Durant aquests dies el salafisme i els salafistes han tornat a situar-se en el centre del debat públic. Es té la sensació de que hi ha una revifalla d’aquesta corrent i això preocupa perquè, en l’imagiari col·lectiu, s’associa el salafisme al refús frontal a tota integració dels musulmans a les societats occidentals. Quan en la societat catalana es donen alguns esdeveniments amb persones relacionades amb el salafisme en els medis de comunicació proliferen els escrits sobre aquesta corrent interpretativa de l’Islam. Jo mateix he escrit en aquest sentit. En un post vaig explicar el que era el salafisme i en un altre, molt més recent, parlava de l’activació del salafisme probablement sense matissar algun judici. La majoria d’opinions d’aquests dies manifesten una total i radical oposició al salafisme perquè, segons s’afirma, proposa la confrontació de l’Islam amb tota la cultura no islàmica. S’afirma que el salafisme es la causa de moltes de les últimes tensions viscudes en les comunitats musulmanes catalanes.
Associar aquests conflictes al salafisme és un error. De la mateixa manera com ho és també voler expulsar els musulmans salafistes de Catalunya, tal com ha proposat algun destacat polític català. El món musulmà encara és un gran desconegut per la cultura occidental. Aquest desconeixement alimenta actituds preventives i estimula recels contra una part dels conciutadans que professen l’Islam. El salafisme i els salafistes formen part d’aquest món desconegut que conviu entre nosaltres. El desconeixement del que és el salafisme permet donar per bones totes les opinions que vinculen els salafistes amb el rigor fonamentalisme i les seves derivades terroristes. Cal combatre aquesta associació amb informació. No es poden criminalitzar els salafistes ni les seves creences, pels comportaments extrems d’algunes persones radicals que, a més de terroristes, professen la versió salafí de l’Islam. Per analogia, es podria aplicar als salafistes, el judici sobre ETA i els bascos. Per més que els integrants d’aquesta banda armada siguin bascos, a ningú si li acut pensar que tots els bascos comparteixen els postulats violents.
El respecte al salafisme i a les creences dels que en són seguidors no és incompatible amb el combat contra els comportaments d’alguns salafistes quan ataquen l’ordre públic i la convivència. Sobre aquests salafistes, i només sobre ells, cal aplicar el rigor i la contundència extrema de la llei quan calgui. Però no cal anar més enllà. Perquè no es pot criminalitzar una interpretació tradicionalista de l’Islam ni els seus seguidors. Les creences i conviccions mereixen tot el respecte mentre no vulnerin els drets fonamentals i alterin la convivència. Per això cal demanar als medis de comunicació i especialment a alguns comentaristes o dirigents polítics que evitin demonitzar a determinats col·lectius musulmans indiscriminadament. Cal respectar aquells salafistes que es mouen en el terreny de la visibilitat i de la convivència, encara que practiquen amb rigor l’Islam. Qualsevol error de càlcul en aquest sentit, sí que tindria greus conseqüències en la complexa integració d’alguns sectors musulmans en la societat catalana. En aquest cas, l’obstinació de judicar i condemnar en bloc a tot un col·lectiu estimularia la seva radicalització i afavoriria que, determinats sectors, donessin el pas decisiu per ser bel·ligerants contra la societat catalana.
Associar aquests conflictes al salafisme és un error. De la mateixa manera com ho és també voler expulsar els musulmans salafistes de Catalunya, tal com ha proposat algun destacat polític català. El món musulmà encara és un gran desconegut per la cultura occidental. Aquest desconeixement alimenta actituds preventives i estimula recels contra una part dels conciutadans que professen l’Islam. El salafisme i els salafistes formen part d’aquest món desconegut que conviu entre nosaltres. El desconeixement del que és el salafisme permet donar per bones totes les opinions que vinculen els salafistes amb el rigor fonamentalisme i les seves derivades terroristes. Cal combatre aquesta associació amb informació. No es poden criminalitzar els salafistes ni les seves creences, pels comportaments extrems d’algunes persones radicals que, a més de terroristes, professen la versió salafí de l’Islam. Per analogia, es podria aplicar als salafistes, el judici sobre ETA i els bascos. Per més que els integrants d’aquesta banda armada siguin bascos, a ningú si li acut pensar que tots els bascos comparteixen els postulats violents.
El respecte al salafisme i a les creences dels que en són seguidors no és incompatible amb el combat contra els comportaments d’alguns salafistes quan ataquen l’ordre públic i la convivència. Sobre aquests salafistes, i només sobre ells, cal aplicar el rigor i la contundència extrema de la llei quan calgui. Però no cal anar més enllà. Perquè no es pot criminalitzar una interpretació tradicionalista de l’Islam ni els seus seguidors. Les creences i conviccions mereixen tot el respecte mentre no vulnerin els drets fonamentals i alterin la convivència. Per això cal demanar als medis de comunicació i especialment a alguns comentaristes o dirigents polítics que evitin demonitzar a determinats col·lectius musulmans indiscriminadament. Cal respectar aquells salafistes que es mouen en el terreny de la visibilitat i de la convivència, encara que practiquen amb rigor l’Islam. Qualsevol error de càlcul en aquest sentit, sí que tindria greus conseqüències en la complexa integració d’alguns sectors musulmans en la societat catalana. En aquest cas, l’obstinació de judicar i condemnar en bloc a tot un col·lectiu estimularia la seva radicalització i afavoriria que, determinats sectors, donessin el pas decisiu per ser bel·ligerants contra la societat catalana.
Jo matitzaria: No cal confondre els salafís amb terroristes. Cert. Però jo no tinc dubte que l'islam salafí no té cabuda a Europa més que si és en una minoria. El projecte polític del salafisme és incompatible amb l'europeu doncs la nomo-cràcia teïsta es incompatible amb la democràcia creadora de lleis. El projecte salafí és semblant al de Hamas o dels Germans Musulmans i encara més tradicionalista.
ResponEliminaJaume