Recomano veure l’exposició “Barcelona connectada, ciutadans transnacionals” que està al Palau del Tinell, Barcelona fins el 31 de març. Val molt la pena. De forma molt clara explica com en 10 anys s’ha transforma t l’àrea metropolitana de Barcelona per la immigració. Transcric literalment algunes de les explicacions que introdueixen l’exposició.
Si l’objectiu del projecte olímpic era situar Barcelona en el mapa. El procés ha tingut èxit, però d’una manera imprevista: la internacionalització no s’ha generat tan sols per les elits i les activitats de tecnologia avançada o per part de les grans empreses, sinó que ha afectat tota la població i el conjunt de l’economia. Barcelona s’ha convertit en una ciutat global.
En la dècada de 1998 a 2007, els ciutadans de la metròpoli augmenten i es diversifiquen. Com en anteriors episodis de creixement migratori, els acabats d’arribar s’han ocupat de les feines més mal pagades i dures, però la seva condició ha estat més variada que mai. El flux migratori ha implicat la ciutat sencera, de la construcció, la indústria i els comerços a la cura domèstica, els despatxos professionals i les universitats.
Immigrants o cosmopolites? Els qualificatius es difuminen quan molts dels nous ciutadans, independentment de la seva situació, condició i origen estableixen, gràcies als avenços en les comunicacions en temps real, connexions freqüents per damunt de les fronteres: vincles transnacionals propis d’una gran metròpoli dins la xarxa urbana mundial. Marcarà la crisi l’entrada en un altre període diferent?.
L’exposició aporta respostes a aquestes preguntes. Ho fa de manera clara i amb dades que van pensar. A través de diversos àmbits (imaginaris, connexions, intimitats, negocis, trajectòries i asimetries) s’expliquen algunes de les innovacions en la vida urbana associades a aquest canvi humà, sobre els canvis associats a les relacions pràctiques entre uns i altres. Al final del recorregut s’explica el paper dels nouvinguts en la conformació de la metròpoli contemporània.
En una altra ocasió comentaré més aspectes d’aquest exposició que és altament recomanable.
Si l’objectiu del projecte olímpic era situar Barcelona en el mapa. El procés ha tingut èxit, però d’una manera imprevista: la internacionalització no s’ha generat tan sols per les elits i les activitats de tecnologia avançada o per part de les grans empreses, sinó que ha afectat tota la població i el conjunt de l’economia. Barcelona s’ha convertit en una ciutat global.
En la dècada de 1998 a 2007, els ciutadans de la metròpoli augmenten i es diversifiquen. Com en anteriors episodis de creixement migratori, els acabats d’arribar s’han ocupat de les feines més mal pagades i dures, però la seva condició ha estat més variada que mai. El flux migratori ha implicat la ciutat sencera, de la construcció, la indústria i els comerços a la cura domèstica, els despatxos professionals i les universitats.
Immigrants o cosmopolites? Els qualificatius es difuminen quan molts dels nous ciutadans, independentment de la seva situació, condició i origen estableixen, gràcies als avenços en les comunicacions en temps real, connexions freqüents per damunt de les fronteres: vincles transnacionals propis d’una gran metròpoli dins la xarxa urbana mundial. Marcarà la crisi l’entrada en un altre període diferent?.
L’exposició aporta respostes a aquestes preguntes. Ho fa de manera clara i amb dades que van pensar. A través de diversos àmbits (imaginaris, connexions, intimitats, negocis, trajectòries i asimetries) s’expliquen algunes de les innovacions en la vida urbana associades a aquest canvi humà, sobre els canvis associats a les relacions pràctiques entre uns i altres. Al final del recorregut s’explica el paper dels nouvinguts en la conformació de la metròpoli contemporània.
En una altra ocasió comentaré més aspectes d’aquest exposició que és altament recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada