Existeix una dita popular que afirma que tal faràs, tal trobaràs, i la realitat sol confirmar aquesta sentència. Resulta difícil ser estimat si prèviament no oferim amor; de la mateixa manera, si no som generosos, és probable que rebem ben poc, i si ens neguem a perdonar, difícilment trobarem algú que ens perdoni a nosaltres. Malauradament, en el teixit de les nostres relacions sovint patim desenganys, ja que hem estimat, donat i perdonat sense obtenir sempre una resposta agraïda a canvi. Malgrat tot, la veritable pau en el cor neix de la certesa de considerar que hem fet allò que havíem de fer. “Sigueu compassius, com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu, i Déu us donarà” (Lc 6, 36-38)
El que diem i el que fem han d’estar units per la coherència. No poden haver-hi dissonància entre els fets i les paraules. Calen paraules per ordenar els nostres ideals i els pensaments; i calen fets per donar-hi solidesa. La consistència del nostre testimoniatge contribueix a generar confiança i respecte. La nostra paraula l’hem de recolzar en l’autoritat de la coherència. El testimoni de vida és la millor carta de presentació. En tot moment, hem de fer el que diem i dir el que creiem. “Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan (...) En tot actuen per fer-se veure de la gent” (Mt 23,2-3.5)
La política hauria de ser, fonamentalment, un servei a la comunitat i no un mer instrument per assolir el poder, perpetuar-s’hi o obtenir beneficis personals. Malgrat aquest ideal, en moltes societats occidentals, certs dirigents mancats d'escrúpols o de voluntat de servei han segrestat l'activitat pública fins a reduir-la a un exercici endogàmic de poder o una font de corrupció. Davant d'aquesta deriva, és necessari reivindicar una altra manera d'entendre la gestió col·lectiva que estigui realment centrada en els altres, en la recerca del bé comú i en la resolució dels problemes quotidians de la ciutadania. “En totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser l’esclau de tots” (Mt 20, 25-27)
