Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Jordi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Jordi. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 d’abril del 2020

Sant Jordi


Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Poema "Sant Jordi Gloriós" de Josep Maria de Segarra


diumenge, 23 d’abril del 2017

Sant Jordi

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Poema "Sant Jordi Gloriós" de Josep Maria de Segarra

dijous, 23 d’abril del 2015

La festa de Sant Jordi

Avui és el meu sant, a més de celebrar el patró de Catalunya i fer d’aquest fet una gran festa cívica. Ens regalem roses i llibres, gestos plens de sentit perquè amb ells manifestem l’estimació. És un dia de gran festa i per això, avui visc la festa, no escric el blog i desitjo a tothom feliç diada.

dimarts, 23 d’abril del 2013

Sant Jordi


Avui és el meu sant patró. Estic content de dir-me Jordi. Amb aquest nom, els meus pares volien comunicar el sentiment de pàtria que els animava i defensaven. Perquè per ells, Jordi, era el sant patró de Catalunya, el país que estimaven i que una cruel guerra havia estroncat les seves possibilitats així com les seves joventuts. Per això, que el seu fill, primogènit, i després únic, es digués Jordi era un acte de resistència activa en defensa de Catalunya. Penso que actes d’afirmació d’aquesta mena foren bastant extensos durant uns quants anys. Aquest desig dels meus pares amb el meu patronímic m’ha acompanyat tota la vida. Ha estat l’estigma ben agradable que sempre he defensat com a mostra de la catalanitat que volia compensar un primer cognom més peculiar.

Sempre m’han dit i cridat per Jordi i mai he permès la castellanització del nom. Em passa el mateix amb el res del Parenostre que sempre el prego en català. Algun cop m’han dit Jordiet, i a quin Jordi no li han dit, i esporàdicament Toti. Recordo que el meu primer pasword en el món de la informàtica, allà pels finals dels anys vuitanta del segle passat, fou Toti Baruc en una mena de sincretisme absurd entre noms cristians i jueus.

No sé si sant Jordi existí, més aviat els entesos en tenen dubtes raonables, però la seva icona de la llegenda medieval em resulta simpàtica: una cavaller matant a un drac que, suposo, deuria estar assetjant a una damisel·la en perill. El que no explica aquesta llegenda és si al final de la història el cavaller es casà amb la dama o se s’anà  a salvar-ne altres. En aquest cas, sant Jordi hauria estat un precursor avant la lettre  del mite de don Joan.  Una altra icona del meu patró que m’agrada molt és el sant Jordi vestit com a romà, sense drac ni donzella, sinó simplement amb l’espasa i escut en repòs que pintà Josep Obiols a sala abacial del monestir de Santa Maria de Montserrat. Aquesta imatge va tenir una gran acceptació durant els anys seixanta, a causa de les moltes i repetides reproduccions en tota mena de suport, jo mateix vaig dibuixar-la al carbó en com a mural en una paret de l’agrupament escolta de Sant Antoni Abat de Barcelona. L’èxit d’aquesta imatge estava que, durant un temps, es proposà com a model per la joventut catalana dels anys seixanta. Aquestes imatges endolcides del soldat de la Capadòcia contrasten amb el seu ús com a patró de croades i el seu ús com miles Christi per protegit altres combats fets en nom de la fe.

M’agrada molt el sant Jordi que els catalans ens hem apropiat com el nostre patró de la gent que s’estima. La rosa i el llibre que avui massivament ens regalem demostra el valor cívic del nostre poble. Som capaços de seguir celebrant el sant patró de la Catalunya secularitzada en un dia feiner i omplir de roses i llibres els nostres carrers. Visca sant Jordi. Que per molts anys podem veure els amant, joves i vells, agafats de les mans amb un llibre i una rosa. Perquè això és, sens dubte, el valor d’aquest dia: les persones que s’estimen ho diuen i viuen pels carrers. Visca sant Jordi.

divendres, 23 d’abril del 2010

Sant Jordi

SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)


Avui és el meu sant. Festa de Diada, festa grossa. On els sentiments i emocions es confonen amb l’admiració per un poble que sap fer festa treballant. Tenir un nom tan fàcil de recordar fa que sigui felicitat per moltes persones. Moltes gràcies per les atencions rebudes. També tinc molts amics que se n’enduien. Espero poder felicitar-los a tots. Per tot això, el post d’avui és breu, brevíssim. Vull tenir temps per celebrar la festa i fruit de les sensacions de les roses i els llibres que envolten tots els recons de la meva ciutat. Tenir el despatx a la Rambla barcelonina és una avantatja. Estic al centre mateix de la festa. Des dels balcons de la feina veig les riuades de persones que amb dificultats miren els llibres de les parades. Totes porten una rosa a les mans, totes porten la il·lusió del dia en el rostre. És fantàstic veure els nens de les escoles deambular en el centre de la ciutat. En els seus ulls llueixen la fantasia del dia. Visca la Diada. Visca Sant Jordi.

dijous, 23 d’abril del 2009

Sant Jordi, Juan Marsé, José Agustín Goytisolo i Isona Passola

Avui és el meu sant. Moltes facilitats a tots els jordis. Una felicitació particular i ben merescuda a Juan Marsé que avui ha rebut el premi Cervantes. Escric des del seu barri, allí on el pijoaparte n’era l’amo i senyor. Des d’una solidaritat veïnal, els meus honors per aquest gran escriptor català.

Aprofito la Diada per evocar un altre gran escriptor mort ara fa deu anys, en José Agustín Goytisolo. Recomano anar a veure l’exposició que amb el títol “Més a prop” es fa a la Fundació del Círculo de Lectores (Consell de Cent 323, Barcelona). És una mirada àmplia a la vida d’aquest gran poeta. A continuació reprodueixo sencer el seu poema “Palabras para Júlia”. Tot una declaració d’amor d’un pare a la seva filla i un llegat dels valors que cal tenir per anar per la vida. Aquest poema sempre m’ha emocionat.

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía, es mejor vivir
con la alegría de los hombres,
que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada,
te sentirás perdida o sola,
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto,
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno,
son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti,
cuando te escribo estas palabras,
pienso también en otros hombres.

Tu destino está en los demás,
tu futuro es tu propia vida,
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas,
que les ayude tu alegría,
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname, no sé decirte
nada más, pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

Finalment una recomanació. Avui s’estrena la pel·lícula Catalunya – Espanya dirigida per Isona Passola. És una bona notícia. Després de la “Pelota Basca” calia una pel·lícula feta des de la nostra realitat i parlant dels temes que es preocupen. Moltes felicitats Isona i, ben segur, que el teu pare farà un ample somriure, des d’on estigui, quan s’apaguin els llums de sala i comenci la pel·lícula.