La meva Quaresma

Ahir, dimecres de cendra, la festa litúrgica indica als cristians que hem de preparar-nos per viure el temps de Quaresma. Això no ha estat notícia en els medis de comunicació de masses, tampoc ho esperava, a diferència d’altres tradicions religioses que tenen celebracions amb certes similituds, el Ramadà, per exemple. La Quaresma cristiana es viuria en un profund anonimat sinó fos perquè les Carnestoltes ens recorden que s’acosta temps de penitència i les pastisseries també ens recorden que tenen bunyols, que bons !, de Quaresma i perquè, després d’aquests dies, apareix la Setmana Santa convertida en un parèntesi de vacances. Des de fa temps intento viure, amb dificultats però amb voluntat de millora, el temps quaresmal. Procuro assumir alguna renúncia que la visc com ascesi quaresmal, a més de obrir el cor a un penediment sincer de les meves mancances. Són quaranta dies propicis per pouar en l’interior amb l’ànim d’esmenar les mancances personals i superar les barreres que molts cops impedeixen estimar en profunditat o ser solidari amb aquells que esperen el meu gest d’acolliment fraternal.

En la catequesi de dimecres de cendra de Benet XVI recordava “convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”. El camí és aquest: penediment, conversió i adhesió a l’anunci evangèlic. Valors sòlids i esperança renovada. Benet XVI indicava que fer això és anar contracorrent perquè hi ha molta superficialitat que ens arrossega i empresona. És veritat. La conversió podria ser la descoberta de que, en el desert de la banalització, existeixen experiències d’amor que transformen i renoven les persones. Moltes d’aquests realitat estan al costat nostre i, per anar atrafegats i capficats en les coses nostres, probablement no hi prestem massa atenció. Ens cal l’actitud del bon samarità que s’atansà al necessitat, el veié i es solidaritzà; dedicà una part dels seus diners perquè el curessin i advertí a l’hostaler que vindria a veure que havia fet. Tot un programa de mirada activa a la fraternitat. Un bon objectiu quaresmal es descobrir aquestes llavors d’esperança solidària i trobar la manera de participar-hi activament. Per això, recordant el que diu Benet XVI, si ens sentim fatigats recordem-nos que cal obrir-se a l’amor i a la justícia.