Reconec que gestionar les noticies deu ser una feina molt complexa i delicada. Sobretot perquè la delimitació entre la llibertat d'informar, la veritat i la manipulació és molt confosa i tènue. A més, si al damunt s'hi afegeix que l'objectiu de les empreses de comunicació és, en bona mesura, maximitzar guanys, llavors tot esdevé més delicat i, algun cop, més comprensible. Malgrat totes aquestes cauteles, hi ha bons informadors, bons periodistes, bons comunicadors i bons mitjans de comunicació. També és cert tot el contrari.
Tot aquest preàmbul ve perquè aquests dies he llegit i sentit algunes noticies que confirmen la reflexió anterior. He de confessar que m'ha sorprès l'habilitat que tenen alguns medis per silenciar noticies en contrast amb el desplegament d’altres mitjans. Per exemple, aquests dies uns diaris parlen d'una investigació de la fiscalia sobre finançament irregular d’un partit, mentre que altres medis, algun molt important, no diuen res. Quan algun d’aquest darrers medis quan han volgut,han estat delitosos de ser els primers en donar alguna notícia. La gestió de les primícies és també, un altre dels misteris o riscos comunicatius. Publicar una primícia pot ser molt oportú o molt inoportú, depèn dels efectes de la notícia. No és suficient ser el primer cal ser oportú també.
Alguns cops les noticies cremen. Ens uns casos perquè un periodista té la responsabilitat de decidir que una notícia rebuda li dóna la categoria de primícia i en altres les notícies cremen, bàsicament perquè la seva. inoportunitat es posa de manifestat pels efectes incalculats que provoquen. La primícia informativa pot desvetllar irresponsablement gestions discretes que es feien per aconseguir els objectius previstos. A vegades, per frenar o boicotejar un esdeveniment encara no publicitat, surt a compte filtrar-lo o generar una contra notícia i observar com les reaccions suscitades el neutralitzen, el dificulten i, davant l'enrenou, els seus promotors, presoners d’una incertesa incalculada, consideren millor aturar el projecte i passar-lo a la condició de projecte non nat. Tot això ha passat aquesta setmana.
Tot aquest preàmbul ve perquè aquests dies he llegit i sentit algunes noticies que confirmen la reflexió anterior. He de confessar que m'ha sorprès l'habilitat que tenen alguns medis per silenciar noticies en contrast amb el desplegament d’altres mitjans. Per exemple, aquests dies uns diaris parlen d'una investigació de la fiscalia sobre finançament irregular d’un partit, mentre que altres medis, algun molt important, no diuen res. Quan algun d’aquest darrers medis quan han volgut,han estat delitosos de ser els primers en donar alguna notícia. La gestió de les primícies és també, un altre dels misteris o riscos comunicatius. Publicar una primícia pot ser molt oportú o molt inoportú, depèn dels efectes de la notícia. No és suficient ser el primer cal ser oportú també.
Alguns cops les noticies cremen. Ens uns casos perquè un periodista té la responsabilitat de decidir que una notícia rebuda li dóna la categoria de primícia i en altres les notícies cremen, bàsicament perquè la seva. inoportunitat es posa de manifestat pels efectes incalculats que provoquen. La primícia informativa pot desvetllar irresponsablement gestions discretes que es feien per aconseguir els objectius previstos. A vegades, per frenar o boicotejar un esdeveniment encara no publicitat, surt a compte filtrar-lo o generar una contra notícia i observar com les reaccions suscitades el neutralitzen, el dificulten i, davant l'enrenou, els seus promotors, presoners d’una incertesa incalculada, consideren millor aturar el projecte i passar-lo a la condició de projecte non nat. Tot això ha passat aquesta setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada