dijous, 11 de febrer del 2010

Budisme XIV - Budisme vajrayana II – Tradició sakya



La tradició sakya és la segona gran tradició dins budisme tibetà. Aquesta tradició està vinculada a un conjunt de seguidors del gurú Rimpotxé, entre els quals destaca Konchong Gyalpo. Aquests seguidors, desencantats per la relaxió de les primitives costums budistes, surten de l’anterior tradició i funden el monestir Gorum Zimci Kapo al Tíbet a l’any 1073 a partir del qual es desenvolupa la tradició sakya. Aquesta tradició dóna molta importància a la dimensió social i cultural del budisme en contraposició de les altres tradicions tibetanes que s’aparten de la societat. El text més important d’aquesta tradició és el Lam-Dre ("El camí i els seus fruits") basat en l’ensenyament del mestre indi Virupa. Aquesta tradició sosté que no es pot arribar al nirvana sortint-se de la reencarnació i que els bons budistes han de renunciar a l’aferrament a la pròpia vida, al món material, a la pròpia voluntad i els bens. La principal autoritat d’aquesta tradició és Sa Santetat Sakya Trizin Ngawanga Kunga considerada la segona autoritat del budisme tibetà després del Dalai Lama i resident en el monestir de Sakya Center a la India.

Dins d’aquesta tradició hi ha dos tipus de monjos: els ngagpa i els tragpa (o gelong). Els primers fan pocs vots, poden casar-se i viure en família, i poden dur els cabells llargs; els segons fan molts vots, s’afaiten el cap, tenen l’obligació de mantenir la castedat i vesteixen uns hàbits de color groc i grana. Tots els centres de tradició sakya al matí tenen el ritual dels quatre mandales i per la nit el ritual dirigit a Maha Kala considerat un protector de la tradició. A Catalunya aquesta tradició té el monestir de Sakya Tashi Ling situat al massís de Garraf en el Palau Novella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada