món.

Shikisme VII – Difussió

L’extensió del sikhisme ha anat estretament lligat amb l’evolució de la consciència nacional del Panjab. Aquesta regió india sempre ha volgut ser un estat independent de la India, però l’evoluició geopolítica dels seu entorn no ha permès assolir aquesta aspiració. Primer perquè la creació de l’estat indi al segle XX i la creació posterior de l’estat del Pakistan comportà la divisió en dos del Panjab (1947) i després, el Panjab indi ha estat dividit entre varies regions de tal manera que el seu territori inicial ha quedat avui enormement fragmentat. Aquesta situació ha afavorit la radicalització política dels habitants del Panjab indi de tal manera que en la dècada dels anys vuitanta del segle XX sorgiren diversos grups terroristes on les demandes polítiques anaven unides a les religioses. La tensió entre la comunitat sikh i el govern indi fou molt gran, de tal manera que el govern efectuà un gran repressió sobre els sikhs, moriren milers de sikhs, i aquests, com a resposta assassinaren la primera ministre Indira Ghandi.

A Catalunya la religió sikh està representada per varis temples. El Gurdwara Nanaksar, el Gurdwara Guru Darshan Sahib, el Gurdwara Sri Guru Ravi Das Bhavan on s’apleguen els seguidors del guru Ravi Das Bhavan.

Shikisme VI – Culte i cerimònies

Els temples sikhs es diuen gurdwara que significa la porta que permet arribar al guru. El temple està dividit en tres àmbits. El primer es el darbar que és el lloc on es fan les pregàries i els cants devocionals. En aquesta estància hi ha un altar on està dipositat el Guru Grant Sahib durant el dia. La segona estància és el sackhand que és el lloc on es deixa el llibre durant la nit per tal de descansar. El tercer àmbit és el langar o menjador on les persones comparteixen el menjar.

Les principals cerimònies sikhs estan relacionades en moments concrets de la vida de les persones. La primera cerimònia és la imposició del nom del nen o la nena. Aquest ritus es fa al gurdwara. La següent cerimònia és la imposició del turbant als nens al final de la infància. El turbant és un signe d’obediència religiosa i de respecte. Els seus colors identifiquen a la persona que el porta. Les persones que porten el turbant no poden treure-se’l i això comporta problemes alhora de conduir vehicles que impliquin posar-se un casc o desenvolupar treballs on sigui obligatori l’ús de casc protectors. Un altre ritus és el Amrit Sanskar que és l’entrada a la khalsa. A l’arribar a la pubertat, aquells sikhs que ho vulguin, tan és que siguin homes com dones, poden demanar l’ingrés a aquesta força militar religiosa. El matrimoni es contrau amb el ritus d’Ananda Sanskar que és una cerimònia que es fa en el temple. Els sikhs creuen que el matrimoni és per tota la vida. L’altre cerimònia és l’Antam Sanskar que es practica en el moment de la mort. El ritus de la mort està composat per una pregària, antim ardas, i la incineració del cadàver, saskar. Les cendres són escampades al mar o a un riu. Després els famíliars van al temple per fer l’antim ardas que és lectura del llibre sagrat durant deu dies.

El sikhisme no té sacerdots. Hi ha una figura, anomenada granti, que és la responsable de custodiar el llibre sagrat, llegir-lo i celebrar les cerimònies. Qualsevol persona pot fer de granti sempre i quan sigui acceptada per la comunitat. En la comunitat sikh no hi ha monjos perquè es considera que no té sentit separar-se del món. La màxima responsabilitat dels sikhs ha recaigut tradicionalment en el Jatedar que és la persona que presideix el Akal Takht (Tron etern). Aquesta persona s’escull en una assemblea de responsables de temples. El seu paper és de poca autoritat doctrinal, només intervé quan hi ha alguna discrepància doctrinal, més aviat actua de coordinador dels diferents temples.

Shikisme V – Prescripcions

Tot sikhs té l’obligació de portar cinc objectes rituals. S’anomenen les "cincs k" perquè en panjabí tots aquests objectes comencen amb aquesta lletra.

Kes. Cavell llarg i barba perquè no es poden tallar el cavell i el pel del cos. Els homes es tapen el cavell amb un turbant, les dones ho poden fer o no, tot i que per pregar se l’han de tapar amb el mocador anomenat chuní.

Kirpan. Una petita daga que simbolitza la voluntat dels sikhs de defensa rels més dèbils, de defensar el bé i lluitar contra el mal.

Kacherna. Uns calçons llargs que recorden la necessitat de controlar les passion sexuals

Kanga. Una pinta que recorda la necessitat d’anar net i pentinar-se el cavell

Kana. Un braçalet d’acer que es posa al canell dret per recordar la fe en Déu i símbol de fraternitat entre els sikhs

Shikisme IV – Principis bàsics

Les instruccions bàsiques reguladores de la vida els sikhs, tal com les prescriu el llibre Guru Grant Sahib són:

1 Naam Japna. Procurar que el pensament estigui ocupat en Déu en tot moment. Una manera per assolir aquest objectiu és pregar tres cops al dia: abans de sortir el sol, al pondre’s i abans d’anar a dormir. Cal aixecar-se tres hores abans de sortir el sol per meditar. Aquestes pregàries, i les cerimònies que les acompanyen, caldria fer-les al temple però com que la gent treball s’ha instituït una llarga cerimònia dominical per facilitar el retrobament dels fidels. Aquesta trobada dominical acaba amb el langar que és un dinar comunitari.

2 Dharam di Kirat Karni. Els sikhs han de fonamentar la seva conducta en la veritat i l’honestedat.

3 Vand Ke Chakna. Els sikhs han de compartir els seus beneficis amb les persones necessitades. Per fer-ho possible els sikhs practiquen la donació a la comunitat del deu per cent dels seus guany i el diumenge, quan es troben per dinar, els assistents porten menjar per compartir amb qui en tingui necessitat.

Junt amb aquestes tres recomanacions bàsiques el llibre sagrat dels sikhs conté moltes prescripcions que regulen el comportament dels creients. En el cas d’aquelles persones que hagin entrat a formar part de la khalsa, els anomenats amritdari, estan obligats a complir els següents preceptes:

1 No tallar cap pel del cos
2 No menjar cap tipus de carn
3 No tenir relacions sexuals fora del matrimoni
4 No consumir alcohol, tabac o qualsevol droga o producte intoxicant

Sikhisme III – creences

La fe sikhs es basa en la creença de que hi ha un únic Déu creador de l’univers. Pel sikhisme aquest Déu pot prendre varis noms, els més freqüents són Waheguru (saviesa indescriptible) i Satam (identitat verdadera). Aquest Déu té unes característiques molt properes a la tradició abrahàmica. Els sikhs consideren que no es pot representar la imatge de Déu per la qual cosa, a diferència dels hinduistes, no hi ha cap imatge referent a aquesta divinitat. Però sí que els sikhs són propers als hinduistes en el tema d’acceptar la perspectiva de les successives reencarnacions. La manera de lliurar-se del cicle de les reencarnacions és actuant bé, això permet la jiwan mukta que és la unió amb Déu. Pel sikhs el bon comportament és: l’individu ha d’abandonar el seu ego i centrar tot el seu pensament en Déu; ha de seguir unes bones pràctiques religioses i ha de tenir unes bones conductes coherents amb les normes establertes en el llibre Guru Grant Sahib.

Els sikhisme no té el concepte de maya que tenen els hinduistes. Pels hinduistes, de manera molt especial pels anomenats advaites, maya (el món material) és una il•lusió de la qual cal prescindir, pels sikhs el món és una realitat existent en la qual també pot donar-se una experiència de Déu.

Sikhisme II. El llibre sant

La religió sikh es vertebra a partir de les aportacions de grans mestres del sufisme com Ganj-i-Shakar, Shah Hussain, All Haider i Ghulam Farid i de grans mestres espirituals de l'hinduisme de l’escola devocional com és Ramananda. Aquesta doble influència fa que el sikhisme proposi una religió que és una fraternitat de totes les altres religions, de tal manera que qualsevol hindú o musulmà pot fer-se sikh sense cap problema.

Malgrat el caràcter universal i fratern del sikhisme els territoris veïns i les altres religions de l’entorn en mantingueren forts enfrontament. Per aquesta raó els sikhs creen el 1699 una força religiosa militar, anomenada khalsa (els purs), amb la missió d’oferir protecció als practicants d’aquesta religió. Totes aquells sikhs que passen una cerimònia d’iniciació anomenada Amrit Sanskar queden incorporats al khalsa i es comprometen a defensar la religió sikh amb les armes.

Els principis doctrinals sikhs foren establerts per deu gurus entre el segle XV i principis del XVIII. El primer d’ells fou Nanak Dev considerat el fundador d’aquesta religió. Nanak Jevi, que era originalment hinduista, tingué una revelació divina a través del missatge anomenat Moolmantar. Després d’aquesta revelació Nanak Jevi considerà que calia superar l’hinduisme i'islamisme amb una nova religió. Després de la mort del gurú Nanak Jevi en vingueren nou més a la fi dels quals la referència d’autoritat sikh ja no són gurus humans sinó un llibre que és el Gurú Grant Sahib, el llibre sant dels sikhs.

El sikhisme considera el Guru Grant Sahib com una persona, de tal manera que es tractat com a tal. Se li fan ofrenes, se’l tapa a l’hora de dormir i se’l desperta al matí, se’l venta quan fa calor, etc.... El llibre sant sikhs és un conjunt de himnes i pregàries escrites pels gurus anteriors sota la inspiració de Shabad guru amb l’afegitó d’algunes pregàries sufís. El llibre està escrit de forma poètica de tal manera que convida a repetir els seus versos. Consta de mil quatre-centes pàgines i està dividit en quaranta cinc capítols. Té uns sis mil himnes dels quals mil foren escrit pel guru Nanak Jevi. Els sikhs creuen que si repeteixen els versos dels llibres poden arribar a un estat de profunda meditació.

Sikhisme. Introducció

Els sikhs, el mot en panjabí significa "deixeble fort i tenaç", són seguidors dels ensenyaments del guru Nanak Dev (1469-1538) nascut a Talwandi, actualment Nankana Sahib, poble proper a Lahore, Pakistan. Aquest guru creà al segle XVI al Panjab (India) una religió que combina elements de d’Hinduisme i de l’Islam. Després d'una important experiència interior Nanak Dev escriví el poema místic Jap Ji on explica les bases de la religió sikh. Les paraules sikhs i sikhisme provenen de l’arrel sàncrita shishya que vol dir disciplina. Durant els anys posterior, Nanak Dev viatge per tota la India, Nepal, Tibet, Persa i Afganistan explicant el sikhisme. Després d'aquests viatges Nanak Dev creà una comunitat shik a Kartarpur des d'on comença a difondre la religió sikh als nombrosos pelegrins que hi acudien. Per Nanak Dev la religió ha d'unir a les persones i no ser font de discriminació o d'enfrontament entre pobles, gènere i diferents creences. Un sikh és una persona que creu en un sól Déu (Vāhigurū "sense forma", "no observable", "etern"); en els ensenyaments dels deu gurus recollits en el Siri Guru Granth Sahib; i que viu d'acord a les seves creences.

El sikhisme és la religió majoritària al Panjab, India. L’evolució del sikhisme està relacionada amb la pròpia història del Panjab. Aquesta regió india és un lloc de pas molts influït per les onades migratòries i per la pressió política dels territoris de l’entorn. Es calcula que hi ha vint-i-tres milions de sikhs per tot el món.