En defensa del dret d'opinió de l'Església Catòlica

Es veia a venir. La Conferència Episcopal s’ha oposat frontalment a la proposta de modificar la llei d’avortament. Està en el seu dret. Per això cal defensar que el bisbe Martínez Camino, encara que no comparteixo tot el que diu, pugui dir el que ha dit i que la Conferència Episcopal espanyola faci una campanya explicant els seus criteris. Defensar aquest dret no comporta la meva total identificació amb les seves tesis. La Conferència Episcopal és lliure d’adreçar-se, als catòlics i a la societat en general, explicant els seus punts de vista en relació a una iniciativa legislativa. És la seva obligació. La fe és anunci i proclamació.

Certament, no m’identifico amb el que digué ahir el bisbe Martínez Camino. Ni crec encertada l’estratègia comunicativa i tinc dubtes que sigui coherent amb els principis explicats pel pare Federico Lombardi sobre com ha de ser la comunicació catòlica. Com a catòlic no comparteixo el fons de les paraules del bisbe Martínez Camino. Els seus criteris representen una opinió que s’imposa com opinió catòlica, però que no és compartida per totes els membres de l’Església catòlica. Es tracta d’una qüestió interna que els catòlics que hem de resoldre amb reflexió i diàleg a dins de la nostre església. L’estratègia comunicativa és desencertada pel fons i la forma. No crec que sigui encertada la contraposició sobre la qual gira la campanya comunicativa, ni el fet d’insinuar de nou la penalització de l’avortament. Circumstància que comportaria relacionar novament el pecat amb el codi penal. Tampoc és veraç la imatge emprada en l’estratègia comunicativa. El cartell manipula l’inconscient dels espectadors, ja que la confrontació proposada és falsa. Ho és perquè l’oposició no es dóna entre un linx i un infant d’alguns mesos, sinó entre un animal adult desenvolupat hi un embrió (un no nascut). El cartell convida a construir una imatge mental de que els partidaris de l’avortament són uns Herodes moderns. La manipulació comunicativa està allunyada del que ha de ser la comunicació cristiana.

Si la Conferència Episcopal espanyola fa servir en la seva oposició a la llei d’avortament estratègies pròpies de l’arena política, campanyes comunicatives ara i després crida a mobilitzacions al carrer, és normal que els partits polítics entrin al debat amb els mateixos instruments. Ja que aquests són propis del camp polític i no de la vida eclesial.

Malgrat totes aquestes consideracions, defenso el dret del bisbe Martínez Camino ha poder expressar-se i la Conferència Episcopal espanyola a de poder promoure una campanya comunicativa. És inacceptable el que alguns medis de comunicació han dit contra el portantveu de la Conferència Episcopal. Com tampoc és inadmissible, tal com s’ha proposat, denunciar els acords Estat espanyol- Santa Seu com a resposta a aquesta campanya o pretendre recloure l’opinió eclesial a l’àmbit dels temples. L’Església està perfectament legitimada a ocupar l’espai públic i orientar als catòlics i a la societat en general en els criteris morals que consideri pertinents.

Voler tancar a l’Església en els temples és propi d’una visió laïcista derivada de la laïcitat de combat. Aquesta comprensió de la laïcitat no és coherent amb l’evolució del fet religiós en la societat contemporània. Pretendre situar les opinions religioses a l’àmbit dels temples és tornar a la comprensió del fet religiós com una qüestió privada. Però les coses ja no són així. El fet religiós està al mig de la plaça pública amb tota naturalitat, i en ella les religions s’expressen i transmeten els seus valors a la societat. Per això és normal que, davant d’una iniciativa legislativa que afecta a una qüestió que les església tenen criteris és normal que elles els proposin a la societat. És normal, i desitjable, que ho facin així i que la societat ho accepti amb naturalitat. Perquè el debat democràtic exigeix transparència, participació i responsabilitat. Malament aniríem si aquest debat es limités a una guerra de trinxeres entre els medis de comunicació i els sermons de les misses.