Paraules vives

Molt sovint, els textos bíblics pren sentit des de la pròpia experiència personal. Així hom té la sensació que l’experiència continguda en els textos sagrats es reinterpreta des de la pròpia experiència personal. Són paraules vives que perduren al llarg del temps i la seva significació profunda no s’altera. Les mateixes traduccions d’alguns textos ajuden a experimentar aquesta sensació de paraules dinàmiques. L’altre dia ho vaig comprovar a través del comentari que em feu una persona al llegir un text que tenia en el Facebook. Ja havia escrit “Que el vostre esperit em condueixi per terra plana” (Sal 142,10).

La primera observació que em feu aquesta persona fou reclamar que l’esperit de Déu estigui present en els moments difícils, quan la terra es costeruda. Però mirant el text , crec que el text del salmista expressa una voluntat que Déu acompanyi cap a una terra plana i es mantingui el costat. Llavors el text seria una crida a abandonar una terra abrupta per anar a trobar les mansuetuds de les terres planes. Vaig mirar com estava traduït en altres bíblies. La meva sorpresa fou comprovar que, si bé totes elles tenen les mateixes paraules, la comprensió del text no sempre és idèntica. A continuació recullo algunes de les traduccions:

“El teu esperit és bo: que em condueixi per terra plana” (Salm 143,10)

“Ensenya’m a fer la teva voluntat, tu ets el meu Déu. El teu esperit és bo: que em condueixi per terra plana” (Associació Bíblica de Catalunya)

“Enséñame a cumplir tu voluntad que Tú eres mi Dios. Tu espíritu bondadoso me guió por tierra llana” (Julio Trebolle Barrera, Trotta)

“Enséñame a cumplir tu voluntad pues tú eres mi Dios. Que tu aliento bondadoso me conduzca por una tierra llana” (Herder)

“Enséñame a hacer tu voluntad, porque tú eres mi Dios. ¡Que tu buen espíritu me lleve

por un camino recto! “Bíblia de l’Associació Bíblica de Catalunya

“Enséñame a hacer tu voluntad, porque tú eres mi Dios. Que tu espíritu bondadoso me conduzca por una tierra llana” (Congregación para el Clero)

“Enséñame a hacer tu voluntad, porque tú eres mi Dios; Tu buen espíritu me guíe a tierra de rectitud”  (Reina Valera)

“Enséñame a cumplir tu voluntad, porque tú eres mi Dios; tu espíritu que es bueno me guíe por una tierra llana” (Biblia de Jerusalem)

“Enséñame a hacer tu voluntad, porque tú eres mi Dios. Que tu espíritu bondadoso me conduzca por una tierra llana” (Biblia del Pueblo de Dios)

“Enséñame a que haga tu voluntad ya que tú eres mi Dios; que tu buen espíritu me guíe por un terreno plano” (Biblia Latinoamericana)

De totes elles m’agraden aquelles que transmeten la pregària d’imprecació que demana a Déu ajuda per anar a un terreny pla i situen l’acció en un futur actiu en el qual el desig és una esperança i una confiança de no perdre la companyia de Déu.

II Setmana de la Bíblia

El lema de la II Setmana de la Bíblia és encertat: La paraula de Déu és viva i eficaç. Certament, la Bíblia són paraules vives. Cada lectura bíblica és com escoltar les veritats de la vida a cau d’orella. Tot seguit, aquestes paraules se’n van al cor il·luminant el que som, el que fem i el que sentim. La lectura diària dels textos bíblics, per més que llegim textos coneguts ens semblen sempre diferents. Efectivament, ho són perquè som nosaltres els que segurament hem canviat al viure una realitat que es canviant. Per això té tot el sentit afirmar que la Bíblia són paraules vives. La Paraula de Déu és viva. 

Totes les coses bones cal gaudir-les en petites dosis i, si és possible, amb assiduïtat. Per això és del tot recomanable dedicar una estona el dia, una petita estona a llegir la paraula de Déu i viure el mateix que experimentà la Verge Maria quan, al sentir les les paraules dels pastors en el moment de la seva adoració al nen Jesús, diu l’evangelista que “guardava tot això en el seu cor i ho meditava”. Cadascú pot tenir el seu mètode per apropar-se diàriament a la Paraula de Déu. Jo us proposo la Lectio Divina tal com forma part de l’espiritualitat benedictina. Primer llegir un text, qualsevol, el primer que surti a l’obrir la Bíblia i preguntar-se ¿què explica aquest text? ¿que passa en el relat?. Després meditar ¿què em diu Déu en el text?. Tot seguit pregar ¿quin diàleg puc fer amb Déu sobre aquest text. Finalment contemplar ¿que puc fer jo en la meva vida a partir de tot l’anterior?. Petit exercici que ens ajudarà ben segur a tenir una intensa vida espiritual. És així com la paraula de Déu és viva i eficaç.

Decàleg per llegir la Bíblia

He trobat un article, que ja té uns quants anys, de Mario De Gasperín, bisbe emèrit de Qerétaro Mèxic, explicant com llegir amb profit la Bíblia. Aquest bisbe proposa el següent decàleg:

1. Moltes persones ens han precedit en la lectura de la Bíblia. Entre ells, han destacat nombrosos sants. Són els que millor han interpretat la Bíblia.

2. La Bíblia és un llibre comunitari. Tot i que es pot llegir en solitari, adquireix una altre perspectiva si la seva lectura té una perspectiva eclesial.

3. La lectura de la Bíblia ha de vincular-se amb l’experiència litúrgica.

4. Al centre de la Bíblia hi ha el Crist. Tot ha de ser llegit sota la mirada del Crist i acomplert en el Crist.

5. A la Bíblia s’expliquen fets i dites, obres i paraules. Tot està unit. Les paraules il·luminen els fets, i els fets confirmen les paraules.

6. Una manera ordenada de llegir la Bíblia és començar pels Evangelis, seguir amb els Fets dels Apòstols i amb les Cartes. Es poden anar intercalant llibres de l’Antic Testament. Els Salms han de fer-se servir com a llibre de pregària. Cal dedicar un temps especial pels llibres dels profetes.

7. La Bíblia cal llegir-la donant-li voltes. És bo mirar si hi ha textos paral·lels. Tot ajuda a veure-ho més clar.

8. La Bíblia cal meditar-la a partir de posar-se en mans de l’Esperit Sant i deixar-se dur pel ell.

9. La Bíblia no s’ha d’instrumentar en benefici d’interessos personals o per anar en contra d’altres.

10. Tot text bíblic té un context històric i literari que el condiciona. Treure un text d’aquest context és un pretext per manipular la paraula de Déu.

Magnífics consells que són una bona pauta per la contemplació de la Paraula de Déu.

Paraules vives

Molt soviet, els textos bíblics pren sentit des de la pròpia experiència personal. Així hom té la sensació que l’experiència continguda en els textos sagrats es reinterpreta des de la pròpia experiència personal. Són paraules vives que perduren al llarg del temps i la seva significació profunda no s’altera. Les mateixes traduccions d’alguns textos ajuden a experimentar aquesta sensació de paraules dinàmiques. L’altre dia ho vaig comprovar a través del comentari que em feu una persona al llegir un text que tenia en el Facebook. Ja havia escrit “Que el vostre esperit em condueixi per terra plana” (Sal 142,10).

La primera observació que em feu aquesta persona fou reclamar que l’esperit de Déu estigui present en els moments difícils, quan la terra es costeruda. Però mirant el text , crec que el text del salmista expressa una voluntat que Déu acompanyi cap a una terra plana i es mantingui el costat. Llavors el text seria una crida a abandonar una terra abrupta per anar a trobar les mansuetuds de les terres planes. Vaig mirar com estava traduït en altres bíblies. La meva sorpresa fou comprovar que, si bé totes elles tenen les mateixes paraules, la comprensió del text no sempre és idèntica. A continuació recullo algunes de les traduccions:

“El teu esperit és bo: que em condueixi per terra plana” (Salm 143,10)

“Ensenya’m a fer la teva voluntat, tu ets el meu Déu. El teu esperit és bo: que em condueixi per terra plana” (Associació Bíblica de Catalunya)

“Enséñame a cumplir tu voluntad que Tú eres mi Dios. Tu espíritu bondadoso me guió por tierra llana” (Julio Trebolle Barrera, Trotta)

“Enséñame a cumplir tu voluntad pues tú eres mi Dios. Que tu aliento bondadoso me conduzca por una tierra llana” (Herder)

“Enséñame a hacer tu voluntad, porque tú eres mi Dios. ¡Que tu buen espíritu me lleve

por un camino recto! “Bíblia de l’Associació Bíblica de Catalunya

“Enséñame a hacer tu voluntad, porque tú eres mi Dios. Que tu espíritu bondadoso me conduzca por una tierra llana” (Congregación para el Clero)

“Enséñame a hacer tu voluntad, porque tú eres mi Dios; Tu buen espíritu me guíe a tierra de rectitud”  (Reina Valera)

“Enséñame a cumplir tu voluntad, porque tú eres mi Dios; tu espíritu que es bueno me guíe por una tierra llana” (Biblia de Jerusalem)

“Enséñame a hacer tu voluntad, porque tú eres mi Dios. Que tu espíritu bondadoso me conduzca por una tierra llana” (Biblia del Pueblo de Dios)

“Enséñame a que haga tu voluntad ya que tú eres mi Dios; que tu buen espíritu me guíe por un terreno plano” (Biblia Latinoamericana)

De totes elles m’agraden aquelles que transmeten la pregària d’imprecació que demana a Déu ajuda per anar a un terreny pla i situen l’acció en un futur actiu en el qual el desig és una esperança i una confiança de no perdre la companyia de Déu.