Durant uns dies he tingut l’oportunitat d’escoltar vàries explicacions sobre el que fou la
Shoah.
Shoah, terme hebreu que significa catàstrofe i que designa l’extermini de bona part dels jueus europeus per part de l’Alemanya nazi durant la II Guerra Mundial. Els relats sobre la
Shoah m’han provocat un profund dolor d’ànima. Desprès d'escoltar atentament aquestes explicacions he comprés el significat dels sentiments que expressen els jueus al commemorar aquest fet. Gràcies això he entès que la paraula holocaust, tant habitual en el nostre context, resulta parcial per descriure el vertader sentit de la
Shoah. Mentre l’holocaust té una connotació de sacrifici, com es propi en les cultures religioses semítiques; la
Shoah inclou més la idea de genocidi o judeocidi, termes que expressen amb més plenitud la perversió nazi. La
Shoah és una catàstrofe insuportable per la consciència de la humanitat perquè comportava la voluntat explícita d'aniquilar totalment el poble jueu prèvia negació de la seva condició humana. Si bé és cert que en l'imaginari la paraula holocaust te una funció explicativa, i tal volta substitutòria de la
Shoah, per fidelitat al desig de que això no torni passar mai més, s'hauria de fer un esforç pedagògic de substitució de termes.
Amb la
Shoah la maldat, com a concepte que expressa deshumanització, estableix un patró de comportament identificable en altres moments històrics. Efectivament, en determinats episodis de la història de la humanitat s'han donat situacions similars o que han participat en alguna de les condicions extremes d’aquesta maldat. La
Shoah es produeix en una societat altament cultivada i plena de racionalitat. No és un accident atribuïble a la barbàrie, sinó a tota una llarga teorització de la supremacia d’una raça sobre les altres. Des d’una base teòrica curosament elaborada sorgeix la lògica de l’aniquilació de la raça jueva que es projecta també contra els gitanos, els Testimonis de Jehovà, dels homosexuals o de les persones amb discapacitat. La realitat de la
Shoah es basa en la capacitat del pensament nazi de negar prèviament la condició humana a aquells que seran després aniquilats a través d’una maquinària de la mort. Aquesta circumstància resulta clau per entendre la fredor moral dels nazis davant la massiva destrucció del poble jueu. La presumpta negació de la seva condició humana actuava de coartada per justificar la seva tranquil·litat moral davant la seva destrucció calculada. La
Shoah fou possible en part pel silenci i la indiferència d’una part de la població europea al veure desaparèixer una part dels seus conciutadans jueus. Només algunes persones justes comprengueren que havien de solidaritzar-se amb la sort dels jueus.
Alguns dels criteris que fonamentaren la
Shoah són presents en alguns dels conflictes viscuts recentment per la humanitat. Es tracta d’altres contextos, altres moments històrics, altres actors i protagonistes; però tots tenen uns trets comuns que els apropa al sentit de mal que s’amaga darrera de la deshumanització de la societat que en la
Shoah, pel seu abast i magnitud, conegué la seva expressió màxima. A la memòria venen els casos dels tutsis, els bosnis, els armenis i altres pobles. Són situacions que conviden a pensar sobre el sentit del mal present en tot genocidi. La destrucció sistemàtica de persones segons el seu pensament, com passa en tot règim dictatorial, representa, en una altra dimensió, un eixamplament del concepte de genocidi al món de les idees polítiques. La lògica interna present en la
Shoah, negar primer la condició vida humana, per actuar després amb impunitat sense cap reserva moral, és una greu temptació que pot fer-se servir avui per banalitzar o menysvalorar el conflicte moral que tenen algunes persones quan intenten discernir la dimensió moral d’algunes decisions que afecten el sentit de la vida.
Per sort de la civilitat, després de la profunda nit de la
Shoah la llum brilla en la consciència de la humanitat. L’existència de tribunals penals internacionals especialitzats en jutjar genocidis (el de Nuremberg per la
Shoah i d’altres que s’han creat) és una garantia que té la societat contemporània contra el perill d’oblidar el genocidi.
