dilluns, 23 de març del 2009

Cóm sabem els musulmans que hi ha

En un post anterior comentava la necessitat de revisar els mecanismes de representació dels musulmans espanyols. La Comissió Islàmica d’Espanya és una institució paralitzada que necessita una profunda remodelació. És urgent resoldre aquesta qüestió per vàries raons. En primer lloc, cal seguir desenvolupant els acords de cooperació de 1992 de l’Estat espanyol amb la comunitat islàmica. Hi ha masses actuacions a mig gas per la paràlisi de la CIE: certificació halal, ensenyament de l’Islam en el sistema públic, millora de l’atenció religiosa en els ritus funeraris i cementiris, etc.. Per altre part la CEI es la interlocutora privilegiada en la concessió dels fons públics de suport a les comunitats musulmanes. Finalment, algunes comunitats qüestionen la representativitat de la CIE en relació als col·lectius musulmans. Moltes comunitats musulmanes, especialment les constituïdes més recentment, no es senten representades per les dues institucions que es reparteixen el poder de la CIE: la FEERI i la UCIDE. És evident que cal repensar la CIE de dalt a baix. ¿Cóm fer-ho?

Aquí sorgeixen els problemes. En primer lloc, és evident que cal repensar la CIE en clau autonòmica i avançar cap una configuració confederal d’aquesta institució. Fins aquí no hi ha masses problemes. És un tema de disseny organitzatiu. La dificultat està en determinar quines són les persones implicades. És a dir, quines són les persones que poden votar per escollir el sistema representatiu de la comunitat musulmana: ¿tota la comunitat musulmana d’un territori?, ¿les entitats que agrupen als musulmans en una comunitat autònoma?, ¿les federacions o institucions que reuneixen a entitats musulmanes en un territori?, ¿una persona un vot en cada territori?, ¿un vot ponderat per cada comunitat segons els seus membres en una comunitat autònoma?, ¿un vot ponderat per cada entitat musulmana territorial i ponderat alhora d’escollir el president de tots el musulmans de l’Estat?.

Masses preguntes per un col·lectiu poc estructurat com a comunitat religiosa. Però cal fer-se aquestes preguntes, i els poders públics no les poden eludir, per tal de poder resoldre el problema de la representativitat d’un col·lectiu que no està unificat per cap institució. Un col·lectiu que és impossible censar per la prohibició constitucional. De tal manera que caldrà fer aproximacions per saber els afiliats en cada comunitat o institució. Cal saber gestionar totes aquestes imprecisions per tal que el procés de renovació de la CIE sigui transparent i la resta de ciutadans puguin confiar en que les coses s’han fet bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada