Pedro Sánchez, déspota

A mesura que s’acosta el dia de les eleccions i les enquestes electorals provoquen en alguns més neguits que alegries, Pedro Sánchez endureix el seu discurs contra els independentistes. Aquesta darrera setmana hi hagut vàries perles informatives que han mostrat el rostre més autoritari del dirigent del PSOE. En unes declaracions publicades el dia 30 d’octubre afirmà: “en Cataluña no se va a dar nunca la independencia. El independentismo es un "movimiento a contracorriente” (declaracions recollides en varis medis). El mateix dia a Tarragona afirmà “la independencia no se va a producir" en Cataluña, no sólo porque no sea constitucional o porque la comunidad internacional no la reconozca, sino porque "los propios catalanes" no la quieren” (recollit de diferents medis). Sorprèn la rotunditat de Pedro Sánchez quan afirma que els catalans no volen la independència. ¿Com ho sap?. La millor manera de saber-ho es permeten una consulta legal i pactada. Llavors, i només llavors, sabrem el que pensen els catalans.

Una altra perla de l’aprenent d’estadista. Per si el que havia dit no fos prou convincent, Pedro Sánchez descartà la independència a Catalunya, fins i tot en el cas que els secessionistes fossin majoria. Ha descartat un possible referèndum a Catalunya fins i tot si en unes eleccions hi hagués majoria absoluta de vots independentistes (entrevista amb Carlos Alsina, Onda Cero). Penso que aquesta rotunda afirmació és total pròpia d’una persona autoritària, en la mesura que nega l’evidència del joc majories i minories. Pedro Sánchez ha destapat el seu rostre i sota la màscara d’un aprenent d’estadista apareix un polític autoritari. La frase “si el independentismo no hace autocrítica, será difícil el diálogo” (entrevista a La Vanguardia, 3 novembre) em recorda als processos d’autocrítica propiciats per l’estalinisme on els acusats, abans de ser sentenciats a mort, havien de fer autocrítica. ¿No hauria de fer també autocrítica el president del Govern espanyol? A Pedro Sánchez se li pot recordar la dita evangèlica: “hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà” (Mt 7,5).

¿Quina confiança mereix una persona que té aquesta pensament? ¿Els partits catalanes independentistes han de seguir confiant en ell? ¿Es pot confiar amb Pedro Sánchez, persona que afirma que es passarà pel forro l’opinió de la majoria dels catalans, si resulta que no li agrada el que pensen? Aquestes declaracions de Pedro Sánchez han de fer meditar molt bé l’estratègia a seguir en el Congrés de Diputats alhora de decidir qui és president del Govern d’Espanya.

Pedro Sánchez, l’ofès

He decidit nomenar els meus articles sobre el president Pedro Sánchez de la mateixa manera com els distribuïdors espanyols de Charlot nomenaven les seves pel·lícules mudes. Generalment, posaven primer el nom del genial còmic i tot seguit un nom que qualificava tot el que l’espectador veuria. Així, trobem títols com “Charlot carterista”, “Charlot rodamon”, “Charlot policia”, etc... Penso que aplicar aquest mètode a Pedro Sánchez és una bona manera d’expressar el que representa aquest polític socialista en permanent mutació ideològica i presentat com el rei de la carambola. Aquest polític, que està convençut que és un gran estadista, no s’adona que la seva ombra dóna més confiança que ell.

Pedro Sánchez, no mereix guanyar les properes eleccions. No ha fet mèrits per presidir cap govern. En lloc de resoldre el problema català, l’ha enrocat i cronificat i ha arrosegat al PSC a ser una caricatura d’ell mateix. És un mal gestor del tempo polític i un negat per establir acords i pactes. En una recent entrevista Pedro Sánchez es mostra ofès per la displicent actitud de la direcció mèdica de l’Hospital de Sant Pau quan anà a visitar uns policies ferits en les batusses dels darrers dies. Ha qualificat a la direcció de mal educada perquè no l’havia atès com es mereixia, ell que és el President del Govern d’Espanya. i que això passà per ordre del Govern de la Generalitat. Opinió delirant que, en la tensió d’aquests dies, només la pot dir que espera no resoldre el conflicte Catalunya-Espanya, i considera que atiant-lo obtindrà un bon rèdit polític.

Pedro Sánzhez està ofès perquè no li han tingut respecte. Aquesta afirmació mereix dues consideracions. El President del Govern d’Espanya no s’ha adonat que hi ha una part de la població de Catalunya totalment desconnectada emocionalment d’Espanya, per la qual cosa l’importa un rave que sigui l’actual cap de l’Estat o el president de govern. Més aviat sempre coloquen les seves fotos cap per avall. Per aquests catalans l’Estat espanyol no és cap dada rellevant. És preocupant que, una persona com Pedro Sánchez que té aires d’estadista, ignori aquesta realitat. Aquesta actitud confirma una sospita, la seva acció de govern vers Catalunya sempre serà repressiva perquè no ha entès quin és el problema real que planteja l’independentisme de més de milions de persones. No ho entén ell, ni molts dels seus col·legues socialistes com es pot veure en el programa electoral del PSOE on s’han eliminat totes les referencies a la plurinacionalitat d’Espanya o la proposta de la reforma federal de l’Estat. Els socialistes han fet bona la dita d’una altre còmic, Groucho Marx, “tinc uns principis, però si no li agraden en tinc uns altres”. PSC, qui t’ha vist i qui et veu.

Si Pedro Sànchez s’ha sentit ofès, ¿com ens hem de sentir alguns catalans al veure que en la seva visita a l’hospital de Sant Pau només ha visitat als policies de l’Estat ferits sense dedicar uns minuts per consolar altres ingressats lesionats per la seva policia?. Pedro Sánchez ha fet bo en ell mateix allò que tan sovint li demana al president Torra: “sea presidente de todos los catalanes”. En aquesta ocasió Pedro Sánchez, l’ofès, s’ha comportat com president d’una part dels espanyols. Per cert, el respecte que Pedro Sánchez reclama pel seu càrrec, és el mateix que ha de tenir pel president Torra. La seva reiterada negativa de contestar a les seves trucades és una mostra del nul respecte que Pedro Sànchez té pel president dels catalans. Per tot això, i moltes més coses, és perquè penso que Pedro Sánchez mereix perdre les eleccions.