Glosses per la vida quotidiana

A voltes ens preguntem què hem de fer en el dia que comença?, com hem de comportar-nos?, que esperen de mi els altres? Què espero jo d’ells? Cal sortir al carrer per estimar tant com puguem. No es tracta de fer grans heroïcitats, sinó de viure a fins als principis que animen els nostres valores com a cristians. En cada moment hem de procurar ser justos, dir la veritat i ser persones pacificadores. "Cenyiu-vos amb la veritat, protegiu-vos amb la cuirassa de la justícia, estigueu sempre calçats, és a dir, preparats per anunciar la Bona Nova de la pau" (Ef 6,14-15) 

Davant les decisions, les persones hem d'aturar-nos a discernir per tal de contrastar el que anem a fer amb els principis que ens ordenen la vida. Un camí per fer-ho és aquella pregària que ens situa davant el judici de Déu. Tota acció humana important ha d'estar precedida per moments de pregària sincera. Moments on la nostra voluntat es contrasta amb el bé superior que ens convida a estimar, ser generosos i tenir el cor obert. "Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i passà tota la nit pregant Déu. Quan es va fer de dia, cridà els seus deixebles, n'elegí dotze i els donà el nom d'apòstols". (Lc 6, 12-13)

Glosses per la vida quotidiana

És temps de conversió, per tal de viure d'acord amb els principis i valors que donen sentit, i aporten la veritable felicitat de la vida. Cal meditar per trobar el camí que porta a la vida autèntica. L'origen de la felicitat està en el nostre cor. Tot depèn d'on situem el seu llistó, els nostres objectius i desitjos. Ens equivoquem quan situem la felicitat en unes metes que no podem arribar-hi o són efímeres, fonedisses com la cera. L'estimació plena i desinteressada al proïsme ens obre a una vida plena.

"Feliç, l'home,
que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la llei del Senyor
la repassa meditant-la nit i dia.
Serà com un arbre que arrela vora l'aigua
dona fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge,
duu a bon terme tot el que emprèn"
(Salm 1,1-2)

La vida està plena de misteris. Hi ha preguntes que no sabem respondre, No és el coneixement científic el que ens dona les respostes, ens cal un saber més arran de la mateixa experiència de viure. És la raó de l’experiència interior. El trobament amb els altres ens ajuda a trobar aquestes respostes. Després, les vivències de sentir-nos compromesos solidàriament amb les seves esperances ens ajuden a comprendre millor el sentit de la vida. És en aquest encontre quan el misteri del transcendent es fa més evident. “Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne” (Mc 11,25), 

Quan s'experimenta un desencís, fatiga, petita desesperació davant la duresa dels fets o les dificultats de la vida, la mirada confiada a Déu proporciona consol. És bo viure en aquesta confiança. Quan percebem un desengany, que la vida es torça i tot s'enfosqueix, és quan hem de descobrir l'amor sense límits de Déu. Un amor que aixeca de la pols als abatuts.

"Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d'amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça"
(Salm 145 (144), 13-14)

Glosses per la vida quotidiana

No hem de tenir por. Hem de confiar trobarem consol, fins i tot en els moments més feixucs. La nostra esperança neix de la fe. No té sentit una fe que no ens acompanyi cap a l’esperança. Creure és confiar. “Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; els allibera de la mort i els retorna en temps de fam” Salm 33(32) 18-19

Hem de viure sabent interpretar els nombrosos signes que ens aporten els esdeveniments de la nostra vida. Són moments en els quals hem de saber llegir aquests fets i discernir el que ens volen dir i, sobretot, quina resposta hi hem de donar. Aquests signes ens interpel·len i reclamen amor, solidaritat, acolliment, pacificació i acció a favor de la justícia. Estiguem atents als signes del nostre temps. "Hipòcrites ! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l'aspecte de la terra i el cel ¿i ara no endevineu quins moments esteu vivint?" (Lc 12,56)

Glosses per la vida quotidiana

“Sempre a punt per a tota bona obra”. No hi ha una millor consigna que resumeixi el sentit profund de la fe cristiana. A través de fer el bé, com expressió d’estimar els altres, les persones madurem com individus i trobem el mateix sentit de la vida. El camí cap a la salvació passa per l’amor sense límits i la voluntat de fer el bé. La lectura dels llibres sagrats catòlics se’n fa més comprensible si entenem la saviesa que ens proporciona com una manera d’educar-nos en el bé. Agafem aquests llibres llegim-los i meditem-los a fi de trobar el camí que ens porta a l’amor generós. “Des de ben petit coneixes les Sagrades Escriptures, que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació gràcies a la fe en Jesucrist. Tota l'Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé, perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui sempre a punt per a tota obra bona” (2 Tm 3,15-17) 

Ser testimonis de la fe no és fàcil. Les nostres creences, valors i principis fa sentir-nos, en més d’una ocasió, estranys en un món que es mou per altres interessos. Podem trobar molta hostilitat a acollir aquest anunci. Hem d’estar ben convençuts de les nostres creences perquè poden sentir-nos anar a contracorrent. Cal ser pacients i perseverar. Per fer aquest anunci no calen masses parafernals. La paraula i l’exemple en són més que suficients. En tot moment cal fer-ho sense estridències ni violències. Cal ser en tot moment gent de pau y bé. “Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: “Pau en aquesta casa” (Lc 10,3-5) 

No sempre trobo les paraules justes per expressar, en pocs mots, les vivències interiors. La lectura dels salms o altres textos sagrats ajuden a fer aquesta síntesi. La saviesa dels autors dels salms em serveix per resumir en poques paraules tot el que sento interiorment. No hem de tenir por, necessitem tenir seguretat interior per afrontar els temps d'incertesa. Això vol distingir, saber el que és important del que és accessori. Cal aprendre a treballar l'esperit.

"El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m'espanto.
D'ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació".
Is 12,1-3

Glosses per la vida quotidiana

Necessitem escoltar i comprendre la veu dels profetes. Necessitem trobar les persones que ens ajuden a veure més enllà del moment present i ens recorden, en tot moment, quin és el futur que esperem i els camins que hem de transitar per arribar-hi. Ens calen tenir l’oïda ben desperta per acollir la veu dels profetes i obrir el cor per acollir les seves interpel·lacions. Els profetes seran incòmodes, però són necessaris per salvar-nos de la inacció, del conformisme, del cofoisme o de l’oblit i recordar-nos quina és la justícia i l’esperança que cal proclamar. La societat procurarà silenciar les veus profètiques perquè ajuden a pensar i proposen alternatives de canvi per resoldre les injustícies i desigualtats socials. Els profetes clamen proposant una altra manera de viure. Però la seva radicalitat resulta molesta pels poders de la societat. “Ai de vosaltres, que construïu monuments sepulcrals als profetes que els vostres pares van matar! Així demostreu que esteu d'acord amb el que ells van fer: els vostres pares van matar els profetes, i vosaltres construïu monuments que els recordin!” (Lc 11,47-48). 

Hem de sincers amb nosaltres mateixos i amb els altres. No podem simular unes qualitats o uns sentiments que no tenim. Hem de dir sempre la veritat. És pertinent recordar la dita que abans s’atrapa a un mentider que a una persona coixa. “Guardeu-vos del llevat dels fariseus, vull dir de la hipocresia. No hi cap secret que tard o d’hora no sigui revelat, no hi ha res amagat que tard o d’hora no si conegut”. (Llc 12, 1-2)

Glosses per la vida quotidiana

Massa sovint tenim el cor dur a les injustícies que ens envolten o fe oïdes sordes a les persones que ens parlen de la necessitat de construir un món més just i fraternal. Sembla que tinguem el cor de pedra i un esperit incommovible al sofriment de les altres persones. La vida ens exigeix no endurir el cor i ser compassius i benignes, estimar i perdonar tants cops que faci falta. “No enduriu els vostres cors, escolteu la veu de Déu”. (Salm 95 (94),8) 

La hipocresia és una de les temptacions que poden seduir-nos. Ella rosega el cor i malmet les relacions humanes, perquè fa de la mentida una aparent veritat. Podem afirmar amb veu ata que estimen als altres i després comportant-nos de forma egoista. Hem de ser sincers, amb nosaltres mateixos i amb els altres. La puresa de cor s’obté fent el bé i estimant. "Mira, vosaltres, els fariseus, feu la cerimònia de purificar vasos i plates, però per dintre esteu plens de rapacitat i dolenteria. Necis !. ¿Hi ha algú que netegi les coses per fora sense netejar-les també per dintre? Doneu a la gent necessitada el que hi ha a les plates i als vasos; llavors sí que tot el que feu servir quedarà pur". (Lc 11,39-41) 

Confessar-se creient significa experimentar la confiança amb Déu. Tenim una dita, “Que Déu faci més que nosaltres” que expressa d’alguna manera aquesta idea. Hem de reconèixer que les persones som limitades i això ens porta a confiar en la bondat divina com a font de seguretat. La confiança fa més fàcil transitar per la vida. Ser desconfiats crea desassossec i pertorba l’esperit. La intranquil·litat no ajuda a tenir la serenor necessària per afrontar els diferents reptes que se’ns plantegen quotidianament. "El Senyor m'il·lumina i em salva, ¿Qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida, ¿qui em pot esfereir?” (Salm 27 (26),1)

Glosses per la vida quotidiana

Davant de tots i cadascun, la vida mostra un ventall d’ocasions que ens conviden a estimar als altres o són una oportunitat per canviar el que pensem i modificar com ens comportem. Sovint, per anar atrafegats o preocupats amb les cabòries pròpies no ens adonem d’aquests moments privilegiats. Cal tenir el cor obert i la ment espavilada per descobrir aquestes situacions i fer-ne d’elles unes oportunitats per millorar i ser persones bones. “Obriu, Senyor, el nostre cor perquè escolem atentament les paraules del vostre Fill” (Ac 16,14)

Els individus tendim a ser egoistes, això afavoreix l’individualisme, la recerca de l’interès privat per damunt del bé col·lectiu. La desunió, les baralles, la no entesa no ajuden a construir una societat millor. La manca d’unitat afebleix el diàleg i ens fa més vulnerables. Hauríem de canviar aquesta tendència i afavorir la unitat, l’acord, treballar saber anar plegats per assolir els objectius comuns. La unitat dona força i visibilitat a l’enteniment necessari per continuar avançant per aconseguir transformar el món. La unitat respectant la diversitat enforteix la societat. “Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s’ensorrarà. (...) Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m’ajuden a recollir escampen” (Lc 11, 17,23)

Glosses per la vida quotidiana

El seguiment de la causa de Jesús és una invitació a estimar als altres sense restriccions. Se’ns demana d’estimar-los amb la mateixa cura i intensitat com ens estimem a nosaltres mateixos. No hi ha terme mig. És un amor sense límits. La misericòrdia i la compassió esdevenen essencials en la vida creient, perquè a través d’elles els altres esdevenen els germans que cal estimar. “Us dono un manament nou – diu el Senyor – Que us estimeu els uns als altres tal como jo us he estimat” (Jn1 3,34) 

Sovint estem anguniats per algun fet que sobresurt en la quotidianitat de la vida. Hi ha coses que ens neguitegen excessivament, que ens encaparren i no ens deixen en pau. Sembla que el món hagi de girar entorn d'aquestes preocupacions. Aquest neguit ens impedeix gaudir de la vida, dels seus breus instants on es condensa tota la joia de viure. Mentrestant la vida segueix, passa sense aturar-se i les persones que ens envolten ens reclamen la nostra atenció, però no els podem atendre perquè estem ocupats en les nostres cabòries. “Maria estava asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta digué "Senyor ¿no us fa res que la meva germana m'hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m'ajudi". El Senyor respongué "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa” (Lc 10,39-42) 

¿Què és la providència? És una actitud que ens ajuda a evitar angoixes del tot innecessàries. Ens permet experimentar la joia de viure intensament el moment present, perquè el demà ja vindrà amb les seves preocupacions. La providència neix de la confiança que Déu actua a favor dels que l'estimen i estimen. Hem de ser persones esperançades. "Demaneu i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca troba, a tothom qui truca, li obren". (Mt 7,7-8)

Glosses per la vida quotidiana

¿Què podem dir de nosaltres mateixos? ¿com ens podem presentar? ¿quines virtuts formen part de la nostre identitat?. N’hi moltes, però voldria destacar-ne especialment dues. Estimar i ser fidel. L’amor als altres ha de ser el motor de la vida. L’altre és la fidelitat, el no mancar a la fe promesa, a allò a què ens compromet vers algú, uns ideals, uns valors i uns sentiments. “Enalteixo el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel. Sempre que us invocava m’heu escoltat, heu enfortit la meva ànima”. (Salm 138 (137), 3) 

Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Hem de tenir el cor obert per sentir les paraules que ens orienten a fer el bé, a estimar, a tenir cura de les preocupacions dels altres a estar atents als signes dels temps. No podem tenir un cor de pedra davant el patiment de les persones. La misericòrdia és l'acolliment sense límits i condicions. En aquests moments hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests esdeveniments cal descobrir com Déu ens parla a través d’ells.

"Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu.
No enduriu els vostre cors"
Salm 95 (94), 8a