La decisió del president Obama d’alliberar fons públics per la recerca sobre les cèl·lules mare embrionàries humanes ha topat amb l’oposició frontal de l’episcopat nord-americà i del Vaticà. Tant la conferència episcopal nord-americana com veus autoritza de l’entorn de la Santa Seu han criticat amb contundència aquesta decisió.
El que ha fet el president Obama ha estat retornar a la situació anterior a Bush ha disparat moltes alarmes. Bush, per convenciment i per pressió del sector teocon nord-americà a aquest tipus de recerca biomèdica, prohibí destinar fons públics en aquesta recerca. Però Obama, persona de profundes creences religioses, com es pot seguir en els seus llibres de memòries, dins del seu propòsit d’esmenar algunes decisions de Bush, ha sabut diferenciar entre els valors morals personals i els valors que han de presidir l’espai públic. Aquesta diferència de plans no significa diluir els valors morals, o promoure relativisme moral. Res d’això. El que comporta la decisió del president Obama és l’afirmació que una determinada visió moral particular no pot condicionar l’ètica col·lectiva. Especialment, en aquells àmbits de l’ètica cívica que resten oberts a l’enriquiment a partir del diàleg entre diferents punts de vista.
Això és el que succeeix en el camp de la recerca biomèdica sobre embrions humans en les primeres fases de desenvolupament. Moments en els quals l’embrió, pròpiament anomenat blastòcit (1- 2 setmanes de desenvolupament), es troba en una fase inicial de diferenciació. Per la qual cosa les cèl·lules embrionàries, malgrat ser plenament potencials i aptes pel desenvolupament, la seva singularitat no genera cap empatia en relació al que es pot considerar un ésser humà. És en aquest moment quan les diverses ideologies supleixen el que les emocions són incapaces de posar-se d’acord en definir com individu.
És en aquest punt on cal situar la decisió del president Obama i la resolució del dilema moral que planteja aquest fet. El dilema és dilucidar si atorgar el plus d’humanitat a les cèl·lules embrionàries que es troben a l’inici d’un procés de diferenciació o s’atén les esperances de moltes persones que confien que aquests estudis poden alleugerir els seus sofriments o el patiment de familiars i amics.
És cert que l’església catòlica ha matisat la seva inicial oposició a la recerca sobre cèl·lules mare. El temps ha flexibilitzat els seus criteris i ha introduït punts d’humanitat. Però no ha avançat prou. Cal continuar ajudant a alguns responsables eclesials ha entendre que les cèl·lules mare embrionàries humanes aïllades de l’embrió (blastòcit) perden la seva potencialitat d’evolucionar en un individuo singular. Cal ajudar a aquests responsables eclesials a tenir misericòrdia amb el sofriment de persones que esperen els progressos científics per curar vàries malalties. Compassió o ideologia, aquest és el dilema.
El que ha fet el president Obama ha estat retornar a la situació anterior a Bush ha disparat moltes alarmes. Bush, per convenciment i per pressió del sector teocon nord-americà a aquest tipus de recerca biomèdica, prohibí destinar fons públics en aquesta recerca. Però Obama, persona de profundes creences religioses, com es pot seguir en els seus llibres de memòries, dins del seu propòsit d’esmenar algunes decisions de Bush, ha sabut diferenciar entre els valors morals personals i els valors que han de presidir l’espai públic. Aquesta diferència de plans no significa diluir els valors morals, o promoure relativisme moral. Res d’això. El que comporta la decisió del president Obama és l’afirmació que una determinada visió moral particular no pot condicionar l’ètica col·lectiva. Especialment, en aquells àmbits de l’ètica cívica que resten oberts a l’enriquiment a partir del diàleg entre diferents punts de vista.
Això és el que succeeix en el camp de la recerca biomèdica sobre embrions humans en les primeres fases de desenvolupament. Moments en els quals l’embrió, pròpiament anomenat blastòcit (1- 2 setmanes de desenvolupament), es troba en una fase inicial de diferenciació. Per la qual cosa les cèl·lules embrionàries, malgrat ser plenament potencials i aptes pel desenvolupament, la seva singularitat no genera cap empatia en relació al que es pot considerar un ésser humà. És en aquest moment quan les diverses ideologies supleixen el que les emocions són incapaces de posar-se d’acord en definir com individu.
És en aquest punt on cal situar la decisió del president Obama i la resolució del dilema moral que planteja aquest fet. El dilema és dilucidar si atorgar el plus d’humanitat a les cèl·lules embrionàries que es troben a l’inici d’un procés de diferenciació o s’atén les esperances de moltes persones que confien que aquests estudis poden alleugerir els seus sofriments o el patiment de familiars i amics.
És cert que l’església catòlica ha matisat la seva inicial oposició a la recerca sobre cèl·lules mare. El temps ha flexibilitzat els seus criteris i ha introduït punts d’humanitat. Però no ha avançat prou. Cal continuar ajudant a alguns responsables eclesials ha entendre que les cèl·lules mare embrionàries humanes aïllades de l’embrió (blastòcit) perden la seva potencialitat d’evolucionar en un individuo singular. Cal ajudar a aquests responsables eclesials a tenir misericòrdia amb el sofriment de persones que esperen els progressos científics per curar vàries malalties. Compassió o ideologia, aquest és el dilema.
Totalment en dasacord amb l'artícle. Ademés s'ha trobat ja que ni cal investigar amb cel·lules embrionaries, amb les cel·lules adultes n'hi ha suficient. N'Obama ha emprat el sistema per contentar a certs sectors progressistes. L'Església no ha matisat rés de la seva posició original al respecte, segueix estant en contra de la manipulació embrionaria.
ResponElimina