Glosses per la vida quotidiana

Els cristians evoquem la crucifixió com expressió màxima de l’amor de Jesús. La mort en creu era un acte ignominiós dels romans executat per castigar i espantar. En el cas de Jesús, la seva mort en creu culminava un procés injust. La mirada a la creu és per tenir presents les injustes creus que pateixen avui tantes persones justes. “També el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna” (Jn 3,14-16). 

Tenir seny és una virtut desitjable. El seny es defineix com és la ponderació mental. Sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença i actuació. No hi ha com tenir cura de conrear l’esperit i el seu diàleg amb la raó a fi de tenir bon seny. “Beneit sigui el Senyor que em dona seny. Fins a les nits m’amonesta el meu cor. Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré” Salm 16 (15) 7-8

Glosses per la vida quotidiana

Les persones hem de tenir normes i regles per ordenar-nos la vida, però no hem de quedar mai presoner de les nostres pròpies normes. Només hi ha una sola norma que ho condiciona tot: fer el bé. El respecte ha de ser sempre l'amor al proïsme, tota la resta està condicionat a aquest precepte. "Els fariseus i els mestres de la llei esperaven a veure si Jesús curava en dissabte (...) Us pregunto: ¿quin és el nostre deure en dissabte, fer el bé o deixar-lo, salvar una vida o deixar-la perdre". (Lc 6,7.9) 

 Davant les decisions, les persones hem d'aturar-nos a discernir per tal de contrastar el que anem a fer amb els principis que ordenen la vida. Un camí per fer-ho és aquella pregària que ens situa davant el judici de Déu. Tota acció humana important ha d'estar precedida per moments de pregària sincera. "Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i passà tota la nit pregant Déu. Quan es va fer de dia, cridà els seus deixebles, n'elegí dotze i els donà el nom d'apòstols". (Lc 6,12-13) 

 Pels cristians, els pobres són una opció preferencial. Ells han de rebre tota la nostra atenció en la lluita per fer un món més just i habitable. Els exclosos i marginats socialment, juntament amb les persones que pateixen qualsevol mena de tipus de pobresa espiritual són els estimats de Déu. “Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres”. (Lc 6,20)

Glosses per la vida quotidiana

Segueixo commogut per les dures imatges de la interminable guerra d’Ucraïna. Els sentiments van des de la indignació fins a la misericòrdia. Hem fracassat com a civilització. Portem molt de temps instal·lats en una profunda deshumanització. Per això les paraules d'avui tenen sentit si les comprenem des del drama humà de la negació al dret a la vida deshumanitzada que pateixen moltes persones. "No ens cansem de pregar demanant a Déu, que amb tota la saviesa i la intel·ligència de l'Esperit, us faci conèixer plenament allò que vol de vosaltres: que porteu una vida digna del Senyor". (Col 1,9-10) 

Sovint comento que l’amor salva. És veritat. Les persones necessitem sentir-nos estimats. Al llarg del dia, cadascú pot ser testimoni de la força de l’amor. Quan som amables, cordials, receptius i acollidors dels altres estimem. Donem una oportunitat a l’amor per transformar la vida dels qui ens envolten. "Jo, sabent que m'estimeu, tinc plena confiança. El meu cor s'alegra, ja em veig salvat" (Salm 12(12),6)

Glosses per la vida quotidiana

La vida del món ens tempta constantment amb enganys de felicitats falses. Escoltem promeses de camins ràpids a la felicitat associades a les riqueses, al consum, a l’egoisme i a la indiferència davant el sofriment o l’esgotament dels recursos de la natura. Enfront d’aquest camí, la causa de Jesús proposa un treball pacient a favor de la veritat i la justícia, i la construcció d’una esperança comuna respectuosa amb els béns naturals. Estem per fer la voluntat de Déu. “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2) 

El seguiment de la causa de Jesús ens convida a l’anunci joiós de la seva Bona Nova. És un missatge clar i senzill: estimar i alliberar a les persones de qualsevol sofriment, injustícia i opressió com expressió de l’amor sense límits. “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor” (Lc 4, 18-19). 

L’experiència del transcendent demana sincerat de cor. No és una qüestió de càlcul, sinó d'obertura interior per deixar-se captar pel misteri de la transcendència. Moltes persones, ara i abans nostre, han recorregut aquest camí i han compartit la felicitat d’experimentar aquesta la trobada íntima amb Déu. “Feliços els nets de cor: són ells els que veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells”. (Mt 5,8-10)