He llegit un excel·lent article de Daniel Innerarity sobre “El govern emocional”. Segons aquest professor de filosofia, habitual articulista sobre temes de frontera, un dels grans reptes actuals és reflexionar como les emocions configuren l’espai públic i quines funcions hi poden exercir. Només així, diu Daniel Innerarity, es podrà establir cóm i quan els sentiments debiliten la democràcia o, al contrari, serveixen per enfortir-la i esdevenen recursos emancipadors.
Els sentiments són i formen part de l’experiència política i del saber social. Les emocions es troben presents en molts àmbits de la vida i en la majoria de les accions. Els sentiments i la racionalitat, afirma Innerarity, no són qualitats excloents. Sentiments i racionalitat formen part del coneixement humà. Els sentiments no són reaccions atribuïbles a la part irracional de les persones, ni els sentiments es poden recluir a l’esfera privada. L’àmbit públic és també un lloc on expressar les emocions.
Si en l’article de Daniel Innerarity es substitueix la paraula emoció per religió no canvia per res la lògica del seu discurs.
http://www.elpais.com/articulo/opinion/gobierno/emocional/elpepiopi/20090304elpepiopi_4/Tes
Els sentiments són i formen part de l’experiència política i del saber social. Les emocions es troben presents en molts àmbits de la vida i en la majoria de les accions. Els sentiments i la racionalitat, afirma Innerarity, no són qualitats excloents. Sentiments i racionalitat formen part del coneixement humà. Els sentiments no són reaccions atribuïbles a la part irracional de les persones, ni els sentiments es poden recluir a l’esfera privada. L’àmbit públic és també un lloc on expressar les emocions.
Si en l’article de Daniel Innerarity es substitueix la paraula emoció per religió no canvia per res la lògica del seu discurs.
http://www.elpais.com/articulo/opinion/gobierno/emocional/elpepiopi/20090304elpepiopi_4/Tes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada