El projecte de contracte d’integració i de ciutadania presentat pel govern francès enlloc de ser una solució serà un nou problema per la convivència ciutadana. Les mesures proposades, moltes d’elles simples suggeriments genèrics a l’espera d’una major concreció, no permetran resoldre la creixent dualització de la societat francesa. A França existeixen varis susbsistemes socials un dels quals s’identifica amb els francesos que són descendents de persones immigrades anys enrere. La societat francesa no ha sabut articular un procés d’integració sense desagregació social i manca de sentit de pertinença al país. Molts fills i nets d’aquells immigrants avui són persones situades al marge de la societat, sense feina i aglomerats en uns barris perifèrics amb pocs recursos públics. Aquestes persones són exiliats interiors d’una societat que els ha situat en la perifèria de les seves preocupacions.
Quan alguns d’aquests francesos marginats han manifestat el seu malestar, primer de forma violenta en la revolta dels barris i ara a través d’una continuada radicalització política d’algunes corrents fonamentalistes religioses, especialment les islàmiques, la societat francesa apel•la el patriotisme. La benestant classe política dirigent s’embolcalla amb la bandera tricolor i confia que cantant la Marsellesa, anant a uns cursos d’integració i aprenent de memòria la Declaració dels Drets Humans s’haurà resolt el problema. Sense menystenir aquestes iniciatives, és evident que són insuficients i excessivament populistes. La crida patriòtica sona a cercar una protecció en lloc d’una iniciativa que vulgui resoldre el problema de la situació de marginalitat dels immigrants en l’aparent tranquil•la societat francesa. Mentre sigui encara necessari per trobar feina a França dissimular el nom de pila, no donar pistes sobre les creences religioses personals i no dir en quin barri es viu, el problema de la immigració no és resoldrà amb cursos de patriotisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada