Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sínode de la familia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sínode de la familia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 d’octubre del 2015

Sínode de la família

A la primera Congregació general del Sínode dels Bisbes sobre la família, el relator general, el cardenal Péter Erdo, ha ofert una panoràmica del que serà la discussió en les pròximes tres setmanes a partir del contingut l'Instrumentum Laboris. Les famílies han d’afrontar algunes importants problemàtiques actuals com són "els efectes del canvi climàtic i ambiental" i els de "la injustícia social, de violència, de guerres" que empenyen milions de persones a deixar la terra d'origen i tractar de sobreviure en altres parts del món. Resulta evident que aquests fets "està disgregant les famílies o és un dificultat per a la seva formació". Així mateix ha subratllat que en moltes parts del món hi ha gent que treballa per un salari tan baix que "amb prou feines li permet sobreviure per poder continuar treballant, però que no fa possible la creació d'una família".

Reflexionant sobre el canvi antropològic, el cardenal Edro senyalà que "la persona en recerca de la pròpia llibertat, tracta de fet sovint de ser independent de qualsevol unió, de vegades també de la religió, que constitueix una unió amb Déu, de les unions socials, especialment de les que estan connectades amb les formes institucionals de la vida ". Sobre la inestabilitat institucional, el cardenal ha apuntat que cada vegada la gent es casa més gran i la por dels joves a assumir responsabilitats i compromisos definitius. A propòsit de l'individualisme i la subjectivitat, ha assegurat que cal evitar l'actual tendència a fer passar el que són simples desitjos, moltes vegades egoistes, com a veritables i propis drets, negant al mateix temps la base objectiva de qualsevol dret.

Un altre bloc de preocupacions és l’ "explotació i la violència contra les dones" que als països en vies de desenvolupament es tradueix en "avortaments i esterilitzacions forçades", en altres a "conseqüències negatives amb pràctiques unides amb la procreació", com lloguer de ventre i òvuls, forçades pel "desig de tenir un fill a qualsevol preu". L'anomenada "revolució bio-tecnològica" va dir el purpurat "ha introduït noves possibilitats de manipular l'acte reproductiu" fent la vida humana i la transmissió de la vida "realitats modulables i separables".

El cardenal Péter Erdo reflexionà sobre la indissolubilitat matrimonial com a do i tasca indicant que no és una cosa que s'ha d'entendre com "jou" imposat als homes sinó com a "do" fet a les persones unides en matrimoni. Aquest projecte de Déu sobre el matrimoni i la família "ofereix una possibilitat de plenitud per a la vida de les persones interessades també avui, tot i la dificultat que es troba a l'hora de mantenir els compromisos per sempre". Sobre qui conviuen o viuen només en matrimoni civil la misericòrdia cap a les famílies ferides, el relator general va recordar la importància d'una "atenció misericordiosa i realista", ja que "no se senten preparats per celebrar el sagrament, vista la dificultat que tal elecció pot provocar avui ". I si la comunitat aconsegueix mostrar-se acollidora cap a aquestes persones i presentar clarament la veritat sobre el matrimoni, es podrà ajudar "a aquests fidels a arribar a una decisió per al matrimoni sacramental".

Sobre la missió de la família avui el relator assegurà que la col·laboració de la família amb les institucions públiques és desitjable pels interessos de la família. I va indicar que els cristians han de tractar de crear estructures econòmiques de suport per ajudar les famílies que estan particularment colpejades per la pobresa, l'atur, la precarietat laboral, la manca d'assistència sociosanitària o són víctimes de l'explotació. A propòsit dels divorciats tornats a casar civilment ha d'haver "un acompanyament pastoral misericordiós el qual no deixa dubte sobre la veritat de la indissolubilitat del matrimoni ensenyat pel mateix Jesucrist". I va recordar que "no és el naufragi del primer matrimoni, sinó la convivència en la segona relació el que impedeix l'accés a l'eucaristia". Va precisar també la importància d'escoltar als fills "víctimes d'aquestes situacions" i de "animar els cònjuges que queden sols després d'un fracàs, de perseverar en la fe i en la vida cristiana".


Un altre tema abordat en aquest punt va ser l'acollida i proximitat a les persones amb tendència homosexual. El Sínode reitera que "tota persona és respectada en la seva dignitat independentment de la seva tendència sexual" i desitja que "els programes pastorals reservin una atenció específica a les famílies en què viuen persones amb tendència homosexual a aquestes persones". Però el cardenal va advertir que "no hi ha cap fonament per assimilar o establir analogies, ni tan sols remotes, entre les unions homosexuals i el disseny de Déu sobre el matrimoni i la família". Sobre l'avortament, l'Església reafirma "el caràcter inviolable de la vida humana", "ofereix consulta a les embarassades, sosté a les mares joves, assisteix als nens abandonats i es fa companya d'aquelles que han patit l'avortament i han pres consciència del seu error ". Igualment reafirma "el dret a la mort natural, evitant al mateix temps tant l'acarnissament terapèutic com l'eutanàsia". Aquest és el marc que presidirà les discussions sinodals i els membres del Sínode hauran de veure com l’Església dona resposta a els desafiaments de la família d'avui.

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Anticossos sinodals

És temps sinodal. Hi ha moltes expectatives sobre el Sínode extraordinari de l’Església catòlica sobre la família. No és per menys perquè hi ha tensions en l’ambient. El papa Francesc ha volgut situar en l’agenda sinodal unes realitats que són vives en les nostres societats i els anticossos s’han posat en marxa. El debat viu que els temes sinodals ha obert manifesta el darrera fons real del que passa a l’Església catòlica: ens trobem davant d’un nou procés d’aggiornamento liderat pel propi papa Francesc. Sens dubte, el papa actua amb astúcia i habilitat jesuítica. No hi ha espai a la improvisació.

Els sectors eclesials tradicionalistes estan reaccionant defensivament davant l’apertura de pensament que aporten alguns dels punts de vista incorporats a les discussions sinodals. La reacció d’aquests sectors és important, fins al punt que alguns cardenals han manifestat que tot el que s’ha fet públic sobre el Sínode són només esborranys, "no reflecteix la riquesa del debat" i que hi ha discrepàncies sobre els temes polèmics. Per això, en opinió d’aquests sectors es generen “expectatives excessives a qui pugui pensar que ja existeixen solucions per a qüestions tan problemàtiques". Fins i tot, aquests cardenals han arribat a dir, en relació al document  Relatio post disceptationem, fet públic pel cardenal Péter Erdo, on es resumeixen les 256 intervencions dels pares sinodals, que "tal com està escrit el document dóna a entendre que hi ha acord sobre coses en les que en realitat no hi ha acord".


És innegable que l’activitat pastoral de l’Església ha de donar resposta a temes com l’acolliment eclesial a les parelles del mateix sexe, els nous models de família o la participació en la comunió dels catòlics divorciats i tornats a casar. Són una realitat indiscutibles, no només perquè es donen en les nostres societats, sinó perquè estan presents a l’interior de la mateixa Església i els catòlics que les viuen volen sentir-se eclesialment acceptats. El Sínode és el gran moment per trobar aquestes respostes. És evident que no hi ha hagués solucions ràpides ni fàcils. Per algunes intervencions sinodals s’evidencia que es respira un altre to, un altre llenguatge, una mirada més orientada a la comprensió d’aquestes situacions que al càstig. És un canvi d’accent alhora de mirar aquestes situacions. Es tracta de reflexionar sobre els aspectes positius més que dels negatius. Aquesta actitud resumeix el que públicament ha defensat públicament el papa Francesc: “¿si una persona cerca Déu i fa el bé, qui sóc jo per jutjar?”. Molts catòlics confiem amb el bon guiatge del Papa i confiem que el treball sinodal representarà una decidida anada de l’Església a trobada amb el món.