El passat dijous i divendres el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i els Departaments de Dret Públic i Ciències HistoricoJurídiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció i impuls del Dr. Alex Seglers, organitzaren un seminari sobre Mitjans de comunicació i pluralisme religiós. L’objectiu d’aquest encontre era reflexionar sobre les tensions entre l’exercici de la llibertat d’expressió en els medis de comunicació i els respecte a la llibertat de creences dels ciutadans. Els diversos ponents coincidiren en senyalar que els mitjans de comunicació han de tenir un tractament rigorós i respectuós envers el creixent pluralisme religiós de la societat.
De les coses que vaig sentir voldria destacar algunes idees. No tot val en nom de la llibertat d’expressió. Cal defensar la llibertat d’expressió en un sentit amplia. Fins i tot, en la seva capacitat d’expressar idees irracionals o poc respectuoses amb les religions. I aquestes han d’admetre que l’ocupació de l’espai públic comporta rebre crítiques. Però, el que no es pot fer, en nom de la llibertat d’expressió és promoure actituds que incitin l’odi, el menyspreu, la violència o l’hostilitat al fet religiós. El propi codi penal ho condemna. En el seu article 525.1 es diu que s’incorrerà en pena de multa de vuit a dotze mesos els que, per ofendre, els sentiments dels membres d’una confessió religiosa, facin públicament, de paraula, escrit o per medi de qualsevol tipus de document, escarni dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies, o vexin, també públicament, els qui la professin o practiquin.
La frontera entre el poc respecte, l’ofensa o les actituds d’hostilitat és fina. Cal assumir que sempre es donarà una tensió entre la llibertat d’expressió i la llibertat religiosa. Simplement, el que cal és estar atent perquè els mitjans de comunicació no traspassin els límits d’aquesta tensió. En cap cas es pot pretendre eliminar aquesta tensió perquè el resultat és previsible: s’aprimen les llibertats. Els ponents insistiren que l’equilibri és difícil. Però cal seguir treballant en aquests temes perquè el respecte a les creences religioses i al pluralisme religiós no està, segons l’opinió dels participants, prou assumit com un bé a protegir en els mitjans de comunicació.
En un altre post continuaré amb les reflexions d’aquest interessant seminari promogut pel professor Seglers.
De les coses que vaig sentir voldria destacar algunes idees. No tot val en nom de la llibertat d’expressió. Cal defensar la llibertat d’expressió en un sentit amplia. Fins i tot, en la seva capacitat d’expressar idees irracionals o poc respectuoses amb les religions. I aquestes han d’admetre que l’ocupació de l’espai públic comporta rebre crítiques. Però, el que no es pot fer, en nom de la llibertat d’expressió és promoure actituds que incitin l’odi, el menyspreu, la violència o l’hostilitat al fet religiós. El propi codi penal ho condemna. En el seu article 525.1 es diu que s’incorrerà en pena de multa de vuit a dotze mesos els que, per ofendre, els sentiments dels membres d’una confessió religiosa, facin públicament, de paraula, escrit o per medi de qualsevol tipus de document, escarni dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies, o vexin, també públicament, els qui la professin o practiquin.
La frontera entre el poc respecte, l’ofensa o les actituds d’hostilitat és fina. Cal assumir que sempre es donarà una tensió entre la llibertat d’expressió i la llibertat religiosa. Simplement, el que cal és estar atent perquè els mitjans de comunicació no traspassin els límits d’aquesta tensió. En cap cas es pot pretendre eliminar aquesta tensió perquè el resultat és previsible: s’aprimen les llibertats. Els ponents insistiren que l’equilibri és difícil. Però cal seguir treballant en aquests temes perquè el respecte a les creences religioses i al pluralisme religiós no està, segons l’opinió dels participants, prou assumit com un bé a protegir en els mitjans de comunicació.
En un altre post continuaré amb les reflexions d’aquest interessant seminari promogut pel professor Seglers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada