dijous, 4 de febrer de 2010

Els dos móns dels catalans musulmans

Els condicionants culturals ens fan esclaus d’una visió del món. Aquesta és una de les constatacions que es desprenen de la lectura d’un interessant article de Lluís Uría, periodista de La Vanguardia, reproduït en la apassionant pàgina web “Noticias del Islam”, del jesuïta Jaume Flaquer, del grup Migra-Studium. Lluís Uría senyala les dificultats que troben molts musulmans a Europa per construir la seva identitat a partir de la síntesi de dues visions del món que, més d’un cop, apareixen com a contraposades.

L’anàlisi d’en Lluís Uría m’ha recordat les reflexions expressades per un musulmà ahir en un curs sobre diversitat religiosa. Per aquest musulmà la principal dificultat que es troba és gestionar el sentit de pertinença a la nova societat d’acollida i la fidelitat a la seves conviccions i sentiments religiosos. Aquesta persona era conscient de que la societat catalana era molt diferent a la societat del seu país d’origen, Marroc, i això li obligava a reconstruir part de la seva identitat a partir de nous referents culturals. Sobre això, no hi havia cap reserva. La incomoditat apareixia en el moment de confrontar alguns d’aquests nous referents amb els principis bàsics que ell considerava definitoris de la seva identitat musulmana.

Aquesta observació obrí un debat entre els participants en el curs. La qüestió debatuda foren els límits que s’han d’assumir durant aquest procés d’integració i quins qüestions són irrenunciables perquè defineixen la identitat religiosa musulmana. Aquest és el conflicte que és dóna al si de la comunitat de catalans musulmans que han nascut fora del nostre país. La construcció del sentiment de pertinença és complexa i, a voltes, crea moltes tensions interiors. Algunes de les quals estan provocades per pressions ambientals que no ajuden a crear les millors condicions per tal de procedir a una redefinició de la identitat personal coherent amb els dos móns experiencials: el religiós i el social. Fora bo que els catalans musulmans fessin explícites algunes d’aquestes dificultats a fi d’incorporar-les en l’agenda del debat públic. De tal manera que l’opinió pública conegui les seves raons enlloc d’estar condicionada per les manifestacions dels fonamentalistes islàmics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada