Els països musulmans no són monolítics. No existeix una cultura política única deduïble directament de l’Alcorà. Existeixen diferents interpretacions que es projecten en l’àmbit del marc polític de cada país de tradició musulmana. És evident que poden existir alguns trets compartits, però la realitat evidencia que s’estan prefigurant diversos sistemes polítics singulars i perfectament diferenciables. Marroc és una mostra positiva d’aquesta situació.
La monarquia alauita ha emprés en procés continuat de reforma del sistema polític marroquí. Gràcies a diverses iniciatives legislatives Marroc està abandonant algunes adherències polítiques molt lligades a determinades interpretacions culturals de l’Islam. El nou codi de família (moudawana) resultant de la revisió de l’antic, és una d’aquestes iniciatives modernitzadores. La seva aprovació, a inicis del 2004, junt amb el debat polític originat i la seva progressiva aplicació en els darrers anys, és una mostra positiva del camí de canvi emprés al Marroc en relació a l’equiparació dels drets de l’home i la dona en la societat marroquina. La lentitud d’algunes reformes associades a la concreció de la moudawana no resta mèrits a l’encert d’aquesta nou codi de la família. El qual ha estat presentat com a símbol dels canvis necessaris a introduir al Marroc per eradicar les velles costums que discriminaven negativament a la dona marroquina. La recent presentació de la moudawana feta per la magistrada marroquina Rachida Ahfoud en la jornada organitzada pel professor Alex Seglers a la Facultat de Dret de l’Autònoma de Barcelona permeté descobrir la potencialitat transformadora del nou codi de família marroquí.
Però encara cal recórrer un llarg camí per tal de construir tot un sistema polític lliure dels condicionants derivats de de certes comprensions de l’Islam. La recent expulsió del Marroc d’un grup de monges evangèliques per fer proselitisme de la seva fe mostra la transcendència d’alguns d’aquests condicionants. Prohibir el proselitisme a partir de la consideració de que els musulmans no poden abandonar la seva fe és limitar l’exercici de la llibertat religiosa i, en conseqüència, es un fre a un dret bàsic en tota societat democràtic: el de la lliure creença. Per això, cal confiar que l’esperit renovador emprés en els darrers anys al Marroc permeti avançar i superar els factors que encaren representen algunes limitacions reals a la modernització del seu sistema polític.
La monarquia alauita ha emprés en procés continuat de reforma del sistema polític marroquí. Gràcies a diverses iniciatives legislatives Marroc està abandonant algunes adherències polítiques molt lligades a determinades interpretacions culturals de l’Islam. El nou codi de família (moudawana) resultant de la revisió de l’antic, és una d’aquestes iniciatives modernitzadores. La seva aprovació, a inicis del 2004, junt amb el debat polític originat i la seva progressiva aplicació en els darrers anys, és una mostra positiva del camí de canvi emprés al Marroc en relació a l’equiparació dels drets de l’home i la dona en la societat marroquina. La lentitud d’algunes reformes associades a la concreció de la moudawana no resta mèrits a l’encert d’aquesta nou codi de la família. El qual ha estat presentat com a símbol dels canvis necessaris a introduir al Marroc per eradicar les velles costums que discriminaven negativament a la dona marroquina. La recent presentació de la moudawana feta per la magistrada marroquina Rachida Ahfoud en la jornada organitzada pel professor Alex Seglers a la Facultat de Dret de l’Autònoma de Barcelona permeté descobrir la potencialitat transformadora del nou codi de família marroquí.
Però encara cal recórrer un llarg camí per tal de construir tot un sistema polític lliure dels condicionants derivats de de certes comprensions de l’Islam. La recent expulsió del Marroc d’un grup de monges evangèliques per fer proselitisme de la seva fe mostra la transcendència d’alguns d’aquests condicionants. Prohibir el proselitisme a partir de la consideració de que els musulmans no poden abandonar la seva fe és limitar l’exercici de la llibertat religiosa i, en conseqüència, es un fre a un dret bàsic en tota societat democràtic: el de la lliure creença. Per això, cal confiar que l’esperit renovador emprés en els darrers anys al Marroc permeti avançar i superar els factors que encaren representen algunes limitacions reals a la modernització del seu sistema polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada