dissabte, 24 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Vivim moments de canvi provocats per la pandèmia. Hem de saber aprofitar-los per transformar l’estil de vida que teníem per alliberar-nos de tot allò que ens impedia créixer com a persones. La crisi actual és també una oportunitat de millora. Hem d’entendre i acceptar que no tot podrà tornar a ser com era abans de la pandèmia. Per així cal aprofitar aquests moments per construir una societat diferent, més humanitzada i més justa. “Els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou” (2Co 5,17) 

Per la gent creient la trobada amb Crist és font de vida perquè serveix per alimentar la vida interior. L’experiència d’aquest encontre és com una font que sacia l’espiritualitat a partir de la qual podrem afrontar els diversos desafiaments de la vida. “Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu” (Jn 15,7).

divendres, 23 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Més d’un cop, pot ser moguts per la desesperació, hem demanat un signe, gairebé un senyal prodigiós, per confirmar les nostres creences i, sobretot, les nostres esperances. Quan ens sentim insegurs, o trontollen les nostres conviccions, és quan implorem el senyal màgica. Aquesta mai vindrà. Hem de saber llegir els signes dels temps per descobrir, en el nostre entorn, els motius de la nostra esperança. “Llavors alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús: Mestre, volem veure un senyal. Ell els respongué: La gent d'aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el del profeta Jonàs” (Mt 12,38-39) 

Dir-se creient és afirmar un compromís de vida que es manifesta a través del que creiem i fem. No podem ser contradictoris i dissociar les nostres creences de les nostres obres. Aquestes ens identifiquen i donen coherència a la vida. “Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules” (Jn 14,23-24) 

En la nostra societat hi ha moltes realitats que ens aporten motius d’esperança. Són anuncis de bones noves sobre la transformació de la societat que esdevenen bones noves del canvi social. Hem de tenir bona disposició de cor per aquestes propostes de transformació. Hem de saber-les escoltar i madurar en el nostre interior. “Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit” (Mt 13,3-4,8)

dissabte, 17 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

El seguiment de la causa de Jesús és plàcid, sense més càrregues que l’estimar a fons. No hauria d’haver-hi normes feixugues que compliquessin la vida del creients. L’amor és la millor norma per orientar el comportament de les persones. “Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,29-30) 

L’amor ha de guiar sempre el comportament dels individus. Vivim estimant als altres i a través d’aquest amor ens desenvolupem com a persones i contribuïm a construir una societat més justa, més fraterna i més lliure. Res pot substituir o impedir l’amor que ens transforma i canvia la societat. “ Jesús anava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjar-se-les. Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús: Mira, els teus deixebles fan allò que no és permès de fer en dissabte” (Mt 12,1-2).

divendres, 16 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els humans som socials, vivim en societat i, llevat dels qui opten per una vida solitària, teixim l’existència a partir de relacionar-nos amb altres persones. Viure en societat ens demana acollir a les altres persones amb amor i sol·licitud. L’obertura als altres ens educa com a individus i ens humanitza. L’acolliment físic i espiritual és un profund acte d’amor. “Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. I tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, us asseguro que no quedarà sense recompensa” (Mt 10,40-42)

Moltes persones, fins i tot nosaltres en diverses ocasions, no interpretem adequadament els signes que ens demanen una conversió de cor i un canvi en els comportaments. Malgrat les evidències de que la societat s’esmicola com a projecte d’humanització i respecte a l’entorn que habitem, seguim actuant com sinó passés res. Hem d’aprendre a llegir els signes dels temps i actuar en conseqüència. “I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! Si a Sodoma s'haguessin fet els miracles que tu has vist, encara avui existiria. Per això et dic que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a tu” (Mt 11,23-24)

 Els cristians han de ser coneguts com persones que segueixen la causa de Jesús. Aquesta opció és alliberadora de tota opressió, exigeix lluitar per la justícia i ens compromet a construir la pau.

