IV Memorial abat Cassià Just en 140 caràcters

Ahir es lliurà el IV premi del Memorial abat Cassià Just atorgat per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat. Aquest any el guardó ha estat concedit a la Comunitat monàstica de Taizé. La seva candidatura fou proposada per les monges benedictines de sant Pere de les Puel·les de Barcelona. Com que no vull fer una crònica personal de l’acte, doncs suposo que ha estat àmpliament recollida en altres llocs, m’he limitat a recollir els diferents missatges que han circulat per les xarxes socials en relació a aquest esdeveniment. Així he descobert com vàries piulades de 140 caràcter poden ser suficients per fer una bona relació del que succeí.

A l’inici de l’acte la presentadora evocà els lligams de l’abat Cassià Just amb Taizé, recordant que “l’abat Cassià visità la comunitat de Taizé el 1971 i el germà Roger tornà la visita a Montserrat l'any següent”. La germana benedictina Griselda Cos, parlant en nom dels promotors de la candidatura, afirmà que "els monjos avui no som amants de murs alts i de clausures" i que “l'espiritualitat és per a nosaltres els monjos la carta de navegar en el mar de la vida”. En la seva lloa dels guardonats, Francesc Torralba destacà “l’espiritualitat de Taizé” i com  “les fonts evangèliques nodreixen l'ànima de Taizé”. Recordà que “Roger Schutz ens ensenya el difícil art de viure en comú” juntament amb que “l'ideal de Taizé és la comunió entre tots els éssers humans” de tal manera que “junt podem canviar el món”. Els germans de Taizé, afegí,  “saben que Crist parla a través dels pobres, els oprimits”. “Sobrietat, senzillesa, hospitalitat, comunió, reconciliació... Taizé aporta molt a Europa”  Per la seva part Joan Rigol animà “a construir una Catalunya més humana seguint l'exemple de Cassià” i recordà que era una "persona de proximitat extraordinària".

En la motivació de l’atorgament del premi el director general d’Afers Religiosos, comentà “que cada any creix el nombre de candidatures al Memorial Cassià Just” i        destacà el “treball de la comunitat de Taizé amb els joves”. La vicepresidenta Ortega lliurà el IV Memorial Cassià Just als germans de la Comunitat de Taizé, el guardó és un diploma i l’obra de Perico Pastor "L'abraçada". El germà Pere de Taizé, la veu catalana d’aquesta comunitat, agraí el memorial Cassià Just en nom del prior Alois. El germà Pere comentà que pels monjos de Taizé “ha estat prioritat ajudar joves a descobrir relació personal amb Déu”. “El germà Roger i el pare Cassià van establir una bonica relació”, recordà el germà Pere. En la seva intervenció, afirmà que “els cristians reunits sota un mateix sostre podem ser testimonis de pau” i es preguntà “no ha arribat l'hora d'aixoplugar-se sota un mateix sostre?"”. El germà Pere cridà també “afavorir la mundialització de la solidaritat”. També digué que “si l'Església aconsegueix unitat farà un bon servei al món”. A la fi de la seva intervenció el germà Pere, llegí una pregària del germà Alois, prior de Taizé, escrita amb motiu del Memorial Cassià Just “emoció al Palau”, “fes de nosaltres testimonis d'unitat".

Vàries piulades destacaren la interpretació dels cants de Taizé, entre ells  “Jesús le Christ, lumière interieure, ne laisse pas mes tenèbres me parler” interpretats pel grup “ The Minstrels Quartet”. Per acabar l’acte de lliurament la vicepresidenta del govern de la Generalitat destacà els valors de Taize. Durant més d’una hora “els monestirs de Taizé, Montserrat i Sant Pere de les Puel·les s’ha retrobat en el Memorial Cassià Just”. Felicitats Taizé “pel premi una comunitat que ajuda joves a descobrir la seva espiritualitat. Recordo bons estius viscuts i trobades”. Tot en diverses piulades de 140 caràcters. 

Memorial Cassià M. Just

Un nou any el Govern de la Generalitat convoca el guardó Memorial Cassià Just. Aquest memorial, que ja porta quatre edicions, és el reconeixement a la contribució positiva que persones o institucions han fet a la construcció d’un espai comú de convivència a partir de la integració de la pluralitat religiosa. Els objectius del guardó fan justícia al nom del memorial. L’abat de Santa Maria de Montserrat, Cassià M. Just, exemplificà en vida el valor del diàleg honest i sincer des del respecte a les idees i conviccions. El monestir de Santa Maria de Montserrat fou l’espai on, en els any difícils per les llibertats ciutadanes i nacionals, tothom hi trobà acollida.

Avui, la iniciativa de la Generalitat de Catalunya, instrumentada a partir de la Direcció General d’Afers Religiosos, vol exemplificar aquesta esperit de diàleg acollidor i integrador. Aquesta iniciativa és molt positiva perquè ens recorda que cal dialogar des de la diversitat i acollir a les persones integrant-les en un projecte comú de convivència respectant les seves diferències. Els guardonats de les edicions anteriors, el cardenal Carlo M. Martini, la germana Teresa Losada i la comunitat Filipense de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes de Barcelona, són, cadascú amb els seus talents, una mostra clara del compromís a favor del compromís per l’entensa a favor de la convivència cívica.

Aquest memorial del Govern de la Generalitat és una iniciativa molt encertada. Les societats contemporànies són diverses en molts aspectes i per afirmar la convivència cívica cal diàleg i acords. Per fer-ho possible calen espais de llibertat per afavorir la trobada sincera des de la pluralitat de mirades on definir els valors que ens identifiquen i apleguen com a societat oberta, democràtica i cívica. En aquest diàleg, les religions fan una gran aportació ja que per moltes persones la vivència de la fe és font de sentit i fonament de vida interior.

Poden presentar candidatura al guardó Memorial Cassià Just, a través de la Direcció General d’Afers Religiosos, qualsevol persona, institució o ens local, proposant persones, entitats o institucions que hagin destacat en la defensa dels drets de llibertat religiosa, el foment del diàleg entre opcions religioses, la difusió de la diversitat religiosa present a Catalunya o la promoció de la convivència i la cohesió social en l’àmbit de les diferents religions. D’acord a les bases de la convocatòria els proposats poden haver desenvolupat la seva tasca a Catalunya o en qualsevol altre país. El reconeixement és tant per tota una obra o per una actuació concreta. De nou aquest guardó ofereix una oportunitat excel·lent per presentar com a models a imitar el compromís d’unes persones o institucions a favor del respecte i diàleg amb les religions.

Decàleg per viure (l'ancianitat)

Fa uns quants dies en l’acte de lliurament  del III Memorial Cassià Just a la Comunitat Filipense de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes el professor Francesc Torralba, en la seva conferència, comentà que l’abat Cassià Just quan tenia setanta-i-cinc anys va impartir una conferència titulada ¿Pot tornar a néixer una persona gran?. Inspirant-se en el Decàleg de la serenitat de Joan XIII proposà un decàleg per viure l’ancianitat. Segons Francesc Torralba aquest decàleg no és només un bon full de ruta per la gent gran, sinó que serveix per a tot ésser humà. El decàleg proposat per l’abat Cassià deia:

1. No dimitir de viure ni de lluitar

2. Assumir l'ancianitat com una etapa de maduració vers l'encontre definitiu, mai com un procés de liquidació o de “suspensió de pagaments”.

3. Continuar oberts a l'evolució de la societat i del món.

4. No esperar que ens ho donin tot fet

5. Defugir l'amargar-nos com si fos la pesta

6. La creu es fa present en totes les etapes de la vida humana, per això no ens hem d'estranyar que també se'ns presenti quan som grans

7. Viure amb plenitud l'instant present.

8. Viure en comunió i en sintonia amb els altres; amb aquells amb qui convivim i amb l'altra gent.

9. No deixar-se anar, en la cura del propi cos, en el vestir, en el menjar, sense exageracions però també sense deixadesa

10. Mantenir i augmentar, si és possible, l'hàbit de llegir, d'estar al corrent dels temes que més ens interessen, és a dir, fet tot el que estigui a la nostra mà per mantenir-nos desvetllats intel·lectualment, espiritualment; i en un clima de bon humor 

Memorial Cassià Maria Just

Avui ha estat lliurat el III Memorial Cassià Just de la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General d’Afers Religiosos a la Comunitat Filipense de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes de Barcelona pel seu servei al país, a la pedagogia i a l’espiritualitat. El nom del guardó evoca el record de Cassià Maria Just qui fou abat del monestir de Santa Maria de Montserrat des de l’any 1966 fins 1989 i referent en el diàleg, l’humanisme, l’acolliment, la solidaritat, la llibertat d'esperit i la defensa de Catalunya. El memorial vol reconèixer les aportacions a la construcció d’un espai comú basat en la laïcitat com a respecte a la diversitat, en el marc d’una societat moderna, justa i democràtica. 

El jurat ha concedit el III Memorial a la Comunitat Filipense de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes de Barcelona pel seu servei al país, a la pedagogia i a l’espiritualitat. Aquest centre educatiu que ha estat pioner en la renovació pedagògica i ha obert nous camins en l’educació espiritual. El veredicte del jurat també afirma que “el guardó a la Comunitat Filipense també és un reconeixement de la important tasca que duen a terme moltes institucions educatives en la formació integral dels alumnes com a persones lliures, responsables i conscients de la dimensió espiritual”. El jurat ha valorat especialment “la pràctica diària dels exercicis d’interiorització amb l’alumnat com a entrada en aquell àmbit del misteri que ajudarà els nois i noies en les seves opcions espirituals”. També han considerat de forma positiva “l’ensenyament de la cultura religiosa a tot l’alumnat, des de l’especificitat pròpia d’una escola cristiana, com a base del respecte entre les persones i el reconeixement de totes les religions com a fons de saviesa”. A més, s’ha valorat, de manera especial, “l’arrelament de les germanes filipenses, la majoria de les quals provenen de fora de Catalunya, per tal de fer-se seus la llengua, la història i els anhels del nostre país, i l’obertura a l’entorn, tot posant casa seva a disposició d’iniciatives diverses en l’àmbit cívic, pedagògic i cultural”.

L’Escola Nostra Senyora de Lurdes va ser creada el 1880 per Gertrudis Castanyer, fundadora de la Congregació de Germanes de Sant Felip Neri, conegudes com les Filipenses. Un orde religiós fundat a Catalunya que avui és present a diversos països del continent americà. Els anteriors premiats foren, el cardenal Martini, en la primera edició, i la monja Teresa Losada en la segona edició. Moltes felicitats a aquesta comunitat educativa pel III Memorial Cassià Maria Just.