Glosses per la vida quotidiana

Hem d'estar convençuts de nosaltres mateixos, hem de confiar en les nostres capacitats. És important sentir-nos segurs i, al mateix temps, saber dubtar. Pot semblar contradictori, però no ho és. L'esperança a la qual estem cridats ens dona seguretat, aporta fermesa a les conviccions i dona confiança. "Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum, i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill" Salm 34 (33) 6-7.

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de procurar ser coherents: dir sempre el que pensem i fer allò que creiem. No podem amagar les creences per vergonya. Hem de procurar testimoniar- les fins i tot en els moments més difícils i en els indrets més hostils. Penso que la fe, amb els seus valors i principis, aporten referents per construir una societat més justa i digne. "Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat" (Mc 16,15)

Estem cridats a ser sal i llum del món. Per més que ho hàgim sentit molts cops, no sempre actuem d’acord amb aquesta proposta. Hem de saber presentar al món el que és genuí de la fe cristiana i ho hem de proposar com a contribució a la seva humanització. No estem fora del món, ni contra el món. Vivim uns valors que creiem que són bons per alliberar a les persones de les injustícies i de les opressions, materials i espirituals. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya” (Mt 5,13-14)

L’esperança es fonamenta en la confiança. Esperem que les promeses esdevindran realitat perquè confiem en qui ens ho ha dit. La creença, la confiança i l’esperança ens sostenen. Gràcies a elles la vida és obertura a la trobada amb les altres persones per poder compartir aquesta esperança, ajudar-los, acompanyar-los i alliberar-los dels  seus sofriments. “Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” (Lc 1, 45)

Glosses per la vida quotidiana

La pau sigui en vosaltres. Aquesta, o una formulació semblant, era una salutació habitual en els inicis del cristianisme. Que millor que desitjar la pau als altres!. Pau en tots els plecs de la vida. Començant a l’interior d’un mateix i acabant en la pau social entesa, no només com la negació dels conflictes, sinó com l’absència d’injustícia. Si vols la pau, treballa per la justícia com digué Pau VI en el seu missatge a la Jornada Mundial per la Justícia de 1972. “Mentre parlaven d'això, Jesús es presentà enmig d'ells i els va dir: La pau sigui amb vosaltres” (Lc 24,36) 

Hi ha persones que, per motius de la injustícia social, estan situades en els marges o la perifèria de la societat. D'altres, poden percebre la sensació de sentir-se exclòs o que no se'l té prou en compte o, simplement, que és ignorat. Algunes persones, amb el seu caràcter expansiu o dominants afavoreixen aquestes circumstàncies. Hem d'acollir a tothom i ser el màxim de sol·lícits. “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici" (Salm 118(117),22)

Glosses per la vida quotidiana

No hem de tenir por en anunciar la resurrecció. Fer-ho, és proclamar que l’amor venç l’egoisme que domina el cor. L’estimació és la llum que il·lumina la foscor de l’individualisme i el desinterès per l’altre. L’amor no pot morir si el cuidem, si l’alimentem en el nostre cor, llavors la mort no tindrà cap poder sobre ell. Quan estimem ho veiem tot diferent i la mirada esdevé diàleg misericordiós. “No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran” (Mt 28,10) 

Hem de ser testimonis de la Pasqua que hem viscut. Cada dia estan plens d’ocasions on podem viure l’experiència dels ressuscitat. Són petits moments pasquals en la quotidianitat. La nostra responsabilitat és ser fidel a l’esperit de la Pasqua i contribuir a que la vida triomfi a l’experiència de les morts per causa de les injustícies o indignitats.

“La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor”
Salm 33 (32) 4-5

La vida és un camí. Mentre hi caminem, hem d'estar atents per adonar-nos que ens trobem persones que ens ajuden a descobrir el mateix sentit de la vida. El que diuen, el que fan o, simplement, la seva companyia aporten llum al nostre cor. Hem d'estar atents i receptius a acollir als demés en el nostre cor. "Prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l'un a l'altre. "¿No és veritat que els nostres cors s'abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria els sentit de les Escriptures?” (Lc 24,30-32)

Dissabte sant

Jesús el Dissabte Sant és el gran absent. Només viu en la memòria d’algunes persones. Silenci davant una mort absurda per una sentència injusta. Desconcert, el Messies sembla derrotat. La mirada es perd davant la creu. No es compren el sentit d'aquesta mort. El seu cos està en el sepulcre i una gran pedra barra el pas. “Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú.Com que pels jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús”. ( Joan 19, 41.42 ) 

Se’m fan vives les paraules de l’aria “Erbarme dich, mein Gott” de la Passió segons sant Mateu de Bach

Apiada't, Déu Meu,
de les meves llàgrimes.
Mira el meu cor i els meus ulls
que ploren amargament davant teu.
Tingues pietat

Déu sembla absent. Molts cops experimentem aquesta absència de Déu. De tal manera que sembla que no existís. Arribem a dubtar de la nostra fe. Jesús davalla als inferns amb la nostra inseguretat. Tot sembla haver-se acabat perquè hi ha una gran absència. Tenim por, experimentem la solitud i la desesperació davant la incertesa del sentit d’aquesta buidor. Tot dissabte és un gran silenci. ¿S'ha acabat l'esperança? ¿cal seguir confiant? El profeta Osees es anuncia que l'absurditat és només aparent. Les seves paraules les entendrem aquesta nit. Quan la llum il·luminarà el nostre enteniment.

"Veniu, tornem al Senyor.
Ell, que ens ha trossejat, ens guarirà;
ell, que ens ha ferit, ens embenarà.
Ens tornarà la vida en dos dies,
el dia tercer ens farà aixecar
i viurem a la seva presència"
Os 6,1-2

Que passeu un bon Dissabte Sant

Glosses per la vida quotidiana

Massa sovint tenim el cor dur a les injustícies que ens envolten o fe oïdes sordes a les persones que ens parlen de la necessitat de construir un món més just i fraternal. Sembla que tinguem el cor de pedra i un esperit incommovible al sofriment de les altres persones. La vida ens exigeix no endurir el cor i ser compassius i benignes, estimar i perdonar tants cops que faci falta.“No enduriu els vostres cors, escolteu la veu de Déu”, (Salm 94,8)

Durant el temps de Quaresma podem dedicar una part del nostre temps a llegir autors que ens ajuden a créixer interiorment. De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem sustentar l’esperit. Ens calen paraules que ajuden a créixer interiorment. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6, 63b,68b)

Glosses per la vida quotidiana

Viure és una joia. Cada dia hi ha petits instants, petites epifanies de la vida quotidiana, que ajuden a comprendre quin és el sentit íntim de la vida. L’esperit necessita trobar també aquests moments en els quals tot esdevé comprensible il·luminat per raons profundes que sostenen la joia de viure. Són moments il·luminats pel sentit de la fe. “Jo soc la llum del món – diu el Senyor – el qui em segueix tindrà la llum de la vida.” (Jn 8,12) 

En la vida, hi ha moments per a tot. Fins i tot per la desesperació. Són moments foscos on l’esperança sembla fondre’s davant la duresa dels esdeveniments, de la incontestable amargor de la realitat. És llavors quan pot sorgir, elevant-se per damunt de la petitesa de cada persona, la pregària confiada cercant l’esperança perduda. “No m’amagueu la vostra mirada en aquesta hora de perill, escolteu atentament, no trigueu més a respondre ara que us invoco” Salm 102 (101), 3 

Pot semblar una paradoxa, però serem lliures si guanyem la llibertat. Hi ha moltes coses que ens empresonen, tant externament com internament. Hem de ser conscients d’aquesta situació i identificar tot allò que constreny l’esperit i la voluntat. No hi ha pitjor esclavatge per a creure’ns lliures. Som més esclaus de la mundanitat del que ens pensem. Som esclaus de les nostres falses seguretats o pors i intransigències. El camí és buscar la veritat allí on es troben les fonts de la veritat, les quals donen sentit a la vida."Si us manteniu ferms en el que us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures". (Jn 8, 31-32)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones aprenem els valors a partir del testimoniatge dels altres. Podem parlar de la solidaritat, però si veiem persones que són solidàries comprenem millor el sentit d’aquest valor i quina és la seva pràctica. Els testimoniatges positius són exemples vius de comportaments humans que hem d’imitar per aplicar-los en la nostra vida. Necessitem identificar els testimonis d’amor perquè són llum per caminar en la vida. “Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid. Però n'hi ha un altre que dóna testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni té valor. Vosaltres heu enviat missatgers per interrogar Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat” (Jn 5,31-33).

La persona justa ho és perquè és comporta d’acord amb la justícia i la lleialtat a uns principis. El que fa ens pot remoure la nostra consciència perquè, d’alguna manera, evidència les nostres contradiccions i inconsistències. La persona justa esdevé un escàndol per aquells que es senten qüestionats pel que fa i diu.  "Posem paranys al just; ens fa nosa i prou. Està contra tot el que fem, ens retreu que faltem a la Llei, ens tira en cara les nostres accions com si fossin contràries a l'educació que vam rebre. Es gloria de conèixer Déu i s'anomena fill del Senyor. És una acusació viva de les nostres idees. Només de veure'l, ja ens afeixuga. I és que la seva vida no s'assembla gens a la dels altres: ell camina per sendes estranyes." (Sv 2,12-15)

Glosses per la vida quotidiana

No cal creure perquè veiem les coses. La confiança ha de ser totalment gratuïta, sense més evidencies que una força interior que dona certesa. Sobretot, perquè si ens posem en camí vers allò que aaporta sentit a la vida, tot el que està ocultat queda revelat. “Només creieu quan veieu miracles i prodigis". El funcionari li digué "Senyor, baixeu abans que no es mori el meu fill". Jesús li respon. "Vés, que el teu fill ja està bo". Aquell home cregué en la paraula que Jesús li havia dit i emprengué el camí de retorn. Mentre baixava a Cafar-Naüm els seus criats anaren a dir-li que el seu fill ja estava bo." (Jn 4,49-51 

La pregària de petició manifesta un desig interior. Un estat d’ànim que necessita expressar-se com una imploració. Podem pregar per moltes coses, però també ho podem fer per nosaltres mateixos. Podem confiar a Déu la cura del nostre esperit un cop descobertes les nostres mancances. Necessitem tenir aquesta confiança per ser millors persones i poder estimar sense restriccions als altres.

“Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
Torna'm el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim”
(Salm 50,12-14).

Els cristians creiem esperançats que hi ha alliberament en el transcurs de la història. Existeix la promesa que es poden vèncer les contradiccions que són font d’injustícia i causen sofriment en moltes persones. Els fonaments d’aquesta esperança són, bàsicament, el compromís de moltes persones a favor de la justícia i la pau. La nostra responsabilitat és participar activament a favor d’aquesta lluita a favor d’aquesta esperança. “Et destino a ser aliança del poble, a restaurar el país, a donar possessió d’heretats devastades, a dir als empresonats “veniu fora”, i als qui viuen a la fosca “sortiu a la llum”” (Is 49,8-9)