Aportar esperança als desesperançats

Recentment he hagut d’escriure un article sobre la declaració del Concili Varticà II Dignitatis humanae sobre la llibertat religiosa. Rellegint els documents conciliars i altres reflexions he copsat la importància que el Concili donà al fet de la llibertat. Els cristians som persones lliures, perquè la llibertat es troba arrelada en la matriu de l’experiència creient i forma part de la Bona Nova proclamada a la societat: la memoria passoinis, mortis et resurrectionis Christi.

La fe cristiana és un exercici constant d’aquesta memòria perquè confessa el valor màxim de l’amor de Jesús. Qui proclamà que creure en Déu és estimar plenament als que es troben en als marges de la història, als qui semblen no comptar per res, els perdedors dels triomf social, els perseguits i marginats, els exclosos i empobrits, els oprimits i rebutjats. Conèixer a Déu, com a resultat de l’experiència creient neix de la vivència d’un amor sens límits que aporta esperança als qui no en tenen, es senten fracassats o exclosos.

Anunciar Jesucrist

La celebració de la Pasqua és una invitació a l’evangelització. Convida pensar el sentit de l’anunci de Bona Nova com a proposta que aporta un sentit a la societat contemporània. La seva mort i resurrecció són el nucli de la Bona Nova. Aquesta és un anunci joiós per tota persona tal com diu l’abat de Santa Maria de Montserrat en la seva conferència La nova evangelització editada en el llibret Promoure una nova evangelització publicat recentment per l’editorial Balmes sota la direcció de mossèn Ramon Corts. La vida i mort de Jesús és una Bona Nova perquè aporta esperança, dóna consol en els moments de tristor o sofriment. Jesús ajuda a comprendre el sentit pregon de l’existència humana i la seva vocació de transcendència.

El Déu Pare de Jesús ens agermana en una filiació que es relliga per l’estimació del Pare i l’amor al proïsme com experiència que aporta un sentit moral a les persones. Tots som germans per l’estimació de Déu. Però les persones som febles i podem trencar aquesta estimació divina quan tenim unes relacions humanes contràries a la justícia, a l’amor, al perdó, la solidaritat i la pau. La família humana es desfà quan el pecat modifica les relacions d’amor que haurien de vincular les persones. Però Jesús allibera a les persones del poder del mal, del pecat i l’egoisme, de la mateixa mort la qual és la gran negació de la vida, de l’amor. Com diu el pare abat Soler, “anunciar l’Evangeli és anunciar la persona divinohumana de Jesucrist i proposar l’Evangeli que ens ensenya a viure plenament com a éssers humans creats per tenir una relació d’amor amb el Déu Trinitat”. De tal manera que l’Evangeli “ofereix camins per sortir de les situacions personals i socials davant de les quals ens sentim humanament impotents de fer-hi res”.