Glosses per la vida quotidiana

En aquest món ple de falsedats, de mentides que volen esdevenir veritats, reivindico la qualitat de la sinceritat. Ser sincer és una virtut a conrear. Una persona sincera no és falsa o dissimula la veritat. Sap ser oportú amb el que diu i escull adequadament el moment per dir-ho. No és un hipòcrita. Mentir o enganyar per enredar o confondre als altres no és cap bona actitud. Fer-ho és menysprear les altres persones. Si volem mantenir unes relacions que ens humanitzin i siguin respectuoses amb tothom, cal dir la veritat o, si és el cas, callar prudentment. "No hi ha res amagat que tard o d'hora no hagi de ser descobert, ni res d'obscur que tard o d'hora no hagi de ser entès" (Mc 4,22) 

La confiança és necessària per viure, i a voltes sobreviure. Però d'on prové la confiança? Cada persona podrà respondre de forma diferent perquè els seus referents són diversos. Però les persones difícilment podem viure sense l’espera confiada. Els cristians pensem que la font última de la confiança no està en l'autosuficiència humana, en el progrés econòmic o en els beneficis tecnològic, sinó en l’amor actuant de Déu. Aquest convenciment prové de la gràcia de creure i això és un do. "

Confia en el Senyor, fes el bé, 
i viuràs segur en el seu país. 
Sigui el Senyor la teva delícia, 
i et donarà el que desitja el teu cor. 
Encomana al Senyor els teus camins; 
confia en ell, deixa'l fer: 
farà que brilli com la llum, el teu dret, 
la teva raó, com el sol del migdia".
Salm 37(36) 3-6

Glosses per la vida quotidiana

La societat necessita tenir bons governants. Els assumptes comunitaris han d’estar ben conduïts per persones assenyades, entenimentades i honestes. Per sort de tots, a la societat hi ha persones justes, bones de cor i que fan el bé. Hem d'agrair-los de tot cor el que són i fan. Necessitem confiar la gestió política en persones preparades i capaces de ser recordades com a bons governants. Gràcies a ells o elles seguim confiant en el fet que el món pot ser més just i les persones poden viure dignament i en pau. “Els justos resplendiran com la llum del firmament, els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més” (Dn 12,3) 

Necessitem cercar la saviesa que brolla de les persones, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. En el cor de les bones persones hi ha la veritat que els fa ser justos. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu”. (Sl 37(36) 30-31) 

Creure és tenir fe i això és una gràcia. Amb això vull expressar que tenir fe és un do que es rep; que s’experimenta i altres persones poden no tenir-lo. Per això la creença se situa en l’àmbit de la vivència personal. Podem donar raó de la nostra esperança, però no sabem com la fe ha entrat en el cor. No cal demostrar perquè es creu, només cal viure d’acord amb el do rebut i ser-ne un bon testimoni. “Soc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà”. (Jn 15,16)

Glosses per la vida quotidiana

Bon dia a tothom. Hem d’estar disponibles a fer el bé. Hem d’estar preparats per assumir les responsabilitats que la vida ens demana. No en podem defugir. Està disponible vol dir estar preparat per fer alguna cosa, tenir la intenció de fer-la, i de fer-la tot seguit. Hem de ser sol·lícits, delerosos de servir i complaure els altres. El camí de la fe és una donació a l’estimació des d’on brolla aquesta vivència de la transcendència. Del fons del cor Déu preu sentit a partir de la trobada quotidiana amb els altres

“Tu m'has dit a cau d'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
Per això et dic: «Aquí em teniu»”
(Salm 39,7-8)

Hem de confiar i viure esperançats. Vindran uns dies d’alliberament i justícia. Temps per estimar, i ser estimats, sense reserves. Seran dies perquè la fidelitat i l’amor es trobin i tot s’ompli de pau i bondat. Temps perquè la fidelitat, la bondat i la pau restin entre nosaltres.

“La fidelitat i l’amor es trobaran,
s’abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra
i la bondat mirà des del cel”
Salm 85(84) 11-12

Glosses per la vida quotidiana

La lectura de la Bíblia obre els ulls per il·luminar i entendre la nostra realitat, trobar-ne el sentit i orientar el que hem de fer en la vida. Són paraules vives perquè cada situació és diferent i també les persones les vivim des de perspectives diferents. La lectura, meditada i contemplada, la reflexió reposada sobre els textos bíblics ajuda a transitar pel camí de la vida. “La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He 4,12) 

L’acompliment cec de la norma esclavitza el cor de les persones. Les lleis humanes són obra dels humans, i per això han d’estar al servei dels individus. Les lleis, les normes i altres regulacions han de servir per afavorir les relacions entre les persones i per humanitzar la societat. Perdre aquesta perspectiva empresona la llibertat i limita el seguiment de la recta consciència. “El repòs del dissabte ha estat fet per a l’home, no l’home pel repòs del dissabte” (Mc 2,27) 

La integritat i la disponibilitat, són qualitats humanes que haurien de guiar els nostres comportaments. La integritat es basa en la capacitat d’actuar les persones d’acord amb les seves creences, principis i valors. La disponibilitat és la qualitat d’estar lliures per acollir i atendre les sol·licituds d’altres persones. Gràcies a la integritat, aquesta disponibilitat és desinteressada i guiada per l’amor. Cada persona està cridada a ser testimoni de la veritat. Aquesta es coneix gràcies a l’amor que ens tenim. En l’amor es revela el sentit de la vida, ell ens sosté i ajuda a conviure. “Aquí em teniu, com està escrit en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guardo la vostra llei als fons del cor” (Salm 39,8-9)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de tenir el cor obert per sentir les paraules que ens orienten a fer el bé, a estimar, a tenir cura de les preocupacions dels altres a estar atents als signes dels temps. El nostre cor ha de ser sensible al patiment de les persones. No tot són estadístiques de triomf o balanços d'èxit, ni grans reconeixements públics ni aplaudiments en les xarxes socials. Hem de renunciar a aquestes fastuositats mundanes per descobrir que el que primer ens importa són les persones, els seus problemes i les seves esperances.

"Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu.
No enduriu els vostres cors com a Meribà" 
(Salm 95 (94) 7-8 

De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem mantenir l’esperit. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar i meditar a partir d’una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna”. (Jo 6,63.68).

Glosses per la vida quotidiana

Al llarg de la vida hem pogut tenir, en algun moment, la sensació d’estar cridats a fer alguna cosa. Aquesta crida neix des de dins si tenim la capacitat d’escoltar-la. Per això cal estar preparats. El silenci ens pot ajudar a escoltar el nostre interior per saber si la crida brolla dins nostre. “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes” Immediatament abandonaren les xarxes i s’anaren amb ell”. (Mt 4,18-20) 

¿Què hem de fer per ser bones persones? ¿Com hem de comportar-nos per donar testimoni de la fe en que creiem? Perquè, a més de dir que som creients, hem de donar raons de la nostra fe a través d’obres. Hem de saber explicar les nostres creences, fer-les comprensibles pels demés, i les nostres obres han de ser la pedra de toc de la solidesa de la fe. Hem de testimoniar un estil de vida capaç de parlar del sentit de l’amor de Déu i com aquest amor pot canviar la vida. “En vós, Senyor, hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra llum” (Salm 35,10) 

Dins la vida atrafegada que molts portem és necessari trobar moments i espais per dirigir la mirada cap a l'interior per establir una comunicació espiritual amb Déu, en el cas dels creients. Això és el que feia Jesús. Però, no cal ser creient per dedicar uns moments per conrear la vida espiritual. La mirada interior ajuda a asserenar-se i descobrir la profunditat dels fets quotidians. Des de la solitud interior, hem de ser sincer amb nosaltres mateixos per trobar el que aporta sentit a la vida. "De bon matí quan encara era fosc, es llevà, se n'anà en un llloc solitari i s'hi quedà pregant" (Mc 1,35)

Glosses per la vida quotidiana

Creure és dubtar. La fe és un camí que s'empren i no es deixa de recórrer durant tota la vida. Mentre es viu, la fe dona sentit, coherència interna i esperança; però també genera dubtes gràcies als quals les creences i convenciments s'enforteixen. Només pot creure qui s'enfronta honestament als seus dubtes. "Hem trobat aquell qui van escriure Moisès, en el llibre de la Llei, i els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret. Natanael li contestà: "¿En pot sortir res de bo de Natzaret?. Li diu Felip: "Vine i ho veuràs". (Jn 1,44-46) 

En el dia d'Epifania, he demanat als Mags d’Orient que ens portin el que diu el salm 72.

“Déu meu, dona al rei el teu dret,
dona-li la teva rectitud.
Que governi amb justícia el teu poble,
que sigui recte amb els humils.
Que les muntanyes duguin pau al poble,
que li duguin benestar els turons.
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Que desfaci els opressors!
Que duri com el sol i la lluna,
segles i més segles”
(Salm 72(71) 1-5)

Glosses per la vida quotidiana

Ens és familiar la frase: predicar en el desert. Ho associem a dir coses i comprovar que ningú ens fa cas. Cert. Però també pot significar una lloa a una manera de fer. El desert és el lloc privilegiat de silenci. Gràcies a ell, la prèdica és meditada i aprofundida. Davant del soroll del món, el silencia convida a retrobar el sentit de la via i descobrir allò que és important. “¿Què dius de tu mateix? Soc una veu que crida en el desert” Jn 1,23 

Sovint els cristians, com moltes persones, tenim la tendència a agrupar les persones i considerar que el grup, en el qual ens identifiquem, són els bons. A partir d’aquesta classificació s’acostuma a repartir credencials a emetre judicis morals que acostumen a ser negatius per aquells que no considerem com dels nostres. Aquest costum és un engany i ens porta a molts errors i a ser molt injustos. No és el judici, o prejudici, el que val sinó les obres de les persones les que han de ser jutjades. “Tothom qui obra el bé és fill de Déu” (1Jn 2,29) 

Fer justícia i ser justos esdevé una virtut pròpia dels cristians. La justícia pot ser amb majúscules, però també la podem practicar en la vida quotidiana. Sempre que tractem a les persones amb correcció, amabilitat, respecte i consideració, actuem amb justícia. "Judicarà tot el món amb justícia, decidirà amb raó els plets dels pobres"(Salm 98(97), 9)