divendres, 31 de desembre de 2021
Glosses per la vida quotidiana
diumenge, 26 de desembre de 2021
Sant Esteve
Avui és Sant Esteve. Dia de tradició profundament catalana on la cuina hi té un paper predominant. No hi ha diada de sant Esteve sense canelons i, si es pot, escoltar el concert que fa l’Orfeó Català. Crec en les tradicions i vull preservar-les. Gràcies a elles em sento en comunió amb les persones que m’han precedit i repetint el gest ho vull transmetre als que venen després. Crec que els meus nets tenen clar que per sant Esteve cal prendre els canelons que fa l’avi. Fem festa i xerinola perquè avui és el dia de sant Esteve.
També podem aprofitar una estona per meditar algunes de les lectures que ens han preparat per arribar al Nadal.
L’espai interior de cadascú és la casa personal, la íntima. És el lloc on hem de ser sincers amb nosaltres mateixos deixant-nos interpel·lar per la realitat i acollint les paraules esperançades que ens conviden a canviar radicalment de vida. Aquestes paraules nodreixen l’esperit, però hem de saber escoltar-les si volem que siguin transformadores. I un cop escoltades hi hem de donar una resposta personal que sigui un compromís per aconseguir el bé pels demés. “L'àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu»” (Lc 1,28)
No es bo anar atrafegats, ocupats amb mil i una coses, o estar amb la mirada atrapada en la pantalla del mòbil. Quan ens trobem en una d’aquestes situacions deixem de veure o sentir el que demanen aquells que estan exclosos o pateixen des dels marges de la societat. Hem de ser persones decidides a ajudar a qui ho necessita. No podem estar atrapats pels nostres interessos mentre hi ha persones que s’ho passen malament. El seu sofriment ens ha d’empènyer a l’acció alliberadora. “Per aquells dies, Maria se n'anà decidida a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet” (Lc 1,39-40).
No endurim els cors davant les crides que ens demanen un canvi de vida. Siguem receptius a la conversió. Si volem un món diferent hem de començar modificant molts dels nostres valors i actituds. Escoltem les veus que proclamen el camí cap aquesta nova vida. Estiguem atents per descobrir aquells que són missatgers d’aquesta promesa de viure en una terra nova. “Mira, soc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20)
divendres, 24 de desembre de 2021
Obstinadament esperançat, Nadal ja és aquí
dissabte, 18 de desembre de 2021
Glosses per la vida quotidiana
divendres, 17 de desembre de 2021
Glosses per la vida quotidiana
dissabte, 11 de desembre de 2021
Glosses per la vida quotidiana
divendres, 10 de desembre de 2021
Glosses per la vida quotidiana
“Llavors es desclouranels ulls dels cecs,i les orelles dels sords s'obriran.Llavors el coix saltarà com un cérvoli la llengua del mut cridarà de goig,perquè l'aigua ha brollat al desert,han nascut torrents a l'estepa”(Is 35,5-6)
“Vetlla com un pastor pel seu ramat:l'aplega amb el seu braç,porta al pit els anyells,acompanya les ovelles que crien”
dissabte, 4 de desembre de 2021
Glosses per la vida quotidiana
“D'aquí a poc temps, molt poc temps,
els boscos del Líban
es tornaran un fruiterar,
i el Carmel serà un gran bosc.
Aquell dia els sords
entendran la lectura del llibre,
i els ulls dels cecs hi veuran,
alliberats de la foscor.
Els desvalguts celebraran de nou
festes en honor del Senyor,
els més pobres dels homes
s'alegraran del Sant d'Israel.
Serà la fi dels violents i escarnidors,
seran exterminats
els qui miren de fer mal,
els qui calumnien els altres,
els qui posen paranys als jutges
i fan condemnar sense causa
els innocents”
(Is 29,17-21)
divendres, 3 de desembre de 2021
Glosses per la vida quotidiana
Ell serà jutge entre les nacions,
arbitrarà sobre els pobles.
Forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l'espasa
contra una altra
ni s'entrenaran mai més
a fer la guerra”
Is 2,4
Aturem-nos a contemplar. Per fer-ho, cal mirar d’una altra manera. És una mirada que surt del cor i acaba en el mateix cor. Contemplant des del silenci, ens escoltem i escoltem els misteris de la vida. Se’ns fan evidents les perplexitats d’aquesta vida, però les transcendim descobrint en elles el sentit d’allò que no entenem per la raó. La contemplació és gràcia
“El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.
Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
el seu anunci s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món”
Salm 19 (18), 2-5
Si mirem a la nostra societat ens adonarem de la gran quantitat de persones
necessitades de ser guarides, físicament i espiritualment. A les injustícies, les
marginacions i exclusions socials, cal sumar-hi les buidors interiors. Hi ha
moltes persones assedegades de justícia i consol. Aquestes persones reclamen
compassió i misericòrdia. Estem disposats a ser solidaris amb ells?“Llavors anà a trobar-lo molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts
altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar” (Mt 15,30)