Burka

El dissabte passat Sami Naïr publicà un interessant article sobre la burka. Segons aquest sociòleg francès el debat sobre aquesta vestimenta qüestiona, entre altres coses, els límits entre l’espai públic i el privat. Perquè l’ús de burka entre en conflicte flagrant amb els principis de convivència consolidats en les societats democràtiques. Principis basats en el convenciment de que la interacció social jo necessito saber qui ets tu, perquè tu necessites saber que sóc jo. Quan aquest principi queda qüestionat per una vestimenta que amaga a un dels interlocutors, la interacció social no és possible i la convivència social queda afectada.

Una altra raó que qüestiona la burka és que aquesta vestimenta s’oposa a la igualtat de les persones. La burka discrimina i exclou a les dones de les relacions de convivència. Tot i que poden haver-hi dones que porten lliurament la burka, elles han de se conscients de que amb el seu gest legitima la submissió en que es troben la resta de dones que porten aquesta vestimenta per imposició del marit. Per això, cal afirmar que la frontera entre l’espai públic i privat s’esvaeix perquè, malgrat que la llibertat individual pot justificar en principi la burka, el seu ús social pot representar la justificació de la sumissió de moltes dones que no tenen la llibertat de decidir si usen o no aquesta vestimenta. L’absència d’aquest dret a decidir fa que sigui raonable que les societats occidentals, davant de la decisió d’utilitzar la burka en l’espai públic, defensin prohibir-ne el seu ús.