Protestantisme III

El nucli central del pensament de Martí Luter era el concepte de la justificació per la fe en contra de la teoria de l’Església Catòlica d'aquell temps sobre els mèrits que calia fer per obtenir la salvació; la mediació dels sants i el culte de les imatges. Martí Luter denuncià la venda d’indulgències i l’obtenció del perdó a canvi de bens o el tràfic de càrrecs eclesiàstics. Per la Reforma les persones no es salven pels seus mèrits, sinó per la gràcia de Déu. Només salva la fe.

El núcli doctrinal de la identitat protestant es basa en els següents principis:

1. Només la gràcia (sola gratia). El valor d'una persona davant Déu no depèn ni de les seves qualitats, ni dels seus mèrits, sinó de l'amor de Déu.
2. Només la fe en Déu (sola fide). La persona està cridada a confiar en Déu i en el seu perdó. La salvació ve de la fe en Jesucrist ,no per una doctrina o una obra humana.
3. Només la Bíblia com a referent (sola scriptura). La Bíblia és la principal referència, única i suficient. La Bíblia és la única autoritat i guia per la fe i la vida de les persones, els pastors ajuden a les persones a interpretar la Bíblia
4. Només Jesucrist (solus Christus). Amb la seva mort a la creu, Jesucrist ha realitzat un acte de perdó i salvació per a tot aquella persona qui hi posa la seva confiança i fidelitat.

El protestants consideren que l’església ha de reformar-se contínuament perquè és una realitat humana i creuen que el sacerdoci és universal, cada persona batejada és un profeta i un sacerdot, per això dins les esglésies reformades les seves jerarquies són dèbils. Totes aquestes raons expliquen l'enorme diversitat d’esglésies protestants amb tanta pluralitat doctrinal i organitzativa. Un altre signe de la identitat protestant és la negació de la primacia i autoritat de la figura del Papa.

En el protestantisme, a diferència d’altres religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme catòlic i islam, no és nuclear la idea d’elecció d’un poble, una comunitat eclesial o d’una comunitat de creients per part de Déu. El moviment protestant creu que l’elecció salvífica de Déu es dirigeix directament a les persones com individus no com a membres d’un grup. Aquesta visió obrí la via per considerar la religió com un fenomen estrictament privat i accentuà el caràcter madur i responsable del fet de creure. Aquest èmfasi en el individualisme justificà, per exemple, la importància donada per la Reforma al bateig d’adults i no de nens; o que per les persones per relacionar-se amb Déu no necessiten intermediaris. Els protestants eviten identificar les seves creences amb un concepció doctrinal del cristianisme. En lloc de posar l’accent en la doctrina els protestants parlen de conviccions, compromisos i valors.