Glosses per la vida quotidiana

Molt bona Pasqua a tothom. Que el temps joiós de la Pasqua arribi al cor de la humanitat. Que la llum pasqual il·lumini als que viuen a la fosca. Siguem avui solidaris amb el dolor de totes les persones que pateixen pels mals d’un món injust per l’egoisme personals. Davant d’aquest situació de mort no hem de tenir por en anunciar la resurrecció de Jesús. Aquell qui ensenya que la vida transcendeix la mort. És el mateix que proclamar que l’amor venç tot egoisme. L’estimació és la llum que il·lumina la foscor de l’individualisme i el desinterès per l’altre. L’amor no pot morir si el cuidem, si l’alimentem en el nostre esperit, llavors la mort no tindrà cap poder sobre ell. Quan estimem ho veiem tot diferent i la mirada esdevé diàleg humà misericordiós.

 “No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran” (Mt 28,10)

 Que passeu un bon Diumenge de Pasqua. Molt bona Pasqua.

Diumenge de Pasqua

BONA PASQUA

Monestir de Santa Maria de Montserrat. Rosari Monumental

 "No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat.No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com havia predit" Bona Pasqua. 

Crist ha ressuscitat, realment ha ressuscitat. Per què busqueu entre els morts el qui viu? Las Pasqua de nou se'ns presenta a tots.Visquem la Pasqua. És el dia en el que celebrem el triomf de la llum sobre la foscor, de la vida sobre la mort. La mort ens anul·la la llibertat en forma d'injustícia, assassinats terroristes, infermetat o la mort que ens aparta definitivament dels ésser estimats. La nostra esperança és que hi ha vida després de la mort. Aquesta es l'esperança que ens sosté. Però, hem de lluitar perquè la justícia guanyi a les morts injustes i innecessàries. Només aíxí, experimentarem el sentit alliberador de la Pasqua. 

El mal i la mort no poden tenir la darrera paraula, no poden posar fi a l’amor ni negar el sentit de la vida, ni com la història humana és la història de la salvació i l'alliberament, La Resurrecció no fou una resposta en el passat, només comprensible pels seus testimonis. La resurrecció del Crist esdevé una presència viva en cada instant del present, del nostre present i de totes les persones. Així, quan ens preguntem què vol dir la Resurrecció, anem molt més enllà de la sortida radiant i sorprenent d’un cos de la seva tomba, incomprensible des de la lògica de la raó, confessant la resurrecció de Jesús ens sentim convidats a entendre el significat del món quan les persones estimen de debó. Estenem la Pasqua al nostre entorn. Bona i santa Pasqua

La joia pasqual - Diumenge de Pasqua

Ahir, vaig seguir per internet la Vetlla Pasqual de la comunitat monàstica de Santa Maria  de Montserra.  Durant la litúrgia de la vetlla, vivint la cerimònia i escoltant pausadament les lectures de l’Antic Testament, vaig sentir la joia i la felicitat que comporta l’experiència de creure. La foscor inicial trencada per la llum del ciri pasqual i la progressiva il·luminació de l’assemblea de fidels introdueixen el sentit de la llum que aclareix la foscor que és vençuda per la certesa de la resurrecció.

Afirmar la fe és confessar una experiència creient de cerca de Déu com diu el salmista “tot jo tinc set de Deú, del Déu que m’és vida ¿quan podré veure Déu cara a cara?" (Sl 41). Creure no és això: cercar Déu per veure’l cara. Per això seguir els preceptes de Déu és recórrer un camí planer perquè aquests no provenen del dogma de la Llei sinó que neixen de la font de la Saviesa. En la lectura sisena el profeta Baruc ens recorda “escolta, Israel, els preceptes de vida, estigues atent i aprendràs la prudència”. Seguir els camins de Déu ajuda a trobar la pau. En el corresponent salm responsorial, tret del salm 18, l’assemblea cantà “els preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de goig”. Aquesta és l’experiència que voldria transmetre des de la vivència de la meva fe: el goig de creure. És l’alegria que exterioritza per Isaïes quan diu “el Senyor és el Déu que em salva, confio, no m’espanto. D’ell em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació” (Is 12). Per això, en la Pasqua és viu l’experiència joiosa de la fe que anima a pregar al Déu vivent “envieu-me la llum i la veritat, que elles em guiïn, que em duguin a la muntanya sagrada, al lloc on residiu. I m’acostaré a l’altar de Déu, a Déu que és la meva alegria” (Sl 41). Ho he de viure profundament, pot ser en més silenci del volgut perquè els moments són difícils. La joia pasqual es aporta l’esperança del Ressuscitat que ens ha d’ajudar per seguir endavant per vèncer aquesta dura pandèmia.

BONA PASQUA 

Rosari Monumental Montserrat

"No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat.No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com havia predit"

Bona Pasqua

Bona Pasqua. Crist ha ressuscitat, realment ha ressuscitat. Per què busqueu entre els morts el qui viu? Las Pasqua de nou se'ns presenta a tots.Visquem la Pasqua. És el dia en el que celebrem el triomf de la llum sobre la foscor, de la vida sobre la mort. La mort ens anul·la la llibertat en forma d'injustícia, assassinats terroristes, infermetat o la mort que ens aparta definitivament dels ésser estimats. La nostra esperança és que hi ha vida després de la mort. Aquesta es l'esperança que ens sosté. Però, hem de lluitar perquè la justícia guanyi a les morts injustes i innecessàries. Només aíxí, experimentarem el sentit alliberador de la Pasqua. 

El mal i la mort no poden tenir la darrera paraula, no poden posar fi a l’amor ni negar el sentit de la vida, ni com la història humana és la història de la salvació i l'alliberament, La Resurrecció no fou una resposta en el passat, només comprensible pels seus testimonis. La resurrecció del Crist esdevé una presència viva en cada instant del present, del nostre present i de totes les persones. Així, quan ens preguntem què vol dir la Resurrecció, anem molt més enllà de la sortida radiant i sorprenent d’un cos de la seva tomba, incomprensible des de la lògica de la raó, confessant la resurrecció de Jesús ens sentim convidats a entendre el significat del món quan les persones estimen de debó. Estenem la Pasqua al nostre entorn. Bona i santa Pasqua

L'esperança que salva

Sense la Resurrecció del Crist la fe cristiana no tindria sentit. Tampoc la fe en tindria sense la caritat. Resurrecció i caritat s’uneixen en la vivència de l’amor. Per això, l’experiència pasqual transcendeix la vida creient i eixampla l’horitzó de la vida humana. Molt sovint les persones ens trobem atrapades per les tensions interiors o infortunes que esgoten tota esperança. En aquestes situacions els individus experimentem la finitud de l’existència i les seves limitacions. Molts cops escoltem, i ens diem, “no hi ha res afer”. Aquesta expressió està plena de desesperança.

Quan ens adonem que no hi ha res a fer la vida perd el seu alè, el seu tremp i joia. Això passa quan les persones ens quedem atrapades en la desesperació i pensem que la vida està acabada i que res té sentit. És una experiència de mort en vida. Tot sovint aquesta és la sensació que tenim les individus quan ens trobem presoners dels nostres egoismes, pors, malestars i indolències. Són situacions en les qual ens abandonem a les desesperança. Quan falla l’esperança, la mort fa estada en el cor. Però l’experiència pasqual és una crida a l’esperança humana. És una invitació a creure contra tota desesperança i vèncer tot cansament de cor. Aquesta experiència creient hem de saber-la compartir amb tots els homes i dones del nostre temps. Perquè Crist ha ressuscitat per vèncer les buidors interiors i el pecat que empresona. Per això els cristians hem d’anunciar la Resurrecció a la humanitat sencera perquè ella és una bona nova alliberadora.

Diumenge de Pasqua

Bona Pasqua. Amb aquest desig es manifesta la voluntat de moltes cristians de compartir la joia de la resurrecció. La fe no és comprensible sense l’experiència pasqual. La mort és vençuda per l’amor manifestat en Jesús. En el Credo es deia davallà als inferns perquè, com es diu en la carta de Pere (1 Pe 3,18-19) «també Crist patí per raó dels pecats una vegada per sempre. Ell, el just, va patir pels injustos, per conduir-vos a Déu. El seu cos va ser mort, però l'Esperit el féu viure. Llavors anà a dur la seva proclama als esperits empresonats». En la seva baixada als inferns ens rescata i ens perdona les nostres faltes, les omissions i els egoismes que afecten el pla d’amor de Déu.

L’esperit que Jesús ens deixa quan expirà ens ajuda a esdevenir els seguidors. La seva mort és vençuda per l’acció operant del seu esperiti que actua a través nostre. La Pasqua és també el nostre renaixement a la llum que prové de Déu a través d’aquest esperit. El camí pasqual viscut aquest dia esdevé una crida al testimoniatge de la llum que aquesta nit s’ha fet present entre nosaltres. Com els deixebles d’Emmaús, estem de camí i hem de saber trobar el Jesús ressuscitat al nostre costat.

La joia pasqual - Diumenge de Pasqua

Ahir, vaig tenir el goig de celebrar la Vetlla Pasqual amb la comunitat monàstica de Sant Benet de Montserrat; és el monestir de monges benedictines a l’esguard del Cavall Bernat, la gran paret dels Diables i els serrats del Moro i de Sant Jeroni. Durant la litúrgia de la vetlla, vivint la cerimònia i escoltant pausadament les lectures de l’Antic Testament, vaig sentir la joia i la felicitat que comporta l’experiència de creure. La foscor inicial trencada per la llum del ciri pasqual i la progressiva il·luminació de l’assemblea de fidels introdueixen el sentit de la llum que aclareix la foscor que és vençuda per la certesa de la resurrecció.

Afirmar la fe és confessar una experiència creient de cerca de Déu com diu el salmista “tot jo tinc set de Deú, del Déu que m’és vida ¿quan podré veure Déu cara a cara?" (Sl 41). Creure no és això: cercar Déu per veure’l cara. Per això seguir els preceptes de Déu és recórrer un camí planer perquè aquests no provenen del dogma de la Llei sinó que neixen de la font de la Saviesa. En la lectura sisena el profeta Baruc ens recorda “escolta, Israel, els preceptes de vida, estigues atent i aprendràs la prudència”. Seguir els camins de Déu ajuda a trobar la pau. En el corresponent salm responsorial, tret del salm 18, l’assemblea cantà “els preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de goig”. Aquesta és l’experiència que voldria transmetre des de la vivència de la meva fe: el goig de creure. És l’alegria que exterioritza per Isaïes quan diu “el Senyor és el Déu que em salva, confio, no m’espanto. D’ell em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació” (Is 12). Per això, en la Pasqua és viu l’experiència joiosa de la fe que anima a pregar al Déu vivent “envieu-me la llum i la veritat, que elles em guiïn, que em duguin a la muntanya sagrada, al lloc on residiu. I m’acostaré a l’altar de Déu, a Déu que és la meva alegria” (Sl 41).

Llum joisa

La festa de Pasqua és la festa de la llum. Ella ens il·lumina per treure’ns de l’abisme dels nostres pecats. La Quaresma ens ha servit per adonar-nos que estem necessitats de ser salvats, rescatats de les nostres faltes. Des de l’abisme he reclamat la llum del Senyor. Ara, amb la festa de la Pasqua sabem on està la llum. La davallada de Jesús als inferns es per fer-nos adonar del nostre abisme interior. El sepulcre buit evoca la nostra buidor interior quan ens sentim en mans dels pecats.

Però la buidor del sepulcre és l’anunci de la resurrecció. L’experiència quaresmal de penediment ens ha dut a descobrir la Llum del món. Des l’abisme interior he pogut vivificat l’esperança de cercar a Déu per deixar d’obrar el mal i fer el bé. Ara, amarat per les extraordinàries lectures pasquals he guanyat la saviesa que il·lumina. D’aquesta nit pasqual benaurada no en sabem massa. Però els cristians tenim la certesa que Jesús, ara el Crist, no hi és perquè ha ressuscitat. Gràcies a l’experiència del sepulcre buit descobreixo que el Crist ha vençut definitivament la mort. Ell ha ressuscitat, realment ha ressuscitat. Aquesta és la meva esperança. Gràcies a ella crec que he estat alliberat dels meus pecats com experiència de mort personal. Perquè la mort, és també una experiència quotidiana, més enllà del moment de la definitiva partença, quan descobreixo la força del pecat. Aquest, tot ho nega i deshumanitza.

La gran festa de la llum. La Llum joiosa que il·lumina i salva. La litúrgia m’ajuda a entendre el valor d’aquesta llum. Ella és necessària pels qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort. És una llum que tot ho il·lumina, perquè res queda fora de la seva claror. El capvespres ha quedat omplert d’una llum que no s’apaga mai i la nit és tan clara com el dia. Així serà per sempre. Perquè, com diu Sant Agustí, ara sabem que hi haurà “una pau sense capvespre”. No ens faran por les ombres de la mort, ni la basarda de la nit, ni la pesta que s’esmuny en la fosca perquè la nit està plena de la llum del Crist.