“El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells”.
Salm 103/102,6

dissabte, 10 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Ni els diners, ni les riqueses o el poder són necessaris per donar testimoni de l’amor. El millor testimoniatge són les nostres actituds, comportaments i accions. Hem de procurar ser fidels als principis que creiem i confiar en la força de la paraula i les bones obres. “Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata, ni de coure; no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó” (Mt 10,8-10) 

Hem de viure procurant fer el bé. Fer-ho ens donarà satisfacció personal i pau interior. Hem de fer als altres allò que volem que se’ns faci a nosaltres i hem d’actuar amb justícia. Aquesta són bones mesures per saber que fem el bé. Ens han de recordar com a persones de bé.
“Decanta't del mal i fes el bé,
i tindràs una casa per sempre;
perquè el Senyor estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels.
No quedarà ni rastre dels perversos,
s'extingirà el llinatge dels malvats;
però els justos posseiran la terra,
hi habitaran per sempre més”.
(Salm 37/36, 27-29)

divendres, 9 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els neguits acostumen a empresonar l’ànima i intranquil·litzen l’esperit. Hem de procurar de centrar-nos en allò que ens alimenta espiritualment i permet servir millor al proïsme. Les temptacions mundanes són moltes i molestes, per això hem de saber discernir en tot moment on centrem la nostra atenció. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa” (Lc 10,41-42) 

Hi ha moments que demanem l’ajut de Déu. En aquestes ocasions, quan en sentim sobrepassat pels esdeveniments, ens abandonem a les mans de Déu confiats que el seu amor ens serà consol. Hi ha moments, quan ens sentim impotents davant de moltes situacions diem: que Déu faci més que nosaltres !. Aquestes paraules expressen la nostra esperança en la bondat divina.
“T'invoco, Déu meu, i sé que em respons;
estigues atent, escolta el que et demano.
Que m'ajudi el teu amor admirable,
tu que salves dels enemics
els qui s'arreceren als teus braços.
Guarda'm com la nineta dels ulls,
empara'm a l'ombra de les teves ales,
on no m'abasti l'injust que m'assalta,
els enemics mortals que m'envolten”.
(Salm 17/16, 6-9)
 Hi ha moments que necessitem trobar consol per suportar les moltes dificultats de la vida. En aquestes situacions ens agrada gaudir de l’acolliment d’altres persones que ens obren el seu cor. De la mateixa manera que volem que ens ho facin, nosaltres també hem de saber fer-ho als altres. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar, diu el Senyor” (Mt 11,28)

dissabte, 3 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

L’experiència del perdó alleugera la tristor d’ànima. Podem tenir consciència de no haver fet bé les coses, d’haver-nos comportat injustament o amb poc amor. Cada una d’aquestes situacions empetiteix el cor i amarga l’esperit. Necessitem sentir-nos perdonats d’aquestes culpes per la falta d’estimació. Només això així l’ànima recupera la serenor. “Què és més fàcil, dir: «Et són perdonats els pecats», o bé dir: «Aixeca't i camina»? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: «Aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa»”. (Mt 9,5-6) 

L’amor tot ho pot, tot ho transforma. Si estimem, a més de fer el bé a altres persones també ens el fem a nosaltres mateixos. Gràcies a estimar, superem els nostres egoismes que ens tanquen a percebre la profunditat de la vida, i descobrim que els altres ens canvien i ens ajuden a vèncer les nostres pors. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors” (Mt 9,13)

divendres, 2 de juliol de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Seguir la causa de Jesús comporta una gran exigència de radicalitat personal. Vol dir renunciar a moltes coses que són valorades positives per altres persones perquè les consideren essencials per fer la vida fàcil. El seguiment de Jesús introdueix un ordre de prioritats diferent al que tenen moltes persones. Són renúncies acceptades amb joia perquè ajuden a estimar millor i asserenen l’esperit. “Mestre, et seguiré arreu on vagis. Jesús li respon: Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap” (Mt 8, 19-20) 

La vida és finita. Sempre arriba aquell moment de l’hora foscant que ens recorda la proximitat de la partença. Procurem tenir-ho tot endreçat, estar en pau amb nosaltres mateixos, i amb aquells que haguem pogut ofendre, perquè no sabem res d’aquest instant definitiu. “Ha arribat l'hora de la meva partença. He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe”. (2Tm 4,6-7) 

Alimentar rancúnies, estar malhumorat, ser malfiat, tenir poca paraula, enredar i viure enganyant són actituds que creen inquietud, malmeten l’esperit i creen un sentiment negatiu corrosiu del caràcter. Hem de ser sincers, planers i dir la veritat. Aquesta ens fa lliures i allibera l’esperit dels neguits interiors. “Ell ha decidit donar-nos la vida per mitjà de la paraula de veritat, perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat” (Jm 1, 18)